El compte enrere per veure a la POP, Petita Orquestra Peiotaire, el proper dissabte 1 de març a les 12.00 al Teatre del Raval de Castelló ha començat. I entrevistem a Francesc Burgos (veu, guitarra de niló, guitarró, objectes i ideòleg de la proposta) perquè ens explique un poc més sobre aquest Marxem de viatge! Teatre musical en valencià per a tots els públics que ha omplert auditoris ací, a la Comunitat Valenciana, però també fora. Una proposta diferent, amb aires interplanetaris, atrevida i interactiva pensada per a públic infantil que agradarà també als adults i, segons ens explica, fins i tot als avis. Una cita amb la qual Espai Menut celebra el seu segon aniversari i amb la qual segellem nostra col·laboració amb Formigues Festival a la que serà la seua presentació com a associació a Castelló ciutat. Un suggestiu Espai x Formigues.

Francesc ens convida a pujar en la nau musical de la POP amb el seu espectacle Marxem de viatge!, una proposta dirigida a totes les persones que no se senten grans que fusiona la música amb el teatre. Millor que ens ho explique ell mateix. Les entrades costen només 5 euros i es poden adquirir de manera anticipada a Discos Medicinales (Castelló), el mateix Teatre del Raval i la Llibreria l’Àmbit (Benicàssim).

>Més que d’un concert a l’ús, plantegeu Marxem de viatge! com un espectacle de teatre musical filat per un guió. Què escoltarem i veurem aquest dissabte al Raval?
Un espectacle en què s’entrellacen les cançons amb un guió teatralitzat per així narrar dues històries: les aventures d’un ocellet molt atrevit i la de la família Garcia. L’aventura del xoriguer (una espècie de falcó) anirà acompanyada d’un munt d’animalets i la família Garcia apareixerà caracteritzada, amb canvis de vestuari inclosos. Pel que fa a la música és un espectacle basat en Vol 1, però amb les cançons en un ordre diferent al que apareix en el disc.

>Música infantil? Música popular? Música tradicional? Com es defineix l’estil de la POP?
Com música per a tots els públics amb una posada en escena teatral. El nostre estil encaixa amb un folk contemporani o amb un pop en el sentit ampli de la paraula, és una barreja molt variada però a partir del nostre, de la nostra música. La nostra intenció és apropar el cançoner popular valencià des d’una perspectiva més oberta i contemporània . Toquem cançons de tota la vida a les quals aportem coses noves com l’harmonia, els ritmes, les lletres…

>De fet en el vostre disc, Vol 1, podem escoltar una cançó de bressol tan tradicional com Mareta, mareta en versió cumbia colombiana.
Efectivament, com deia, la nostra música és una adaptació del cançoner popular amb una nova perspectiva més moderna i també més ballable.

> La POP ha actuat en festivals com el Feslloch en Benlloch, el Trovam! a Castelló o Tardoràlia a Vila – real, però la vostra música en valencià també ha sonat en altres països.
Vam estar en un festival a Itàlia en una actuació per a públic adult i va ser una bona experiència. La nostra música funciona per a menuts i grans, i en aquell cas el que busquem ser que el públic italià connectés amb les històries que explicàvem, per exemple, traduint part de les projeccions que vam posar. L’experiència va ser molt bona.

>Canvia actuar davant d’un auditori ple de públic adult que fer-ho davant de xiquets i xiquetes?
Els xiquets, com qualsevol adult, tenen el seu propi criteri musical i això és un repte. Però també ho fa molt divertit. A nosaltres ens agrada la música, sense més. Evidentment, segons l’edat arriba d’una manera o altra. Qui no entén el llenguatge, les lletres, es queda amb la posada en escena i, és clar, la gent gran ho entenen tot. De vegades, fins i tot, és als avis els que més agrada el nostre espectacle, perquè són cançons que estan en la seua memòria i els permet viatjar cap a la seva infància, encara que sonen de manera diferent a com ells les escoltaven.

>Com senta sentir o llegir que sou una de les bandes de música infantil de referència a la Comunitat Valenciana?
Sona bé, la veritat… i benvingut siga. Per a nosaltres les referències són Paco Muñoz, amb un treball excel·lent de recuperació i posada en valor del cançoner tradicional, i Dani Miquel, que va ser precisament qui ens va animar a plantejar la nostra música com ho fem en Vol 1.

>No obstant això, heu aconseguit que no se vos etiquete exclusivamente com a música infantil.
Efectivament, no volíem que el disc tingués exclusivament connotacions infantils. Volíem que es veiés com un disc qualsevol i ha estat rebut d’aquesta manera en festivals on ha tingut nominacions fora de l’apartat de música infantil o també així ho han percebut revistes especialitzades en l’àmbit musical.

>A més d’instruments en els vostres concerts/espectacles també utilitzeu joguines. Repetireu al Raval?
Sí. Això de tocar amb joguines és una espècie de lliçó: el missatge que els volem traslladar és que es pot fer música amb pràcticament qualsevol joguina i que qualsevol de nosaltres pot dedicar-se a fer una manifestació musical.

Ja sabeu. La POP es va de viatge. I vosaltres, si voleu, també. Benvinguts i benvingudes a la seua nau musical, que també és la vostra. Junts solcaran mars, rius i aiguamolls, seguint el vol del xoriguer, un ocell molt llest. Qui s’apunte al viatge coneixerà una família molt especial, la de Amparito, la filla del mestre, casada amb el Dr Garcia, i mare de quatre perles del Túria: Micalet, Amparito, Vicenteta i Pere Joana. Tots ells ens explicaran històries velles i novells. Deixeu-vos abduir, menuts, grans i avis. Síndrome d’Estocolm interestel·lar garantit!