Somos Desmadradas és un espai pensat per a l’atenció de les mares i Vanesa Martínez, psicòloga en l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló, la seua impulsora. Parlem amb ella per a analitzar i reflexionar sobre esta nova situació que ha provocat la crisi sanitària i el confinament: conciliació personal i laboral, salut mental i física, etc. En definitiva, sobre com estan assumint les mares la càrrega de treball emocional i domèstic.

> Quin tipus de pràctiques estàs realitzant per a tractar als teus pacients? 
Les teràpies les faig sempre presencials, però quan va començar tota aquesta situació em vaig espantar una mica perquè no havia fet mai una teràpia online. Va ser una sorpresa adonar-me que a la gent els continuava abellint seguir amb el procés de manera online. Per a les mares, en concret, la veritat és que ha sigut bastant còmode perquè, al no poder desplaçar-se, poder-les atendre online ha sigut un alleujament per a elles.

> Què podem aprendre d’aquesta situació de confinament?
Bé, fixa’t, jo crec que ens ha servit una mica per a parar i per a mirar-nos a nosaltres i al nostre voltant. Amb aquesta situació es pot aprofitar una mica per a veure en quin moment estàs. Adonar-te que tens una mica més de temps per a mirar-te, per a veure com et trobes, per a saber que tens al costat i per a veure com estàs a casa. Sobretot, les mares que van amb el pilot automàtic posat i tenen molt poquet temps per a parar. A mi, personalment, m’ha servit per a parar i veure en quin moment estic de la meua vida.

“Amb aquesta situació es pot aprofitar una mica per a veure en quin moment estàs. Adonar-te que tens una mica més de temps per a mirar-te, per a veure com et trobes, per a saber que tens al costat i per a veure com estàs a casa”

> I ara que comencem, a poc a poc, a eixir de nou als carrers, com ens enfrontem a la volta de la “nova normalitat”?
Jo crec que dependrà una mica de com som cadascun, crec que al final podem eixir reforçats de tot això i haver aprés alguna cosa, sobre les presses o quin tipus de coses ens fan realment falta i quals no. També, com d’important és el contacte, com el necessitem i com l’hem trobat a faltar. si ens centrem en les mares, algunes es pregunten: Què passarà amb els xiquets i xiquetes? Què faran amb ells? la por al fet que passe alguna cosa, ara que es pot eixir més al carrer. Hi ha una mica de preocupació i ens enfrontarem una mica a aqueixa por.

“Com d’important és el contacte, com el necessitem i com l’hem trobat a faltar”

>Què podries dir-los a aquelles mares perquè se senten millor durant aquesta quarantena?
A les mares sempre els dic: “Fer el que puc amb el que tinc”. Crec que hi ha molta exigència amb la maternitat, de fet ara amb tot això del confinament sembla que les mares han de ser Mary Poppins, cal ser creatives, fer manualitats i cal tindre’ls entretinguts. Jo sempre els dic que es respecten com la mare que són i que mostrar les emocions, mostrar un enuig en un moment determinat no és dolent. Sembla que només es puga estar feliç i contenta. En les mares hi ha molta pressió de la societat perquè siguen d’una forma determinada i sembla que hagen d’estar tota l’estona operatives, no sembla que puguen tindre un espai per a la tristesa o per a la preocupació. Per tant, els dic que es valoren, que estan fent el que poden i que si en algun moment s’enfaden, no intenten jutjar-se elles mateixes. Crec que amb tanta literatura de com ser mare és més un pes que ajuda.

>Estàs immersa en el projecte Desmadradas, pots explicar-nos en què consisteix?
Desmadradas són uns tallers que fem un dissabte al mes en l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló. Ara són online, però en principi són presencials. Són tallers per a atendre la mare, no és per a atendre la maternitat. S’atén la dona, intente que no es convertisquen en tallers que parlen de xiquets, és per a atendre les necessitats de les mares. Tot el que se sol deixar a un costat per a poder atendre els fills…de sobte hi ha una o diverses personetes que depenen de tu i això significa que ja no eres la primera persona de la teua vida. La maternitat, és com un tsunami, les mares solen posar-se les últimes i ocupar-se dels xiquets, que tot estiga bé, de portar el treball, d’activitats extraescolars, de mil coses. El que intente en Desmadradas és que es paren a mirar-se elles, perquè si elles no es miren és molt fàcil que se’ls vagen embossant coses en el dia a dia i no saben perquè són. Desmadradas és una mica diferent a grups de lactància o de criança, perquè el xiquet o la xiqueta no són els protagonistes, les protagonistes són elles. A través de dinàmiques, de meditació, de relaxació, intente que connecten amb elles, que es cuiden, és una cura a la mare i a la dona. La maternitat descol·loca moltes coses.

“Desmadradas és una mica diferent a grups de lactància o de criança, perquè el xiquet o la xiqueta no són els protagonistes, les protagonistes són elles”

>Eres una gran apassionada de la música, apliques la música en les teues teràpies?
Sí, en Desmadradas, per exemple, prepare un tipus de música abans d’anar als tallers perquè hi ha cançons o dinàmiques que ajuden. Crec que la música és una forma meravellosa de desconnectar de l’exterior i connectar amb el teu interior. També, la utilitze en les teràpies individuals; hi ha vegades que tinc pacients als quals els costa explicar-me com estan, per això els demane que em posen una cançó, és una manera de parlar-me d’ells sense haver de parlar en aqueix moment. A partir d’ací em facilita molt el treball, a vegades en les teràpies fa falta saltar, fa falta cridar i una bona cançó que faça soltar-te la cabellera va molt bé per a relaxar i poder continuar amb la teràpia. Tombar-nos en el sòl, mirar el sostre, escoltar una cançó i veure que em passa. La utilitze bastant. És un facilitador en la teràpia i és molt efectiu.

“La música és una forma meravellosa de desconnectar de l’exterior i connectar amb el teu interior”

>Si xiquets i xiquetes tenen por per la pandèmia i els pot arribar a afectar emocionalment, De quina manera els pares i mares poden aportar-los tranquil·litat? 
La preocupació existeix perquè això ha sigut una situació extraordinària i ara estem amb la por de saber que ens esperarà quan es torne a la rutina. Per als xiquets i xiquetes és súper estrany veure a la gent amb la màscara, haver de mantindre les distàncies i no poder jugar amb altres xiquets. Des de la teràpia que jo faig sempre cal aprendre del que hi ha, és a dir, no està malament que els xiquets tinguen por, això es pot parlar i aprendre. Jo sóc de l’opinió que els pares i mares parlen amb els seus fills i expliquen que també senten por i és una cosa natural, que estan junts i que són un equip. Els xiquets s’han d’expressar, que sàpien que poden parlar amb els pares de tot, per a mi això és fonamental.

_foto de portada: la psicóloga Vanesa Martínez, per Amparo Más.

El confinament a casa per a contindre l’epidèmia del coronavirus (COVID-19) suposa afrontar una situació inèdita per a tothom, però especialment delicada per a alguns col·lectius, com els menors. Estem vivint una crisi sanitària que ens ha enxampat per sorpresa. Però estem preparats psicològicament per a aquesta situació? com podem superar-ho?…

Entrevistem a Pascual Benet, psicòleg, professor, formador, conferenciant i coach amb dilatada experiència en aquestes àrees. Col·labora com a professor en el Màster d’Intel·ligència Emocional i Coaching i en la Càtedra de Mediació Policial de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, entre altres; i és autor del llibre Cent set maneres de despertar. El seu principal objectiu és transmetre la importància, del benestar integral, del treball intel·ligent i la felicitat com a factors clau per a la vida. Parlem amb Benet per a que ens done algunes recomanacions per a tindre una ment sana i ferma durant el confinament.

>Com creus que ens afectarà el fet de no poder eixir al carrer durant tantos dies?
Permeteu-me que conteste a aquesta pregunta tal com va iniciar una vegada un discurs l’escriptor David Foster Vallace: “Hi havia dos peixos joves que nadaven junts quan, de sobte, es van topar amb un peix vell que els va saludar i els va dir: “Bon dia xics. Com està l’aigua?”. Els dos peixos joves van continuar nadant un tros fins que un d’ells va mirar a l’altre i li va preguntar: “Quin dimonis és l’aigua?”. Pense que aquest període de quarantena ens ajudarà a donar valor a l’ aigua, que en sentit metafòric no és una altra cosa que les xicotetes coses que, quan no les tenim, ens adonem de l’importants que són. Com diu Viktor Frankl, psiquiatre i escriptor que va ser internat durant la segona guerra mundial en el camp de concentració alemany Auschwitz: si una persona no pot trobar un sentit al seu sofriment, tendirà a la desesperança, però si és capaç de trobar un sentit a la seua adversitat, pot convertir les seues tragèdies en un assoliment, en una forma de superació. La desesperança és igual a sofriment sense propòsit. En casos de violència i abusos del tipus que sigui dins de la llar i en persones amb una feble o complicada salut física o mental, òbviament, el confinament serà mes dur. En aquest cas necessitaran de tot el suport familiar, social i governamental, en funció de cada cas per suportar.

“Un dels pensaments que més ens pot desestabilitzar és la incertesa del que passarà a curt, mitjà i llarg termini. És aconsellable que posem focus en el que realment depén de nosaltres i imaginem escenaris on aquesta situació que estem vivint acabe”

>En un post teu expliques com podem canviar una emoció, que no és una altra cosa que una reacció neurofisiològica enfront d’un estímul… Com fer-ho?
El que dic exactament és que, per a canviar un comportament, el primer que hem de fer és canviar l’emoció que sosté aqueix comportament. Si ens proposem canviar simplement com a propòsit de bona intenció, no ho farem; per a mostra els propòsits que fem a final de cada any que duren dues setmanes, en el millor dels casos. Com aconseguim canviar una emoció que sosté un comportament? O bé sabent que hem de canviar-la perquè és una qüestió de vida o mort, perquè si no ho fem ocorrerà alguna cosa pitjor o perquè si ho fem obtindrem un bon benefici. I tot aquest canvi el sustenta un canvi de pensament, el qual s’inicia mitjançant acte reflexions internes i, a vegades, amb ajuda de professionals de l’àrea de la salut. Per això, donar consells a uns altres perquè canvien, sota el meu punt de vista i llevat que sigues una referència per a l’altre i l’altre estiga en un moment personal de canvi, tenen poca utilitat.

“El canvi d’emoció l’aconseguirem a força de desmuntar les creences limitants que el mantenen, prenent consciència de les evidències positives del canvi i amb molta voluntat i sentint el reforç positiu d’aquest canvi”

>Quins símptomes ens poden mostrar que el confinament ens pot estar afectant psicològicament?
Els símptomes del confinament depenen de la personalitat de cadascun, però podem enumerar-los: tristesa, estrés, enuig, irritabilitat, avorriment, frustració, cansament… En cas de sentir-nos així, el que hem de fer és identificar-los i comunicar-los, però de manera que no agreugen la situació amb les persones que vam convindre. Per a neutralitzar aquestes emocions hem de recolzar-nos en coses que ens facen sentir bé i, com a éssers socials que som, el comunicar-nos amb persones per mitjà de les noves tecnologies pot alleujar aquestes emocions desagradables, intentant finalitzar les converses amb un to optimista i positiu. No hem de preocupar-nos si algun familiar necessita tindre els seus moments de silenci i no dir res, el silenci és molt útil per a reflexionar i no és sinònim d’estar malament, sempre que aquestas conducta siga una conducta habitual en major o menor mesures en ella o ella.

>I què hauríem de fer en cas de sentir-nos així?
Perquè no ens afecte negativament el confinament dependrà: de les nostres estratègies d’afrontament, la imaginació en positiu, la paciència respecte a l’altre i de fer-nos responsables de quines coses hem de millorar perquè la convivència siga sostenible; de quins hàbits hauré de reorientar per a adaptar-me a aquesta situació, de quant actiu seré amb les mostres de solidaritat des de la nostra aportació personal quedant-nos a casa, del flexible que seré amb les meues rutines i de ser conscients de què hi ha moments que estaré millor i moments pitjor, entre altres coses.

>Xiquets i xiquetes veuen com el dia a dia s’ha transformat, potser sense comprendre bé el que està succeint. Com han de manejar la situació pares i mares? Canvien les normes, com organitzar el temps, quina informació donar-los…?
La particularitat dels xiquets i xiquetes, en funció de l’edat, és que no comprenen amb la mateixa precisió que els pares el que ha ocorregut, per això hem d’explicar-ho amb un llenguatge apropiat per a ells: contes, jocs… Cal comentar-los les coses amb la major naturalitat possible en funció del seu grau de comprensió. Si no els informem, completaran la informació amb la seua imaginació. Els i les més xicotetes imitaran els nostres comportaments i si ens veuen tranquils, estaran tranquils i si ens veuen nerviosos, estaran nerviosos, per la qual cosa ara és millor moment per a predicar amb l’exemple. Si els fem participes amb il·lusió d’algunes de les nostres rutines ho veuran com una cosa bona. Si programem rutines junts, com cuinar, jugar, estudiar, llegir, ordenar… Afavorirà la nostra relació amb ells. Si veuen que nosaltres no eixim de casa ho acceptaren com una cosa normal, encara que no els agrade, i si trauen el cap per la finestra i veuen que no hi ha ningú al carrer, ho acceptaren com una cosa normal, sense oblidar-nos de la seua naturalesa dinàmica. Respecte a les normes de convivència han de ser les mateixes de sempre.

“És important escoltar als xiquets/es, sobretot als adolescents. Encara que opinen de manera diferent a nosaltres, això no implica que no estiguen preocupats pel que ocorre”

>Per a totes aquelles persones que durant els pròxims dies tenen que teletreballar des de les seues cases quines recomanacions els donaries?
Per als que tenen que teletreballar hauran de buscar un espai tranquil, i sempre dic en funció de les possibilitats de la llar en aquesta situació transitòria. Si no troben un espai oportú, igual han de buscar un horari en el qual puguen tindre mes tranquil·litat. Si hi ha menuts i menudes, i ho comprenen, podem aprofitar les hores d’estudi per a teletreballar o les hores en què facen activitats de manera autònoma i no precisen de la nostra atenció. És important comunicar a la família la importància de teletrebajar i la necessitat d’estar en contacte amb les seues empreses, proveïdors, clients, pacients….

>És important tindre una rutina?
A les rutines hem d’incorporar un punt de flexibilitat, igual que faríem si no estiguérem confinats. Rutina no oblidem que significa tindre una ruta o camí marcat que ens ajuda a aconseguir el que pretenem.

>Quant creus que pot aguantar la nostra ment aquest estat de confinament?
Hi ha persones que per diversos motius, normalment en contra de la seua voluntat, romanen reclosos anys i anys, la qual cosa pot provocar seqüeles psicològiques en major o menor mesura en funció de les estratègies i recursos psicològics que tinguen per a superar el seu dia a dia. Les característiques, sota el meu punt de vista, d’aquest confinament pel coronavirus excepte les excepcions que he enumerat a l’inici de l’entrevista, són característiques que fan d’aquest confinament un confinament en major mesura suportable. Estem en el nostre entorn familiar i amb les nostres coses; en definitiva, estem confinats en un lloc que és com una extensió nostra, ja que és en la gran majoria dels casos, un espai que hem triat i preparat per a viure. Estem amb les persones amb la qual convivim habitualment, pel que no hem d’adaptar-nos a ells ni viceversa. L’estar confinat a nivell nacional, i fins i tot internacional amb excepcions en alguns països, és una variable que ens ajuda a acceptar aquesta situació, perquè no ens sentim sols ni marginats sobre aquest tema. El tindre motius i informació, que podem compartir o no, però sota el paraigua de previndre i solucionar com més prompte millor d’aquesta situació, també ajuda a portar millor aquest confinament.

“El nostre repte serà que, el que aprendrem, el recordem tota la vida, ens servisca per a canviar i sapiem transmetre els nostres errors a les noves generacions perquè no es tornen a donar”

>Per a acabar, quines recomanacions ens donaries per a fer més suportables els pròxims dies?
Les recomanacions que us donaria són les que jo m’aplique des del primer dia de confinament i de moment em són útils, sota el pensament: traure avantatge d’aquesta situació.

• M’alce a la meua hora habitual, dedique temps a planificar el meu dia com cap a abans d’aquesta crisi, incloent aquelles tasques de cures i atenció a nivell familiar que abans no tenia en el meu dia a dia, donant prioritat al que depén de la meua. Sóc afortunat de tindre una finestra oberta al món que és internet.
• Em centre en el que vull fer hui durant tot el dia i no en el que m’agradaria fer si la situació fóra diferent. Anote, escric, apunte 7 coses que puc fer hui i si quan vaig per la quarta no se m’ocorre cap més, continue pensant.
• Bec molta aigua, alleuja la fatiga perquè elimine més toxines i millore el meu sistema immunològic, entre altres coses. Quan em canse de l’aigua, bec tes.
• Em proveïsc una vegada per setmana de les meues necessitats primàries amb normalitat, sent la meua rutina respecte als menjars l’habitual, tractant de no excedir-me ja que en estar a casa la meua vida és més sedentària.
• Mantinc comunicacions via whatsapp o telèfon amb amics i familiars, encara que siga un moment per a saludar-los o preguntar-los com estan.
• M’informe de tant en tant per a veure com evolucionen els esdeveniments, sense dramatitzar, pensant amb serenitat com m’afecta el que escolte i què puc fer sobre aquest tema. I el que puc fer, ho faig.
• Dedique temps a activitats que em relaxen i a pensar que estic aprenent de tot això.
• Me’n vaig a dormir a la mateixa hora que ho feia habitualment.