Un lloc en que cada so és com un tresor. On els sons més quotidians poden crear ritmes i alimentar emocions. També una biblioteca, en la qual no s’emmagatzemen llibres. La Biblioteca de ruidos y sonidos de José Antonio Portillo i Enric Monfort mostra una altra dimensió artística a través d’una experiència sonora en la qual xiquets i xiquetes descobriran com es transforma el so i com es relaciona amb un mateix.

Aquest interessant projecte partix de la coneguda Biblioteca de cuerdas y nudos que l’escenògraf José Antonio Portillo s’ha encarregat d’omplir de missatges, records i manuscrits. Ara s’alia al costat del músic Enric Monfort per a donar forma a la Biblioteca de ruidos y sonidos.

Enric Monfort i José Antonio Portillo.

Es tracta d’una particular biblioteca en la qual els sons i els sorolls més quotidians es poden escoltar, transformar, arreplegar i catalogar dins d’ella. D’aquesta manera, xiquets i xiquetes experimenten i exploren el fet físic de cada so i el seu significat emocional. Per a açò, Enric Monfort s’ha inspirat en la pel·lícula The  big store de Charles Reisner amb la intenció que es vegen atrapats pels sons quotidians i que aquestos criden la seua curiositat i creativitat artística.

La Biblioteca de ruidos y sonidos arriba a Castelló, concretament al Paranimf de la Universitat Jaume I els dies 14 (sessions a les 18.00 i 20.00), 15 (12.00 i 18.00) i 16 d’octubre (12.00 i 18.00). L’espectacle, que comptarà amb un aforament reduït a 35 persones en cada sessió), té 50 minuts de durada i està dirigit a xiquets i xiquetes a partir de 6 anys. El preu de l’entrada per a adults serà de 5€ i de 3,5€ per a xiquets.

El teatre exquisit, interpretat amb manyaga, cura al detall i emocionant en la seua aparent senzillesa de la companyia Teatre de l’Home Dibuixat arriba al Paranimf de l’UJI per a estrenar la seua nova producció, Screen Man. Una proposta per a públic a partir de 3 anys que té tota la pinta de reeditar l’èxit de la seua predecessora, l’obra Pedra a Pedra, en la trajectòria de la companyia. Per a la funció del dissabte 5 de desembre ja s’han esgotat les entrades i per a les del diumenge a les 12:00 i a les 18:00 queden menys de 100 butaques lliures en cadascuna d’elles. No vos encanteu perquè es plenarà.

Screen Man segueix el deixant de la premiada Pedra a pedra, representada més de 1.500 vegades en 10 idiomes diferents i en 35 països del món, aportant a l’anterior muntatge la fusió de nous llenguatges. El treball actoral, les titelles i els objectes es veuen acompanyats aquesta vegada per la utilització dels audiovisuals. Una proposta en què la manipulació d’imatges, titelles i objectes situa l’espectador en un univers màgic que es desenvolupa davant els seus ulls, per a explicar una història recognoscible per a totes les edats i per açò, universal. Els somnis individuals i col·lectius es donen cita en aquesta tendra història que proposa un camí per a la seua consecució: la perseverança i la passió.

Els qui hem tingut l’oportunitat de gaudir de Pedra a pedra -en el nostre cas per partida doble- sabem que Teatre de l’Home Dibuixat, amb l’excel·lent interpretació de Tian Gombau, proposa eixe tipus d’obres que et commouen en la seua senzillesa i en la força del seu contingut. Són eixe tipus d’obres que et fan enamorar-te del teatre i que els més menuts s’enganxen a una de les arts escèniques per excel·lència.

Screen Man, escrita per Tian Gombau i dirigida per Panchi Vivó i el propi Tian Gombau, naix gràcies al treball d’un equip de professionals amb una llarga trajectòria en el sector de les arts escèniques i dels audiovisuals com Isa Soto (creació escenografia, objectes i titelles), Panchi Vivó (adreça i composició música original), Rosa Díaz (mirada exterior-Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Joventut atorgat pel Ministeri de Cultura el 2011), Luis Aguilar i Carles Gusi (animació After Effects), Juan Pablo Mendiola (audiovisuals) i Manel Brancal (il·luminació i assistència tècnica).

La nova producció de Teatre de l’Home Dibuixat ens convida a conèixer el seu univers particular on juga amb les imatges. La sobtada aparició de Pomodoro, una titella somiadora, altera la seua vida quotidiana. Nascuda de l’empatia, una relació de confiança i solidaritat creix al seu voltant. La fusió entre els somnis dels dos donarà motiu a un projecte comú sota el cel estavellat.

Tian Gombau defineix així Screen Man: “Caminem per la vida amb el desig de fer realitat els nostres somnis. No sempre resulta fàcil però la il·lusió ens espenta a intentar-ho una vegada i una altra. A voltes, l’atzar posa en el nostre camí a una persona que ens ajuda a perdre les temors, els dubtes i les incerteses fins que arribem a complir el nostre somni. Screen Man, l’home pantalla, és la persona que apareix pel camí del nostre protagonista. Screen Man és el somni teatral de la nostra companyia. Tenim el plaure de compartir-ho amb vosaltres”. En Espai Menut no ens ho perdrem.

Si això és un somni no ens desperten. El Paranimf de la Universitat Jaume I obre la seua programació de 2015 amb un espectacle dirigit a públic familiar que fusiona el teatre gestual, el circ, la dansa i la manipulació d’objectes per tal d’explicar la història d’un personatge que desperta en un món fantàstic. Entredos. Així es titula aquesta obra de la companyia Capicua que el 2013 va obtenir el premi del públic al millor espectacle de teatre-circ del Festival Internacional de Teatre i Dansa d’Osca. I serà aquest divendres 16 de gener a les 20.00. Una cita per a l’agenda d’activitats amb menuts a la qual Espai Menut que no vos podeu perdre.

Els que se senten en les butaques del Paranimf veuran una proposta que recull, en essència, el saber fer d’aquesta companyia creada el 2006. Cinquanta minuts en els quals es combinen acrobàcies aèries (trapezi, tela i corda) amb recursos escènics i unes bones dosis d’humor. Sota la direcció d’Óscar Valsecchi (un mim que va estudiar a l’escola de Marcel Marceau després formar-se en direcció teatral a Londres), Entredos compte en el repartiment amb el propi Valsecchi, Rebeca Gutierrez, Yolanda Gutierrez (ambdues formades en les tècniques aèries en la escola de circ Rogelio Rivel de Barcelones) i Sira Bover.

Aquí us deixem la sinopsi. Sona el despertador, m’alce del llit i com cada dia em prepare un cafè. De sobte, a la mà, en lloc d’una tassa apareix una sabata. Amb la sabata a la mà busque una resposta i trobe una dona … Estic somiant o estic despert? Si això és un somni, per favor no em desperten. Què passa quan els personatges d’un somni somien i es troben? Què és imaginari i què és real?

No serà aquest l’únic espectacle per a públic familiar de la programació del Paranimf de l’UJI (programació que podeu llegir completament detallada en Nomepierdoniuna) en aquest primer trimestre de l’any. I a Espai Menut ens sembla una gran notícia. La següent cita que podeu anotar a la vostra agenda és el divendres 20 de febrer, amb Réfugiée Poétique, una fusió de dansa, mim, clown i teatre visual.

Les entrades es poden adquirir a les taquilles del Paranimf el mateix dia de l’espectacle per 10 euros (3 euros per a públic de 5 a 14 anys).

Un viatge esbojarrat en una A majúscula. Un gran paper platejat. Una galleda d’escombraries. O la camisa del pare. Un espectacle de clown, música, màgia i humor, molt d’humor. Tots aquests elements acompanyen al clown Marcel Gros (que el 2012 va complir els seus primers 30 anys damunt dels escenaris) en el seu espectacle La gran A … ventura (història d’un pallasso), que aquest divendres 17 d’octubre aterra al Paranimf de la Universitat Jaume I (20.00 h). Una obra per a públic familiar (3 euros l’entrada per a públic de 3 a 14 anys i 8 euros la general) en un escenari en el qual són més habituals les propostes culturals per a públic adult i que ens alegra que s’obre al públic infantil amb iniciatives de qualitat com aquesta proposades pel Servei d’Activitats Socioculturals (SASC).

El de Marcel Gros és un xou “multi-còmic i mini-mitjà”, com defineix el mateix artista català. Amb un humor que el mateix pot ser irònic que tendre, poètic que excèntric, positiu que crític. Que arrenca riallades per igual als grans com als menuts (està recomanat per a públic a partir de 3 anys), com vam poder veure en l’edició de 2013 del Festival de Teatre i Biblioteca del Mar de Benicàssim, quan va omplir l’aforament del Teatre Municipal.

Un espectacle en què el clown, bufó i showman està sol a l’escenari. Bé, ell i les seues circumstàncies. Una posada en escena que ofereix una llibertat total de creació a aquest artista original i excèntric, tendre, somiador, poètic, positiu i crític, que pot ser tan irònic com un bufó i és capaç de conquistar al públic com un showman. No ens estranya llegir coses com que “Marcel Gros és un dels grans pallassos actuals. Pallasso de paraula però també pallasso visual. Mestre del joc escènic i de la manipulació d’objectes, de la paraula intel·ligent, de la crítica precisa”. Només heu d’anar al Paranimf de la Universitat Jaume I aquest divendres i comprovar-ho.

La gran A… ventura (història d’un pallasso) és un espectacle de clown pur, ni més ni menys. I amb tot el que això implica. I més si es tracta d’un pallasso com Marcel Gros que des de 1991 recorre els escenaris amb un treball en solitari i amb obres totes de creació propia. Un espectacle que et fa riure molt, des de la senzillesa, que et fa somiar, que et fa imaginar i que et fa pensar. Ja vos ho hem dit, és un espectacle de clown en tots els sentits. No deixa indiferent.

Cinquanta-cinc minuts on descobrireu que aventura comença per A. Com aprendre a caminar a l’atzar. Com estimar amics alegres. O com admirar l’art d’actuar. La a és una lletra important perquè, a més de servir per a escriure paraules boniques i pronunciar-les amb cara somrient, és la primera que aprenen els xiquets i xiquetes a l’escola. De la mà de la a vénen després les altres vocals i totes les consonants fins a formar l’abecedari complet, perquè només amb es no es podrien dir coses boniques com a mestre o pallasso, ni altres més rares com a ministre o espiritrompa. Qualsevol babau s’adonaria que les lletres, totes i sencer, no es poden retallar, per la senzilla raó que no entendríem res de res. Tot això, aquest divendres 17 d’octubre al paranimf del campus de Riu Sec. Un espectacle majúscul. Com l’A d’A… ventura.