Moltes vegades el coratge, el desig i la il·lusió poden ajudar-nos a mantenir l’equilibri, fins i tot davant les situacions més adverses. Precisament açò és l’ens mostra la companyia Manolo Alcántara amb Rudo. Una proposta teatral recomanada a partir de 7 anys, de 60 minuts de durada i que es podrà gaudir el divendres 26 de maig en el Paranimf de la Universitat Jaume I; amb una funció a les 18.00 i 20.00. El preu de l’entrada és de 12 euros, 5 euros per a menors de 12 anys.

Manolo Alcántara, qui es troba al capdavant d’aquesta proposta, es caracteritza per donar forma a propostes que naixen des d’una visió d’un circ personal i singular. Des d’aquesta base desenvolupa una posada en escena que pràcticament converteix al públic en part de l’obra, en part d’aqueix perill. Els seus còmplices.

Un home rude crea figures a partir de pesades caixes de fusta sobre les quals realitzarà acrobàcies i equilibris. Una obra que tracta sobre totes aquelles persones que han conviscut amb la rudesa, amb els reptes personals. Un equilibri perillós, però que es manté gràcies a a el coratge i la il·lusió. La història d’aquest personatge tendre i arriscat es desenvolupa amb l’acompanyament de música en directe d’un violí i violoncel.

Un viatge esbojarrat en una A majúscula. Un gran paper platejat. Una galleda d’escombraries. O la camisa del pare. Un espectacle de clown, música, màgia i humor, molt d’humor. Tots aquests elements acompanyen al clown Marcel Gros (que el 2012 va complir els seus primers 30 anys damunt dels escenaris) en el seu espectacle La gran A … ventura (història d’un pallasso), que aquest divendres 17 d’octubre aterra al Paranimf de la Universitat Jaume I (20.00 h). Una obra per a públic familiar (3 euros l’entrada per a públic de 3 a 14 anys i 8 euros la general) en un escenari en el qual són més habituals les propostes culturals per a públic adult i que ens alegra que s’obre al públic infantil amb iniciatives de qualitat com aquesta proposades pel Servei d’Activitats Socioculturals (SASC).

El de Marcel Gros és un xou “multi-còmic i mini-mitjà”, com defineix el mateix artista català. Amb un humor que el mateix pot ser irònic que tendre, poètic que excèntric, positiu que crític. Que arrenca riallades per igual als grans com als menuts (està recomanat per a públic a partir de 3 anys), com vam poder veure en l’edició de 2013 del Festival de Teatre i Biblioteca del Mar de Benicàssim, quan va omplir l’aforament del Teatre Municipal.

Un espectacle en què el clown, bufó i showman està sol a l’escenari. Bé, ell i les seues circumstàncies. Una posada en escena que ofereix una llibertat total de creació a aquest artista original i excèntric, tendre, somiador, poètic, positiu i crític, que pot ser tan irònic com un bufó i és capaç de conquistar al públic com un showman. No ens estranya llegir coses com que “Marcel Gros és un dels grans pallassos actuals. Pallasso de paraula però també pallasso visual. Mestre del joc escènic i de la manipulació d’objectes, de la paraula intel·ligent, de la crítica precisa”. Només heu d’anar al Paranimf de la Universitat Jaume I aquest divendres i comprovar-ho.

La gran A… ventura (història d’un pallasso) és un espectacle de clown pur, ni més ni menys. I amb tot el que això implica. I més si es tracta d’un pallasso com Marcel Gros que des de 1991 recorre els escenaris amb un treball en solitari i amb obres totes de creació propia. Un espectacle que et fa riure molt, des de la senzillesa, que et fa somiar, que et fa imaginar i que et fa pensar. Ja vos ho hem dit, és un espectacle de clown en tots els sentits. No deixa indiferent.

Cinquanta-cinc minuts on descobrireu que aventura comença per A. Com aprendre a caminar a l’atzar. Com estimar amics alegres. O com admirar l’art d’actuar. La a és una lletra important perquè, a més de servir per a escriure paraules boniques i pronunciar-les amb cara somrient, és la primera que aprenen els xiquets i xiquetes a l’escola. De la mà de la a vénen després les altres vocals i totes les consonants fins a formar l’abecedari complet, perquè només amb es no es podrien dir coses boniques com a mestre o pallasso, ni altres més rares com a ministre o espiritrompa. Qualsevol babau s’adonaria que les lletres, totes i sencer, no es poden retallar, per la senzilla raó que no entendríem res de res. Tot això, aquest divendres 17 d’octubre al paranimf del campus de Riu Sec. Un espectacle majúscul. Com l’A d’A… ventura.