Emocions, creativitat, aprenentatge, desenvolupament personal… en la infància. Sabem ajudar als nostres fills a gestionar les seues emocions? Els prestem la suficient atenció? Quin paper juga la creativitat en l’aprenentatge? Entrevistem Altea Sellés, psicòloga de l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló, perquè ens resolga aquestes i altres qüestions davant d’un fenomen, el de la identificació i gestió de les emocions, que cada vegada genera més interès. La família i l’escola són bàsiques per afavorir un creixement emocionalment sa i respectuós, ens diu.

L’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló organitza al llarg de l’any activitats formatives adreçades a públic familiar en què s’aborden aquestes qüestions. Aquest estiu, per exemple, organitzen una Aula Creativa per a la primera quinzena de juliol per ajudar-los a identificar i gestionar les seves emocions amb tallers creatius i de consciència corporal.

> Què és l’Institut de Teràpia Gestalt?

> És un Centre de Psicologia, Formació i Creixement Personal. Des de fa més de 15 anys, vam crear espais terapèutics i de formació en teràpia Gestalt, així com grups de creativitat emocional per a nens i adults.

>Aquest estiu organitzeu una Aula Creativa que combina tallers creatius emocionARTE amb tallers de consciència corporal conTACTO, en què consisteixen?

>En Aula Creativa organitzem els tallers per treballar les emocions i les relacions de forma sana i respectuosa, a través de tallers de pintura, titelles, psicomotricitat… Són tallers orientats a famílies que busquen un parell d’hores dedicades a gaudir, sentir , jugar i crear.

>Les vostres activitats inclouen ioga per a menuts. Què els aporta?

>Els xiquets aprenen a escoltar el seu cos, fan un treball conscient d’elasticitat i força i incorporen eines per relaxar-se quan ells ho necessiten. A més, la consciència corporal els ajuda a un millor desenvolupament psicomotor i millora la concentració, la qual cosa redunda en que puguen gestionar millor el seu dia a dia. D’aquests tallers s’encarrega la meua germana Shaddai, formada en Ioga i Estiraments CM.

>Per què és important per a un xiquet o una xiqueta aprendre a identificar les emocions?

>Els xiquets i xiquetes aprenen primer a identificar allò que els passa, el que senten, els posen nom… I d’aquesta manera és més fàcil poder gestionar-les, viure-les d’una forma sana. És com quan aprenem a parlar, primer balbucegem, després aprenem les paraules i el seu significat, anem identificant allò que ens envolta per funcionar a gust. Així és com es forma el llenguatge emocional, que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres.

>Com podem ajudar els pares a gestionar les seues emocions?

>Podem normalitzar els nostres propis processos (de ràbia, de por, d’impotència …), els xiquets aprenen molt observant a casa. Amagar com ens sentim no fa que desaparega, el camí és acceptar-ho, compartir-lo. A més, és molt important reservar un espai de comunicació amb ells, on puguem anar cultivant la confiança i el respecte. Això ens ajudarà a gestionar els moments difícils.

>I quins són els errors habituals que cometem i hauríem d’evitar?

>A vegades necessitem més tranquil·litat al nostre ritme quotidià per poder prestar atenció al ritme dels menuts, que pot ser diferent al nostre. A més, podem ajudar-los a ampliar el vocabulari emocional… És fàcil quedar-se en el Bé i Mal, però hi ha moltes formes de sentir-se. Finalment, podem atendre com ens sentim nosaltres amb els xiquets, si també ens frustrem, perdem la paciència, o ens posem al lloc de l’altre, el comprenem… Com gestionem les emocions a casa? Aquest és un repte i un procés interessantíssim per a tota la família.

>Quin paper juguen les emocions en el creixement i desenvolupament personal d’un xiquet?

>Les emocions són bàsiques per al seu desenvolupament, tant a nivell psicomotor, neurològic, relacional i social… Són com la brúixola amb la qual ens guiem a l’hora d’interactuar, compartir i decidir. Els menuts fins aproximadament als 3 anys són molt emocionals, i ho manifesten sobretot a nivell corporal, encara que no poden comunicar-nos allò que els passa, ni gestionar-lo, ni de bon tros negociar. A partir dels 2 o 3 anys vam començar la feina d’identificar el que els passa i el que poden fer amb això.

>Moltes vegades es marquen els primers set anys de vida d’un xiquet com a claus per al seu desenvolupament personal. Després d’aquesta edat perd valor treballar les emocions?

>Efectivament la primera infància (fins als set anys) és un període crític, una etapa en la qual som vulnerables, com esponges atrapant allò que ens aporta l’entorn. És clau que fem una bona aportació d’afecte, carícies i emocions positives per a la nostra salut i benestar. Després dels sis o set anys és quan van començant a veure que poden fer-se càrrec d’allò que senten, negociar, demanar el que necessiten quan se senten malament. És el moment de potenciar la comunicació, la negociació, i la confiança a casa. I a l’escola és important seguir atents, ajudar-los a gestionar les relacions amb els seus iguals. És com posar en pràctica a l’escola el que vam assajar a casa!

>La vostra programació de tallers al llarg de l’any, que segueix la mateixa línia que l’Aula Creativa d’Estiu, també aborda la creativitat. Quin paper juga, per exemple, en l’aprenentatge?

>La creativitat en l’aprenentatge és un pilar bàsic en el desenvolupament infantil, i cada vegada més present en la nostra vida i societat. Les coses no són blanques o negres, hi ha gran varietat de matisos, d’alternatives o opcions diferents que podem indagar creativament per millorar la nostra vida. Aquest aprenentatge el fem tant adults com xiquets. Els menuts aprenen a relacionar-se, a posar límits, a demanar, a respectar… a través del joc, la creativitat i la imaginació.

>Cada vegada hi ha un major debat al voltant del model educatiu. S’ha prioritzat la quantitat de coneixements front a l’atenció a l’individu, a les seues capacitats o qüestions bàsiques com la motivació i la creativitat?

>A l’escola opine que s’haurien d’incloure espais d’aprenentatge al voltant de la creativitat i les relacions. Hi ha moltes matèries que podríem treballar amb els xiquets, com la curiositat per l’aprenentatge, la inclusió del que és diferent, la prevenció de violència, el maneig de la frustració, la meva salut emocional (autoestima), les meves necessitats, la comunicació, el respecte a els altres… Crec que estem en un moment en què es necessita un altre concepte d’educació, i qué bé que puguem revisar-lo i aportar necessitats que ara estan sense fer-lis cas.