“Açò sí que és espectacular”. Així rebia César Bona, finalista del Global Teacher Prize, la qual cosa li converteix en un dels cinc millors mestres del món, a les 1200 persones que es trobaven el dimecres passat 28 de setembre de 2016* en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Una cita “per a parlar d’educació”.

No és la primera vegada que César Bona ve a Castelló, ja ho va fer el passat mes d’abril generant tal expectació que, a causa de l’aforament del lloc en el qual es realitzava el col·loqui, moltes persones no van poder tindre l’oportunitat d’escoltar al mestre saragossà. Raó de més per a, com Alfredo Llopico (Fundació Caixa Castelló) remarcava apel·lant a la ironia en la presentació de l’acte, “repetir el berenar”.

Una altra de les raons que portaven a César Bona a l’Auditori de Castelló és la publicació del seu últim llibre, Las escuelas que cambian el mundo, en el qual narra la seua experiència en 7 escoles a Espanya que segueixen models diferents, models d’èxit. Les mateixes escoles que ha donat a conèixer en l’Auditori; però també als seus protagonistes, des dels que les impulsen fins a les històries dels xiquets que aprenen en elles (com la història de Lucas, el xiquet de 8 anys que César va trobar en una escola de Galícia realitzant un mapa conceptual sobre l’alzheimer -la seua àvia patia la malaltia i havia mort recentment-, ell volia saber més i la seua mestra simplement li va proporcionar les eines necessàries i la llibertat per a aprendre).

César, qui confessa haver acabat sent mestre quasi per atzar, explica de quina manera uneix a l’adult que és amb el xiquet que va ser, per a així poder entendre bé als seus alumnes: “Naveguen constantment en el món de la imaginació”, un món que el sistema va apagant gradualment, deixant la il·lusió i la creativitat fora de l’aula. Oblidant que, per a una mateixa pregunta, poden haver moltes respostes.

Cap dels centres pels quals ha passat César en aquest viatge compleix les regles determinades, es regeix per les seues pròpies normes, les mateixes que els permeten educar i convertir a aqueixos xiquets i xiquetes en “éssers socials”. Si açò funciona, per què no aplicar-ho a la resta de centres? Per què mirem cap a altres països quan a Espanya existeixen fórmules que funcionen? Estem preparats per a un canvi educatiu?

L’educació de la qual parla César es basa en la cooperació com a base de l’aprenentatge. Un treball en equip, i no solament per part dels xiquets i xiquetes, sinó dels propis professors: “És essencial que eduquem per a la societat, per a la tolerància i el respecte”. Perquè, en realitat, l’educació és molt més que crear éssers empleables. Perquè si van feliços a l’escola és quan s’aconseguirà obtenir el millor resultat. “Entre xiquets les etiquetes no existeixen”, remarca César, “dins de les diferències, un aprèn més”.

En aquests centres el professor deixa de ser l’única autoritat, sinó que són els xiquets i xiquetes els qui posen les normes (fins i tot en alguns centres són ells els que avaluen als professors), per açò s’esforcen a complir-les. Aquest sentiment d’implicació fa que estiguen més contents i permet que els mestres puguen veure més fàcilment cap a on van i cap a on volen anar. Dins d’aquest procés de cooperació també és important convidar-los a investigar, a que descobrisquen per ells mateixos (com el cas de Lucas). “No és fracàs escolar, és el fracàs del sistema”, sentència César.

L’objectiu que persegueix César donant a conèixer les històries d’aquests centres és el de demostrar que és possible aconseguir una educació inclusiva: “Educar per a la societat, perquè en la societat ho anem a trobar tot”.

· Els deures

“No tot està en els llibres ni en les extraescolars”, afirmava César Bona. Defensant la necessitat de temps lliure per als xiquets, però també per a les famílies: “Els xiquets han de tindre dret a jugar i a gaudir del seu temps lliure, i els pares a poder jugar amb ells”, remarcava, “tenen dret a avorrir-se”. Per a qüestions com la dels deures, César apunta directament a la falta de diàleg entre les famílies i l’escola, la necessitat de crear aquest model de cooperació en el qual l’escola, veritablement, és del xiquets, ni dels interessos de les famílies, els docents o el poder polític.

· La Jornada continua

Durant l’última part del col·loqui de César Bona en l’Auditori de Castelló es va donar pas a les preguntes que havien formulat en aquell mateix moment els assistents. Una de les més repetides feia referència a la jornada continua en les escoles, al que César contesta d’una forma clara: “El que fa falta prioritzar és el ben del xiquet”.

· Els futurs docents

César apunta cap a una formació de futurs docents que seguisca aquest camí, el de crear uns models educatius que es basen en la cooperació, el diàleg, perquè no importa si el mètode és més o menys tradicional sinó que funcione, i a crear éssers socials, mantenint les bases de la il·lusió, curiositat i imaginació. Deixar de ser mestres que es creuen aïllats: “No sou illes, no esteu sols”, emfatitza César, per a veure de quina manera hi ha molts més intentant canviar i millorar les coses: “Què si mereix la pena tot açò? Clar que la mereix”.

*Cesar Bona estarà en el Teatre Municipal de Benicàssim el 12 de gener de 2018 a les 18.00: Escuchar para educar. Entrada gratuïta

_fotos de Carme Ripollès (ACF)

L’Auditori i Palau de Congressos de Castelló es converteix en un autèntic estudi de televisió per a celebrar una festa d’aniversari molt, molt important… Es tracta del dècim aniversari de Clan. La cadena ha preparat un autèntic festival per a celebrar aquestos deu anys de diversió i aprenentatge, i ho fa amb l’espectacle Ven a mi cumple, el qual ja ha girat per diferents ciutats. El torn de Castelló serà el diumenge 8 de maig a les 17.00. Les entrades des de 15 a 24 euros ja es poden adquirir online.

No es tracta d’un aniversari qualsevol, i no solament perquè l’Auditori es transforma per a l’ocasió. La vetlada estarà dirigida per Lucho i Lupita, personatges de Los Lunnis, i comptarà també amb alguns dels personatges més representatius del canal durant aquests deu anys; com Pocoyó, Eli i Pato, Calillou i la seua àvia, Abella Maya, Heidi i Zak de Desafio Champions Sendokai. Tots estan preparats per a bufar les veles, però abans hauran d’afrontar algun que un altre problema…

Diversió i fantasia. Veuen al meu complix s’ha convertit en un espectacle, amb 70 minuts de durada, en el qual es pot trobar música, coreografies, teatre i un increïble muntatge visual, amb l’escenari de l’Auditori muntat com si es tractara de l’estudi de grabació del programa i perfectament adornat per a l’ocasió.

Músics, actors, ballarins i cantants. Una jogueteria i un tresor. Tot sobre un mateix escenari i en directe per a explicar tot allò que succeeix en una tenda de joguets molt particular. I és que els joguets cobren vida quan ningú els veu… Els seus personatges viuran junts al ritme de la música diferents aventures que compartiran al costat dels xiquets i xiquetes. L’Auditori i Palau de Congressos de Castelló

, dins de la programació de CulturArts per al primer trimestre de 2016, es transformarà per complet per a donar forma a la divertida història de La tienda de los juguetes, de la mà de Star Produccions, el próxim dissabte 30 de gener a les 18.00. El preu de l’entrada és de 8 euros.

La tienda de los juguetes es basa en la peça de ballet clàssic “La boutique fantasque” de Rossini, que posteriorment va ser orquestrada per Respigui, i que explica una història d’amor entre dos ninots en una tenda de joguets. Aquesta proposta aconsegueix, que a través d’una completa posada en escena, xiquets i xiquetes es divertisquen amb i a través de la música.

Ara Mickey Mouse porta caçadora de cuir, va amb moto i li agrada la música rock. Aladdín, Yasmín i el Geni prefereixen deixar-se portar pel bombo i caixa de l’hip-hop mentre realitzen les seues increïbles acrobàcies o viatgen en les seues catifes voladores. Els personatges de La Sirenita, en canvi, es decanten pels ritmes més calmats de la música reggae per a tornar a cantar allò de “Bajo el mar” mentre que Woody, Buzz i Jessi ballen a l’estil rodeo mentre sona música country. Sí, els personatges Disney han canviat i ara les seues cançons més conegudes tenen un altre ritme.
Disney Live! Mickey’s Music Festival és una proposta que unix teatre, coreografies sorprenents, una posada en escena excel·lent i que utilitza la música com a base de l’espectacle. Ha recorregut multitud de ciutats d’Espanya i d’Europa, i ara arriba a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló els dies 29 i 30 de desembre, amb funcions a les 16.00 i 19.00 els dos dies. Les entrades a partir de 24 euros es poden adquirir a través de la seua pàgina web, el servei online o en les taquilles de l’Auditori i el Teatre Principal.

No es tracta d’un musical com a tal, Disney Live! Mickey’s Music Festival és una proposta escènica que conjumina diferents característiques i experiències, per la qual cosa no és d’estranyar que aquesta gira estiga sent tot un èxit. Hip-hop, pop, swing, rock, country… Les històries i cançons més conegudes de Disney, com La Sirenita, Aladdín i Toy Story, es deixen portar per les noves tendències musicals. Ballaran els personatges de La Sirenita el “Single Ladies” de Beyoncé? Tocarà Aladdín el sostre de l’Auditori amb la seua catifa màgica? Disney Live! proposa un autèntic viatge musical, capitanejat per Mickey Mouse, que farà que tota la família puga gaudir d’aquest espectacle.

The Beatles, Donna Summer, Jimi Hendrix, Public Enemy, Janis Joplin, Rolling Stones, Elvis Presley, Beethoven, Vivaldi, Bach,… Imagina recuperar a cadascun dels artistes i formacions que han marcat la història de la música en un mateix espectacle. Açò serà possible el divendres 13 de novembre a les 19.30 en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló gràcies a Bvocal amb Érase una vez… La historia. Un espectacle amb el qual acabarà gaudint tota la família. Les entrades per 8 euros per a xiquets i 15 euros per a adults es poden adquirir online o en la taquilla de l’Auditori.

Bvocal és una de les formacions vocals referents a nivell nacional, amb més de 19 anys sobre els escenaris i d’èxit gràcies als seus increïbles espectacles d’humor i música a capella. En aquesta ocasió, Bvocal recupera la història de la música i recorre la seua evolució a través de la música sense instruments, ja que, Érase una vez… La història, es caracteritza per ser un show a capella. Èpoques com l’Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Classicisme, l’aparició de l’òpera i el bel cant i els sons del segle XX, com el musical, blues, góspel, jazz, pop, rock, rap,… Cada pas de la música, totes les seues èpoques i evolució social i històrica a través d’un show didàctic i ple d’humor. Una autèntica màquina del temps, capitanejada per Bvocal.

Érase una vez… La historia (Bvocal)

Dia: 13 novembre
Hora: 19.30
Lloc: Auditori i Palau de Congressos de Castelló
Durada: 60 minuts
Edat: A partir de 7 anys
Entrada: 8€ xiquet, 15€ adult

https://youtu.be/eduJJbObCOc