A la Orxatería Vida no s’arriba per casualitat. Un ha de cercar-la. Entrar en la seua pàgina de Facebook i, amb ajuda de Google Maps, sortejar rotondes, vivers i ponts fins a donar amb ella. Està en l’horta d’Alboraia, envoltada de camps de cebes, cacauets, carxofes i xufes. Un trajecte que no molts valencians es decideixen a recórrer per a prendre’s una orxata, una llet merengada o uns fartones artesans tan típics de la zona. Els nadius prefereixen quedar-se en la ciutat o, com a màxim, acostar-se a l’Avinguda de l’Orxata o a la Calle Colón, on locals com Daniel, Toni o Panach compten amb terrasses i on els autobusos i metre tenen parada. En la Orxateria Vida, els únics vehicles que tenen cabuda són el cotxe, la moto o la bicicleta. El transport públic queda molt lluny d’allí, quasi tant com el soroll i la pol·lució a la qual els bars i les orxateries urbanes ens tenen acostumats. I és que, a més de la seua orxata amb el punt exacte de sucre, aquest és un dels atractius d’aquest local: la sensació d’estar en un món on les presses no existeixen i on els xiquets, com antany, poden jugar solos, sense ser perseguits per pares o avis i sense entonar el típic “m’avorrísc”.

Allí hi ha gespa on rebolcar-se, galls dindis, gallines i conills que observar i gronxadors en els quals jugar. Per haver-hi, hi ha fins a un aparcament de bicis i una petita tenda on comprar les verdures i fruites que es conreen en la mateixa alqueria. Anem, que excepte urbanites hi ha de tot. Ells s’ho perden. Fotos: Ainhoa Boix (Conlosnanos.com)