Són dues les maneres de poder gaudir de l’EACC en versió infantil. La primera, la més utilitzada, mitjançant visites escolars. I la segona, menys coneguda però igualment interessant, a través de visites concertades amb grups de pares. Aquests grups han de ser d’almenys 10 persones i amb xiquets i xiquetes d’edats similars. Per a una i altra modalitat, només cal telefonar a l’Espai d’Art al 964 72 35 40 o enviar un correu electrònic a activitats (arroba) eacc.es.

En un i altre cas l’objectiu és el mateix. “Aquestes visites guiades i didàctiques pretenen formar els menuts, facilitar-los l’accés a l’art contemporani i evitar els prejudicis de l’educació formal”, explica Juan Francisco Fandos. Aconseguir una cosa tan senzilla, o tan complicat, segons es mire, com generar bons espectadors.

Aquesta ‘versió infantil’ de l’EACC està disponible per a totes les exposicions, excepte durant els mesos de juliol i agost. I podeu començar a provar amb En suspensión, d’Alexander Apóstol, Cinthia Marcelle i Héctor Zamora, exposició que romandrà oberta del 28 de setembre a 30 de desembre.

El moment ideal per aquest primer acostament a l’EACC és, segons Fandos, l’etapa d’infantil perquè “es pot treballar la idea de costum: deixes el pòsit de relació i intercanvi amb l’art contemporani, amb el museu”. Perquè “el públic infantil està més obert, són com esponges, tenen una capacitat única de genererar experiències i mirar d’una altra manera”. I per un altre motiu de pes: “Perquè comencem amb els més xicotets o tindrem generacions i generacions de xiquets i xiquetes que no accediran a l’art contemporani”.

Com s’entenen aquestes sessions? Es concep la sala del museu com un escenari on succeeixen coses. I en què el joc forma part de l’aprenentatge. Hi ha coses que es poden fer i altres que no. El que també deixen clar des de l’Espai d’Art és que els xiquets no van a fer manualitats: no es tracta de copiar el que han vist, més aviat que expressen què els produeix allò que han vist.

“És un espai per fer-los protagonistes, és un lloc per a l’experimentació, l’èxit o al fracàs”, afegeix Fandos. En altres paraules, es busca desenvolupar el sentit crític per gaudir d’allò que se li mostra, no es tracta de fer artistes.

La relació que es dóna entre el públic i la peça exposada quan es veu l’obra en les seues dimensions reals no la dóna cap recreació. “L’art exigeix ​​una relació real molt íntima i personal”, apunta Fandos.

Per això, des de l’EACC animen els mestres a acostar-se al museu, conéixer les seves exposicions, descobrir les possibilitats didàctiques i les connexions que tenen amb l’aula. A més, també es pot concertar una reunió prèvia de treball amb els professors en què es planifica l’activitat abans, durant i després de la visita a l’exposició.

Finalment, també hi ha la possibilitat d’assistir a les sessions obertes al públic en general dels divendres a les 19.00. En elles no s’explica l’exposició sinó que es donen pautes per saber llegir: elements, influències, conceptes, llenguatge plàstic… Dirigida a adults que després poden traslladar aquest ‘coneixement’ als seus fills i filles.