Estiu es sinónim de calor i ganes de menjar lleuger i fresc. Però, què preparar quan molts xiquets fugen dels llegums i les verdures crues? Doncs fàcil: un Gaspatxo de meló d’Alger i alfàbrega. Amb un sabor menys present que el gaspatxo tradicional gràcies al toc dolç del meló d’Alger, igual de refrescant i nutritiu i, sobretot, tremendament fàcil de preparar. I això, en vacances, és un punt a favor.
Ingredients:
300 grams de meló d’Alger sense llavors (més o menys, 1/4 d’un meló d’Alger gran).
400 grams de tomates pera o madurs, pelats i sense llavor (l’equivalent a 7 tomates grans).
40 grams de ceba.
40 grams de pebrot roig.
1 dent d’all.
2 cullerades d’oli.
1 cullerada de vinagre de Mòdena.
3 fulles mitjanes d’alfàbrega fresca.
Sal, pebre.
Ni ingredients difícils de trobar ni recepta complicada d’elaborar. L’única dificultat que presenta aquest plat és extraure les llavors de la tomata i del meló. Per això, serà el primer que fem: pelarem les tomates, les partirem en quarts i, amb ajuda d’un ganivet, separarem el cor del cos d’aquesta fruit i disposarem en un colador, de tal forma que solte tot el seu suc. Si ho desitgem, podem tallar la tomata en trossos més menuts i reservarem en el mateix recipient on després els triturarem.
Una vegada pelats i sense llavors les tomates, farem el mateix amb el meló d’Alger: rebutjarem la seua pell i traurem, en la mesura del possible, les llavors d’aquesta fruita. Tallarem en trossos mitjans i disposarem en el mateix recipient que la tomata.
Finalitzada aquesta tasca, afegirem l’all pelat, la ceba i el pebrot i triturarem amb el meló d’Alger, la tomata i el seu suc. Quan els ingredients estiguen totalment liquats, agregarem les fulles d’alfàbrega, abocarem l’oli i el vinagre de Mòdena, salpebrarem. Tornarem a triturar i reservarem en el refrigerador fins al moment del seu consum.

1. Pelar la tomata, partir-la en quarts i extraure el cor d'aquest fruit. Si ho desitgem, picar els trossos en tires més menudes i disposar-les en un recipient per a triturar.

2. Col·locar el cor de la tomata en un colador, amb la finalitat d'aprofitar el seu suc però no les seues llavors.

3. Amb ajuda d'una cullera o dels mateixos dits, pressionarem la polpa del tomàquet i obtindrem un suc que afegirem al tomàquet pelat i sense llavors.