Tres dones, que a més són músiques i també actrius i ballarines. Són The Funamviolistas. Un trio artístic que interpreta, en un sentit ampli de la paraula, el seu primer espectacle. Una suma de música clàssica, tango, jazz i soul, teatre gestual i humor nascut d’una situació traumàtica: un acomiadament. La violinista Ana Hernández, la violista Mayte Olmedilla i la contrabaixista Lila Horovitz -dirigides per Rafael Ruiz- i el seu primer muntatge arriben aquest divendres, 28 de febrer, al Paranimf de la Universitat Jaume I (20.00h, entrada 12 euros). Un muntatge per a tots els públics, des de la gent més gran a la més menuda.

Una proposta excepcional d’un trio de dones singular que arriba a l’UJI de la mà del Servei d’Activitats Socioculturals (SASC). The Funamviolistas és un espectacle gestual, amb peces plenes de tendresa, humor, sensualitat, etc. Un passeig per les emocions de l’ésser humà a través d’un encertat repertori musical que inclou obres d’Antonio Vivaldi, Edvard Grieg, Jules Massenet, Georges Bizet, Astor Piazzolla, Rita Pavone, bandes sonores de pel·lícules com In the Mood for Love (Desitjant estimar), Les Triplettes de Belleville, La Pantera Rosa i temes clàssics del jazz i del tango argentí. I sí, un repertori així també és per als més menuts.

I d’acord amb el que es pot llegir en algunes de les crítiques que han rebut, la cita del Paranimf és un imperdible. Vaja, que val la pena pujar al Campus de Riu Sec. “The Funamviolistas tanquen la programació 2014 de FETEN (La Fira Europea d’Arts Escèniques per a Xiquets i Xiquetes ) amb un divertit concert d’una gran qualitat i varietat amb una posada en escena molt acurada. Fins ahir pensava que l’espectacle Paganini d’Ara Malikiam produït per Yllana era insuperable. Ahir ho va ser!”, escriuen en els mitjans en la cloenda del certamen de Gijón, el passat 21 de febrer, un dels més recuits a nivell de públic familiar.

La sinopsi de The Funamviolistas diu que és la història de la trobada de tres dones singulars. Una història que comença amb tres solituds i que a través de la unió, la perseverança i l’amistat arribarà a la realització d’un somni comú. Si comptem que tot això es narra sense una sola paraula i les tres intèrprets ho fan des del seu gest, el seu instrument i el seu cos, estem davant d’un espectacle únic i sense precedents. Els que l’han vist confirmen que sorprèn, emociona i diverteix a tots els públics, gràcies a la unió de dos idiomes atemporals i universals: la música i el teatre del gest.

Un planazo per al divendres vesprada-nit i arrencar el cap de setmana carregats de bo rotllo. Si voleu comprar les entrades per avançat, sense recàrrecs i estalviar cues a les taquilles del Paranimf, només heu de punxar en aquest enllaç.