No sé si molta gent coneix aquest parc de Montornès, la urbanització de Benicàssim situada a les faldes del Desert de les Palmes. Més que un parc és una pineda (més de cent exemplars de Pinus halepensis) abancalada amb diverses zones diferenciades de jocs infantils: gronxadors, tobogans, una estructura metàl·lica imitant el globus terraqui amb una barra central per lliscar, etc. Explicat així pot semblar un parc més, però no.

Per diversos motius. El primer. La torre de castell, de pedra de rodé i merlets incloses, que domina un dels lateras del parc (llàstima les pintades en algun dels seus llenços). No hem vist una altra igual en cap parc i us podeu imaginar tot el que imaginen nens i nenes quan estan dins. Són princeses i cavallers, són reis, són soldats, uns la defensen, altres l’ataquen… Una simple torre per a molts majors o un castell de conte per a molts menuts.

El segon motiu. L’emplaçament. Encara que el parc està envoltat d’ xalets residencials (urbanitzacions La Parreta i Montornés) i ,per tant, hi ha trànsit als carrers que voregen la zona verda, es nota que està als peus d’un espai natural com el Desert de les Palmes. Naturalesa a l’abast de la mà. Així que si es disposa de temps, es pot aprofitar per ampliar la visita a altres zones d’interès del parc natural.

I el tercer. Perquè és un d’aquests parcs que gaudeix d’aquestes ombres tan buscades i tan escasses habitualment en la majoria de parcs urbans. Una de les nostres lectores, Laura Rovira, aquest estiu ens preguntava a través del Facebook si coneixíem parcs amb bones ombres. Doncs ací té una resposta, el parc de Montornès, encara que evidentment no és a la ciutat i per accedir cal agafar el cotxe.

La meua filla i jo hem descobert aquest parc gràcies a la bona memòria del meu marit. Només va ser un cop de menut però tenia gravada a foc la imatge del que ell recordava com un castell. Ara, molts anys després, ha tornat a aquest lloc de la seua infància per descobrir que el castell només era una torre però que despertava en la nostra filla de cinc anys la mateixa emoció que a ell a la mateixa edat. I la mateixa sorpresa que van sentir Marc, un amic del cole de la meua filla, i la sa mare, Maite.

Per arrodonir la visita, ens vam portar alguns jocs per gaudir a l’aire lliure: una indiaca -una mena de volant de bàdminton però més gran, de goma escuma i amb plomes- i una petanca. Un parc ideal per gaudir a l’estiu (per l’ombra que us comentàvem ) o en dies festius i caps de setmana assolellats de la resta d’estacions .

Ver mapa más grande

Per accedir al parc cal agafar la carretera que condueix a la urbanització de Montornès (des de la nacional 340 o per l’autovia CV149 Castelló-Benicàssim eixint en direcció cap al Desert ) i girar pel carrer Riu Ebre (només passar una residència de la tercera edat és la cruïlla que ve a mà esquerra i que està indicada en un senyal com Montornès). Només cal seguir el carrer fins que arriba una corba a la dreta i ja es veu el parc .

Si voleu pujar, tingueu en compte algunes consideracions. Com, per exemple, el temps. Si plou, especialment en cas de tempestes fortes d’estiu, a pocs minuts els carrers en pendent poden esdevenir ‘rius’ i impressiona, a més del perill que suposa. A més, l’abundància de pins fa que hi hagi molta obaga pel que a la tardor i hivern és convenient acudir a les hores centrals del dia i en dies assolellats. I, finalment, si els vostres fills/es són proponsos a les picades de mosquit, pot ser útil utilitzar algun repel·lent .

Ací us deixem una galeria d’imatges perquè pugueu veure el que us acabem d’explicar: