Juguen prou els xiquets? Estar molta estona jugant és perdre el temps? O hem canviat el temps de joc dels nostres fills i filles per activitats per aconseguir una meta? Són preguntes que et sorgeixen quan llegeixes la història que hi ha darrere de El juego libre: fuente de felicidad, un llibre escrit per Carmen Cabrera i que espera poder editar gràcies a una campanya de crowdfounding a través de Verkami, una plataforma de micro mecenatge.

El llibre se centra en el joc no dirigit. Per als que no tingueu clar què és això de joc lliure o no dirigit, es pot definir com una activitat voluntària, espontània, sense objectius ni metes. Produeix plaer i els participants es converteixen en directors, actors i productors de la seva pròpia realitat. L’autora reflexiona sobre com ha canviat aquest jugar per plaer per ocupar el temps amb activitats dirigides i es pregunta en quin moment els nens van deixar de jugar.

“No deixar jugar als nens com , quan i on volen és limitar el seu desenvolupament i la seua persona”, explica Carmen. Però que ningú es confonga, no és un llibre de receptes, ni tampoc un guió, ni pretén donar respostes úniques a les preguntes i dubtes que tots tenim respecte a la relació amb els fills o alumnes. No ven cap mètode ni tampoc traça cap estratègia a seguir.

“(El joc) es practica en totes les cultures i en tots els temps de la humanitat. No coneix llengües ni condició social , acosta les persones i contribueix a la millora de la vida individual i col · lectiva . No té edat i aconsegueix connectar a diverses generacions al voltant de la mateixa activitat”. Aquest és un fragment de l’obra El juego libre: fuente de felicidad, i si vos agrada o teniu curiositat per conéixer més coses poder anar a la presentació, hi ha fins a tres:
Dissabte 23 de novembre / Llibreria Babel / 18.30
Dimarts 26 de novembre / Argot Llibreria / 19.00
Divendres 29 de novembre / Un altre món. Tenda de productes ecol·lògics / 18.30