Una iniciativa de la mà de Xavi Muñoz Arnau, de la Llibreria El Passeig, que ja portava temps rumiant en què fer. I va arribar l’oportunitat. “Vam conèixer Trobadorets arran d’una actuació a Borriol i ens va agradar”, ens explica Xavi. Aquesta és la primera activitat oberta que organitzen des de la llibreria, però ja pensen en altres com tallers infantils i manualitats. Temps al temps. Per aquest concert des del Passeig van sondejar l’opinió de l’AMPA del Manel Garcia i de l’Associació de Veïns Raval Universitari. I els va semblar una bona idea. Ara a esperar la resposta del públic.

A Trobadorets els hem vist en les festes alternatives del Grau, en una jornada solidària al Pinar, en la de portes obertes de l’Hospital Provincial de Castelló,… i sempre diem el mateix: començem els seus concerts veient com ballaven els menuts i els acabem saltant, ballant i aplaudint. Pura diversió.

Els que fan possible Trobadorets són Pau Sancho, cantant i animador, Gerard Chiva, guitarra espanyola i guitarró, i Javi Rúa, guitarra elèctrica i percussions. Els tres provenen del món del rock. De fet, durant 20 anys han format part de Tensos, una banda rockera de Castelló. A més, Pau també esprem la seva vena artística a La Xalera, un grup de teatre de carrer de Vilafranca.

Aquest primer treball acabat de sortir del forn inclou sis temes: Trobadorets, Els Nombres, l’ovella, Els Cavallers, El rock dels instruments i Adéu, adéu. Quatre cançons pròpies, una del cançoner poular -Els Cavallers- i el Adéu, adéu de Xesco Boix. Pau ens explica que la gravació del CD va ser casolana, “però una experiència molt bona” ​​i en la que van comptar amb la col·laboració d’altres músics i amics com Santi (oboè), Dani (veus) i José Luis (baix).

Una anècdota. No vos perdeu la seva versió improvisada de la cançó dels colors (aquesta que diu, per exemple, roig, roig, roig és el vestit que porte…). Sempre pregunten entre el públic quins són els colors preferits i segons els gustos, així ix la cançó. És clar que la primera vegada que els van dir el gris o el fúcsia i es van haver d’inventar la lletra sobre la marxa no va ser gens fàcil. Però aquest tema sempre sorprèn.

Com que aquesta vegada el concert és en una llibreria, el repertori serà una miqueta “més tranquil”. Però que ningú s’espante, amb Trobadorets ballareu i cantareu, segur. Que gaudiu d’aquest Sons i cançons. Sona bé.