Un poble d’uns 267 habitants convertit en una de les referències nacionals de l’art urbà. Un festival que, sense pràcticament suport econòmic, és capaç de convocar a artistes urbans nacionals i internacionals i que té com a origen unes protestes contra la instal·lació d’un abocador en la zona que no van aconseguir acabar amb el desenvolupament del projecte, però sí que plantar una llavor molt potent. Et parlem del MIAU o, cosa que és el mateix, el Museu Inacabat d’Art Urbà de Fanzara, una excusa perfecta per a deixar-nos caure en família (i amb tarifes especials en les seues activitats) per la comarca de l’Alt Millars.

Cada any, diferents artistes urbans de tot el món se citen a Fanzara. Literalment, perquè durant els dies que tarden a desenvolupar les seues obres en les façanes del municipi, la gent els obri les portes de les seues cases i conviuen amb ells; i probablement aquest és un dels seus grans encants. El MIAU s’entén de dues formes: d’una banda, el propi festival, en el qual, durant quatre dies, és possible veure com els i les artistes treballen en els murals i gaudir d’una programació complementària amb música, fotografia i arts escèniques (Nomepierdoniuna et compta l’última edició en aquest article); i, per l’altre costat, el museu a l’aire lliure que queda com a resultat edició rere edició. Perquè el MIAU no sols és un referent artístic, sinó que és un projecte social.

També ha rebut diversos reconeixements. El més recent, el Premi de la Cultura i les Arts Plàstiques d’Onda Cero Castelló. A més d’haver sigut seleccionat per cinqué any consecutiu com el Millor esdeveniment cultural de Castelló per les llistes amb el millor de l’any de Nomepierdoniuna.

En aquest moment, pels carrers de Fanzara hi ha més de 150 intervencions artístiques. Entre els artistes que han participat, trobem noms com el de Escif, Deih, Monkeybird, Anna Willow, Sabotajealmontaje, Ana Pez, Xelon, Taquen, Dalt 33, Boa Mistura, Milu Correch, Dingoperromudo, Ilia Mayer, Animalitoland, Home Lopez, Jofre Oliveras, Peix, Trashformaciones… Una llarga llista en la qual es troben artistes de diferents països, amb diferents referències artístiques i tècniques que fan que passejar pels carrers de Fanzara tinga un significat únic.

Connectar amb les intervencions de l’una o l’altra forma i admirar de quina manera les obres ja formen part del relat del municipi (fins i tot hi ha moltes que han desaparegut amb els anys a causa del desgast i unes altres s’estan rehabilitant, per exemple).

Malgrat que enguany no hi ha hagut noves intervencions, des del MIAU continuen donant valor al seu particular mapa artístic a través de visites guiades amb les quals poder conéixer a fons aquest Museu Inacabat d’Art Urbà. Les visites es realitzen tots els diumenges a les 11.00 amb el Consultori MIAU (situat en la plaça de l’Església) com a punt d’inici. No és necessari inscriure’s prèviament (màxim 20 persones) i el preu de la visita és de 10 euros per a adults i de 5 euros per a xiquets/as i es realitzen complint les mesures imposades per Sanitat. A més, si prefereixes conéixer el museu pel teu compte, també pots fer-lo, ja que en la seua seu trobaràs un mapa amb la relació entre obra i artista i tan sols hauràs de vagarejar.

_fotos de Carme Ripollès y Ángel Sánchez (ACF).

Pintures que embelleixen, inspiren i transformen. Ja sumen 30 els col·legis a Castelló que han omplert les seues parets de murals de la mà de reconegudes figures de l’art urbà a través 12 artistes, 12 escoles. Figures i frases que conviden a la reflexió han protagonitzat aquesta última edició comisariada per David Ruíz en el mes d’abril. Sota el lema “l’educació és l’eina més poderosa per a canviar el món” i dins la iniciativa Pintaescola, aquest projecte pretén acostar el món de la pintura mural als centres educatius de la ciutat.

Per a aconseguir aquest objectiu, els col·legis protagonistes d’aquesta edició han explicat durant una setmana amb artistes urbans de renom com Escif en el CEIP Bernat Artola, Fasim en el Blasco Ibáñez, Musa i Harry Bones en el Cervantes, Wendy en el Tombatossals, Ozzy en l’Antonio Armelles, Tòner en L’Illa, Demsky en el Pascual i Tirat, Smithe en el Mar de Somnis, Gracia de Juan en el Sant Agustí, Mankey en el Gaetà Huguet, Fatima de Juan en el Carles Selma i Yksuhc Juan en el Mestre Canós.

– Peça de Musa&Harry Bones al CEIP Cervantes. Foto: Rocío Murillo.

Aquesta activitat, a més d’embellir les parets de les escoles, conté un marcat caràcter pedagògic i ha aconseguit despertar l’interès de xiquets i xiquetes per l’art urbà. En el Col·legi d’Educació Infantil i Primària Cervantes, l’alumnat de 6º de primària va poder practicar aquesta manera de crear art amb Musa 74, referent femenina de l’art wildstyle a Espanya, i Harry Bones en un taller dedicat a la pintura de spray, a més de contemplar el procés de creació del mural durant una setmana. Víctor Salvador, director del CEIP Cervantes, assegura que l’experiència “va tenir un acolliment prou bo pels alumnes perquè han vist altres maneres de decorar el col·legi i de millorar el mobiliari urbà”.

El treball de Musa74 i Harry Bones guarda, d’altra banda, un profund missatge reivindicatiu contra els models tradicionals ensenyament. A través del rostre femení d’una astronauta, a més de rendir un homenatge a aquelles dones pioneres a viatjar a l’espai, es simbolitza, al seu torn, la idea d’independència, valentia i de progrés contra una educació que pretén crear éssers submissos sense consciència crítica. Aquest missatge es reforça a través de la frase que figura en la seua part inferior: “We don’t need no thought control” (No necessitem cap control de pensament). Aquest es tracta d’un fragment de la famosa cançó de Pink Floyd de 1979 ”Another Brick in the Wall” que, precisament, critica aquesta manera de concebre l’ensenyament. D’aquesta manera, la peça artística “obri la porta a la vertadera educació, la que protagonitza l’alumne i ho fa partícip“, explica el director del Cervantes.

“Potser els més xicotets no es qüestionen el seu significat, però des de la maduresa del tercer cicle es pot comprendre més”, comenta Víctor Salvador. De fet, a causa de la seua curiositat pel mural, tots dos artistes urbans van explicar amb detalls el que amagava el grafiti als estudiants de 6é curs. Altres obres d’altres centres educatius també convidavem a la reflexió del estudiantat com l’exploradora de la muralista Wendy (*foto de portada, per Rocío Murillo) en el CEIP Tombatossals. “La cultura i l’educació són la suma de totes els formes d’art, d’amor i de pensament que al llarg dels segles ha permés els persones ser lliures”, és la frase que ix del cap d’una xiqueta que es troba sobre un gran munt de llibres. O la peça de Yksuhc Juan per al CEIP Mestre Canós, que es tracta d’una oda als valors de companyerisme i tolerància a través d’una pintura que mostra la bona relació entre xiquets i animals de diferents espècies.

Una polèmica lliçó d’ art

No tots els murals van agradar tant. L’obra de Escif va ocasionar el descontentament de alguns pares i mares, que van considerar la seua pintura com una “burla” en el col·legi Bernat Artola. Una mà de tonalitat marró de grans proporcions va ser el resultat final del seu treball al costat d’un altre mural amb dinosaures que va tenir millor acolliment. “Taca” o “és per a plorar” van ser algunes de les expressions despectives que van utilitzar els seus detractors a través de Facebook, on fins i tot van arribar a reclamar el seu retirada al regidor d’educació Enric Porcar.

-Pintura mural d’Escif al CEIP Bernat Artola. Foto: Rocío Murillo

El reconegut artista urbà valencià va al·legar que la seua obra va ser fruit d’un exercici educatiu i inclusiu que pretenia situar a xiquets i xiquetes com a vertaders protagonistes del mural. Escif va proposar a l’alumnat d’últim curs jugar a una versió moderna del telèfon trencat, però amb imatges: l’artista seleccionava un dibuix de partida, entre els quals es trobava una mà saludant, i els xicotets havien de reinterpretar-ho en una fulla a part de manera successiva. El resultat final d’aquest taller participatiu seria plasmat posteriorment en la paret del centre. Malgrat les crítiques, Porcar valora positivament l’exercici realitzat per Escif i el CEIP Bernat Artola s’ha negat a esborrar el grafiti. “Una vegada coneixes el context i les circumstàncies, ho arribes a entendre. Van fer una proposta diferent, una aposta amb els xiquets”, valora el director del Cervantes.

L’art urbà, de Vila-real a Fanzara

L’art mural posa la cultura a l’abast de tots i afavoreix, a més, la convivència entre artistes i veïns. La pràctica d’aquesta disciplina artística s’ha estès en els últims anys en la província de Castelló i ha generat un gran atractiu turístic en llocs com Fanzara amb el seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU). Els seus carrers alberguen més de 150 grafitis resultat del treball de 73 artistes en les 5 edicions del festival. Les parets d’aquest petit poble castellonenc es tornaran a omplir vida del 4 al 7 juliol. La Mostra d’ Art i Creativitat TEST de Vila-real també aposta per aquesta modalitat artística dedicant-li un espai en la seua programació. Enguany, Mohamed L’Ghacham ha construït el mural de majors dimensions dels set lliuraments de TEST (25m d’alt i 12m d’ample) prenent com a font d’inspiració més de 500 imatges d’extretes dels àlbums familiars dels veïns vila-realenses. La seua obra, coneguda com La Mare, llueix sobre una finca d’habitatges de set altures en el carrer Jaume Roig.

El Museu Inacabat d’Art Urbà de Fanzara (MIAU) i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló (EASD) aconseguixen que l’art urbà forme part dels col·legis de Castelló a través de la iniciativa 12 artistes, 12 escoles. Es tracta d’un projecte artístic de la campanya Pintaescoles, impulsada per l’Ajuntament de Castelló.

El principal objectiu amb el qual naix Pintaescoles és el d’embellir les escoles, i fer-ho acostant la cultura i l’art a xiquets i xiquetes. Moltes són les escoles per les quals ja ha passat l’efecte Pintaescoles en la seua passada edició i els resultats ja es poden veure. Aquest tipus d’iniciatives aconsegueixen no solament embellir les escoles, sinó també els propis barris i acaben component una altra forma de fer ciutat.

Un d’aquests col·legis pel qual el Pintaescoles ja va realitzar una acció el passat curs ha sigut el CEIP Estepar, on va tenir lloc el passat 6 de novembre la presentació de la nova iniciativa del Pintaescoles: 12 artistes, 12 escoles. En aquest cas és l’art urbà el que entra en els centres escolars a través d’un projecte que, durant el mes de novembre, proposa diferents accions realitzades per coneguts artistes urbans que crearan murals en els patis i murs de les instal·lacions. A més d’aquestes accions artístiques, també es desenvoluparan tallers amb els xiquets i xiquetes del col·legi i, paral·lelament, tindran lloc una sèrie de tallers més específics en la EASD.

Presentació del ’12 artistes, 12 escoles’ en el CEIP Estepar.

El CEIP Estepar és un dels centres, al costat de l’Exèrcit, Juan G. Ripollés i Gregal, que arrancaran la programació de 12 artistes, 12 escoles la setmana del 6 al 10 de novembre. La resta de centres seran La Marina, La Pineda, Fadrell, Isidoro Andrés, Jaume I, Bisbe Climent i Enric Soler i Godes.

El MIAU i la EASD han sigut els encarregats de confeccionar i escollir als artistes que participaran en el projecte. Tot un privilegi comptar amb artistes de la talla de Taquen, Deih, Dingoperromudo, Rosh 333, Btoy, Kenor, Lolo, Sabek, Isaac Mahow, Punxe, Susie Hammer i Xabier Anunzibai. 12 artistes, 12 escoles aconsegueix molt més que crear una nova lectura de les ciutats a través de l’art urbà. Els propis Taquen i Deih, els qui van estar presents durant la presentació del projecte, van destacar el caràcter educatiu i social de la iniciativa.

12 artistes, 12 escoles passarà per…

• Setmana del 6 al 10 de novembre: Deih, Exèrcit + Dingoperromudo, Juan G Ripollés + Rosh 333, Gregal + Taquen, Estepar
• Setmana del 13 al 17 de novembre: Btoy, La Marinta + Kenor, La Pineda + Lolo, Fadrell + Sabek, Isidoro Andrés
• Setmana del 20 al 24 de novembre: Isaac Mahow, Jaume I + Pincho, Castalia + Susie Hammer, Bisbe Climent + Xabier Anunzibai, Enric Soler i Godes

_foto de portada obra de Taquen en el MIAU de Fanzara per Carme Ripollès (ACF).