Bebés amb un bon aferrament, bebés preparats per conéixer món

L’establiment d’un vincle afectiu adequat fins als tres anys és clau no sols perquè els bebés tinguen un correcte desenvolupament emocional, també és la base perquè tinguen la tranquil·litat que els permeta dedicar-se a conéixer món, és a dir, per a possibilitar el seu desenvolupament neurocognitiu. Així ho va explicar Lola Gil, professora de Psicologia de la Universitat de València en un interessantíssim Curs d’Estiu organitzat per la Universitat Jaume I sobre la «Humanització en l’assistència a la dona i la primera infància». Ací teniu un  extracte d’un parell de minuts i en aquest enllaç podeu accedir al vídeo complet de la conferència. Si teniu temps, val la pena.

A pesar que es tendisca a pensar que el més important per a un bebé són les cures bàsiques com l’alimentació o la higiene, resulta igual d’important l’establiment de llaços afectius adequats per al seu desenvolupament emocional i neurocognitiu. Els bebés, va explicar Gil, no tenen capacitat per a regular les seues emocions i necessiten un adult que les reconega i responga a elles de forma adequada «per a poder recuperar l’equilibri emocional. Això li va a donar tranquil·litat per a poder observar, afavorint el seu desenvolupament cognitiu. El vincle li dóna la possibilitat de sentir-se segur i llavors està preparat per a conéixer el món».

Quan el vincle afectiu no s’estableix de forma correcta es genera una «situació tòxica» que pot afectar al llarg de tota la vida i fins i tot transferir-se posteriorment als fills. En la coneguda com època crítica, de 0 a 3 anys, s’estructura una forma d’entendre el món, el denominat model operatiu intern, que afecta la forma en què s’estableixen les relacions d’adult, la capacitat per a mantindre aferrament amb altres i perquè una persona senta que mereix ser volguda. No obstant això, tampoc és determinant i inamovible.

L’aferrament entre el cuidador o cuidadors principals i el bebé no depén tant de la personalitat i el caràcter de cada u, sinó de la capacitat de comunicació amb el bebé, de saber interpretar els seus sentiments i necessitats i donar-los una resposta adequada. Gil va explicar que la falta de resposta genera una situació d’estrés que, si és breu i poc profunda, no té per què ser negativa, ja que també ensenya al menor a adaptar-se a situacions com que sa mare deixe d’estar i després torne, i li ajuden a autoregular-se. Els problemes es presenten quan mai hi ha resposta o quan aquesta és inconsistent, de manera que el bebé no sap si va a obtindre-la o no. Un cas més greu encara és el que a vegades genera respostes positives i altres de temor.

El tipus d’aferrament establit marcarà en gran manera, encara que no de forma determinant, la personalitat futura, d’ací la importància de generar vincles afectius adequats amb els bebés.

Vínculo afectivo del bebé

Be Sociable, Share!

Noticies relacionades recents

Deixa un comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps necessaris estan marcats *

He llegit i accepte l' avis legal

Pots consultar el tractament que fem de les teues dades i la forma d'exercitar els teus drets en la nostra Política de Privadesa

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Be Sociable, Share!