El que han cuidat tots els detalls ho diem per les instal·lacions (aules perfectament insonoritzades on descansen algun contrabaix, bateries, pianos i guitarres i estudi de gravació propi), però sobretot pels currículums dels tres impulsors: Diego Barberá és llicenciat en especialitat contrabaix-jazz pel Conservatori Superior de València, Sergio Bisbal es va llicenciar en l’especialitat bateria-jazz al prestigiós Conservatori Superior de Sant Sebastià Musikene i Simon Taylor, llicenciat en saxofon-jazz al Conservatori de Leeds. I a ells se suma Quique Barberá, tècnic de so de El último ke zierre.

Aquesta combinació de procedències musicals es trasllada a les aules per enriquir l’aprenentatge dels seus alumnes i alumnes. Varietat de mètodes per garantir la qualitat i per abordar l’estudi des d’una perspectiva molt pràctica i lúdica. “Plantegem activitats que permeten veure els resultats a curt termini, així aconseguim que guanyen en motivació, i sempre amb criteris pedagògics que garanteixen la qualitat”, explica Sergio.

Però la seua relació amb la música no acaba ací. Són músics professionals que segueixen en actiu. A Simon i Sergio els podeu veure a Mr Pink i Miss Black Emotion i a Diego en el grup de rock-pop TanStuPids. Ja veieu que viuen per i per a la música.

Fa poc que The Session ha obert les seues portes, però ja tenen anècdotes molt significatives per explicar. Sergio no pot amagar un somriure quan ens explica com toquen la bateria nanos de només tres anys. Anem, que en lloc de amb un pa sota el braç van haver néixer amb unes baquetes. Yolanda, que els ajuda en la comunicació, recorda impressionada com una nena li deia a la seva mare: “Mare, he nascut per ballar i cantar. Jo he nascut per ser artista”.

Com vos imaginareu és Simon qui imparteix en anglès les classes de llenguatge musical (hi ha dos grups: un de 3 a 6 anys i un altre de 7 a 9). Ací treballen la sensibilització musical i conceptes bàsics que els permeten construir una base sòlida. Inclòs l’ús de l’ordinador amb aplicacions per afinar l’oïda. I si no tenen clar quin instrument tocar, tenen l’opció d’apuntar-se a classes d’iniciació (mitja hora de durada) en què treballen piano, guitarra, bateria i veu. I per a qui ho necessite, també preparen per a l’accés al conservatori (elemental, mitjà i superior).

No vos anem a descobrir Amèrica si vos diem que, a més de l’aprenentatge musical en si mateix, hi ha investigacions que demostren que els xiquets i xiquetes que estudien música milloren els seus resultats en llengua i matemàtiques o que desenvolupen més les capacitats psicomotrius gràcies a exercicis de llenguatge musical amb els que treballen la coordinació i la independència.

I com vos dèiem tenen un munt de projectes i bones idees. El dia 22 oferiran a l’UJI un taller de sensibilització muscical per a xiquets i xiquetes amb problemes cognitius i motors en col·laboració amb la Fundació Borja Sánchez.

A més, han pensat que el millor regal per aquest Nadal és la música així és que podeu adquirir un abonament de 30 euros que inclou dues classes del que tu vulgues (llenguatge musical, instruments…) i per a qui tu vulgues, grans o menuts, sense despeses de matrícula. Ah, i preparen un vídeo nadalenc amb tots els alumnes i les alumnes que apunta maneres. Però d’això encara no vos podem avançar més. Com veieu, acaben de començar però tenen ja molt a dir.

Després de la seua brillant i fugaç reaparició en 2011 amb motiu de la festa de presentació del disc-llibre Historia de la Música Pop en Castellón (vídeo de baix, minut 6:35), el grup de Santi Campos, Vicente Ordóñez, Íñigo Beltrán, Fernando Cabalo i Pepe Buonamisis tenia un compte pendent amb els seus fans castellonencs de sempre: actuar en sala i en solitari per a donar-li un bon repàs al seu gran repertori. Eixe que està replet de cançons power-pop sense data de caducitat: “Hola”, “Hablando con la pared”, “Cuando callas”, “Rock off”, “Celebración”, “Universo”, “Nunca más”, “Necesito cielo”, “Jugando a ser el sol”, “25 y cayendo”… La llista és larguísima i en directe, a més, inclouen versions d’alguns dels seus referents, com ara Big Star.

Conforme apuntava Vanesa Martínez en Algo se mueve en Castellón per a explicar les ganes que té de veure’ls, els gustos musicals que es contagien a través de llaços familiars solen quedar-se tatuats per a sempre. També la passió per la música en directe. I l’actuació de Malconsejo és una excel·lent oportunitat perquè li entre el cuquet als més menuts, com ho han vingut sent des d’abril de 2012 en Las Matinales del Four Seasons, organitzades amb la col·laboració de Espai Menut, els concerts de The Bitters, Bandits, Tom Bombadil, Señor Mostaza i TanStupids. Tocant diferents pals amb la intenció d’acostar el pop, el rock o el folk a les seues oïdes com fil conductor. Per no parlar de com l’hi passen els papàs i mamàs…

El retorn de Malconsejo, a més, arriba amb diversos al·licients. El primer, com hem dit, les seues excel·lents cançons i les històries de carn i os que conten. Les dels seus dos discos llargs, Una hora sin televisión (1997) i Vivir bajo el agua (2000), editats amb el segell Rock Indiana, en el 20 aniversari del qual celebrat en la sala Costello de Madrid ha actuat recentment el grup de Santi Campos amb una gran resposta. De fet, aquest mateix mes Eduardo Izquierdo ha ressenyat amb un munt d’elogis per a la secció “Operació rescat” de la revista Efe Eme. També els temes dels seus primers singles para Maybe Tomorrow i altres que després es van recopilar a Tiempo de buscar (2006).

Però també l’ocasió única de poder veure reunits als principals músics que van passar per la banda, a pesar d’estar liadísimos en els seus projectes actuals. Santi Campos està enmig del llançament de l’últim disc d’Amigos Imaginarios, Museo de Reproducciones, del que va mostrar un avenç en solitari en la festa de Nomepierdoniuna de 2012 al Teatre Principal amb Jero Romero. Íñigo Beltran y Fernando Cabalo acaben d’estrenar el seu segon disc amb Miss Black Emotion, You Miss Em? Vicente Ordóñez, l’altre compositor de la primera etapa del grup, participa activament del Grup d’Autoajuda. I, com ja ocorreguera en 2011, a ells se’ls unirà Raúl Pastor, Rauelsson, que dissabte passat va actuar en Els altres canten Les Deesses Mortes i està a punt de presentar el seu nou disc. Per si això fos poc, Santi Campos, Vicente Ordóñez, Raúl Pastor i Pepe Buonamisis estan gestant un nou projecte junts. Algú dóna més?