125 grams de farina de blat.
2 ous.
250 grams de llet sencera.
25 grams de mantega i una mica més per untar la paella on es cuinaran.
80 grams d’espinacs frescos.
1 culleradeta de sucre.
1 culleradeta de sal.
1 cullerada de Conyac o de Cointreau
240 grams de pit de pollastre.
100 grams de ceba.
200 grams de xampinyons.
40 mil·lilitres de vi blanc.
400 mil·lilitres de nata.
80 grams de formatge blau (la quantitat de formatge blau és orientativa, variarà en funció del gust del nen per aquest tipus de formatge).
Formatge ratllat per empolvorar sobre les crêpes.
Oli d’oliva, sal i pebre.

No senyor, no mentim. Aquest plat és fàcil i ràpid de preparar. Fixeu-vos. Primer, pesarem la farina, la llet, la mantega i els espinacs i, després, introduirem aquests ingredients en un recipient i els barrejarem amb els ous, la sal, el sucre i el licor ajudant-nos d’un robot de cuina. Filmarem la barreja i la deixarem reposar fins que el farcit de les creps estiga llest.

Finalitzada aquesta tasca, pelarem i tallarem la ceba en daus d’aproximadament 5 mil·límetres; netejarem els xampinyons i laminarem procurant que el gruix dels mateixos no excedeixe el de la ceba, i trossejarem el pit de pollastre. Escalfarem oli d’oliva en una paella i, quan haja assolit la temperatura desitjada, sofregirem la ceba a foc lent. Tot seguit, afegirem el pollastre i, un cop daurat, els xampinyons. Quan l’aigua que desprenen aquests fongs s’hagi reduït, hi afegirem el vi blanc, deixarem evaporar, salpebrem i reservarem.

En una paella diferent, abocarem la nata, portarem a ebullició, afegirem el formatge blau i, quan aquest s’haja fos, retirarem del foc. Barrejarem una mica de la salsa de formatge blau amb el pollastre, els xampinyons i la ceba i reservarem la resta per cobrir les creps.

Després, fondrem una mica de mantega en una paella antiadherent que, prèviament, haurem escalfat al foc i, amb ajuda d’un paper, untarem el fons i les parets del recipient amb ella. Abocarem una mica de la massa de creps a la paella i escamparem bé perquè la pasta quedi fina i ampla i, un cop quallada, donarem la volta, deixarem coure una mica més i extraurem del foc.

Repetirem el mateix procediment fins que la massa s’hagi acabat i, llavors, omplirem cada crêpe amb una mica de barreja de pollastre, xampinyó i formatge blau. Disposarem els rotllos en un recipient per coure, cobrirem amb la salsa de formatge blau, empolvorarem una mica de formatge ratllat per sobre i posarem al forn a 180 º amb l’opció grill fins que la superfície s’haja daurat. Tot seguit, retirarem del forn i emplateu.

1. Pesar la farina, la mantega i la llet.

2. Mesclar la mantega, la farina, la llet, els ous, la sal, el sucre i el licor amb ajuda d'un robot de cuina o, si no n'hi ha, a mà i fent servir varetes.

3. Afegir els espinacs frescos, que prèviament haurem pesat, a la massa de creps i triturar. Reservar fins que el farcit de pollastre, ceba i xampinyons i la salsa de formatge blau estiga llesta.

4. Pelar i tallar la ceba en daus no superiors als 5 mil·límetres de grossor.

5. Netejar els xampinyons i laminar-los, intentant que el seu grossor no siga major que el de la ceba.

6. Tallar els pits de pollastre en daus no molt grans per a facilitar l'emplatat i la seua posterior degustació.

7. Calfar oli d'oliva en una paella i, quan abaste la temperatura desitjada, sofregir la ceba a foc lent. Després, afegir el pollastre i daurar.

8. Afegir els xampinyons a la mescla de ceba i pollastre i, quan l'aigua d'estos fongs s'haja reduït, afegir el vi blanc. Una vegada evaporat l'alcohol, salpebrar, retirar del foc i reservar.

9. En una altra paella, abocar la nata, portar a ebullició i afegir el formatge blau. Quan este s'haja fos, retirar del foc i mesclar una xicoteta part amb el pollastre, els xampinyons i la ceba.

10. Calfar una paella antiadherent, fondre en ella un poc de mantega i escampar amb ajuda de paper de cuina per les parets i fons del recipient.

11. Abocar un poc de massa de creps en la paella i escampar bé perquè la massa quede fina i àmplia. Una vegada quallada, donar la volta, deixar coure un poc més i retirar del foc. Repetir este procés fins que la mescla s'haja acabat.

12. Omplir cada crep amb un poc de mescla de pollastre, xampinyons i formatge blau. Disposar-les en un recipient per a enfornar, cobrir-les amb salsa de formatge blau i empolvorar per damunt un poc de formatge ratllat. Introduir en el forn que prèviament haurem calfat a 180é, triar l'opció grill i deixar daurar la superfície. Extraure del foc i emplatar.

Ingredients:
300 grams albergínia (una albergínia mitjana).
100 grams de ceba (una ceba menuda).
100 grams de pastanaga (una pastanaga mitjana).
1 cullerada sopera de julivert fresc o, en defecte d’això, sec.
20 grams de mantega.
80 grams de farina.
500 mil·lilitres de llet.
2 ous grans.
Pa ratllat i farina per a arrebossar.
Oli d’oliva, nou moscada, sal i pebre.

L’elaboració de les Croquetes d’Albergínia és tan senzilla que es pot resumir en poc més de vuit passos. Primer, pelarem la pastanaga i la ceba i picarem aquests ingredients en daus xicotets, d’una grandària no superior als 5 mil·límetres.

Després, extraurem la pell de l’albergínia, laminarem la polpa i la deixarem suar uns 10 minuts amb un poc de sal amb l’objectiu que perda aigua i suavitze el seu sabor. Passat aquest temps, eliminarem la sal amb ajuda d’un paper i la tallarem en daus menuts, de similar grossor al de les altres hortalisses.

Finalitzada aquesta labor, procedirem a la cocció de les verdures: abocarem oli d’oliva en una paella i, quan estiga bé calenta, afegirem la ceba. Una vegada ofegada, agregarem la pastanaga, sofregirem uns minuts i incorporarem l’albergínia. Courem a foc lent tots els ingredients i, quan estiguen al punt, empolvorarem el julivert, retirarem del fogó i reservarem.

En un cassó mitjà, fondrem la mantega i, una vegada fosa, afegirem la farina. Barrejarem ambdós ingredients bé, deixarem coure a foc molt baix de 6 a 8 minuts i remourem de tant en tant per a evitar que la farina es creme. Passat aquest temps, abocarem a poc a poc la llet freda –és important que la temperatura de la llet i del roux siga diferent perquè no es formen grumolls– i courem a foc lent, sense parar de moure la barreja i ajudant-nos d’una vareta.

Quan la beixamel comence a espessir, agregarem les verdures i seguirem removent la barreja fins que la massa estiga suficientment compacta com perquè no es desprenga de la cullera al voltejar-la. Salpebrarem i especiarem al gust i abocarem la massa de les croquetes en un bol. Filmarem per contacte i deixarem refredar per a manipular-la millor.

Quan la massa estiga a temperatura ambient, modelarem les croquetes amb les mans, les enfarinarem, les passarem per ou i per pa ratllat i les fregirem en una paella de base ampla i amb oli ben calent. Una vegada fregides, les disposarem en un plat amb paper absorbent per a eliminar l’excés de greix i emplatarem acompanyades de verdures saltejades, amanida o, com en aquest cas, d’arròs amb xampinyons.

1. Pelar la pastanaga i la ceba i picar aquests aliments en daus de no més de 5 mil·límetres de grossor.

2. Pelar l'albergínia, laminar-la i deixar suar uns 10 minuts amb un poc de sal. Passat aquest temps, eliminar l'excés de sal i tallar en daus d'igual grandària que la resta de verdures.

3. Ofegar la ceba en una paella amb oli ben calent. Una vegada ofegada, agregar la pastanaga i, minuts després, l'albergínia. Fregir tots els ingredients, barrejar amb el julivert picat i reservar.

4. Fondre la mantega en un cassó de grandària mitjana i, una vegada fosa, afegir la farina i barrejar. Coure a foc lent de 6 a 8 minuts i removent de tant en tant per a evitar que el 'roux' es creme. Passat aquest temps, abocar a poc a poc la llet i coure a foc lent, sense parar de moure i amb ajuda d'unes varetes.

5. Quan la beixamel adquirisca una teixidura espessa, afegir les verdures i continuar coent fins que la massa estiga prou compacta com per a no desprendre's de la cullera al voltejar-la. Salpebrar i especiar amb nou moscada.

6. Abocar el contingut del cassó en un bol, filmar per contacte i deixar refredar fins que la massa es puga manipular amb les mans.

7. Quan la massa estiga a temperatura ambient, modelar les croquetes, les enfarinarem i les passarem per ou i pa ratllat.

8. Fregirem en oli ben calent i les deixarem reposar en paper absorbent i emplatarem.

Aixó sí, posar taula i decorar-la, però no de la forma tradicional. Anem a donar-li alegría i originalitat a les nostres taules nadalenques! Proposem crear formes nadalenques com un nino de neu, arbres de Nadal, rens i molts més; combinant la col·locació dels plats, els coberts, el tovalló, etc.

Açí van diverses propostes, però si se vos ocorren altres no dubteu a compartir-les amb nosaltres en aquest mateix post.

Ah, i bon Nadal!

Per Julia Martínez Faubell

Un plat tan senzill com a atractiu, tant per als ulls com per al paladar. Una proposta molt fàcil de fer, perfecta perquè siguen ells i elles qui prenguen el control de la cuina i amb la qual aconseguirem un resultat molt vistós i divertit.

En aquest cas ens inspirem en un conegut personatge del cinema, la Pantera Rosa, per a donar forma a una amanida gens convencional i molt exòtica. El protagonista d’aquesta recepta és el cous cous, combinat amb els complements perfectes perquè aquesta Pantera Rosa estiga deliciosa. La millor excusa perquè proven nous sabors (i voldran repetir).

Ingredients:

• Cous cous

• Remolatxa cuita

• 200gr de cigrons

• Formatge feta (a daus)

• 100gr d’anacards

• Menta

·

I el més senzill d’aquesta recepta? La seua preparació!

1. Coure el cous cous (seguir les instruccions del paquet)
2. Una vegada cuit, afegir la resta d’ingredients (no importa l’ordre) i barrejar fins que aparega el color rosa
3. I, finalment, afegir unes fulles de menta picades al gust

_Recepta de Julia Martínez Faubell

Heu provat alguna vegada les petxines farcides de marisc? Doncs els canelons de carbassó que us proposem avui tenen molt a veure amb aquest plat. El seu interior, com el de les petxines farcides, està elaborat amb lluç, marisc, ceba i beixamel. La diferència es troba en el carbassó que envolta aquesta barreja i que li dóna l’aparença d’un caneló i, per descomptat, en els ingredients que s’utilitzen per a la seua elaboració: frescos i sense conservants. Es tracta d’un plat diferent i que agrada tant a grans com a menuts. Així que disfruteu d’aquesta recepta per a xiquets en la nostra secció de ciuna divertida.

• 100 grams de ceba tendra (l’equivalent a una ceba mitjana)
• 40 grams d’alls tendres (unes 4 unitats d’aquesta verdura)
• 100 grams de bolets
• 250 grams de llagostins
• 500 grams de carbassó (una peça gran d’aquesta verdura)
• 250 grams de lluç
• 40 grams de mantega
• 80 grams de farina
• 500 mil·lilitres de llet
• 10 mil·lilitres de vi blanc (1/2 de tassa de cafè)
• Oli, sal i pebre
• Motlles de silicona amb forma allargada

L’elaboració d’aquest plat no és complexa, però sí requerirà de més temps de l’habitual a la cuina: una hora aproximadament. El primer que haurem de fer és rentar i tallar la ceba i l’all a daus petits, no superiors als 1 centímetre. Després netejarem i assecarem els bolets i les picarem de la mateixa mida que els altres ingredients.

Un cop llestes les verdures, ens centrarem en el lluç i els llagostins: els retirarem i els tallarem a daus xicotets, similars a les de la ceba, els alls i els bolets. Acabada aquesta tasca, procedirem a cuinar els aliments. Per a això, posarem una cullereta d’oli d’oliva a escalfar en una paella de base ampla i, un cop assolida la temperatura idònia, afegirem la ceba. Quan estiga picada, afegirem els alls tendres i, un cop tous, introduirem els bolets. Deixarem que deixen anar tota l’aigua i adquireixen una tonalitat daurada i, llavors, afegirem el lluç i els llagostins a la barreja, sofregirem i abocarem el vi blanc. Quan l’alcohol s’hagi evaporat, salpebrem, extraurem el sofregit del foc i reservarem fins que la beixamel estigui a punt.

Amb l’interior dels canelons gairebé llestos, rentarem i tallarem el carbassó a làmines fines ajudant-nos d’una mandolina i folrarem els motlles de silicona amb ells, intentant que no quede cap zona sense cobrir.

Després de folrar els motlles, haurem de centrar-nos en la beixamel. Posarem a fondre la mantega en un cassó i, quan estigui líquida, espolvorearemos la farina i deixarem coure a foc lent, controlant que la barreja no es cremi. Passats cinc minuts, abocarem la llet i, amb ajuda d’una vareta, lligarem fins que la barreja adquireixi la textura de la beixamel.

Llavors, salpebrarem, reservarem una part d’aquesta barreja en un recipient i continuarem treballant l’altra fins que espesseixi prou com per aglutinar tots els ingredients. Un cop adquirida aquesta textura, la barrejarem amb la verdura i disposarem a l’interior dels carbassons. Tancarem els canelons, els segellarem amb ajuda d’escuradents escuradents si és necessari i enfornarem a 180º uns 10 minuts, prou perquè el carbassó es cuini.

Passat aquest temps, extraurem del forn, desmotllarem els canelons en els mateixos plats on els servirem i els banyarem amb la beixamel que, prèviament, hem reservat.

1. Rentar la ceba i els alls tendres i tallar-los a daus xicotets, de mida similar.

2. Netejar els bolets, assecar i tallar del mateix gruix que els alls i la ceba.

3. Extreure la pell dels llagostins i el lluç i tallar aquests aliments a daus xicotets.

4. Escalfar una cullerada d’oli d’oliva en una paella. Afegir la ceba i, un cop picada, fer el mateix amb l’all. Després, afegir els bolets i, quan adquireixin una tonalitat daurada, sofregir els llagostins i el lluç i abocar el vi blanc. Quan l’alcohol s’evapore, retirar la barreja del foc i reservar.

5. Rentar el carbassó i tallar en làmines fines.

6. Folrar els motlles amb el carbassó i reservar.

7. Escalfar mantega en una paella i, un cop fosa, escampar la farina. Coure a foc lent durant 5 minuts i abocar la llet. Quan adquirisca la textura de la beixamel, reservar una part per banyar els canelons. Continuar treballant l’altra amb ajuda d’unes varetes i, un cop espessa, barrejar amb el sofregit de verdures i peix. Farcir els canelons amb aquesta salsa.

8. Tancar els canelons i, si cal, segellar amb escuradents escuradents. Posar al forn que prèviament haurem escalfat a 180º i coure durant 10 minuts. Passat aquest temps, extreure, desmotllar i banyar amb la beixamel que, anteriorment, havíem reservat.

]]> http://www.espaimenut.com/CA/2021/01/canelones-de-calabacin-rellenos-de-merluza-y-langostinos-una-receta-que-gusta-a-todos/feed/ 0 http://www.espaimenut.com/CA/2020/08/magdalenas-caseras/ http://www.espaimenut.com/CA/2020/08/magdalenas-caseras/#comments Mon, 17 Aug 2020 22:59:28 +0000 http://www.espaimenut.com/?p=19691 Segueix llegint →]]>

Amb sucre, amb llavors de xocolate, sense res o amb el que se t’ocórrega. Les magdalenes casolanes casen amb tot, i per a mostra un botó. Ana Muñoz ens envia una recepta senzilla perfecta perquè puguem fer les nostres pròpies magdalenes a casa.

Ingredients

• 350g de farina de força (també es pot utilitzar farina normal, però en rebosteria és recomanable utilitzar farina de força ja que, en estar elaborada amb blat dur i més gluten, té major capacitat d’absorció de líquid i resistència a l’estiratge)
• 1 sobre de llevat
• 3 ous
• 200ml de llet
• 100ml d’oli d’oliva
• 200g de sucre
• Sal
• Espurnes/gotes de xocolate
• Motles de paper o silicona individuals per a cada Magdalena
• Motle de metall o silicona per al forn

Preparació

1. En un recipient, mesclem bé la farina de força amb el llevat. Mentrestant, d’altra banda, batem els ous amb un batedor o batedora de varetes.

2. Una vegada batuts els ous, afegim sucre i un polsim de sal. Tornem a mesclar-ho tot amb la batedora de varetes fins que tinguem un líquid uniforme.

3. És el moment d’afegir l’oli d’oliva i de gira-sol i la llet. Remoure la mescla, però, aquesta vegada, amb una cullera o pala de cuina. En aquest pas és molt important com fem la mescla; no es tracta de remoure’l en cercles, sinó de baix a dalt.

4. Afegim la mescla que hem fet en el primer pas i continuem removent de la mateixa forma fins que desapareguen els grumolls. Aquesta és la part que més costa. Una vegada tenim una massa uniforme, tapem el recipient amb paper transparent i el deixem reposar en la nevera durant 30 minuts. Un consell: si tamisem (amb un colador o tamís) la farina en el primer pas, serà molt més senzill eliminar els grumolls després.

5. Mentre la massa refreda, precalentamos el forn a 200é i preparem els motles de paper dins del motle de metall. Una vegada passats els 30 minuts, vam emplenar els motles amb la massa. És important no emplenar-los fins dalt, només tres quarts. Consell: ací és quan podem customizar les nostres magdalenes amb sucre o llavors de xocolate, per exemple.

6. Fiquem les magdalenes en el forn a 180é durant 25-30 minuts. Consell: és recomanable anar mirant-les de vegada en quan per a controlar com puja la massa.

7. Una vegada fetes, les deixem refredar. Cal tindre paciència! Consell: si fas moltes magdalenes, embolica-les en paper de cuina i fica-les en una bosseta en el congelador; les saques a la nit i l’endemà estaran perfectes!

Es nota que tots i totes estem aprofitant el confinament per a ficar-nos en la cuina. És una activitat amb la qual poder ocupar el temps, per a aprendre, passar-lo bé, improvisar, crear nous plats i fins a descobrir aquelles receptes secretes de la família. Com sempre, en la nostra particular Cuina Divertida et donem algunes idees de plats que pots fer amb xiquets i xiquetes, saludables i que segur que els encanten. Aquesta vegada, Ana Muñoz ens fa arribar una de les seues receptes: carabassa farcida. I tu, què li posaries al farciment?

Ingredients

• Carn picada
• Xampinyons
• Pernil en tires
• Formatge ratllat
• 1 ou
• 1 carabassa

Preparació

1. El primer que hem de fer és tallar la carabassa per la meitat (atenció: és important que això ho faça un adult/a). Una vegada tenim la carabassa partida, agafem la meitat que vulguem utilitzar i li llevem solament les llavors. La fiquem en l’honor a 180º durant 40-50 minuts. Consell: el temps pot variar de 40 minuts a 1 hora depenent del forn, és per això que és aconsellable comprovar de tant en tant si la carabassa ja està blandita.

2. Mentre la carabassa està en el forn… és el moment de prepara el farciment! Aquesta vegada ens hem decidit per posar en una paella xampinyó, carn picada i pernil serrà en tires; amb una miqueta d’oli, sal i pebre.

3. Una vegada tenim, d’una banda, el farciment preparat i, per l’altre costat, la carabassa llista, arriba el moment de buidar-la i afegir la quantitat que vulguem en la paella al costat del farciment i li donem un colp de calor mínima a tot junt. Consell: quanta més carabassa, més fort serà el sabor; recorda compensar les quantitats en funció de si vols que sàpia més o menys, encara que el recomanable és no afegir tot el que hem buidat de la carabassa.

4. Emplenem la carabassa amb la mescla del farciment i deixem un xicotet buit al mig per a poder obrir l’ou. A més, també aprofitem per a posar el formatge ratllat per damunt. Ho fiquem al forn entre 10-15 minuts a uns 150º. Consell: per a encertar amb el temps el millor és que vigiles com es va fent l’ou i fonent el formatge.

A més… Què faig amb l’altra meitat de la carabassa? Si fas xicotets trossos i els poses amb una mica de sucre (blanc o bru) per damunt en el forn, tindràs unes postres perfectes.

Segons expliquen, la vedella Stróganov –o Stroganoff, com es coneix en el nostre país- li deu el seu nom a Pável Aleksándrovich Stróganov, el comte per al qual va treballar el cuiner que la va idear. Lamentablement, del seu artífex no sabem molt més. Ni el seu nom ni el seu cognom ni la seua trajectòria. El que sí sabem és que la seua recepta va tenir tant èxit a Rússia que va obtenir el primer lloc en una competició culinària de Sant Petersburg i que avui, tres segles després de la seua creació, segueix sent un plat de culte en la gastronomia d’aquest país. En la internacional, també. De no ser així no estaríem parlant d’aquesta carn banyada en crema agra i xampinyons i, sobretot, no la recomanaríem ací. És un plat que triomfa allà on va, tant pel seu sabor com per la seua fàcil elaboració. I, clar, als xiquets els encanta.

• 500 gr. Rellom de vedella en daus.
• 100 gr. Ceba (l’equivalent a una ceba mitjana).
• 300 gr. Xampinyó.
• 20 gr. Farina.
• 60 gr. Mantega.
• 1 cullerada Tomaca concentrada.
• 250 ml. Brou de carn.
• 300 ml. Crema agra o, en defecte d’açò, nata.
• 60 ml. Vi blanc (la recepta original inclou vi negre en comptes de blanc)
• Sal i pebre.

Elaborar la vedella Stróganov ens portarà menys temps que pronunciar aquest nom correctament. El primer que haurem de fer és enfarinar els daus de vedella, posar a calfar una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió i, quan aquesta s’haja fos, afegir la carn, salpebrar-la i segellar-la. Una vegada llesta, extraurem del foc i, en la mateixa olla que hem utilitzat per a daurar la vedella i amb l’objectiu d’aprofitar el suc que ha soltat durant la cocció, abocarem el brou, deixarem coure uns minuts i reservarem el líquid en un bol.

Després de retirar el brou del foc, posarem a fondre la resta de mantega en l’olla de pressió i, una vegada dissolta, afegirem la ceba i deixarem sofregir. Després, agregarem el xampinyó i, quan estiga daurat, abocarem el vi i deixarem evaporar l’alcohol. Serà llavors quan afegim el brou, la tomaca concentrada i la vedella i courem tots els ingredients en l’olla de pressió durant 15 minuts.

Passat aquest temps, destaparem, agregarem la crema agra a la mescla i deixarem coure fins que espessisca. Quan adquirisca una textura més consistent, apagarem el foc, rectificarem de sal i emplatarem. Si així ho desitgem, podem acompanyar la vedella Stróganov amb arròs blanc o pasta.

1. Fondre una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió, afegir els daus de vedella que prèviament haurem enfarinat i salpebrat, segellar i reservar.

2. Abocar el brou en la mateixa olla on hem segellat la vedella i deixar coure uns minuts, fins que haja absorbit el suc de la carn. Reservar en un bol, juntament amb el vi blanc i la tomaca concentrada.

3. Fondre la resta de mantega en l’olla de pressió, agregar la ceba i deixar sofregir.

4. Incorporar els xampinyons i, una vegada daurats, abocar el vi blanc i deixar evaporar l’alcohol. Afegir el brou, la tomaca i la vedella, tapar l’olla i deixar coure uns 15 minuts. Passat aquest temps, destapar, agregar la nata i coure fins que aquesta espessisca.

Ens fiquem en la cuina amb un plat senzill, però molt original. I, com? Redissenyant el concepte d’un plat de macarrons. Moltes vegades ens succeeix que els menjars se’ns fan repetitives, i sembla que setmana després de setmanes estem menjant sempre el mateix. Una bona manera d’acabar amb l’avorriment del menjar i de seguir prenent aliments necessaris, com en aquest cas la pasta, és agafar aquestes receptes i fer una volta.

En aquest cas anem a convertir un plat de macarrons en un divertit i original pastís de macarrons.

Ingredients:

• 500gr de macarrons grans
• Salsa de tomaca
• Formatge especial per a gratinar

Ingredients.

A continuació vos expliquem pas a pas com donar forma al pastís de macarrons:

1. Bullir la pasta al dente. Després, col·locar els macarrons en vertical en un motlle de pastís, de manera que els forats dels macarrons quedin cap amunt.

2. Abocar la sala de tomàquet, omplint cada macarró.

3. Cobrir tota la superficie amb formatge per gratinar i ficar al forn durant 15 minuts a 225 graus.

5. Una vegada llest, desmoldar el “pastís” i servir.

|Recepta de Julia Martínez Faubell

Reconeguem-ho: A voltes, simplement, no abellix cuinar. Vols menjar bé, però sense complicar-te massa. Res de receptes que t’obliguen a passar més d’una hora en la cuina, que et facen renunciar a deu minuts de somni o que t’impedisquen jugar amb els teus fills. Normal. Després de cinc dies de matinades, maratons de casa al col·legi i del col·legi al treball, d’extraescolars, deures i dutxes a contracor, arriba el cap de setmana i del que un té ganes és d’oblidar-se d’horaris i obligacions diàries i disfrutar. Per a aquestos dies, us proposem un plat ben ric i en absolut complicat: Espaguetis amb tonyina al celiandre. És molt fàcil de preparar i, per la combinació de llima, celiandre i salsa de peix que incorpora, es desmarca de les receptes de pasta a les quals estem acostumats. Ni carn picada ni bacon. Ací, la tonyina fresca és la protagonista. Un ingredient que, al costat dels espaguetis, es converteix en aposta segura amb els xiquets.

• Suc d’una llima gran.
• 2 cullerades de salsa de peix
• 2 cullerades d’oli de sèsam.
• 2 cullerades de mel.
• 1 culleradeta de gingebre fresc picat.
• 1 dent d’all.
• 2 cullerades de celiandre fresc picat (l’equivalent a 6 ramells d’aquesta planta).
• ¼ de ceballot mitjana.
• 400 grams de tonyina filetejada.
• 200 grams de espaguetis.
• Oli d’oliva per a fregir, sal i pebre.

Encara que semble mentida, el més complicat d’aquesta recepta és acostar-se a un supermercat xinés i fer-se amb un pot de salsa de peix. Una vegada superada aquesta prova, tan sol haurem d’abocar dues cullerades d’aquesta salsa en un bol i mesclar-ho amb l’oli de sèsam, el suc de llima, la mel i l’all, el gingebre i el celiandre que, prèviament haurem, picat. Després, tallarem la ceba en daus xicotets i reservarem fins al moment del emplatat.

Finalitzada aquesta tasca, posarem a calfar aigua en una olla prou gran com per a que els espaguetis es coguen sense por de que s’apeguen. Quan comence a bullir, salarem, agregarem la pasta i courem el temps que recomane el seu fabricant. Una vegada al donen-te, retirarem la pasta del foc, l’escorrerem i abocarem en el bol al costat de la salsa de peix, el suc de llima i la resta d’ingredients. Barrejarem bé i mantindrem tapada per a evitar que es refreden.

Mentre que els espaguetis es couen, aprofitarem per a cuinar la tonyina. Posarem a calfar una culleradeta d’oli d’oliva en una planxa i, quan aconseguisca la temperatura desitjada, incorporarem els filets d’aquest peix, salpebrarem i cuinarem a foc fort fins que adquirisquen un to lleugerament encaramel·lat. D’aquesta forma aconseguirem que es dauren per fora i que es mantinguen tendres per dins. Disposarem la tonyina en un plat i tallarem en petits daus.

Lliste la tonyina, procedirem al emplatat. Disposarem els espaguetis en un plat, agregarem els daus de peix i de ceballot.

1. En un bol, barrejar la salsa de peix, l’oli de sèsam, la mel, el suc de llima i l’all, el jengibre i el celiandre que, prèviament, haurem picat.

2. Pelar el ceballot i tallar-la en daus xicotets. Reservar fins al moment de l’emplatat.

3. En un casset, posar aigua a bullir. Quan arribe a ebullició, incorporar els espaguetis i coure. Una vegada al donen-te, escórrer la pasta i barrejar amb la salsa de peix, l’oli de sèsam, la mel, el suc de llima, l’all, el jengibre i el celiandre. Mantindre tapat fins al moment de l’emplatat.

4. Mentres la pasta es cou, posar a calfar un poc d’oli en una planxa i daurar a foc fort els filets de tonyina i salpebrar. Una vegada daurats, retirar del foc, tallar en daus i incorporar a la pasta, ja disposada en un plat i acompanyada de ceballot.