El Centre del Carme Cultura Contemporània de València ofereix un conjunt de recursos online per a fer en família i des de casa a través del canal online #CCCCenCasa.Entre les propostes, trobem un habitual que hem pogut disfrutar en el Museu de Belles Arts de Castelló: el taller musical Mus’n'babies. Però també hi ha més, com una activitat entorn de la papiroflèxia i un podcast de contacontes.

Mus’n'babies és una proposta divertida i didàctica que, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, oferia la possibilitat de combinar en una sola experiència la visita al Museu i tots els seus racons expositius amb la música. L’activitat, que està pensada perquè es puga realitzar en família amb xiquets de 0 a 3 anys, es reformula i ara també la podrem disfrutar des de casa a través del Centre del Carme durant el mes de maig a través d’una visita virtual a l’exposició La deriva d’un gest post-romàntic de Hugo Martínez-Tormo. A partir del cos i la veu com a instruments musicals, este projecte, que es basa en el context de l’exposició (l’ús de la tecnologia la denúncia de la contaminació dels oceans a partir del gest romàntic del missatge en una botella) perquè xiquets i xiquetes puguen generar experiències musicals a casa a través del joc.

Més recursos del Centre del Carme Cultura Contemporània

Un altre taller del qual es pot gaudir en família és Nunca subestimes un lápiz que està inspirat en l’exposició Testigo gráfico de un territorio, símbolo de un pueblo. Aquesta activitat té com a propòsit crear un testimoniatge gràfic a través de les textures de casa. Per a això només necessites un paper i un llapis, després tria un material o objecte del teu entorn que t’abellisca i converteix el teu llapis en el millor escàner.

A més, totes les setmanes l’equip de Arquilecturas ofereix diverses pràctiques d’arquitectura perquè menuts i menudes, a través de materials que es poden trobar habitualment a casa, puguen realitzar les seues pròpies escultures. Aquesta setmana ofereix el taller: La arquitectura del papel un joc de papiroflexia en el qual poder crear volums que simularen maquetes, a partir de fulles de foli, fullets, revistes, caixes que no uses o el que trobes per casa.

Arquilecturas, també té preparat una altra activitat d’allò més interessant: ¼ de ¼ per a realitzar en família. Amb aquest taller es proposa jugar amb els espais que formen el nostre habitatge, a partir de quadrats de paper es crea una maqueta mitjançant cubiculums formats per tres plans perpendiculars entre si.

Finalment, el Centre del Carme, ha desenvolupat #CCCContesenCasa un canal de podcast que trasllada a les llars contacontes. El diumenge 10 de maig serà el seté programa i comptarà amb la participació del novel·lista Vicente Marco, i per al públic infantil Laia Cuentacuentos narrarà la història Witika, hija de los leones, l’adaptació del llibre de Blanca Álvarez, i el conte-poema Mamá.

Deixar que els xiquets corretegen pels seus passadissos, que pugen i baixen les seues escales, que se sorprenguen amb els luxosos catamarans que parteixen cada dia abans de fosquejar i amb les gegantesques banderes que onegen uns metres més enllà i ens recorden que a València es fa tot en gran. També podem recórrer l’escullera, veure arribar als Aquabus –els vaixells que substitueixen a les antigues Orenetes– o, directament, recórrer el port a bord d’un d’ells.

Les escultures d’arena estan presents en tot el Passeig Marítim.

Una vegada finalitzat el tour, tornar a terra. Exactament, al Passeig Marítim, quasi dos quilòmetres d’asfalt plagats de quiosquets, d’escultures d’arena i de parcs infantils sobre els quals s’amunteguen els xiquets davant l’atenta mirada dels seus pares. Són activitats que atrauen als més xicotets i que permeten als pares abandonar qualsevol sentiment de culpabilitat quan decideixen deixar arrere la platja i introduir-se en un barri de tradició pescadora i avui portada de mitjans de comunicació pel seu noticiable Cabanyal. Descobrir, al costat d’espais culturals com les Reales Atarazanas o el Museo del Arroz i a locals de moda com No hay nada mejor que 27 amigos o La Peseta, magnífiques cases del modernisme popular a punt de la seua caiguda i cartells que demanen la seua recuperació. Un impacte per als sentits que farà necessari un retorn a la tranquil·litat del mar i un recordatori de com podrien ser els Poblats Marítims i, més concretament, el Cabanyal si el govern no posara impediments a la seua reconstrucció.

La platja de la Patacona, ja a Alboraia, és un de les més transitades pels valencians.

I un dels llocs que conjuga a la perfecció la tradició i renovació de la qual podria ser protagonista aquesta zona és, sens dubte, La Más Bonita. La seua façana pintada en blanc i blau ens parla de les cases que fa anys poblaven el Mediterrani; els seus sucs de fruita naturals, les seues variades amanides i sandvitxos i els seus pastissos artesans, de la seua preocupació pel menjar sa, i les tronas i el tobogan que trobem en el seu interior, de la seua voluntat de convertir-se en refugi de grans i xicotets. Allí els xiquets gaudeixen i els pares, també. Què millor forma de concloure el dia i dir adéu a la costa valència que aquesta?

La terrassa interior de la Més Bonica compta amb un tobogan pel qual lliscar-se els xiquets. Muffins, croissants i pastissos són algunes de les propostes gastronòmiques que es poden degustar en La Més Bonica. A més de desdejunis i berenars, en aquest local es pot picar i menjar. Fotos: Ainhoa Boix (Conlosnanos.com).

També el de Victor, el creador de les galettes i crêpes artesanals que aquest restaurant serveix els migdies i nits de la setmana excepte els diumenges i del menjar que els xiquets devoren a l’escola d’estiu. I el de Soraya, Núria, Miriam i Pepa, les culpables de que els jocs i manualitats no cessen en la rebotiga d’aquest cafè situat a deu minuts dels jardins del riu Túria i del centre comercial Nuevo Centro.

Però ací no queda la cosa. Entre repic de gots, rialles de xiquets i música de fons, comenten que no seran els únics noms propis que se senten en aquest cafè. Perquè, Que viene el lobo!, acaba d’iniciar el seu camí i té propostes i protagonistes per a estona. Els avis, les seues vivències i les seues ganes de compartir-les amb els més menuts en forma de tallers i contacontes són una. Els concerts, els espectacles de màgia i les activitats per a tota la família, altres.

I encara que pugue resultar estrany que en una societat propensa a les etiquetes neixi un espai com aquest, obert a totes les edats, tendències i iniciatives, Marta i Gemma ens recorden que no ho és tant. Elles, com els seus altres dos germans i com altres tantes persones de la seua generació, van créixer amb els avis com a referent i amb la cultura com a aspiració i no volen que aquest esperit es perda en el seu cafè.