Connectar amb un públic infantil acostumat a pantalles tàctils o cinema en 3D i, no solament captar la seua atenció durant prop d’una hora, sinó aconseguir arrancar-li somriures i aplaudiments amb teatre de marionetes, ombres xineses i molt pocs elements escènics -ni tan sols micros-, és per a premi. I Teatre de la Caixeta ho va aconseguir diumenge passat en el Teatre del Raval de Castelló amb El nas de Pinotxo en la celebració del quart aniversari d’Espai Menut. El teatre es va omplir per complet, fins i tot van faltar butaques per a tot el públic que vaig acudir, i els xiquets i xiquetes van acabar tocant i fotografiant-se a peu d’escenari amb el gran protagonista de la vesprada: la marioneta de fusta de l’immortal Pinotxo.

Eva Cuevas, que interpreta a l’escolar que agrada d’contar algunes mentidetes per a divertir-se, i José Blasco, el marionetista que li acabarà ensenyant que sempre és millor dir la veritat, porten més de 10 anys girant amb aquesta obra per escenaris de tot el país i açò es nota. Saben perfectament com conduir i modular la seua interpretació per a portar als espectadors, grans i xicotets, al seu terreny. Sense artificis ni colps d’efectes, basant-se en la història sense data de caducitat del conte que Carlo Collodi va crear en 1883, que no ha parat d’inspirar diferents pel·lícules i obres de teatre durant l’últim segle, i posant-la al dia.

El nucli de la trama són els valors de sinceritat i l’honestedat, la reivindicació de la qual és tan pertinent en els temps que corren, però la companyia valenciana, dirigida per Joan Giralt, els llisca amb mestratge, entre línies, en el diàleg dels dos personatges i en els diferents girs de l’obra, per a traslladar-los amb subtilesa fins al xicotet espectador. A mitja llum, amb aqueixos mobles i baguls blancs i amb alguna marioneta que sembla que vaja a cobrar vida –com la de la Fada-, totes elles elaborades per Aina Pedrós, la funció discorre amb bon ritme de principi a fi. Fins i tot malgrat no arribar amb suficient claredat la veu en alguns racons del teatre.

Espai Menut compleix un any més, i ja van quatre, de la millor manera imaginable: abrigats pels seus lectors i lectores, amb el teatre ple, d’espectadors, de somriures i aplaudiments. I amb desenes de mirades lluminoses i sincerament atentes, que donen sentit a tot el nostre treball i ens motiven per a seguir avant.

Moltes gràcies per estar ací.

_fotos Carme Ripollès (ACF)