Saps de quin color és la pell de l’ós polar? I per què el seu pèl és blanc? Vols veure una aurora boreal ? Només per la curiositat de trobar respostes a aquestes i moltes altres preguntes val la pena una visita a L’Àrtic és trenca, una exposició itinerant amb la qual l’Obra Social la Caixa vol contribuir al programa Ciència en Societat donant a conèixer el valor present del pol Nord i les amenaces que planen sobre el seu futur. L’exposició romandrà oberta a la plaça Hort dels Corders de Castelló del dimarts 22 d’octubre al divendres 15 de novembre.

Aquesta exposició itinerant té com a objectiu mostrar la singularitat de l’ecosistema àrtic, explicar-nos com és d’important, el paper que té en el clima global i descobrir-ne les característiques i la biodiversitat. A través de quatre àmbits diferents (El clima àrtic, La vida en una situació extrema, La petjada humana i Les llums del nord ) t’endinses en un món llunyà, però que amb una influència directa sobre la nostra vida: si el desglaç de l’Àrtic s’accelera -una cosa que les dades evidencien-, algunes zones del planeta seran més fredes i altres, més càlides.

L’exposició té com a atracció principal les sensacionals fotografies d’Andoni Canela, un prestigiós fotògraf de la naturalesa que ha viatjat al voltant de l’Àrtic (12 viatges per nou països) i ha portat imatges i vídeos que permeten descobrir el pol Nord en un espai de 200 metres quadrats. Entre els atractius especials també hi ha la cúpula en què es recreen les aurores boreals, probablement el major espectacle natural de llums del planeta.

Amb aquesta mostra, l’Obra Social la Caixa contribueix la divulgació científica sobre un ecosistema concret en perill: l’Àrtic. De la mateixa manera, també vol promoure el pensament crític i sensibilitzar sobre un problema mediambiental important: els efectes del canvi climàtic a l’Àrtic i les conseqüències per a la resta del planeta.

La situació que amenaça l’Àrtic es pot entendre a través d’una pantalla interactiva que permet preguntar a quatre especialistes pels riscos que es corren al pol Nord i quines són les possibles solucions.

Si no hi hagués un pol Nord, el planeta seria tan diferent que no podríem reconèixer-ho. “El compte enrere ha començat. Vols saber què passarà quan l’Àrtic es quedi sense gel?”. Més informació.

Horari: dilluns a divendres de 12.30 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 // dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 14.30 i de 16.30 a 21.00
Visites guiades per a públic general: de dilluns a divendres a les 18.00 // dissabtes, diumenges i festius a les 13.00 i a les 18.00

Només entrar a la sala et trobes de front amb un tronc senyorial envoltat de panells explicatius en els que subratllen la importància dels boscos com “els ecosistemes terrestres amb major biodiversitat”. Una mica més endavant, a la dreta, et trobes amb una mena de rellotge de sorra que en realitat simula la vida d’un cuc. Xiquets i xiquetes poden prémer el botó que fa girar el rellotge i tu els pots explicar que al llarg de la seua vida (uns 16 anys), un cuc menja 5.840 grams de terra dels que un 40% formen part de la seva alimentació i el 60 % restant l’expulsa en forma d’humus, sense el qual no serien possible els boscos tal com els coneixem.

Just davant estan exposades dues seccions de troncs en què es poden apreciar els anells que ens ajuden a conéixer quants anys té un arbre. S’atreviran els teus fills o filles a comptar quina edat tenen aquests dos? I, al costat, uns tubs que simulen la evotranspiració amb només fer girar una maneta i immediatament després una maqueta d’un terreny amb bosc i un altre sense vegetació. Amb només prémer el botó, els xiquets desencadenaran una tempesta i veuran quines són les conseqüències segons hi haja o no arbres.

Una altra pantalla tàctil t’ensenya les relacions entre vegetació i fauna. Només has de triar un arbre i et dirà quins animals nidifiquen o s’alimenten dels seus fruits oa l’inrevés, escollir un animal per saber on nidifica o d’on s’alimenta. I què fa per allí un violí i una ovella transhumant dissecada? Les respostes, evidentment, tenen a veure amb els boscos.

La part final mostra panells explicatius de les principals espècies arbòries que trobem a Espanya, on un 29% de la superfície són boscos. El teix, l’alzina, el boix, el pollancre, el bedoll, l’om, l’alzina surera… i així fins a 18. Saps amb la fusta de quin arbre es fan baldufes? O les Madreñas, aquesta espècie de esclop característic d’Astúries? O de quin arbre s’obté la pegunta? Totes les respostes les trobaràs en aquests panells que també us ajudaran a conéixer el nom científic de les espècies, els seus fruits, el seu hàbitat o els usos i objectes que s’extrauen de la seua fusta.

Entre aquests panells, un tronc que, a diferència del del principi, et farà pensar: està completament negre i mort per culpa d’un incendi. Al costat una altra pantalla tàctil en la qual veuràs la incidència dels incendis, una de les principals xacres per als boscos, a escala mundial i nacional. Cliqueu a les pestanyes que recreen en un mapa d’Espanya els incendis originats per raigs i els intencionats. Ja veuràs quina diferència.

Finalment, a les vitrines centrals posaran a prova els teus coneixements sobre algunes curiositats i arbres singulars, que tenen nom i tot. Com O Avó es coneix un eucaliptus blanc que està considerat com l’arbre més alt d’Espanya i La Terrona, una alzina, és l’arbre amb la copa més gran: 38 metres (sota poden aixoplugar-se més de 1.500 ovelles). I trobaràs resposta a aquestes curiositats que als nanos els encanta: saps quant mesura l’arbre més alt del món? O quants anys té el més vell? O en quin any està documentada la plantació més antiga d’un arbre?

Tot això i més és El bosc, molt més que fusta, l’exposició que roman oberta fins al 9 de setembre al Centre La Mercè de Borriana. Els horaris de visita són els següents: de dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 21.00, els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 i els diumenges de 17.00 a 21.00.

Per cert, O Avó mesura 82 metres d’alt.