Luis Prado de Señor Mostaza, acaronant el seu teclat. Foto: Requesound.

d
d
d
dd

d

d

d

d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d

Luis Prado es dedica a acompanyar en directe a figures com ara Fito y Los Fitipaldis,Miguel Ríos, Ariel Rot, M Clan o Soledad Giménez, però el seu projecte bandera és Señor Mostaza. El músic alacantí establit a València toca el piano des dels 4 anys, l’edat que tindrà part del públic que anirà a veure’l dissabte 15 en Las Matinales del Four Seasons, una sala que coneix a la perfecció d’anteriors actuacions. També compon les cançons, escriu les lletres i fins a toca bateries quan enregistren en estudi. Un dels seus segells característics és la seua gran complicitat amb el públic en directe, basada en enginyoses presentacions de les cançons, habitualment d’amor, però trufades de temàtica generacional i amb picades d’ullet d’actualitat. Bones cançons, amb melodies adherents i lluminoses; i riures assegurats, vaja.

L’últim material original que ha publicat com Señor Mostaza és el discàs Podem somriure (Hall of Fame Records, 2010), però des d’aleshores Luis Prado no ha estat ni de bon tros parat, a més de mai deixar d’actuar en directe. Aquest mateix any ha editat el EP Pianoforte o la Banda Sonora Original del documental El Efecto K dirigit per Valentí Piqueres i ara acaba de llançar Señor Mostaza plays Revolver… Live, enregistrament en directe del mític disc de The Beatles realitzada en el Col·legi Major Lluís Vives de València en 2006. Per si fos poc, anuncien un quart disc llarg imminent.

Així que té molt on triar per a compondre el seu repertori, si a més es tenen en compte els seus dos primers discos, Mundo interior (2005) y Somos poco prácticos(2008), alguns dels grans temes dels quals sol recuperar en directe. Luis Prado actuarà en format acústic sol amb piano, el que ell anomena pianoacústic, i té cançons, versions i recursos més que de sobres per a ficar-se en la butxaca a grans i menuts. No t’ho perdes. Ens veem en el Four Seasons per a acomiadar l’any.

Luis Prado es dedica a acompanyar en directe a figures com ara Fito y Los Fitipaldis,Miguel Ríos, Ariel Rot, M Clan o Soledad Giménez, però el seu projecte bandera és Señor Mostaza. El músic alacantí establit a València toca el piano des dels 4 anys, l’edat que tindrà part del públic que anirà a veure’l dissabte 15 en Las Matinales del Four Seasons, una sala que coneix a la perfecció d’anteriors actuacions. També compon les cançons, escriu les lletres i fins a toca bateries quan enregistren en estudi. Un dels seus segells característics és la seua gran complicitat amb el públic en directe, basada en enginyoses presentacions de les cançons, habitualment d’amor, però trufades de temàtica generacional i amb picades d’ullet d’actualitat. Bones cançons, amb melodies adherents i lluminoses; i riures assegurats, vaja.

L’últim material original que ha publicat com Señor Mostaza és el discàs Podem somriure (Hall of Fame Records, 2010), al que pertany la cançó del vídeo de dalt, “Demasiado bueno (para ser real)”. Però des d’aleshores Luis Prado no ha estat ni de bon tros parat, a més de mai deixar d’actuar en directe. Aquest mateix any ha editat el EP Pianoforte o la Banda Sonora Original del documental El Efecto K dirigit per Valentí Piqueres i ara acaba de llançar Señor Mostaza plays Revolver… Live, enregistrament en directe del mític disc de The Beatles realitzada en el Col·legi Major Lluís Vives de València en 2006. Per si fos poc, anuncien un quart disc llarg imminent.

Així que té molt on triar per a compondre el seu repertori, si a més es tenen en compte els seus dos primers discos, Mundo interior (2005) y Somos poco prácticos(2008), alguns dels grans temes dels quals sol recuperar en directe. Luis Prado actuarà en format acústic sol amb piano, el que ell anomena pianoacústic, i té cançons, versions i recursos més que de sobres per a ficar-se en la butxaca a grans i menuts. No t’ho perdes. Ens veem en el Four Seasons per a acomiadar l’any.

Luis Prado, en l'actuació de Señor Mostaza al FIB 2006.

S’havien esgotat totes les entrades, sí, però el que primer va cridar l’atenció és que el Four Seasons no donava la sensació d’estar ple. Clar, els cullerots que per primera vegada circulaven per la sala de concerts del carrer Castelldefels ocupen molt menys espai que el seu públic habitual. La majoria a peu d’escenari, altres a braços dels seus pares i mares i alguns asseguts o dempeus sobre la barra li van donar un aspecte molt distint al de costum. També un parell de grups de preadolescents amb cara de murris. I algunes cares conegudes de l’escena musical de Castelló que li van donar una espècie de benedicció a la cita: Morcillo el Bellaco, Patrizia Escoín (Lula, Los Amantes, Los Romeos), Tomás Ramos (Los Reactivos, Los Amantes, Depressing Claim), als plats abans i després del concert amb molt bon gust, Luis Sánchez (Los Reactivos, Depressing Claim…

Els uns i els altres, tots, es van rendir davant un repertori sense data de caducitat, a prova de bombes. Però, sobretot, davant una execució exquisida i fidel a l’original per part de The Bitters. I és que, entre els músics, també havia altre històric de l’escena musical castellonenca, el bateria José Luis Lorente, El Chino (Cinema, Morcillo, The Chaflans). A més, la banda de tribut castellonenc va estar liderada amb molt d’encert per Nacho Pegueroles, Blackan, qui va saber presentar molt bé les cançons als menuts i fer-los participar amb palmells en algunes. Amb simpatia i sense embafar. I, per si no fos poc, amb l’aparició d’un dels membres fundadors del grup, Lorenzo Millo.

La resta, que no és poc, ho van posar les cançons de sempre dels Beatles. “Help!”, “Let It Be”, “She Loves You”… Totes: aqueixes que mai et canses d’escoltar, que sempre reconeixes i, estranyament, sempre t’evoquen coses. I que els xiquets van saber assaborir el dissabte, també afavorides per un excel·lent so, més baix de l’habitual en el Four Seasons, perfecte per a les oïdes que poblaven la sala i perquè els instruments –quasi tots ells els mateixos models que els originals del quartet de Liverpool- s’escoltaren en el seu lloc, especialment les guitarres. Una gaudida.

Prompte, més notícies sobre pròximes dates de Las Matinales del Four Seasons. Açò cal repetir-lo. Per descomptat. I Espai Menut, la germana menuda de *Nomepierdoniuna, estarà allí. The Bitters, per la seua banda, tornaran a actuar en el festival Sixties Rock Weekend, que se celebra del 19 al 21 d’abril en el Auditori de Castelló, i en el Pub Terra dijous 26 d’abril.

Fotos: Carme Ripollès (ACF)

Las matinales del Four Seasons se sumen així a propostes similars que s’han anat desenvolupant a Castelló, com el cicle Garden Music Club, o Merienda Pop a València. Amb la singularitat que, en aquest cas, se celebraran en una sala de concerts perfectament condicionada a nivell de so, però adaptada a oïdes de totes les edats. El Four Seasons, doncs, ho posa fàcil als pares que no volen perdre els seus bons hàbits musicals i, al mateix temps, fa pedrera. Una excel·lent idea a la qual la sala del carrer Castelldefels pretén donar-li continuïtat amb actuacions periòdiques en diferents dissabtes durant la primavera.

Per a tirar endavant, un repertori infal·lible d’himnes recognoscibles per a totes les generacions, proporcionat pels immortals Beatles. De la mà d’una banda local que -amb algunes interrupcions i diferents canvis de formació- duu ja més de 10 anys d’experiència en escenaris de tota condició des que el seu mentor, el beatlemanïac Lorenzo Millo, l’engegara reunint a diversos músics de qualitat com ara l’incombustible El Chino a la bateria. The Bitters basa el seu repertori en les cançons més populars de la primera època del quartet de Liverpool, com “A Hard Day’s Night” o “She Loves You”, que pots veure com la interpreten en directe en el vídeo de baix, però també cares B com ara “And Your Bird Can Sing”.