Vos imagineu un paratge que reunisca un riu, una font amb peixos, un museu, una ermita, una piscina, una cova, una ruta botànica, moltes zones de joc, grans arborades, taules per a fer picnics,…? Tot açò i molt més és el que es pot trobar en El Termet de Vila-real, el paratge que rodeja l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

El paratge es troba dividit en dos pel Carrer Ermita (un passeig que ofereix una excel·lent opció per a passejar per les voreres arborades o anar amb bici per l’acabat d’estrenar carril bici). A un costat, una àmplia zona arborada amb diverses estructures d’engronsadores en què la diversió està garantida. A més de les habituals engronsadores i estructures amb tobogans, ponts i xarxes per a enfilar de grandàries diferents per a totes les edats, compta amb un joc que no és tan habitual i en el que els xiquets i xiquetes pareixen no avorrir-se mai. Es tracta d’una estructura circular a la que es poden enfilar i assentar-se perquè després algú des de baix (en la majoria d’ocasions un sacrificat pare o mare) els done voltes. Simple però la mar d’efectiu!

Per a arredonir la diversió, els jocs estan en superfícies d’arena, la qual cosa dispara les possibilitats de joc. I rodejant-los, una àmplia arborada en la que molts aprofiten per a celebrar aniversaris o sopar a la fresca a l’estiu. Per a això hi ha taules de picnic, però quan hi ha molta demanda és convenient portar una taula i cadires de casa per si estan totes ocupades.

Aquesta mateixa zona compta amb dues edificacions desconegudes per molts dels visitants d’El Termet. La Casa de l’Assut, el punt de partida de tot el complex sistema de séquies que reguen l’horta i que constitueix el principal element de l’arquitectura hidràulica de la Comunitat Valenciana. També es troba entre l’arbreda el Centre d’Educació Ambiental (CEA) El Termet, dedicat a promoure activitats mediambientals.

A l’altre costat de la carretera està l’ermita de la Mare de Déu, la Plaça del Pastoret, la piscina, el riu…. Es pot arribar descendint pel camí que parteix des d’una altra zona arborada i en el que es recorre un Viacrucis, o bé per una àmplia escalinata. En ambdós casos s’arriba a la Plaça del Pastoret, espai en què es realitza tot tipus d’activitats especialment durant els mesos d’estiu. La font amb els peixos és un dels principals atractius per als peques de la plaça, en la que també es troba l’ermita de la Mare de Déu, el Museu Etnològic El Termet (on no deixa de ser interessant fer una volta per tal que els peques coneguen com es vivia abans) i Les Cavallerises. A l’estiu també obri un xicotet quiosc on poder prendre un refresc.

I més avall, el riu Millars amb una altra zona de jocs de què parteix la Ruta Botànica, un camí apte per a tota les edats que recorre el curs del Millars a través d’una frondosa vegetació (això sí, si hi ha bebés hauran d’anar al braç o en un portabebés ja que el camí no és apte per a carros). La ruta porta en nom del prestigiosos botànic vila-realenc Manuel Calduch, qui va llegar un important compendi botànic reconegut per la UNESCO.

Si no teniu ganes o temps per a la ruta, també es pot gaudir del paratge abaixant al riu que ha sigut recentment condicionat per l’Ajuntament. Allí, si trobeu alguna persona major, vos podrà comptar com quan eren xicotets es banyaven al riu (en determinades zones ja que altres són perilloses i hi ha hagut més d’un ofegat), com hi havia diversos berenadors i una zona per a fer paelles i passar el dia; i fins i tot alguns recorden com van arribar a haver-hi xicotetes casetes en què es quedaven a dormir i pels matins sentien com abaixava el bestiar per l’altra vora a beure al riu, i els diumenges xics i xiques se “mudaven” per a passejar per l’inici de la senda botànica com si fóra el carrer Major. 

I si sou més de piscina que de riu, en el paratge també està la piscina municipal descoberta, amb una àmplia piscina per a majors i una altra amb poc més de dos pams d’aigua per als més peques. Aquest estiu la piscina obri de dilluns a divendres de 9.00 a 22.00 i els dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 21.00. El preu és de 2 euros i d’1 euro per a menors de 13 anys i l’abonament per a deu entrades és de 15 euros per a majors de 13 anys i de 7 euros per a menors.

Per arribar, si aneu amb cotxe hi ha una àmplia zona d’aparcament, i des de Vila-real també es pot arribar fent un passeig pel Carrer Ermita o en el bus gratuït durant els mesos d’estiu. I abans d’anar-vos-en, no oblideu donar un ullada al pont de Santa Quitèria, manat construir pel rei Jaume I.

Ací vos deixem algunes imatges (a veure si trobeu l’esquirol):

A pesar que es tendisca a pensar que el més important per a un bebé són les cures bàsiques com l’alimentació o la higiene, resulta igual d’important l’establiment de llaços afectius adequats per al seu desenvolupament emocional i neurocognitiu. Els bebés, va explicar Gil, no tenen capacitat per a regular les seues emocions i necessiten un adult que les reconega i responga a elles de forma adequada «per a poder recuperar l’equilibri emocional. Això li va a donar tranquil·litat per a poder observar, afavorint el seu desenvolupament cognitiu. El vincle li dóna la possibilitat de sentir-se segur i llavors està preparat per a conéixer el món».

Quan el vincle afectiu no s’estableix de forma correcta es genera una «situació tòxica» que pot afectar al llarg de tota la vida i fins i tot transferir-se posteriorment als fills. En la coneguda com època crítica, de 0 a 3 anys, s’estructura una forma d’entendre el món, el denominat model operatiu intern, que afecta la forma en què s’estableixen les relacions d’adult, la capacitat per a mantindre aferrament amb altres i perquè una persona senta que mereix ser volguda. No obstant això, tampoc és determinant i inamovible.

L’aferrament entre el cuidador o cuidadors principals i el bebé no depén tant de la personalitat i el caràcter de cada u, sinó de la capacitat de comunicació amb el bebé, de saber interpretar els seus sentiments i necessitats i donar-los una resposta adequada. Gil va explicar que la falta de resposta genera una situació d’estrés que, si és breu i poc profunda, no té per què ser negativa, ja que també ensenya al menor a adaptar-se a situacions com que sa mare deixe d’estar i després torne, i li ajuden a autoregular-se. Els problemes es presenten quan mai hi ha resposta o quan aquesta és inconsistent, de manera que el bebé no sap si va a obtindre-la o no. Un cas més greu encara és el que a vegades genera respostes positives i altres de temor.

El tipus d’aferrament establit marcarà en gran manera, encara que no de forma determinant, la personalitat futura, d’ací la importància de generar vincles afectius adequats amb els bebés.

Tot en un marc fantàstic com és la Terrassa del Cafè Auditori de Castelló que, per un matí, es va convertir en un jardí molt particular amb arbres dels quals creixien pebreres de tots els colors, albergínies, taronges, bròcolis,… El temps, primer un tant nuvolós i després assolellat, també va acompanyar a un equip de treball dirigit pel cap de cuina del Restaurant Cafè Auditori, Juanma Pomar, i bolcat en que tot estiguera a punt. Només arribar Cristina Soria, directora de l’Auditori, i María Pacual, del Departament Comercial, van proveir als xiquets de tot el necessari per a posar-se mans a la massa: barret de cuiner, davantal i dossier de receptes i, per als papàs i mamàs, barrets d’ajudants.

Després de presentar-se l’equip de treball i els menuts xefs, toca començar a cuinar, però abans cal assegurar-se que les mans estan ben rentades. I vam començar per les postres, els menuts insereixen els furgadents en els trossos de fruita ja preparats i després, el més divertit, a arrebossar en la xocolata fosa les pomes, cireres, maduixes, pinya i alguns fins a les mans i els cabells. És l’hora de provar coses noves: suc de meló d’Alger, suc de meló de tot l’any i batut de iogurt de maduixa. Per a alguns cada nou sabor està encara més bo que l’anterior, per a uns altres el suc de meló d’Alger fa olor a estiu i a sorra.

Duem ja més d’una hora que ha passat volant, i arriba el moment de pastar rosquilletes. Ací els xiquets són els reis de la imaginació: inicials, cors, ensaïmades, caragols, llaços, trenes, papallones,… van ocupant les safates que poc després aniran al forn. Però no tot va a ser cuinar, va d’allò més bé una estona per a jugar. A l’entrada han repartit a cada xiquet una fitxa amb un aliment retallat i ha arribat l’hora de col·locar-lo en el lloc que li correspon de la piràmide nutricional. Jugant, jugant van aprenent conceptes saludables: l’aigua és molt important i cal prendre moltes vegades al dia, en l’altre extrem els refrescs, pocs i només molt de tant en tant.

I volta a la taula de treball per a cuinar, aquesta vegada per a pastar cervesa, oli i farina, la massa de les pizzes sobre la qual després aniran col·locant el tomàquet, el formatge i les verdures (xampinyons, carbassó, bròcoli…), que només alguns dels més menuts es resisteixen a posar. Mentre tot s’acaba de fornejar, de nou a jugar, aquesta vegada toca pintar en els murals ja preparats les fruites i verdures dels respectius colors i llegir les propietats de cadascuna d’elles. Així, menuts i majors aprenem que les roges i les blanques són bones per al cor, les morades per al cor i el cervell, les verds per a ossos i dents i les taronges per a la pell i la vista.

Ja quasi duem tres hores i el matí està arribant a la seua fi. Una manualitat més, fent un divertit fermall de meló d’Alger amb goma Eva de colors, i ja ixen les coses preparades del forn i la nevera: pizzes, rosquilletas i bombons de fruita es reparteixen entre els menuts cuiners que no poden esperar per a començar a degustar-les. I el que sobra, guardat en improvisats contenidors (plats, gots i fins i tot els barrets de cuina), se l’emporten perquè ho proven a casa. S’acaba així un matí de diumenge per a repetir i és que els cursos, com la cuina, quan estan fets amb estima es nota en el resultat.

Si vols veure més fotos ací pots visitar la fotogaleria de Cuineo i a aquest enllaç la seua pàgina de Facebook.