’12 artistes, 12 escoles’. Les parets dels col·legis també ensenyen

image-2019-05-27 (3)

Pintures que embelleixen, inspiren i transformen. Ja sumen 30 els col·legis a Castelló que han omplert les seues parets de murals de la mà de reconegudes figures de l’art urbà a través 12 artistes, 12 escoles. Figures i frases que conviden a la reflexió han protagonitzat aquesta última edició comisariada per David Ruíz en el mes d’abril. Sota el lema “l’educació és l’eina més poderosa per a canviar el món” i dins la iniciativa Pintaescola, aquest projecte pretén acostar el món de la pintura mural als centres educatius de la ciutat.

Per a aconseguir aquest objectiu, els col·legis protagonistes d’aquesta edició han explicat durant una setmana amb artistes urbans de renom com Escif en el CEIP Bernat Artola, Fasim en el Blasco Ibáñez, Musa i Harry Bones en el Cervantes, Wendy en el Tombatossals, Ozzy en l’Antonio Armelles, Tòner en L’Illa, Demsky en el Pascual i Tirat, Smithe en el Mar de Somnis, Gracia de Juan en el Sant Agustí, Mankey en el Gaetà Huguet, Fatima de Juan en el Carles Selma i Yksuhc Juan en el Mestre Canós.

- Pieza de Musa&Harry Bones en el CEIP Cervantes. Foto: Rocío Murillo.

– Peça de Musa&Harry Bones al CEIP Cervantes. Foto: Rocío Murillo.

Aquesta activitat, a més d’embellir les parets de les escoles, conté un marcat caràcter pedagògic i ha aconseguit despertar l’interès de xiquets i xiquetes per l’art urbà. En el Col·legi d’Educació Infantil i Primària Cervantes, l’alumnat de 6º de primària va poder practicar aquesta manera de crear art amb Musa 74, referent femenina de l’art wildstyle a Espanya, i Harry Bones en un taller dedicat a la pintura de spray, a més de contemplar el procés de creació del mural durant una setmana. Víctor Salvador, director del CEIP Cervantes, assegura que l’experiència “va tenir un acolliment prou bo pels alumnes perquè han vist altres maneres de decorar el col·legi i de millorar el mobiliari urbà”.

El treball de Musa74 i Harry Bones guarda, d’altra banda, un profund missatge reivindicatiu contra els models tradicionals ensenyament. A través del rostre femení d’una astronauta, a més de rendir un homenatge a aquelles dones pioneres a viatjar a l’espai, es simbolitza, al seu torn, la idea d’independència, valentia i de progrés contra una educació que pretén crear éssers submissos sense consciència crítica. Aquest missatge es reforça a través de la frase que figura en la seua part inferior: “We don’t need no thought control” (No necessitem cap control de pensament). Aquest es tracta d’un fragment de la famosa cançó de Pink Floyd de 1979 ”Another Brick in the Wall” que, precisament, critica aquesta manera de concebre l’ensenyament. D’aquesta manera, la peça artística “obri la porta a la vertadera educació, la que protagonitza l’alumne i ho fa partícip“, explica el director del Cervantes.

'12 artistes, 12 escoles' 2019

“Potser els més xicotets no es qüestionen el seu significat, però des de la maduresa del tercer cicle es pot comprendre més”, comenta Víctor Salvador. De fet, a causa de la seua curiositat pel mural, tots dos artistes urbans van explicar amb detalls el que amagava el grafiti als estudiants de 6é curs. Altres obres d’altres centres educatius també convidavem a la reflexió del estudiantat com l’exploradora de la muralista Wendy (*foto de portada, per Rocío Murillo) en el CEIP Tombatossals. “La cultura i l’educació són la suma de totes els formes d’art, d’amor i de pensament que al llarg dels segles ha permés els persones ser lliures”, és la frase que ix del cap d’una xiqueta que es troba sobre un gran munt de llibres. O la peça de Yksuhc Juan per al CEIP Mestre Canós, que es tracta d’una oda als valors de companyerisme i tolerància a través d’una pintura que mostra la bona relació entre xiquets i animals de diferents espècies.

Una polèmica lliçó d’ art

No tots els murals van agradar tant. L’obra de Escif va ocasionar el descontentament de alguns pares i mares, que van considerar la seua pintura com una “burla” en el col·legi Bernat Artola. Una mà de tonalitat marró de grans proporcions va ser el resultat final del seu treball al costat d’un altre mural amb dinosaures que va tenir millor acolliment. “Taca” o “és per a plorar” van ser algunes de les expressions despectives que van utilitzar els seus detractors a través de Facebook, on fins i tot van arribar a reclamar el seu retirada al regidor d’educació Enric Porcar.

Pintura mural de Escif en el CEIP Bernat Artola. Foto: Rocío Murillo

-Pintura mural d’Escif al CEIP Bernat Artola. Foto: Rocío Murillo

El reconegut artista urbà valencià va al·legar que la seua obra va ser fruit d’un exercici educatiu i inclusiu que pretenia situar a xiquets i xiquetes com a vertaders protagonistes del mural. Escif va proposar a l’alumnat d’últim curs jugar a una versió moderna del telèfon trencat, però amb imatges: l’artista seleccionava un dibuix de partida, entre els quals es trobava una mà saludant, i els xicotets havien de reinterpretar-ho en una fulla a part de manera successiva. El resultat final d’aquest taller participatiu seria plasmat posteriorment en la paret del centre. Malgrat les crítiques, Porcar valora positivament l’exercici realitzat per Escif i el CEIP Bernat Artola s’ha negat a esborrar el grafiti. “Una vegada coneixes el context i les circumstàncies, ho arribes a entendre. Van fer una proposta diferent, una aposta amb els xiquets”, valora el director del Cervantes.

L’art urbà, de Vila-real a Fanzara

L’art mural posa la cultura a l’abast de tots i afavoreix, a més, la convivència entre artistes i veïns. La pràctica d’aquesta disciplina artística s’ha estès en els últims anys en la província de Castelló i ha generat un gran atractiu turístic en llocs com Fanzara amb el seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU). Els seus carrers alberguen més de 150 grafitis resultat del treball de 73 artistes en les 5 edicions del festival. Les parets d’aquest petit poble castellonenc es tornaran a omplir vida del 4 al 7 juliol. La Mostra d’ Art i Creativitat TEST de Vila-real també aposta per aquesta modalitat artística dedicant-li un espai en la seua programació. Enguany, Mohamed L’Ghacham ha construït el mural de majors dimensions dels set lliuraments de TEST (25m d’alt i 12m d’ample) prenent com a font d’inspiració més de 500 imatges d’extretes dels àlbums familiars dels veïns vila-realenses. La seua obra, coneguda com La Mare, llueix sobre una finca d’habitatges de set altures en el carrer Jaume Roig.

Be Sociable, Share!

Noticies relacionades recents

Deixa un comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps necessaris estan marcats *

He llegit i accepte l' avis legal

Pots consultar el tractament que fem de les teues dades i la forma d'exercitar els teus drets en la nostra Política de Privadesa

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Be Sociable, Share!