I en aquesta zona d’oci infantil situada en l’antiga llera del riu Túria, com en Els viatges de Gulliver, el nàufrag és un gegant de 70 metres de longitud i els lilliputienses –els visitants locals i forans que s’acosten fins a allí- personetes d’una grandària dotze vegades inferior al del capità del navilier.

Però les semblances d’aquest parc gratuït amb el relat de Swift no acaben ací: tal com narra el novel·lista irlandès, adults i xiquets poden grimpar amb ajuda de cordes i escales pel cos de Gulliver i lliscar-se, aquesta vegada fent ús de tobogans, pel seu cabell, tors, braços i cames. Amb el mateix respecte que els lilliputienses al veure la descomunal figura del nàufrag en la costa. Amb la mateixa eufòria que els illencs al sentir-se més forts que el temut gegant.

I, com en Els viatges de Gulliver, tot té un final. En el relat original, quan el capità irlandès, perseguit per lilliputienses, escapa a Blefuscu i reconstrueix el seu pot per a la fugida. En el parc de Gulliver, a les 20.00, després de 10 hores de joc i diversió sense interrupció –excepte en els mesos de juliol i agost que tanca les seues portes de 14.00 a 17.00 i allarga el seu horari fins a les 21.00– i sense límit d’edat.

Perquè, a diferència d’altres zones d’oci infantil, aquest parc que limita amb la Ciutat de les Arts y de les Ciències està voltat per tanques i protegit per personal de seguretat. La raó? Mantenir en bon estat l’espai que va construir en 1990 l’arquitecte Rafael Rivera amb ajuda de l’artista faller Manolo Martín i els lavabos que disposa aquesta instal·lació per a ús de treballadors i visitants.