Somos Desmadradas és un espai pensat per a l’atenció de les mares i Vanesa Martínez, psicòloga en l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló, la seua impulsora. Parlem amb ella per a analitzar i reflexionar sobre esta nova situació que ha provocat la crisi sanitària i el confinament: conciliació personal i laboral, salut mental i física, etc. En definitiva, sobre com estan assumint les mares la càrrega de treball emocional i domèstic.
> Quin tipus de pràctiques estàs realitzant per a tractar als teus pacients?
Les teràpies les faig sempre presencials, però quan va començar tota aquesta situació em vaig espantar una mica perquè no havia fet mai una teràpia online. Va ser una sorpresa adonar-me que a la gent els continuava abellint seguir amb el procés de manera online. Per a les mares, en concret, la veritat és que ha sigut bastant còmode perquè, al no poder desplaçar-se, poder-les atendre online ha sigut un alleujament per a elles.
> Què podem aprendre d’aquesta situació de confinament?
Bé, fixa’t, jo crec que ens ha servit una mica per a parar i per a mirar-nos a nosaltres i al nostre voltant. Amb aquesta situació es pot aprofitar una mica per a veure en quin moment estàs. Adonar-te que tens una mica més de temps per a mirar-te, per a veure com et trobes, per a saber que tens al costat i per a veure com estàs a casa. Sobretot, les mares que van amb el pilot automàtic posat i tenen molt poquet temps per a parar. A mi, personalment, m’ha servit per a parar i veure en quin moment estic de la meua vida.
“Amb aquesta situació es pot aprofitar una mica per a veure en quin moment estàs. Adonar-te que tens una mica més de temps per a mirar-te, per a veure com et trobes, per a saber que tens al costat i per a veure com estàs a casa”
> I ara que comencem, a poc a poc, a eixir de nou als carrers, com ens enfrontem a la volta de la “nova normalitat”?
Jo crec que dependrà una mica de com som cadascun, crec que al final podem eixir reforçats de tot això i haver aprés alguna cosa, sobre les presses o quin tipus de coses ens fan realment falta i quals no. També, com d’important és el contacte, com el necessitem i com l’hem trobat a faltar. si ens centrem en les mares, algunes es pregunten: Què passarà amb els xiquets i xiquetes? Què faran amb ells? la por al fet que passe alguna cosa, ara que es pot eixir més al carrer. Hi ha una mica de preocupació i ens enfrontarem una mica a aqueixa por.
“Com d’important és el contacte, com el necessitem i com l’hem trobat a faltar”
>Què podries dir-los a aquelles mares perquè se senten millor durant aquesta quarantena?
A les mares sempre els dic: “Fer el que puc amb el que tinc”. Crec que hi ha molta exigència amb la maternitat, de fet ara amb tot això del confinament sembla que les mares han de ser Mary Poppins, cal ser creatives, fer manualitats i cal tindre’ls entretinguts. Jo sempre els dic que es respecten com la mare que són i que mostrar les emocions, mostrar un enuig en un moment determinat no és dolent. Sembla que només es puga estar feliç i contenta. En les mares hi ha molta pressió de la societat perquè siguen d’una forma determinada i sembla que hagen d’estar tota l’estona operatives, no sembla que puguen tindre un espai per a la tristesa o per a la preocupació. Per tant, els dic que es valoren, que estan fent el que poden i que si en algun moment s’enfaden, no intenten jutjar-se elles mateixes. Crec que amb tanta literatura de com ser mare és més un pes que ajuda.
>Estàs immersa en el projecte Desmadradas, pots explicar-nos en què consisteix?
Desmadradas són uns tallers que fem un dissabte al mes en l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló. Ara són online, però en principi són presencials. Són tallers per a atendre la mare, no és per a atendre la maternitat. S’atén la dona, intente que no es convertisquen en tallers que parlen de xiquets, és per a atendre les necessitats de les mares. Tot el que se sol deixar a un costat per a poder atendre els fills…de sobte hi ha una o diverses personetes que depenen de tu i això significa que ja no eres la primera persona de la teua vida. La maternitat, és com un tsunami, les mares solen posar-se les últimes i ocupar-se dels xiquets, que tot estiga bé, de portar el treball, d’activitats extraescolars, de mil coses. El que intente en Desmadradas és que es paren a mirar-se elles, perquè si elles no es miren és molt fàcil que se’ls vagen embossant coses en el dia a dia i no saben perquè són. Desmadradas és una mica diferent a grups de lactància o de criança, perquè el xiquet o la xiqueta no són els protagonistes, les protagonistes són elles. A través de dinàmiques, de meditació, de relaxació, intente que connecten amb elles, que es cuiden, és una cura a la mare i a la dona. La maternitat descol·loca moltes coses.
“Desmadradas és una mica diferent a grups de lactància o de criança, perquè el xiquet o la xiqueta no són els protagonistes, les protagonistes són elles”
>Eres una gran apassionada de la música, apliques la música en les teues teràpies?
Sí, en Desmadradas, per exemple, prepare un tipus de música abans d’anar als tallers perquè hi ha cançons o dinàmiques que ajuden. Crec que la música és una forma meravellosa de desconnectar de l’exterior i connectar amb el teu interior. També, la utilitze en les teràpies individuals; hi ha vegades que tinc pacients als quals els costa explicar-me com estan, per això els demane que em posen una cançó, és una manera de parlar-me d’ells sense haver de parlar en aqueix moment. A partir d’ací em facilita molt el treball, a vegades en les teràpies fa falta saltar, fa falta cridar i una bona cançó que faça soltar-te la cabellera va molt bé per a relaxar i poder continuar amb la teràpia. Tombar-nos en el sòl, mirar el sostre, escoltar una cançó i veure que em passa. La utilitze bastant. És un facilitador en la teràpia i és molt efectiu.
“La música és una forma meravellosa de desconnectar de l’exterior i connectar amb el teu interior”
>Si xiquets i xiquetes tenen por per la pandèmia i els pot arribar a afectar emocionalment, De quina manera els pares i mares poden aportar-los tranquil·litat?
La preocupació existeix perquè això ha sigut una situació extraordinària i ara estem amb la por de saber que ens esperarà quan es torne a la rutina. Per als xiquets i xiquetes és súper estrany veure a la gent amb la màscara, haver de mantindre les distàncies i no poder jugar amb altres xiquets. Des de la teràpia que jo faig sempre cal aprendre del que hi ha, és a dir, no està malament que els xiquets tinguen por, això es pot parlar i aprendre. Jo sóc de l’opinió que els pares i mares parlen amb els seus fills i expliquen que també senten por i és una cosa natural, que estan junts i que són un equip. Els xiquets s’han d’expressar, que sàpien que poden parlar amb els pares de tot, per a mi això és fonamental.
_foto de portada: la psicóloga Vanesa Martínez, per Amparo Más.
