Un plat tan senzill com a atractiu, tant per als ulls com per al paladar. Una proposta molt fàcil de fer, perfecta perquè siguen ells i elles qui prenguen el control de la cuina i amb la qual aconseguirem un resultat molt vistós i divertit.

En aquest cas ens inspirem en un conegut personatge del cinema, la Pantera Rosa, per a donar forma a una amanida gens convencional i molt exòtica. El protagonista d’aquesta recepta és el cous cous, combinat amb els complements perfectes perquè aquesta Pantera Rosa estiga deliciosa. La millor excusa perquè proven nous sabors (i voldran repetir).

Ingredients:

• Cous cous

• Remolatxa cuita

• 200gr de cigrons

• Formatge feta (a daus)

• 100gr d’anacards

• Menta

·

I el més senzill d’aquesta recepta? La seua preparació!

1. Coure el cous cous (seguir les instruccions del paquet)
2. Una vegada cuit, afegir la resta d’ingredients (no importa l’ordre) i barrejar fins que aparega el color rosa
3. I, finalment, afegir unes fulles de menta picades al gust

_Recepta de Julia Martínez Faubell

Tot plat té la seua història i aquest, el Ratatouille, té dos. La primera comença a França, exactament a la ciutat de Niça, i rep el nom del terme occità ratatolha. Així era com el 1778 es coneixia un ragú elaborat amb patata, tomàquet, albergínia, carbassó, pebrot roig i pebrot verd i que, habitualment, s’acompanyava de pa. Amb el temps aquest plat es va anar adaptant-se a paladars més sofisticats i, amb ell, el seu nom. A les verdures es van unir l’oli d’oliva i les herbes provençals i l’occità ratatolha, l’accent francès, donant com a resultat la paraula Ratatouille.

La segona història naix de la imaginació de Brad Bird, el director de cinema nord-americà que el 2007 i gràcies Pixar, va donar vida a Rémy, un petit ratolí amb aspiracions a xef que abandona el seu poble natal per provar sort a la capital francesa. El destí el porta a aixoplugar en la claveguera que es troba sota d’un dels restaurants més famosos de París i el seu art a la cuina, a guanyar-se l’admiració i amistat del premi Alfredo Linguini. Junts conquisten al crític gastronòmic Anton Ego i esdevenint en reclam el clàssic Ratatouille, el mateix plat que us proposem avui i que aconsellem acompanyar d’aquest divertit film.

• 1 Albergínia mitjana
• 1 Carbassó mitjà
• 3 Tomàquets de branca mitjans
• 1 Pebrot roig gran
• 2 Pebrots verds
• 1 Ceba
• Herbes provençals
• Oli d’oliva i sal

Amb el Ratatouille, facilitat i rapidesa no van de la mà. I és que, tot i ser un plat que no té més complicació que tallar les verdures del mateix gruix, requerirà que estiguem a la cuina una hora i mitja. La raó? Cada ingredient s’ha de fregir per separat. Així, després de rentar i laminar el tomàquet, l’albergínia, el carbassó, el pebrot roig i el pebrot verd, posarem una mica d’oli d’oliva en una paella i fregirem cada hortalissa amb una mica de sal. Quan les verdures estiguen al punt, les disposarem en una safata, espolvorearemos el preparat d’herbes provençals per sobre i enfornarem tapades amb paper d’alumini durant 25 minuts a 180º. Passat aquest temps, traurem del forn i emplatarem soles o acompanyades de peix, carn o pa.

1. Rentar els tomàquets, els pebrots verds, el pebrot roig, l’albergínia, la ceba i el carbassó

2. Tallar a rodanxes del mateix gruix cadascuna de les verdures.

3. En una paella, escalfar una mica d’oli i fregir les verdures per separat i amb una mica de sal.

4. Disposar les verdures en una safata, empolvorar una mica d’herbes provençals per sobre i enfornar tapades a 180 º durant 25 minuts. Passat aquest temps, extreure del forn i emplatar.

No cal tirar d’estudis i estadístiques per adonar-se que els xiquets espanyols mengen molt poques verdures i, encara menys, si aquestes són crues. Alguns ho fan perquè no poden. D’altres, per hàbits adquirits, perquè els seus pares no les mengen i ells segueixen el seu exemple. Però molts -la gran majoria- ho fan perquè no els agraden. Així, simplement. Si els preguntes el per què pocs sabran respondre i només els més agosarats, davant les pressions paternes, pronunciaran un “pel color”, “perquè estan fredes” o, fins i tot, “perquè estan dures”. Davant aquestes respostes contundents i el diàleg sense fi que desencadenen, poc podem fer: seguir buscant noves formes de presentar les hortalisses crues fins que un dia, com per art de màgia, com ens va passar a tots, els comencin a agradar.

I com no sempre es disposa del temps ni de les ganes per buscar noves propostes gastronòmiques, us donem una idea. Es tracta d’una amanida que, de verdures, té poc: tan sols un mix de fulles verdes que van des de la fulla de roure i espinacs fins a la ruca i el canonge. La resta d’ingredients? Mango, alvocat, llagostins arrebossats en quics i salsa rosa. Un plat senzill que, com a entrant per a dates destacades com aniversaris, sopars amb amics o Nadal, ve genial i que accepta ingredients tan variats com el blat de moro, la pastanaga, les panses o els margallons sempre, és clar, que els vostres fills gaudeixen d’aquests aliments. També és possible substituir el mix de fulles per altres que s’adapten millor al paladar del menut com l’enciam valenciana o els cabdells de Tudela.

• 500 grams de llagostins (aproximadament vuit llagostins grans)
• 160 grams de quicos
• 1 ou
• Farina per arrebossar
• 1 alvocat mitjà
• 1 mango mitjà
• 100 grams de brots d’enciam variats (les pots trobar al supermercat neta i en borsa)
• 1 tasseta de cafè de Brandy o Conyac
• 3 cullerades de maionesa
• 3 cullerades de quètxup
• ½ culleradeta de suc de taronja
• 1 o 2 gotetes de tabasco
• Oli d’oliva

L’elaboració d’aquesta amanida és més que senzilla. El primer que haurem de fer és treure les verdures de la nevera perquè, a l’hora de la manipulació i emplatat, estiguin a temperatura ambient. Després, moleremos els quicos amb ajuda d’un robot de cuina i extraurem la pell i el cap dels llagostins, deixant únicament la cua. Les restes del marisc no els tirarem: els flamblearemos i el suc que es desprengui d’ells ho utilitzarem per elaborar la salsa rosa.

Per a això, podrem a escalfar en una paella un raig d’oli d’oliva, saltejarem les pells i caps del llagostí i, quan hagen perdut intensitat en el color, abocarem el brandi i calfarem la barreja amb ajuda d’un encenedor, vigilant en tot moment la paella i sense encendre l’extractor mai. Quan les flames s’hagen apagat i el suc adopte una textura més espessa, extraurem del foc, colarem i, un cop temperat, lligarem una cullerada d’aquesta barreja amb la maionesa, el quètxup, una culleradeta de suc de taronja i, si volem, una o dues gotetes de tabasco. Reservarem aquesta barreja a la nevera fins l’hora del emplatat.

Finalitzada aquesta tasca, pelarem el mànec i l’alvocat i els tallarem a daus i passarem els llagostins per farina blat, per ou batut i, finalment, pels quicos mòlts. Escalfarem oli en una paella ampla i fregirem en ell els llagostins. Quan adquireixin un to daurat, apagarem el foc i deixarem que perdin l’excés de greix en un plat amb paper absorbent. És important que, perquè els llagostins conservin la seva calor i una textura cruixent, deixem aquest pas per al final.

Llestos els ingredients, procedirem a emplatat. Barrejarem els daus de mango amb els diferents tipus d’enciam i fulles i adornarem amb els llagostins arrebossats en quics i amb la salsa rosa.

1. Moldre els quicos amb ajuda d’un robot de cuina i extreure les pells i cap dels llagostins deixant, únicament, la cua.

2. Escalfar una cullerada d’oli d’oliva en una paella, salteu les pells i caps dels llagostins i, quan adquireixin un color més rosat, afegir el brandi i flamejar. Deixar reduir el suc, colar i, un cop temperat, lligar amb la maionesa, el quètxup, el suc de taronja i, si així es desitja, amb Tabasco.

3. Pelar el mango i l’alvocat i tallar les dues fruites a daus de semblant grandària.

4. Passar els llagostins per farina, ou i la pols de quicos, seguint aquest ordre. Després, escalfar oli d’oliva en una paella, fregir i extreure del foc quan adquireixin un to daurat. Deixar que reposin en paper absorbent perquè perdin l’excés d’oli i barrejar amb els brots de fulles i la resta d’ingredients.