Després de més de quaranta anys de rodar per multitud d’escenaris, Manuel i Paqui es retiren del món de l’espectacle, encara que no ho deixen. El 25 d’abril van presentar Tota Toda una vida. Memorias y anécdotas de Mel y Xispa, un llibre el títol del qual el descriu a la perfecció. La sala d’exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher de Castelló estava, com era d’esperar, a sobreeixir. Sobreeixien persones i sobreeixia felicitat, enyorança i molts records agradables d’amics i coneguts que van gaudir d’aquesta parella de pallassos.

Paqui Llorens i Manuel Falcó, Mel i Xispa. Per casualitats de la vida, aquestes dues persones entranyables es van trobar per a mai separar-se. Es van casar en 1963 i de la seua amistat i relació va sorgir una idea. I aqueixa idea va desembocar en un mar d’il·lusió, passió i amor per fer riure a la gent en 1969, quan van començar a encantar amb El País de la Ilusión.

El llibre Tota Toda una vida. Memorias y anécdotas de Mel y Xispa està escrit pel mateix Manuel Falcó i per Pilar Bellés Pitarch, professora i escriptora contemporània de contes, novel·les i poesia. A la presentació van assistir alguns personatges il·lustres com ara Salvador Bellés, autor del pròleg del llibre i encarregat de la presentació. També va llegir un text omplit d’admiració i entusiasme la presidenta d’AMART, Associació Moviment Artístic i amiga de Mel i Xispa, Emilia Marco. El delegat de la Fundació Dávalos-Fletcher, José Vicente Ramón, va agrair enormement l’assistència i les mostres d’afecte cap als protagonistes de l’acte i el delegat de Cultura de la Diputació, José Luis Jarque, va ser l’encarregat d’introduir aquesta vetlada tan especial amb especial admiració cap als pallassos més volguts de Castelló.

Pràcticament en tot Espanya, especialment a la Comunitat Valenciana, se’ls recorda com un dels duos de pallassos més carismàtics. Durant els anys 70, 80 i 90 van triomfar en ciutats i pobles recorrent la geografia espanyola. Des de Castelló, passant per València, Alacant, Albacete, Conca, Madrid, Jaén i fins a La Línia de la Concepció van assistir a col·legis i comunions, festes i celebracions diverses per a portar il·lusió i alegria a cada xiquet i xiqueta de cada racó.

De fet, Manuel Falcó o Xispa, com era conegut per tots, havia de canviar de furgoneta cada tres anys. “Arribàvem als 400.000 quilòmetres, la cremàvem per complet!” assegura l’artista.

Mel es va iniciar en el món del teatre des de molt xicoteta junt amb la companyia Grup Castàlia. Molt prompte va traure els seus dots artístics, que la van portar a cantar en la Coral Polifònica demostrant un gran talent. Xispa, per la seua banda, amb set anys ja recitava poemes en les festes de la beneficència de Sant Vicent Ferrer de Castelló, on estava intern. I als 20 va començar a adaptar poesies amb tocs d’humor i a recitar monòlegs. Durant els assajos del grup de teatre Grup Castàlia, on Xispa també es va incorporar com a actor, es van conéixer.

Ja l’any 1969, després de sis anys de matrimoni, es van llançar de cap a un examen que els consideraria artistes professionals. Volien fer de la seua afició una professió i ho van aconseguir, convertint-se en els pallassos més aclamats pels xiquets i xiquetes de la província.

No obstant això, no sols es van dedicar a il·lusionar a la joventut de Castelló, si no que van iniciar una sèrie de viatges per tot Espanya amb els que donar a conéixer el seu País de la Ilusión. Va ser en aqueix moment quan es van incorporar al seu espectacle més artistes com a mags, malabaristes o ballarins. A més, comptaven amb una sèrie de titelles d’elaboració pròpia (des del vestuari de les mateixes fins als decorats i els guions) amb les que representaven xicotets contes en un teatre guinyol.

En qualsevol lloc en què se celebrara una festa o una revetla, places de pobles, places de bous, cines, teatres o patis de col·legis, allí estaven Mel i Xispa actuant per als xiquets i xiquetes. “Recorde unes festes de la Magdalena en què vam tindre fins a 24 representacions en els set dies que duraven els festejos. Era un no parar, ara ja no podem seguir aqueix ritme”, comenta Xispa amb un poc de tristesa però sempre somrient.

Actualment, estan jubilats. Així i tot, ocasionalment i sempre que pot, Xispa correspon al seu públic amb alguna lectura de poemes i representació d’acudits. Mel, per la seua banda, ja gaudeix del tranquil retir que es mereix una vida dedicada a fer gaudir i riure als altres. I a pesar d’això, mai dubta a acompanyar a la seua mitja taronja en cada una de les seues representacions.