José Antonio Orts és un escultor i compositor valencià d’àmplia trajectòria internacional i, fins el proper 7 de setembre, és el protagonista de la Sala Parpalló del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM). Allà s’exposa la seua última proposta artística, Hidrofanies, sis instal·lacions que tenen l’aigua com a eix i que aconsegueixen captar per igual l’atenció de grans i menuts.

Com? Doncs, a diferència d’altres exposicions d’art, amb la interacció del visitant amb les obres, modificant les composicions musicals que sorgeixen d’elles en funció de la rapidesa i la intensitat dels moviments de l’espectador que deambula per la sala. En Huit Canelles o en Pluja, per exemple, els sons de l’aigua lliscant per canelles o de la pluja trencant en sòl i finestres sorgeixen del pas de les persones que transiten davant d’elles; en Ullals, per contra, del deixant del vent que s’origina amb el simple moviment d’una mà.

El resultat és sorprenent, tant per l’ambient sonor que es crea a la Sala Parpalló com per la reacció dels xiquets i xiquetes davant les escultures. Els menuts, menys pudorosos que els adults, es mouen davant de tubs, miralls, sensors i altaveus a la recerca de la llum, del so, l’estrèpit i el recinte extern a l’edifici del MuVIM s’omple d’una melodia que ens parla de la importància l’aigua a la Mediterrània.

Després d’un recorregut per les instal·lacions de Hidrofanies, descobrim les seues entranyes, el com i el per què d’un projecte que, com altres tants realitzats per aquest artista de Meliana, es caracteritza per l’experimentació. Segons expliquen els responsables del MuVIM, la de José Antonio Orts és una exposició exclusiva per a aquest museu i recull referents tan típics de la cultura valenciana com les vuit sèquies que regaven les hortes de la capital del Túria per a fer-se ressò del poder d’aquest líquid a nostra vida i destí com a poble. Un significat, potser, difícil d’explicar a un xiquet a través d’un fullet, però fàcil de transmetre amb el so.