L’art sempre ha sigut un bàlsam per a moltes situacions excepcionals i servix com una mirada sobre el que ens rodeja i ocorre. Xarrem amb la il·lustradora castellonenca Verónica Fabregat, també autora de la imatge de diversos projectes i campanyes culturals (IVC, Adona’T, Fira de Teatre Breu La Ravalera) i responsable d’haver-li donat vida a Doña Rollos en la publicació Manual de resolució de problemes en cinc passos, entre altres projectes. En Instagram la trobem com @aticopuerta14, on està aprofitant la quarantena per a: “Treure quelcom bo: dibuixe tots els dies”; així que aprofitem perquè ens done algunes idees sobre què poden fer xiquets i xiquetes a casa per a despertar la seua creativitat i imaginació a través de l’art.

>Quin paper té l’art en aquesta situació de confinament?
Amb aquesta pregunta, em ve al cap el llibre Frederick de Leo Lionni; és un clàssic de la literatura infantil dels anys 60. En aquest llibre, una família de ratolins de camp malda per recollir provisions per a l’hivern, tots excepte Frederick, que no treballa. Quan li pregunten per què, diu que està recollint colors i raigs de sol. Els altres ho miren de reüll, no sabem molt bé si pensen que és un vague o li respecten; però en la meitat de l’hivern, quan porten molt temps en el cau tancats, les provisions comencen a fallar i tenen gana i fred, Frederick inventa per a ells històries i poesies fetes amb aquells colors i raigs de sol. Els ratolins senten menys gana i menys fred, i entenen que la seua labor poètica també havia sigut imprescindible per a passar la cruesa de l’hivern. Fa dies que pense en aquest llibre com a metàfora del paper de l’art en aquesta situació.

“Aquesta situació és tan estranya i tan contradictòria que hi ha molt de sobre el que reflexionar”

>Quin tipus d’il·lustracions estàs realitzant durant aquests dies?
Estic treballant en una sèrie d’il·lustracions/collage/objecte, no se molt bé com definir-les, basades en xicotetes cases de fusta: aquestos dies, la casa representa la nostra nova individualitat. Aquesta situació em sembla tan estranya i tan contradictòria… Crec que hi ha molt de sobre el que reflexionar.

>Doña Rollos és una sèrie il·lustrada que fas per a la revista infantil Revista ¡La Leche! Ens pots comptar qui és aquesta dona tan característica?
En llenguatge col·loquial diríem que Doña Rollos es menja molt el cap” Els pensaments li superen, s’apoderen d’ella. Però té també una part bona, arriba un moment que diu: Basta!, i es proposa traure una cosa bona d’això; i sempre fa una cosa positiva amb el ‘rotllo’ que té al cap en eixe moment. >Les teues il·lustracions estan repletes de naturalitat i senzillesa, i és per això que t’han portat a treballar per a molts projectes infantils. Com podem motivar a xiquets i xiquetes a crear les seues pròpies il·lustracions?
Els xiquets i xiquetes dibuixen de manera natural, i els adults que dibuixem tenim molta enveja de com ho fan: amb espontaneïtat, sense complexos, amb una seguretat enorme… Només cal propiciar el moment per al dibuix, ells fan la resta.

>Algunes idees artístiques per a fer en família?
En aquesta situació en la qual ens trobem és difícil donar consells, però, si podem triar d’entre les mil idees que trobem en internet, estaria bé proposar-los aquelles més lliures i obertes, que es basen en el dibuix com a expressió personal o que potencien la seua imaginació. Algunes idees: el joc de “Els cadávers exquisits” pot ser molt divertit o també dibuixar els seus propis joguets, com puzles o memory cards, que després puguen utilitzar.

“Els menuts i menudes dibuixen de manera natural, i els adults que dibuixem tenim molta enveja de com ho fan”

>I per últim, quin serà el teu pròxim projecte?
Aquesta situació ha paralitzat bastant les coses a nivell treball, encara així, estic treballant en l’última tira de Doña Rollos… I dic última, perquè la Revista ¡La leche! es deixarà d’editar després d’aquest últim número; una llàstima!. La part bona és que tinc temps per a abordar alguns projectes personals, dels que es queden al calaix.

_foto de portada: la il·lustradora Verónica Fabregat en el seu estudi, per Juan Vicent.