La cura de la vista és fonamental en totes les etapes de la vida. Però si hi ha una etapa en la qual és decisiva és en els primers anys. Per a solucionar dubtes sobre quan és recomanable portar als nostres fills a la seua primera revisió visual o com saber si té un problema de la vista des de Espai menut hem parlat amb Gonzalo Muñoz, oftalmòleg de la Clínica Baviera de Castelló, qui ens dóna unes recomanacions i pautes per a una millor salut visual dels més xicotets de la casa.

- A quina edat he de fer-li al meu fill la primera revisió visual?

L’habitual és fer la primera revisió amb l’oftalmòleg sobre els tres anys, a més a aqueixa edat el xiquet ja pot començar a col·laborar amb l’especialista i l’avaluació visual serà més correcta. No obstant açò, si el seu pediatre observa qualsevol anomalia haurà de remetre-li com més prompte millor a l’oftalmòleg.

- Com puc reconèixer que el xiquet té un problema de la vista?

Per diversos motius; que gire els ulls, que s’acoste molt als llibres o a la tele, que tanque molt els ulls o que els tinga molt rojos. També hem d’estar alerta si veiem que el xiquet té dificultats d’aprenentatge en el col·legi, si pateix repetidament mussols, etc. Davant qualsevol signe de sospita ha d’acudir a l’especialista ja que els problemes visuals s’han de solucionar com més prompte millor per a evitar que empitjoren i afecten al desenvolupament del seu sistema visual.

- Si el xiquet té les ulleres mal graduades, què li pot ocórrer?

El major risc és que la seua visió no es desenvolupe correctament i que arriba a l’edat adulta amb un problema més greu, pràcticament impossible de solucionar. El procés neurològic de desenvolupament del sistema visual conclou als 8-9 anys de vida i és important intentar corregir els defectes visuals dels xiquets abans que concloga. Per exemple, si un xiquet pateix ull vague (ambliopia) i no es corregeix adequadament podria patir-la per a tota la vida.

- Quins són els trastorns visuals més freqüents en els xiquets?

El més habitual és que patisquen defectes refractius (miopia, hipermetropia i astigmatisme). La hipermetropia és el més freqüent perquè representa una etapa del desenvolupament ocular normal. Quan naixem la majoria dels ulls són hipermetrops de 2-3 diòptries encara que, conforme progressa el creixement, açò tendeix a desaparèixer.

- Cada quant temps cal revisar-los la vista?

Si el xiquet no presenta cap anomalia visual el recomanable és una revisió anual, a partir dels tres anys i fins als 8-9. En cas que hi haja alguna patologia (estrabisme, ambliopia, cataracta congènita, etc.); les revisions seran més freqüents i l’oftalmòleg establirà la seua freqüència.

- En cas d’haver d’utilitzar ulleres, quines són les més adequades per als xiquets?

Les ulleres consten de dos elements: muntura i lents. La muntura infantil més aconsellable és la de pasta o acetat per ser més resistent i desajustar-se menys encara que la silicona és més flexible; el titani és antial·lèrgic i més lleuger, reservant-se per a xiquets més majors. Les lents recomanades són les orgàniques, que estan formades per un material plàstic que no pesa i no es trenca (evitant els riscos del cristall). Quant a la forma, la millor és la redona ja que abasta tot el camp visual, i també és recomanable acoblar una cinta elàstica al capdavant que millore la subjecció i evite accidents.

- A partir de quina edat poden usar els xiquets lentilles?

Les lents de contacte es porten en la superfície de l’ull podent provocar alteracions (úlceres, infeccions, sequedat, etc.). Per tant, la millor edat és l’adolescència perquè la persona sol ser ja més acurada i seguir uns consells d’higiene adequats. No obstant açò, en circumstàncies especials tals com l’afaquia (absència congènita del cristal·lí) es puguen adaptar lentilles en xiquets xicotets sota supervisió parental.

La salut dels nostres fills és el més important per a nosaltres i per açò hem de començar per la prevenció abans que comencen possibles problemes. Un d’ells molt freqüent, en l’etapa escolar, es troba en els ulls a causa del començament dels estudis i a la innombrable tecnologia amb la qual conviuen els nostres xiquets avui dia. Per açò, des de Espai menut hem contactat amb la Clínica Baviera, Institut Oftalmològic Europeu, amb seus distribuïdes per pràcticament tot el territori nacional, per a conèixer d’una forma clara i precisa en què consisteix l’ull vague i com es pot prevenir.

L’ambliopia o ull vague és la causa més freqüent de pèrdua de visió entre xiquets i joves en els països desenvolupats i afecta, aproximadament, al 3% de la població. L’ull vague es manifesta en la disminució de l’agudesa visual, normalment en un sol ull, sense que existisca cap alteració en les estructures del sistema ocular.

En la majoria dels casos (fins a un 80% dels quals es detecten), l’ull vague es deu a una diferència gran de graduació entre un ull i l’altre, la qual cosa es coneix com anisometropía. En aquestes ocasions, el cervell afavoreix el desenvolupament de la visió d’un dels ulls (el que veu millor) i no treballa amb l’altre, que deixa de funcionar progressivament.

En altres ocasions, l’ull vague es pot deure a un problema d’estrabisme (desviació ocular), que provoca una visió doble i fa que el cervell acaba anul·lant la informació de l’ull desviat i només utilitze la que aporta l’ull que funciona correctament.

La detecció precoç, el millor tractament

A l’hora de parlar de l’ambliopia o ull vague, els pares han de tenir en compte que la prevenció és el millor arma, ja que si no s’aplica el tractament adequat durant l’anomenada època de plasticitat cerebral (fins als 8 anys aproximadament), la pèrdua de visió serà permanent i irreversible. Per contra, si ens posem en mans d’un oftalmòleg i apliquem el tractament seguint les pautes marcades per l’especialista, la recuperació de la visió sol ser total en la majoria dels casos.

Per a detectar aquesta patologia de forma precoç, els especialistes de Clínica Baviera, centre especialitzat en Oftalmologia que compta amb una Unitat de Estrabología i Oftalmologia Pediàtrica, aconsellen a tots els pares que acudisquen amb els seus fills a revisions anuals de control: una primera revisió als sis mesos, una segona a l’any, una altra abans que el bebè complisca dos anys, i una altra als quatre anys, moment en el qual ha de realitzar-se la primera revisió ocular completa per part de l’especialista.

El tractament de l’ambliopia o ull vague sol consistir que el xiquet porte unes ulleres amb la graduació adequada en tots dos ulls i, alhora, estimular i obligar al fet que s’use l’ull afectat mitjançant l’ús de pegats sobre el “ull bo”. Els pegats han d’anar sempre pegats a la pell i la quantitat d’hores en les quals han d’usar-se dependrà de l’edat del xiquet i de la diferència de visió entre tots dos ulls. En ocasions, el oftalmòleg recomana altres tractaments, com la dilatació de la pupil·la de el “ull bo” mitjançant atropina o l’ús de laca o plàstics sobre el cristall de la porta mala sort de el “ull bo”, però el tractament de primera elecció continuen sent els pegats.