Des de la Conselleria d’Educació ens han marcat unes pautes de com ha de ser aquest període. A l’Educació Secundària (ESO) i Formació Professional els fan usar una plataforma que ja existia abans: Aulas, que és com un aula virtual on es poden realitzar activitats i penjar recursos. No obstant això, en Primària, per a no saturar aquesta plataforma, ens han dit que hem de limitar-nos a usar la pàgina web del centre on tenim un recurs que es diu Mestre a Casa, i cada mestre i mestra tenim un blog.

> I què passa amb l’alumnat que no disposen d’un ordinador o d’internet?
La meua escola és un centre on hi ha un alumnat de famílies migrants, amb un nivell adquisitiu molt baix. Des del primer moment vaig pensar que en totes les propostes que havia d’oferir no fóra necessari usar les tecnologies. Sempre he tingut clar que no tots els alumnes tenen accés a internet, per tant en l’educació pública hem d’evitar al màxim aquesta bretxa digital que hi ha, sobretot en les famílies més pobres. Per això, les meues propostes només necessiten un paper i un llapis per a pensar i divertir-se, per a reflexionar de diferents coses que, quan estem a casa o en el dia a dia, no ens fixem. Ara és un moment per a reflexionar i continuar aprenent coses.

> Què opines dels deures a casa?
Les famílies s’estan queixant perquè se’ls estan demanant moltes tasques i és una situació molt complicada. Ja és suficient el problema en el qual estem ara mateix, com per a haver de posar un problema més a estar a casa tot el dia pendent de si compleixen o no. Per a mi és una situació que volia evitar de totes les maneres possibles, per tant, he posat unes propostes diferents, perquè, per damunt de tot, està la salut mental dels xiquets i xiquetes i de la seua família.

>Quines són les activitats que has preparat per a seguir el curs?
Sóc especialista de música i arts plàstiques, pel que he pensat que facen el que més els abellisca i puguen fer. Sobretot que tinguen com a objectiu passar-s’ho bé i tindre una bona convivència amb la família. Crec que és un moment en el qual és molt necessari tot això.

“És necessari que hi haja un bon ambient a casa, ja que han de passar moltes hores junts, i una bona organització, amb un horari on estiga inclòs ajudar a fer les tasques de la casa”

>Com s’estableix una rutina per als xiquets/es a casa? Què han de fer les famílies per a que aquesta aturada no siga un descontrol?
És necessari que hi haja un bon ambient a casa, ja que han de passar moltes hores junts, i es necessita una bona organització, amb un horari on estiga inclòs ajudar a fer les tasques de la casa. És un moment ideal perquè aprenguen. Són moments per a fer coses junts, en la mesura del possible, ja que hi ha moltes famílies que tenen que teletrabajar i encara és més complicat.

>Quins jocs educatius es poden proposar perquè no s’avorrisquen?
Entre les activitats que propose, està crear un fanzine i emplenar-ho amb un catàleg de monstres. També es pot dissenyar una baralla de cartes, i que en cadascuna d’elles hi haja un pas de coreografies, després ordenar-lo i inventar-se un ball amb alguna cançó que els agrade. O aprendre a fer jocs de mans, com els que hem jugat tota la vida al pati i que es canta una cançó. Són jocs que són divertits que fan treballar molt el cervell. Una altra proposta és que facen un diari del que està passant en aquesta situació de confinament, que apunten les seues sensacions i com s’estan sentint. És una manera de tindre un record i pot ajudar a verbalitzar totes aquestes preocupacions que tenen tant els adults com els xiquets.

>I alguns jocs relacionats amb la música?
Al meu alumnat els he animat a telefonar als seus avis o familiars, i que els pregunten quin tipus de música o quines cançons escoltaven quan eren jóvens. Una excusa per a posar als més xicotets de la casa en contacte amb els seus familiars i una manera d’investigar les músiques i els estils que no escolten ni per la televisió ni per la ràdio. A més, si tenen algun instrument a casa, que intenten començar a tocar-lo: un ukelele, una guitarra, un piano… Simplement buscant una cançó que tinga dos concordes, que siga senzilla i puguen aprendre.

> Finalment, també estàs actiu en xarxes socials amb el compte La motxilla d’Alan Lomax, en ella comparteixes projectes educatius que realitzes en el teu col·legi. Com, per exemple, el projecte Fan què: en què consisteix? 
Aquest projecte forma part del programa #ResistènciesArtístiques del qual està dins de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana en el qual vénen uns artistes a l’escola per a dur a terme un projecte. En el nostre cas han vingut María Zaiz i Marta Pérez, fotògrafes i artistes de collage, amb elles hem realitzat un projecte centrat en un fanzine que ha constat de 10 sessions i hem creat collage amb text i imatges amb diferents tècniques. Ara, amb el confinament, hem preparant una proposta online compartida en xarxes perquè la gent s’anime a fer el seu propi fanzine.

Pintures que embelleixen, inspiren i transformen. Ja sumen 30 els col·legis a Castelló que han omplert les seues parets de murals de la mà de reconegudes figures de l’art urbà a través 12 artistes, 12 escoles. Figures i frases que conviden a la reflexió han protagonitzat aquesta última edició comisariada per David Ruíz en el mes d’abril. Sota el lema “l’educació és l’eina més poderosa per a canviar el món” i dins la iniciativa Pintaescola, aquest projecte pretén acostar el món de la pintura mural als centres educatius de la ciutat.

Per a aconseguir aquest objectiu, els col·legis protagonistes d’aquesta edició han explicat durant una setmana amb artistes urbans de renom com Escif en el CEIP Bernat Artola, Fasim en el Blasco Ibáñez, Musa i Harry Bones en el Cervantes, Wendy en el Tombatossals, Ozzy en l’Antonio Armelles, Tòner en L’Illa, Demsky en el Pascual i Tirat, Smithe en el Mar de Somnis, Gracia de Juan en el Sant Agustí, Mankey en el Gaetà Huguet, Fatima de Juan en el Carles Selma i Yksuhc Juan en el Mestre Canós.

– Peça de Musa&Harry Bones al CEIP Cervantes. Foto: Rocío Murillo.

Aquesta activitat, a més d’embellir les parets de les escoles, conté un marcat caràcter pedagògic i ha aconseguit despertar l’interès de xiquets i xiquetes per l’art urbà. En el Col·legi d’Educació Infantil i Primària Cervantes, l’alumnat de 6º de primària va poder practicar aquesta manera de crear art amb Musa 74, referent femenina de l’art wildstyle a Espanya, i Harry Bones en un taller dedicat a la pintura de spray, a més de contemplar el procés de creació del mural durant una setmana. Víctor Salvador, director del CEIP Cervantes, assegura que l’experiència “va tenir un acolliment prou bo pels alumnes perquè han vist altres maneres de decorar el col·legi i de millorar el mobiliari urbà”.

El treball de Musa74 i Harry Bones guarda, d’altra banda, un profund missatge reivindicatiu contra els models tradicionals ensenyament. A través del rostre femení d’una astronauta, a més de rendir un homenatge a aquelles dones pioneres a viatjar a l’espai, es simbolitza, al seu torn, la idea d’independència, valentia i de progrés contra una educació que pretén crear éssers submissos sense consciència crítica. Aquest missatge es reforça a través de la frase que figura en la seua part inferior: “We don’t need no thought control” (No necessitem cap control de pensament). Aquest es tracta d’un fragment de la famosa cançó de Pink Floyd de 1979 ”Another Brick in the Wall” que, precisament, critica aquesta manera de concebre l’ensenyament. D’aquesta manera, la peça artística “obri la porta a la vertadera educació, la que protagonitza l’alumne i ho fa partícip“, explica el director del Cervantes.

“Potser els més xicotets no es qüestionen el seu significat, però des de la maduresa del tercer cicle es pot comprendre més”, comenta Víctor Salvador. De fet, a causa de la seua curiositat pel mural, tots dos artistes urbans van explicar amb detalls el que amagava el grafiti als estudiants de 6é curs. Altres obres d’altres centres educatius també convidavem a la reflexió del estudiantat com l’exploradora de la muralista Wendy (*foto de portada, per Rocío Murillo) en el CEIP Tombatossals. “La cultura i l’educació són la suma de totes els formes d’art, d’amor i de pensament que al llarg dels segles ha permés els persones ser lliures”, és la frase que ix del cap d’una xiqueta que es troba sobre un gran munt de llibres. O la peça de Yksuhc Juan per al CEIP Mestre Canós, que es tracta d’una oda als valors de companyerisme i tolerància a través d’una pintura que mostra la bona relació entre xiquets i animals de diferents espècies.

Una polèmica lliçó d’ art

No tots els murals van agradar tant. L’obra de Escif va ocasionar el descontentament de alguns pares i mares, que van considerar la seua pintura com una “burla” en el col·legi Bernat Artola. Una mà de tonalitat marró de grans proporcions va ser el resultat final del seu treball al costat d’un altre mural amb dinosaures que va tenir millor acolliment. “Taca” o “és per a plorar” van ser algunes de les expressions despectives que van utilitzar els seus detractors a través de Facebook, on fins i tot van arribar a reclamar el seu retirada al regidor d’educació Enric Porcar.

-Pintura mural d’Escif al CEIP Bernat Artola. Foto: Rocío Murillo

El reconegut artista urbà valencià va al·legar que la seua obra va ser fruit d’un exercici educatiu i inclusiu que pretenia situar a xiquets i xiquetes com a vertaders protagonistes del mural. Escif va proposar a l’alumnat d’últim curs jugar a una versió moderna del telèfon trencat, però amb imatges: l’artista seleccionava un dibuix de partida, entre els quals es trobava una mà saludant, i els xicotets havien de reinterpretar-ho en una fulla a part de manera successiva. El resultat final d’aquest taller participatiu seria plasmat posteriorment en la paret del centre. Malgrat les crítiques, Porcar valora positivament l’exercici realitzat per Escif i el CEIP Bernat Artola s’ha negat a esborrar el grafiti. “Una vegada coneixes el context i les circumstàncies, ho arribes a entendre. Van fer una proposta diferent, una aposta amb els xiquets”, valora el director del Cervantes.

L’art urbà, de Vila-real a Fanzara

L’art mural posa la cultura a l’abast de tots i afavoreix, a més, la convivència entre artistes i veïns. La pràctica d’aquesta disciplina artística s’ha estès en els últims anys en la província de Castelló i ha generat un gran atractiu turístic en llocs com Fanzara amb el seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU). Els seus carrers alberguen més de 150 grafitis resultat del treball de 73 artistes en les 5 edicions del festival. Les parets d’aquest petit poble castellonenc es tornaran a omplir vida del 4 al 7 juliol. La Mostra d’ Art i Creativitat TEST de Vila-real també aposta per aquesta modalitat artística dedicant-li un espai en la seua programació. Enguany, Mohamed L’Ghacham ha construït el mural de majors dimensions dels set lliuraments de TEST (25m d’alt i 12m d’ample) prenent com a font d’inspiració més de 500 imatges d’extretes dels àlbums familiars dels veïns vila-realenses. La seua obra, coneguda com La Mare, llueix sobre una finca d’habitatges de set altures en el carrer Jaume Roig.