No sé si molta gent coneix aquest parc de Montornès, la urbanització de Benicàssim situada a les faldes del Desert de les Palmes. Més que un parc és una pineda (més de cent exemplars de Pinus halepensis) abancalada amb diverses zones diferenciades de jocs infantils: gronxadors, tobogans, una estructura metàl·lica imitant el globus terraqui amb una barra central per lliscar, etc. Explicat així pot semblar un parc més, però no.

Per diversos motius. El primer. La torre de castell, de pedra de rodé i merlets incloses, que domina un dels lateras del parc (llàstima les pintades en algun dels seus llenços). No hem vist una altra igual en cap parc i us podeu imaginar tot el que imaginen nens i nenes quan estan dins. Són princeses i cavallers, són reis, són soldats, uns la defensen, altres l’ataquen… Una simple torre per a molts majors o un castell de conte per a molts menuts.

El segon motiu. L’emplaçament. Encara que el parc està envoltat d’ xalets residencials (urbanitzacions La Parreta i Montornés) i ,per tant, hi ha trànsit als carrers que voregen la zona verda, es nota que està als peus d’un espai natural com el Desert de les Palmes. Naturalesa a l’abast de la mà. Així que si es disposa de temps, es pot aprofitar per ampliar la visita a altres zones d’interès del parc natural.

I el tercer. Perquè és un d’aquests parcs que gaudeix d’aquestes ombres tan buscades i tan escasses habitualment en la majoria de parcs urbans. Una de les nostres lectores, Laura Rovira, aquest estiu ens preguntava a través del Facebook si coneixíem parcs amb bones ombres. Doncs ací té una resposta, el parc de Montornès, encara que evidentment no és a la ciutat i per accedir cal agafar el cotxe.

La meua filla i jo hem descobert aquest parc gràcies a la bona memòria del meu marit. Només va ser un cop de menut però tenia gravada a foc la imatge del que ell recordava com un castell. Ara, molts anys després, ha tornat a aquest lloc de la seua infància per descobrir que el castell només era una torre però que despertava en la nostra filla de cinc anys la mateixa emoció que a ell a la mateixa edat. I la mateixa sorpresa que van sentir Marc, un amic del cole de la meua filla, i la sa mare, Maite.

Per arrodonir la visita, ens vam portar alguns jocs per gaudir a l’aire lliure: una indiaca -una mena de volant de bàdminton però més gran, de goma escuma i amb plomes- i una petanca. Un parc ideal per gaudir a l’estiu (per l’ombra que us comentàvem ) o en dies festius i caps de setmana assolellats de la resta d’estacions .

Ver mapa más grande

Per accedir al parc cal agafar la carretera que condueix a la urbanització de Montornès (des de la nacional 340 o per l’autovia CV149 Castelló-Benicàssim eixint en direcció cap al Desert ) i girar pel carrer Riu Ebre (només passar una residència de la tercera edat és la cruïlla que ve a mà esquerra i que està indicada en un senyal com Montornès). Només cal seguir el carrer fins que arriba una corba a la dreta i ja es veu el parc .

Si voleu pujar, tingueu en compte algunes consideracions. Com, per exemple, el temps. Si plou, especialment en cas de tempestes fortes d’estiu, a pocs minuts els carrers en pendent poden esdevenir ‘rius’ i impressiona, a més del perill que suposa. A més, l’abundància de pins fa que hi hagi molta obaga pel que a la tardor i hivern és convenient acudir a les hores centrals del dia i en dies assolellats. I, finalment, si els vostres fills/es són proponsos a les picades de mosquit, pot ser útil utilitzar algun repel·lent .

Ací us deixem una galeria d’imatges perquè pugueu veure el que us acabem d’explicar:

Vos imagineu un paratge que reunisca un riu, una font amb peixos, un museu, una ermita, una piscina, una cova, una ruta botànica, moltes zones de joc, grans arborades, taules per a fer picnics,…? Tot açò i molt més és el que es pot trobar en El Termet de Vila-real, el paratge que rodeja l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

El paratge es troba dividit en dos pel Carrer Ermita (un passeig que ofereix una excel·lent opció per a passejar per les voreres arborades o anar amb bici per l’acabat d’estrenar carril bici). A un costat, una àmplia zona arborada amb diverses estructures d’engronsadores en què la diversió està garantida. A més de les habituals engronsadores i estructures amb tobogans, ponts i xarxes per a enfilar de grandàries diferents per a totes les edats, compta amb un joc que no és tan habitual i en el que els xiquets i xiquetes pareixen no avorrir-se mai. Es tracta d’una estructura circular a la que es poden enfilar i assentar-se perquè després algú des de baix (en la majoria d’ocasions un sacrificat pare o mare) els done voltes. Simple però la mar d’efectiu!

Per a arredonir la diversió, els jocs estan en superfícies d’arena, la qual cosa dispara les possibilitats de joc. I rodejant-los, una àmplia arborada en la que molts aprofiten per a celebrar aniversaris o sopar a la fresca a l’estiu. Per a això hi ha taules de picnic, però quan hi ha molta demanda és convenient portar una taula i cadires de casa per si estan totes ocupades.

Aquesta mateixa zona compta amb dues edificacions desconegudes per molts dels visitants d’El Termet. La Casa de l’Assut, el punt de partida de tot el complex sistema de séquies que reguen l’horta i que constitueix el principal element de l’arquitectura hidràulica de la Comunitat Valenciana. També es troba entre l’arbreda el Centre d’Educació Ambiental (CEA) El Termet, dedicat a promoure activitats mediambientals.

A l’altre costat de la carretera està l’ermita de la Mare de Déu, la Plaça del Pastoret, la piscina, el riu…. Es pot arribar descendint pel camí que parteix des d’una altra zona arborada i en el que es recorre un Viacrucis, o bé per una àmplia escalinata. En ambdós casos s’arriba a la Plaça del Pastoret, espai en què es realitza tot tipus d’activitats especialment durant els mesos d’estiu. La font amb els peixos és un dels principals atractius per als peques de la plaça, en la que també es troba l’ermita de la Mare de Déu, el Museu Etnològic El Termet (on no deixa de ser interessant fer una volta per tal que els peques coneguen com es vivia abans) i Les Cavallerises. A l’estiu també obri un xicotet quiosc on poder prendre un refresc.

I més avall, el riu Millars amb una altra zona de jocs de què parteix la Ruta Botànica, un camí apte per a tota les edats que recorre el curs del Millars a través d’una frondosa vegetació (això sí, si hi ha bebés hauran d’anar al braç o en un portabebés ja que el camí no és apte per a carros). La ruta porta en nom del prestigiosos botànic vila-realenc Manuel Calduch, qui va llegar un important compendi botànic reconegut per la UNESCO.

Si no teniu ganes o temps per a la ruta, també es pot gaudir del paratge abaixant al riu que ha sigut recentment condicionat per l’Ajuntament. Allí, si trobeu alguna persona major, vos podrà comptar com quan eren xicotets es banyaven al riu (en determinades zones ja que altres són perilloses i hi ha hagut més d’un ofegat), com hi havia diversos berenadors i una zona per a fer paelles i passar el dia; i fins i tot alguns recorden com van arribar a haver-hi xicotetes casetes en què es quedaven a dormir i pels matins sentien com abaixava el bestiar per l’altra vora a beure al riu, i els diumenges xics i xiques se “mudaven” per a passejar per l’inici de la senda botànica com si fóra el carrer Major. 

I si sou més de piscina que de riu, en el paratge també està la piscina municipal descoberta, amb una àmplia piscina per a majors i una altra amb poc més de dos pams d’aigua per als més peques. Aquest estiu la piscina obri de dilluns a divendres de 9.00 a 22.00 i els dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 21.00. El preu és de 2 euros i d’1 euro per a menors de 13 anys i l’abonament per a deu entrades és de 15 euros per a majors de 13 anys i de 7 euros per a menors.

Per arribar, si aneu amb cotxe hi ha una àmplia zona d’aparcament, i des de Vila-real també es pot arribar fent un passeig pel Carrer Ermita o en el bus gratuït durant els mesos d’estiu. I abans d’anar-vos-en, no oblideu donar un ullada al pont de Santa Quitèria, manat construir pel rei Jaume I.

Ací vos deixem algunes imatges (a veure si trobeu l’esquirol):