Amb la desimboltura amb què se la veia venir en els vídeos que circulen per internet i un repertori molt ben rodat. Candela es va plantar a l’escenari del Formigues Festival, el Festival de Música per a Peques de Benicàssim, el dissabte a la vesprada com a plat central del menú musical i va respondre a les expectatives amb un concert fresc i divertit, que va animar a grans i menuts. Ni canta ni balla com els àngels i les seues cançons tampoc són la bomba. Però té alguna cosa especial: connecta molt bé amb l’audiència de la seua generació i amb la de son pare i la seua mare, Los Supremos, que l’acompanyen i fan costat en l’escenari a la guitarra i programacions i als cors i disfresses, respectivament.

Junts, els tres, acompanyats de dos músics més, componen una simpàtica estampa familiar que transmet bon rotllo i complicitat, a base de ritmes electro-pop, tornades impossibles (una llàstima que “el tinc un poll” no es transformés en el “dóna-li Candela “de la sèrie d’animació que està inspirada en la petita cantant) i senzilles coreografies. El millor va ser l’estampa final amb desenes de formigues acompanyant Candela i Los Supremos sobre l’escenari per rematar el concert, ballant i cantant tots a una, prova del magnetisme que van propagar de principi a fi, atrevint-se fins i tot amb alguna versió.

Candela, a més, s’ho va passar pipa al festival, tant dissabte després de l’actuació atenent amb un somriure d’orella a orella als seus fans -de totes les edats- com en la jornada de diumenge. Jugant i participant en tallers com una més. I això, sobretot, és mèrit de la seua mare i del seu pare. Que els dure.

> El teatre es fa un lloc, amb èxit, en la programació del Formigues

Amb el mateix bon gust de boca va acabar i va començar la jornada inaugural d’aquesta segona edició del Formigues Festival, una segona edició carregada de canvis. Des de l’emplaçament -canviar l’amfiteatre Pepe Falomir enganxat al mar i amb l’espectacular pineda no era una decisió fàcil però Villacamp dóna molt joc- fins a la durada i el pagament d’entrada, és clar. La ‘culpa’ que el formiguer es despertés ja amb molt bon ambient va ser de Scura Splats i la seua La festa de Donkey, un espectacle de teatre molt musical que va enganxar al públic (només cal veure les expressives cares del públic en alguna de les imatges que trobareu al final d’aquest article).

Els titelles de la companyia La Inestable, ja a la tarda, van demostrar que la inclusió del teatre en la programació ha estat tot un encert. I més amb una obra que va entretenir els més petits i agradar als majors pels tocs d’humor que destil·lava.

> Tallers: propostes singulars i variades per no parar

La qualitat i varietat dels tallers també va estar a l’altura. El de carioques d’Amaresluz posar color, harmonia i alegria-com el tema que va sonar a la tarda per moure les carioques al vent-al recinte Villacamp. O els d’anglès creatiu de Clap!, que s’ho van currar amb una posada en escena d’allò més còmplice i original perquè els menuts s’ho passaran en gran amb una científica boja (Clap’s Lab!), una monitora fashion (Cooperative Games) per a posar a prova l’enginy dels participants i una hippie (Feel the Rhythm) que va fer sonar instruments arribats de llocs tan dispars com Vietnam, Cuba, Indonèsia o l’Índia.

Altres imperdibles. L‘espai de paelles, cassoles i altres elements de percussió a l’entrada del recinte perquè qualsevol pogués donar curs a la seva creativitat. Molt, molt divertit i sorprenent. El mateix que l’slackline, aquest espai en què els petits i algun més sense pudor es van atrevir a posar a prova el seu equilibri. I, com no, la zona de relax on qui més, qui menys va passar un temps raonable.

El sorral -al que potser es trobava a faltar alguna zona d’ombra igual que en altres punts del recinte per relaxar-se en les hores centrals del dia- va ser punt de trobada dels més petits. Una proposta que on va, si hi ha xiquets de fins a quatre o cinc anys, triomfa. I en el Formigues ho va fer. Un altre element que algunes persones del públic van convidar a revisar va ser el sistema de concessió de tiquets per als tallers. Hi va haver xiquets i xiquetes que van arribar als tallers i no podien participar perquè no havien recollit el tiquet i altres tallers per als quals s’havien repartit totes les paperetes es van quedar mig buits.

> Trobadorets i Dj Niño, el contrapunt perfecte al cartell musical

Que Candela i Los Supremos encapçalava el cartell musical del Formigues ningú ho posava en dubte. I que Trobadorets (ja van estar en la primera edició) i DjNiño eren un complement perfecte tampoc. La música de Trobadorets, que estrenen segon CD, va treure a ballar a tota la família. Els incondicionals del grup -que eren molts entre el públic del Formigues- van gaudir amb un repertori divertit i animat com sempre. La música punxada per Dj Niño ambientar el recinte Villacamp de Benicàssim amb aquest so electrònic tan característic. Vaja, un complement ideal al plat fort del dia.

> Ambient relaxat, participatiu i per donar curs a la creativitat

Que la jornada de diumenge al Formigues seduís a Candela i moltes més famílies encara que amb menys afluència que el dia anterior, també es podria atribuir a l’ambient relaxat i participatiu que es va viure durant tota la jornada. L’apartat musical el van protagonitzar, al matí, els combos infantils del col·lectiu Sedajazz Kids Bands i, a la tarda, els de Mondoritmic, demostrant amb contundència que l’aprenentatge musical pot basar-se en estils contemporanis per a sort dels propis implicats i d’una àmplia audiència; al marge d’alguns centelleigs d’execució que van deixar bocabadat a més d’un.

Però, sobretot, va ser el gran dia dels tallers i les activitats paral·leles, el que va fer que tot el recinte Villacamp es veiés poblat de nens i nenes passant-s’ho d’allò més bé de mil maneres diferents. Especial èxit va tenir el taller de Teatre musical del Rei Lleó, organitzat pel festival de música local FeCStival, que se celebrarà el dissabte 8 de novembre a La Pèrgola i que també comptarà amb música per a menuts en la seua programació, ja que Noesruido estrenaran a ell el seu disc de debut.

També van estar molt concorreguts els tallers d’estimulació musical de Baby Do-Re-Mi, el d’experimentació amb jocs de fusta L’ocell fuster de Mundo Ludic, el de pintura amb la tècnica de spinpainting, el de pilates amb Maria Sanchís, el Mur per la pau de la il·lustradora Jenia Maslova i les passejades amb burricleta. Encara que si la teva filla s’entesta a fer cua al pintacares havent tota aquesta oferta tan especial, ja saps: toca fer cua. Al final, el festival Formigues va tancar les seues portes amb famílies que no volien abandonar el recinte, deixant molt bon sabor de boca, amb el ferm propòsit de continuar en 2015.

> Balanç i bones vibracions per a la tercera edició

L’organització fa un balanç positiu d’una edició que suposava una prova de foc per al recorregut del festival després dels canvis introduïts respecte a 2013. Els 2.500 assistents acumulats entre els dos dies són una bona xifra malgrat ser prou menys que els 4.000 del primer any quan es va celebrar en un recinte obert. I amb diverses bones notícies: més quantitat i qualitat d’activitats, tant actuacions com tallers; ampliació dels continguts culturals amb la incorporació del teatre; una participació destacable de famílies arribades de València que van omplir un hotel proper i la consolidació d’un ambient relaxat, de llibertat i creativitat que es respira pensant especialment en els autèntics protagonistes, xiquets i xiquetes (predominant els d’entre 3 i 8 anys).

Si cal posar alguna pega més als suggeriments recollits en aquesta crònica, la manca de previsió de personal per atendre tant públic a la barra, el que va provocar cues especialment en el menjar del dissabte, quan hi va haver gent que es va haver de sortir del recinte a buscar lloc on menjar amb cara de pocs amics. En conjunt, el Formigues Festival apunta alt per fer-se lloc i nom a nivell nacional entre els festivals per a públic familiar.

GAL·LERIA D’IMATGES (ACF FOTOGRAFÍA)