Per què no existeixen receptes miraculoses per aprendre anglès amb internet? Per què no pot haver un llistat amb les 10 millors webs per aprendre anglès? Ja ens ho pensàvem, però per molt que ens encantaria tindre una fórmula màgica per a que els nostres fills i filles aprengueren anglès amb eines com internet sembla que malauradament no existeixen. Però internet sí és una eina útil, potent i assequible per reforçar l’aprenentatge de llengües ja que ens ofereix contacte, autonomia i autenticitat. Aixíens ho explica Richar Nightingale en aquesta segona entrega de la col·laboració amb els els investigadors i investigadores del grup de Lingüística Aplicada a l’Ensenyament de la Llengua Anglesa, LAELA, de la Universitat Jaume I, que engegàvem el passat mes de febrer amb una reflexió sobre l’anglès més enllà de l’escola.

RICHARD MARK NIGHTINGALE*

Tots els pares i mares volem el millor per als nostres fills i filles i avui en dia una de les preocupacions més presents és com aportar-los una bona base d’anglès. Vivim en l’època de la globalització i volem que els nostres fills i filles tinguen el necessari per a poder afrontar els futurs desafiaments que els suposarà un món interconnectat i internacionalitzat. Sense dubte, per a igualar les condicions laborals enfront dels altres joves europeus, una de les eines més potents és el domini de l’anglès. A aquest efecte, els pares ens esforcem molt per a donar-los oportunitats, apuntant-los a acadèmies privades, col·legis “bilingües”, exàmens oficials, i fins i tot estades en l’estranger. Però tot açò resulta molt car i hi ha moltes famílies que no s’ho poden permetre. Per sort tenim al nostre abast un recurs que, encara que no substituïsca tot l’esmentat abans, ens ofereix un suport considerablement més assequible.

L’ús d’internet aplicat a l’aprenentatge de l’anglès ja ha rebut l’atenció de molts estudis acadèmics del camp de la lingüística i és indiscutible que es tracta d’una eina poderosa en aquest aspecte. En general, internet ens pot ajudar perquè és fàcil d’accedir i fàcil de gestionar en l’entorn familiar. A més, mentre els xiquets tenen accés a l’anglès també aprenen a utilitzar les noves tecnologies (i si els ajudem podem millorar l’anglès nosaltres també). A continuació, vaig a destacar tres àrees específiques en les quals es pot aprofitar internet per a aprendre anglès, però abans de fer-ho vull desacreditar un mite popular.

Per molt que vulguem, no existeixen “les 10 millors webs per a aprendre anglès” i tampoc aconseguiràs “aprendre anglès en mil paraules”. Lamentablement, aqueixes coses són estafes i el pitjor és que ens porten a entendre malament l’aprenentatge d’idiomes. Un idioma no és un producte acabat que es pot comprar en el centre comercial. Així mateix, aprendre un idioma és un procés, a més és un procés llarg, complex i propens a retrocedir si el contacte i l’ús no es mantenen. Molts pares ja ho saben però hi ha uns altres que no, canviar la mentalitat de “idioma = producte” és alguna cosa que hauríem d’efectuar si de debò volem ajudar als nostres fills. D’altra banda, no es pot negar que una cerca ràpida destaparia una àmplia gamma de recursos gramaticals però, a part de poder no ser molt adequats per als xiquets, no aprofiten el potencial d’internet com a recurs didàctic.

Ara bé, per a què serveix internet doncs? Des del meu punt de vista, es poden destacar tres àrees:

- El contacte: Fa falta un contacte constant amb un idioma per a poder mantenir-ho. És a dir, els idiomes lluiten entre ells per a aconseguir els nostres recursos cognitius i, a l’hora de “distribuir” (inconscientment) aquests recursos, afavorim els idiomes que més percebem en el nostre entorn. Els nostres fills i filles ja tenen contacte amb les dues llengües de la comunitat, i alguns també amb altres llengües familiars. Per tant, si pretenem aprofitar el seu multilingüisme emergent i afegir l’anglès amb bons resultats, caldrà recolzar-ho fóra de l’aula, donant-li més presència en l’entorn. Internet, amb tots els seus recursos lingüístics, ens facilita la tasca. 

- L’autenticitat: El contacte lingüístic mitjançant materials autèntics té un efecte molt motivador. Encara que no s’adonen explícitament, el contacte autèntic permet que els xiquets es vegen com a futurs usuaris de l’idioma i així es traslladen mitjançant la imaginació a una comunitat lingüística, semblant a com es traslladen a contextos imaginaris quan juguen. Alguna cosa que no hauríem de subestimar és la capacitat dels xiquets per a entendre que l’anglès, al contrari de la representació estàtica i descontextualitzada dels típics llibres de l’aula, pertany a una comunitat lingüística real i comporta una cultura rica i dinàmica que els pot interessar. 

- L’autonomia: Segons diversos estudis lingüístics, un dels avantatges més importants d’internet en l’aprenentatge és que desenvolupa l’autonomia. S’ha demostrat que més autonomia a l’hora de triar com i quan aprendre anglès mitjançant internet pot augmentar la motivació, disminuir l’ansietat i promoure la participació. Açò contribueix a actituds positives tant cap a l’idioma com a l’aprenentatge en si, la qual cosa és molt important perquè les actituds es consideren els factors afectius més importants i més influents en l’aprenentatge d’idiomes.

D’acord, però, com puc jo aprofitar internet per a ajudar al meu fill amb l’anglès? Oferisc tres reflexions:

- Primer, respecte al vocabulari i la pronunciació. Sóc professor d’anglès i últimament he incorporat uns vídeos de cançons que he trobat en YouTube a una classe de xiquets de primària. Els vídeos tracten de com sonen les lletres de l’alfabet, que forma part del que es diu phonics. Els hem vist de la A fins a la Z i ara aquest grup de xiquets no solament saben que és una consonant i com distingir-la d’una vocal (mostra de coneixement proposicional), sinó canten alegrement L is a consonant, a letter in the alphabet! amb una sincronització perfecta i una pronunciació envejable (mostra de coneixement procedimental). A més, l’efecte motivador d’aqueixa activitat ha aconseguit que els xiquets per si sols saberen què lletra tocava cada setmana i que mostraren unes ganes irreprimibles de cantar les cançons.

- Segon, menys visible que el vocabulari però fonamental per al desenvolupament lingüístic, està la competència pragmàtica. Es tracta de la capacitat d’usar un idioma en funció de les normes socials de la cultura a la qual pertany. És difícil d’ensenyar als xiquets perquè combina recursos lingüístics amb situacions quotidianes d’una cultura desconeguda. Internet ens dóna accés a sèries i dibuixos animats en versió original, és a dir recursos multimodals en què escoltem les paraules i veiem les accions simultàniament. No solament veiem les accions dels personatges, sinó també com actuen dins del marc de les normes socials de la seua cultura i quins són les rutines lingüístiques adequades per a cada situació. Els xiquets desenvolupen la competència pragmàtica a molt primerenca edat i per tant internet ens ofereix una forma cridanera i divertida d’aprofitar-ho.

- Finalment, internet promou l’alfabetització digital i multimèdia, és a dir, habilitats de localització, organització, avaluació, enteniment i anàlisi d’informació. Tenint en compte que, en línies generals, vivim en una societat d’informació digital, és fonamental saber utilitzar les noves tecnologies de comunicació. Internet permet que els nostres fills, que ja són bilingües, desenvolupen una alfabetització digital multilingüe en la qual aprofiten els avantatges metalingüístics i metacognitius que aporta el contacte amb tres o més idiomes. Encara que els xiquets en edat preescolar i educació infantil semblen des de l’exterior aprofitar poc l’alfabetització digital, els beneficis es veuran plenament en l’adolescència i l’edat adulta, ja que hauran desenvolupat habilitats que hagueren sigut impossibles sense tant de contacte amb els idiomes.

En conclusió, internet és una eina poderosa i assequible que ens ajuda a desenvolupar el multilingüisme emergent dels nostres fills i filles, afegint l’anglès als idiomes de la comunitat i aprofitant els beneficis lingüístics del contacte del tots tres. Si entenem que aconseguir una bona base d’anglès no és un mòdul que podem incorporar sinó un procés que comença en la infància i continua al llarg de la vida, comencem a deixar la idea d’un “arranjament ràpid” i obrir el vertader potencial d’internet. Només he proporcionat unes reflexions meues, ara la qüestió és com ho vas a utilitzar tu?

* Richard Mark Nightingale és professor del Departament d’estudis Anglesos de l’UJ i membre del grup d’investigació LAELA.

Més informació en: http://gruplaela.uji.es/

Com a pares i mares, des d’Espai Menut ens preocupa l’aprenentage de llengües del menuts de la casa. I per tal de comptar amb informació útil en aquest àmbit hem pensat que el millor és cercar l’opinió dels experts que tenim a la Universitat Jaume I de Castelló, obrint una col·laboració amb els investigadors i investigadores del grup de Lingüística Aplicada a l’Ensenyament de la Llengua Anglesa, LAELA, que porten des de 1999 treballant en temes de multilingüisme. En aquesta ocasió Laura Portolés ens parla sobre l’anglès a casa, més enllà de l’escola. Esperem quevos resulte útil i interessant.

LAURA PORTOLÉS*

Avui en dia, una de les preocupacions grans dels pares és tindre uns fills ben formats i no és per a menys. Volem que els nostres xiquets i xiquetes siguen competents i que tinguen les ferramentes necessàries per fer front a l’era de la globalització. Vivim en un món plural i l’aprenentatge de llengües és un requisit bàsic per tindre igualtat de condicions en un futur laboral. El poder de l’anglés en tots els àmbits és indiscutible i per tant, el pes de la llengua estrangera en escola ha augmentat considerablement durant l’última dècada.

Tots els pares són conscients de la necessitat de l’anglés i per tant, els esforços que es fan per millorar que els nostres fills aprenguen bé la llengua són força grans. A banda de tot el que s’aprèn a escola, molts pares encara volem més. Els apuntem a acadèmies, intercanvis a l’estranger i altres tipus d’activitats extra-escolars on s’aprenga l’idioma. La febra de l’anglés manté als pares preocupats, però no totes les famílies es poden permetre inscriure als fills a aquestes activitats.

L’anglés es pot aprendre més enllà de l’escola i d’altres activitats reglades. Xiquets multilingües no només és fan a escola, també es fan dins del nucli familiar. En casa, podem introduir l’anglés des de ben xicotets mitjançant l’exposició a material audiovisual en la llengua original. Malauradament, les pel·lícules de llengua estrangera o els programes televisius són doblats al castellà. Si almenys foren doblats en català, els xiquets i xiquetes tindrien l’ocasió d’aprendre la nostra llengua fora d’escola. Aquells de la dècada dels 80 i 90, vam disfrutar i aprendre la nostra llengua visionant els nostres dibuixos preferits en el difunt Canal 9 i el prohibit Tv3. Qui no recorda Bola de Drac, Doraemon el gat còsmic o Dr. Slump? Avui en dia, s’ha donat un pas enrere, ni català ni anglés.

Afortunadament, el TDT ens permet canviar l’idioma i podem sintonitzar canals, com Disney Channel o Clan TV, en versió original i afegir subtítols. El temps invertit davant del televisor mirant dibuixos animats, pel·lícules o programes infantils en versió original és temps guanyat. L’enemic número 1 en l’aprenentatge d’una llengua és el doblatge. Que els xiquets associen Peppa Pig o SpongeBob amb la llengua anglesa i que es familiaritzen en la llengua emprada per aquests dibuixos és el camí cap a l’èxit. La recerca ens diu que com més menuts menys prejudicis i més entusiasme per aprendre llengües. També és millor per a l’aprenentatge d’aspectes fonètics de la llengua.

S’ha de fomentar l’ensenyament de llengües sempre, però no sols de l’anglés. Cal millorar, i molt, l’actitud davant de les llengües i la seua diversitat. La família, com a model de conducta per als xicotets de la casa, té un paper fonamental en la formació de les seues actituds lingüístiques. Un estudiant de llengua no només ha de demostrar aptitud, sinó també actitud.

La sort és que tenim una part del camí avançat gràcies al context multilingüe en què vivim. Estudis portats a terme a l’UJI ens diuen que els aprenents multilingües tenen una competència més desenvolupada i més facilitats en l’adquisició de noves llengües que els monolingües. Els resultats d’investigació ens han mostrat que el bagatge multilingüe dels xiquets i la seua experiència com aprenents de castellà i català els proporciona uns avantatges en l’adquisició de l’anglés.

Des de la Unitat d’Educació Multilingüe (UEM-UJI) dirigida per la professora i investigadora Pilar Safont, considerem la necessitat de fomentar el català i anglés per així augmentar els beneficis de multilingüisme. La presència d’aquestes llengües és més limitada i per tant, no pot competir amb la forta presència del castellà tant dins com fora de l’aula. Per aquest motiu, cal més dedicació i més exposició a aquelles llengües que no gaudeixen del mateix tractament i prestigi.

Els pares des de casa podem donar passos endavant mitjançant la introducció de l’anglés en els mitjans de comunicació i assegurant la transmissió de la llengua local. Aquest es el camí a seguir cap al plurilingüisme!

* Laura Portolés Falomir és professora del Departament d’estudis Anglesos de l’UJI, secretària de la Unitat d’Educació Multilingüe i membre del grup d’investigació LAELA.

Més informació en: http://gruplaela.uji.es/