A Laia, de 8 anys, no li abellia molt. No és molt de contacontes i no anaven els seus amics. Quan son pare li va dir d’anar al Castell Vell d’excursió perquè els contaren contes i sopar de pícnic, va tòrcer el morro. Otto, de 4, es va presentar amb el seu lluminós somriure de pillo. S’havien apuntat a Conte contat, una nova iniciativa del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) per a realitzar un recorregut a peu per l’assentament d’orige andalusí, des del qual els habitants originaris de la ciutat es van traslladar al pla en 1251, guiat i ambientat pels narradors Felip Kervarec, Rosabel Canós (Contaclown) i Tània Muñoz.

El pla d’una “Nit de contes al Castell Vell” començava, dissabte passat 25 de maig, en el Centre d’Interpretació amb una esplèndida vesprada de primavera i un grup d’uns 60 xiquets, xiquetes, mares i pares amb tota la predisposició de passar-ho bé. I una mica d’incertesa també, per la novetat d’una activitat que s’estrenava per a tots i totes i per la seua durada tractant-se de públic familiar: més de 2 hores.

Els dubtes es van dissipar des de la primera ronda de contes de Rosabel Canós, eixe en el qual la granota es converteix amb moto i no en príncep, Felip Kervarec, amb la llebre menja-hortes, i Tània Muñoz, a la recerca de gamusinos que serveixen d’amulets. Actors experimentats en centenars de batalles que van saber pillar-li el to poc després d’arrancar les seues històries, mentre que els més xicotets es van endinsar en elles ajudats per l’entorn natural del Desert de les Palmes i amb la silueta de les muralles de fons, a la part alta del turó. Laia ja somreia sense pràcticament pestanyejar. Otto fins i tot prenia la paraula per a participar.

Un breu recorregut, encara de dia, i van aparéixer en escena els personatges de la mitologia castellonenca, amb els quals els narradors van saber aliar-se amb molt d’encert. Felip Kervarec va explicar que a la muntanya just darrere del Castell Vell va nàixer Tombatossals, fruit de l’amor de Penyeta Roja i Tossal Gros, i xiquets i xiquetes van començar a trobar els primers gamusinos en el camí, en forma de pedres de colors que anaven guardant en un saquet que els van donar en el punt de trobada.

Després que un pollastre sense braç i sense cama, trassumpte de La Bella i la Bèstia, protagonitzara el segon conte de “princeses” de Rosabel Canós, l’expedició arribava a l’ermita de la Magdalena. Allí la cosa va prendre un caire molt especial, per tractar-se d’un lloc que habitualment recordes ple de gent de gom a gom, campanadas, veus i petards amb motiu de la Romeria dels Canyes, convertit en aquesta ocasió en un refugi silenciós, amb la llum tènue del final de la vesprada i La Plana als peus (excepte la interrupció d’una periodista d’À Punt que va decidir entrevistar un pare durant la narració d’un dels contes).

Tània Muñoz es va ficar literalment en la butxaca a tots els presents amb una misteriosa història ambientada en la mateixa ermita de la Magdalena, amb una cabra muntesa que engolia, un a un, als seus habitants. S’encenien les primeres llanternes frontals i les mirades dels més xicotets parlaven per si soles. Laia, a la qual no li agraden res els contes de por (encara que només porten un polsim), s’arraulia amb la sa mare. Otto, per moments, canviava el seu permanent somriure per un semblant seriós sense tancar la boca.

El sol marxava i arribava el moment per a sopar. Sobre el propi ermitori de la Magdalena i les primeres llums de la ciutat al fons. Després, l’expedició enfilava la pujada al Castell Vell ja amb llanternes per a obrir-se camí en la foscor, amb les muntanyes del Desert de les Palmes i de Borriol com si estigueren siluetades sobre un fons blau elèctric. Tan bonic que semblava de mentida. El millor escenari possible per a l’última ronda de contes, tots i totes asseguts en rogle sobre les ruïnes de la alcassaba, la part més alta del castell.

Allí, Felip Kervarec va narrar els somnis d’una dona molt xicoteta que semblava deambular pels estrets carrerons del castell i Tània Muñoz, amb la seua destresa per a modular la veu i atraure l’atenció de xiquets i xiquetes, va fer veure als gegants del conte de Tombatossals tombats en l’horitzó amb formes de muntanyes. Grans i xicotets van buscar una estrela en el cel i van demanar un desig com a colofó a una vesprada-nit, efectivament, de conte. Descendint per l’albacar, com a sorpresa final, es va estrenar la il·luminació del Castell Vell, per a fer-se més visible de nit a partir d’ara.

En acabar, Otto, incansable, rondava content amb ganes de més aventures i a Laia, a qui li va encantar la forma d’explicar els contes de Rosabel Canós, definitivament li havia triomfat el pla: “Gràcies per portar-me, papà, encara que al principi et diguera que no”.

El MUCC ofereix per a aquest estiu dos programes d’activitats familiars as Castell Vell, El castell contati y Un estiu al Castell Vell, per a niñxs a partir de 5 anys, amb passades en valencià i castellà i entrada lliure i -atenció perquè estan molt concorreguts- inscripció prèvia. De moment, les que estan previstes seran diürnes encara que, després de l’èxit de l’excursió nocturna, és probable que la Regidoria de Cultura decidisca repetir l’experiència. Potser queda algun gamusino perdut en el camí.

_fotos por Carme Ripollès y Ángel Sánchez (ACF).

Les jornades Castell Contat tenen com a objectiu donar a conèixer i posar en valor es Castell Vell a través de cuentacuentos, relats històrics, llegendes i successos que giren entorn del mateix. És una activitat familiar (recomanada per a xiquets a partir de 5 anys) d’entrada lliure, però requereix d’inscripció prèvia obligatòria (reserva les places a través info@mucc.es o cridant al 964 23 91 01).

La primera proposta d’aquest cicle va tenir lloc el 25 de maig a través de Nit de Contes al Castell, una visita nocturna al Castell Vell repleta de relats de terror per als més xicotets. Les següents cites de Castell Contat seran el 30 de juny, 25 d’agost i 27 d’octubre (en valencià) i 28 de juliol i 24 de novembre (castellà). En tots dos casos, l’activitat s’iniciarà a partir de les 10:00 en el Centre de Interpretació del Castell Vell i tindran una durada d’una hora i mitja. Aquesta activitat comptarà amb les narradores orals Maria José Chabrera i Tània Muñoz; a més de la col·laboració i assessorament d’arqueològics i personal del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC).Es recomana portar calçat i roba còmodes, gorra, protecció solar i aigua.

Una escola d’estiu per a petitxs historiadorxs

De manera complementària, s’està organitzant una escola d’estiu gratuïta al Castell Vell per a xiquets i xiquetes d’entre 6 i 12 anys amb l’objectiu de despertar el seu interès per la nostra història i patrimoni. Des del 20 de maig fins al 17 juny estaran obertes les inscripcions a través del correu info@mucc.es (necessari adjuntar una fotocòpia del DNI, del llibre de familia i de la targeta sanitària).

Els xicotets hauran d’assistir cada matí a les 9:00 al Centre d’Interpretació. Allí i als voltants del Castell desenvoluparan diferents tallers i activitats sobre la societat i cultura medievals que es perllongaran fins a la 13:30. Les places s’assignaran en funció de l’ordre d’inscripció i es realitzaran dos torns per a aquest petit campus: de l’1 al 5 de juliol i del 8 al 12 de juliol.

Cuentacuentos en el Castell Vell. Fotos: Carme Ripollès (ACF).