Noesruido són Fede Trillo (esquerra) i David Bueno.

Noesruido es va gestar el passat mes de març per a oferir música publicitària de creació pròpia per a ràdio, televisió, internet i per a compondre bandes sonores de produccions cinematogràfiques; però també arranjaments per a orquestra, covers, jingles i classes d’iniciació infantil de guitarra, baix i piano. I és precisament aquesta última faceta que els va dur a idear un espectacle musical per als més menuts. De fet, el seu concert enLas Matinals del Four Seasons serà la seua primera actuació en directe. “Tenim moltes ganes de posar a prova tot el que hem estat ideant amb els instruments, els diferents aparells, les percussions i les projeccions, per a veure com funciona amb els menuts, perquè els assajos que hem fet amb xiquets propers en el nostre estudi casolà ens estan sorprenent molt”, explica David Bueno.

“Ens va sorgir la possibilitat de participar en un festival infantil que s’està preparant a Benicàssim per a final de l’estiu i vam decidir començar a treballar el taller que oferirem allí amb un concert que tinguera ja tots els elements; i també amb la idea de poder-lo dur a altres llocs d’on ens han cridat”, afegeix Fede Trillo. El format que presentaran Noesruido el dissabte en Four Seasons serà de duo, amb David Bueno a la veu, piano i baix; i Fede Trillo a la guitarra i les bases programades.

Una barreja de taller musical i concert, pensat perquè agrade tant a grans com menuts, amb les projeccions dels dibuixos animats marcant el ritme de l’actuació i la possibilitat d’incorporar loops amb la intervenció del públic. David i Fede no volen desvetlar totes les seues cartes, però ens avancen que faran versions de grups internacionals com ara Teenage Fanclub o Pink Floyd, però també nacionals comAirbag. I insisteixen que “l’escenari estarà obert perquè els xiquets puguen pujar a cantar, a tocar les maracas fetes amb ampolles de plàstic i arròs o a jugar amb les aplicacions musicals del iPad”. Un bon pla per al dissabte, vaja. I per només 3 euros.

El concert de Contratempo en Las Matinales arriba amb un munt d’al·licients. El primer, que presenten en directe nou EP, el recién editat Instrumental 1, que pots escoltar baix encara calentet. Un excel·lent compendi de tots els seus sons, des del ska fins al soul, passant pel reggae i el dancehall, combinant moments festius (“Night in Tokyo”) i elegants (“Hammond’s Soul”) amb total solvència.

A més, es tracta d’una banda molt ben rodada en directe, amb nou anys de trajectòria ja tot i la joventut dels seus membres. Entre les grans fites de Contratempo es troba haver estat la banda d’acompanyament del llegendari Roy Ellis, primer cantant dels Symarip, en la primera edició del festival Rototom Sunsplash a Benicàssim, on l’any passat van tornar a repetir en solitari amb repertori propi.

Com ja ocorreguera amb el gran concert de Bandits en Las Matinales ara fa un any, Contratempo saben perfectament com animar un matí de primavera, fent les picades d’ullet necessàries perquè ho passen bé grans i menuts, amb música de qualitat i aires de La Plana Tropikal, com els agrada dir a ells. Marca-te’l ja mateix en el calendari.

Després de la seua brillant i fugaç reaparició en 2011 amb motiu de la festa de presentació del disc-llibre Historia de la Música Pop en Castellón (vídeo de baix, minut 6:35), el grup de Santi Campos, Vicente Ordóñez, Íñigo Beltrán, Fernando Cabalo i Pepe Buonamisis tenia un compte pendent amb els seus fans castellonencs de sempre: actuar en sala i en solitari per a donar-li un bon repàs al seu gran repertori. Eixe que està replet de cançons power-pop sense data de caducitat: “Hola”, “Hablando con la pared”, “Cuando callas”, “Rock off”, “Celebración”, “Universo”, “Nunca más”, “Necesito cielo”, “Jugando a ser el sol”, “25 y cayendo”… La llista és larguísima i en directe, a més, inclouen versions d’alguns dels seus referents, com ara Big Star.

Conforme apuntava Vanesa Martínez en Algo se mueve en Castellón per a explicar les ganes que té de veure’ls, els gustos musicals que es contagien a través de llaços familiars solen quedar-se tatuats per a sempre. També la passió per la música en directe. I l’actuació de Malconsejo és una excel·lent oportunitat perquè li entre el cuquet als més menuts, com ho han vingut sent des d’abril de 2012 en Las Matinales del Four Seasons, organitzades amb la col·laboració de Espai Menut, els concerts de The Bitters, Bandits, Tom Bombadil, Señor Mostaza i TanStupids. Tocant diferents pals amb la intenció d’acostar el pop, el rock o el folk a les seues oïdes com fil conductor. Per no parlar de com l’hi passen els papàs i mamàs…

El retorn de Malconsejo, a més, arriba amb diversos al·licients. El primer, com hem dit, les seues excel·lents cançons i les històries de carn i os que conten. Les dels seus dos discos llargs, Una hora sin televisión (1997) i Vivir bajo el agua (2000), editats amb el segell Rock Indiana, en el 20 aniversari del qual celebrat en la sala Costello de Madrid ha actuat recentment el grup de Santi Campos amb una gran resposta. De fet, aquest mateix mes Eduardo Izquierdo ha ressenyat amb un munt d’elogis per a la secció “Operació rescat” de la revista Efe Eme. També els temes dels seus primers singles para Maybe Tomorrow i altres que després es van recopilar a Tiempo de buscar (2006).

Però també l’ocasió única de poder veure reunits als principals músics que van passar per la banda, a pesar d’estar liadísimos en els seus projectes actuals. Santi Campos està enmig del llançament de l’últim disc d’Amigos Imaginarios, Museo de Reproducciones, del que va mostrar un avenç en solitari en la festa de Nomepierdoniuna de 2012 al Teatre Principal amb Jero Romero. Íñigo Beltran y Fernando Cabalo acaben d’estrenar el seu segon disc amb Miss Black Emotion, You Miss Em? Vicente Ordóñez, l’altre compositor de la primera etapa del grup, participa activament del Grup d’Autoajuda. I, com ja ocorreguera en 2011, a ells se’ls unirà Raúl Pastor, Rauelsson, que dissabte passat va actuar en Els altres canten Les Deesses Mortes i està a punt de presentar el seu nou disc. Per si això fos poc, Santi Campos, Vicente Ordóñez, Raúl Pastor i Pepe Buonamisis estan gestant un nou projecte junts. Algú dóna més?

Les persones que han assistit amb els menuts a les anteriors cites de Las Matinalesd’Espai Menut saben que és una experiència que mereix la pena. Les actuacions The Bitters, Bandits, Tom Bombadil i Señor Mostaza van fer les delícies de grans i menuts i, amb el fred que està fent, refugiar-se en la sala del carrer Castelldefels per a escoltar bona música en directe pot ser una estupenda idea. De fet, entre el públic de l’últim concert del cicle, el de Señor Mostaza (fotos d’abaix), estava el propi Joan Vilallonga, líder de TanStuPids, amb una reconeguda afinitat amb el grup valencià. El seu és dibuixarmelodies atemporals amb el teclat, en l’ona Ben Folds.

A més de dur una llarga trajectòria a les seues esquenes amb formacions com ara Four On Six, TanStuPids ha aconseguit fer-se un lloc ràpidament en l’escena local i valenciana. Des dels seus inicis telonejant a Els Amics dels Arts en 2011, passant per la seua participació al cicle Camden Club de la Sala de Càmera de l’Auditori o al festival Feslloch i fins a La Lluna d’Estiu. I també van trepitjar ja l’escenari del Four Seasons per presentar el seu EP de debut.

La seua versatilitat i àmplia cultura musical fa que el concert de dissabte 2 de febrer es presente com una autèntica caixa de sorpreses. I és que el trio castellonenc sol ampliar el seu repertori de cançons pròpies amb versions d’icones de la música pop i rock, que fins i tot poden ser intercalades amb cançons populars locals. Per exemple, en el cicle La Lluna d’Estiu TanStuPids va interpretar “Whit a Little Help from my Friens” dels Beatles, “Una décima de segundo” d’Antonio Vega i la tradicional “Les penes són”. I si consultes la llista de versions del repertori en solitari de Joan Vilallonga veuràs que també poden caure de Queen, Police, Randy Newman, Rolling Stones, REM, Coldplay, Keane, Bob Dylan… De moment, per a obrir boca et deixem amb el videoclip de “TanStuPids”, realitzat per Pablo Serrano. Ens veiem en Las Matinales.

Luis Prado de Señor Mostaza, acaronant el seu teclat. Foto: Requesound.

d
d
d
dd

d

d

d

d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
d

Luis Prado es dedica a acompanyar en directe a figures com ara Fito y Los Fitipaldis,Miguel Ríos, Ariel Rot, M Clan o Soledad Giménez, però el seu projecte bandera és Señor Mostaza. El músic alacantí establit a València toca el piano des dels 4 anys, l’edat que tindrà part del públic que anirà a veure’l dissabte 15 en Las Matinales del Four Seasons, una sala que coneix a la perfecció d’anteriors actuacions. També compon les cançons, escriu les lletres i fins a toca bateries quan enregistren en estudi. Un dels seus segells característics és la seua gran complicitat amb el públic en directe, basada en enginyoses presentacions de les cançons, habitualment d’amor, però trufades de temàtica generacional i amb picades d’ullet d’actualitat. Bones cançons, amb melodies adherents i lluminoses; i riures assegurats, vaja.

L’últim material original que ha publicat com Señor Mostaza és el discàs Podem somriure (Hall of Fame Records, 2010), però des d’aleshores Luis Prado no ha estat ni de bon tros parat, a més de mai deixar d’actuar en directe. Aquest mateix any ha editat el EP Pianoforte o la Banda Sonora Original del documental El Efecto K dirigit per Valentí Piqueres i ara acaba de llançar Señor Mostaza plays Revolver… Live, enregistrament en directe del mític disc de The Beatles realitzada en el Col·legi Major Lluís Vives de València en 2006. Per si fos poc, anuncien un quart disc llarg imminent.

Així que té molt on triar per a compondre el seu repertori, si a més es tenen en compte els seus dos primers discos, Mundo interior (2005) y Somos poco prácticos(2008), alguns dels grans temes dels quals sol recuperar en directe. Luis Prado actuarà en format acústic sol amb piano, el que ell anomena pianoacústic, i té cançons, versions i recursos més que de sobres per a ficar-se en la butxaca a grans i menuts. No t’ho perdes. Ens veem en el Four Seasons per a acomiadar l’any.

Tom Bomadil, el sábado en directo en el primer aniversario de Espai Menut. Fotos: Carme Ripollès (ACF).

Tercera cita de Las Matinales del Four Seasons en col·laboració amb Espai Menut itercer ple (cua en la porta fins i tot plovent). Encara que, conforme comentava eixe pare just després del concert, és difícil d’explicar les sensacions que es van viure el dissabte, anem a intentar-lo: pares que als anys 90 van botar i vibrar en els concerts de Tom Bombadil veient com els seus fills i filles donaven palmells i ballaven amb les mateixes cançons. “La estrella de la región”, “Castelló”, “El Frare Carmelità”, “L’illa”, “Amparito”… Van funcionar totes. Alternant castellà i valencià. Sense tocar prácticamente les lletres tot i ser políticament incorrectes –“Whisky en el bar” per “Trina en el bar” va ser de les poques que van adaptar-, els sons celta-rock i folk es van ficar en la butxaca a tot el públic tot just començar.

Tot i la veu esquerdada del cantant i tot i desbordar literalment l’escenari amb músics i instruments, Tom Bombadil li va entrar als xiquets pels ulls i les oïdes per la seua rica instrumentació: des d’un violí a un acordió, des d’una mandolina a una gaita… tot sonant en el seu lloc. I pel seu sentit de l’humor, sorneguer, marca de la casa, també adaptat al públic infantil, especialment quan Valentín El Pato –ballant tot l’estona a l’estil Pocoyó com ell mateix va admetre- va eixir disfressat de Bob Esponja per a tocar la cançó de la sèrie de televisió. El bateria, Xavi del Senyor, molt participatiu durant tot el concert, va oferir fins i tot el micròfon als menuts perquè cantaren.

En definitiva, una divertida festa musical, de la qual van gaudir grans i menuts i en la qual, al mateix temps, uns feien memòria mentre uns altres descobrien nous sons. Abans i després de l’actuació, Tommy DJ va ser l’encarregat de punxar música pop i rock en clau infantil per a amenitzar el matí. Tot rodó. Prompte notícies sobre la pròxima cita en Las Matinales del Four Seasons.

Tom Bobmadil, el passat estiu en el festival Feslloch. Foto: Fernando Gimeno.

Sobretot, és una satisfacció perquè, des del seu naixement, Espai Menut ha apostat per les propostes culturals i d’entreteniment per divertir-se en família; no per a utilitzar-les per a aparcar als xiquets; sinó per a gaudir-les junts. I, a part de destacar una bona quantitat d’ofertes de qualitat cada setmana en la web, des d’aquesta temporada també a través del nostre espai setmanal els dissabtes en el programa A vivir que son dos días de Radio Castellón-Cadena Ser, també ens agrada prendre la iniciativa. Ho vam fer en la nostra presentació en societat, amb un espectacle d’animació infantil d’Artes Visuales en el carrer, com pots comprovar en el vídeo de baix. I vam aprofundir en eixa línia la passada primavera iniciant una col·laboració amb el cicle de música en directe Las Matinales del Four Seasons.

Després de l’èxit dels dos primers concerts de The Bitters i Bandits, amb ple absolut en la sala de concerts i un gran ambient, Espai Menut i el Four Seasons reprenen la programació aquesta tardor amb un altre ple gràcies al ganxo de Tom Bombadil per a celebrar eixe primer any informant. Una de les bandes més populars i amb més seguidors en les comarques de Castelló, que des de fa algun temps han adaptat el seu repertori al públic infantil, per a assolir concerts participatius a través de cançons pròpies iversions reconeixedores. També alguna que altra disfressa perquè els més menuts identifiquen a les seues icones televisives.

La banda castellonenca va tornar després de més d’una dècada de silenci en la Magdalena de 2009 amb un concert que literalment va col·lapsar el carrer Colón. Després d’haver estat un dels grups locals de referència en els 90, habituals en les festes de carrer de totes parts, pensaven que en eixos 10 anys el públic pràcticament s’hauria oblidat d’ells. Res més lluny de la realitat. Gent de totes les edats segueix saltant i divertint-se amb els seus clàssics de sempre, “Castelló”, “Cazadores”, “El Frare Carmelità”… I des d’eixa cita de fa tres anys els han cridat d’un munt de llocs.

El primer festival Benicàssim.pop al gener de 2011, en el festival Demandafolk de Burgos o a Morella també eixe any, el passat estiu en els festivals Feslloch i Undergrau, també l’última Magdalena en una plaça Maria Agustina de gom a gom (foto de dalt)… No han parat. Han recuperat sensacions i públic. També n’han fet de nou. I en eixe camí, sempre pedregós per a Tom Bombadil, han decidit acostar-se al públic infantil amb els seus millors arts: la música folk festiva, barrejada amb rock i de ritmes trepidants. Espai Menut els va proposar participar en Las Matinales i van dir que si a la primera. Els apeteix molt. I a nosaltres també. Dissabte 17 de novembre ens veem al Four Seasons.

Luis Prado es dedica a acompanyar en directe a figures com ara Fito y Los Fitipaldis,Miguel Ríos, Ariel Rot, M Clan o Soledad Giménez, però el seu projecte bandera és Señor Mostaza. El músic alacantí establit a València toca el piano des dels 4 anys, l’edat que tindrà part del públic que anirà a veure’l dissabte 15 en Las Matinales del Four Seasons, una sala que coneix a la perfecció d’anteriors actuacions. També compon les cançons, escriu les lletres i fins a toca bateries quan enregistren en estudi. Un dels seus segells característics és la seua gran complicitat amb el públic en directe, basada en enginyoses presentacions de les cançons, habitualment d’amor, però trufades de temàtica generacional i amb picades d’ullet d’actualitat. Bones cançons, amb melodies adherents i lluminoses; i riures assegurats, vaja.

L’últim material original que ha publicat com Señor Mostaza és el discàs Podem somriure (Hall of Fame Records, 2010), al que pertany la cançó del vídeo de dalt, “Demasiado bueno (para ser real)”. Però des d’aleshores Luis Prado no ha estat ni de bon tros parat, a més de mai deixar d’actuar en directe. Aquest mateix any ha editat el EP Pianoforte o la Banda Sonora Original del documental El Efecto K dirigit per Valentí Piqueres i ara acaba de llançar Señor Mostaza plays Revolver… Live, enregistrament en directe del mític disc de The Beatles realitzada en el Col·legi Major Lluís Vives de València en 2006. Per si fos poc, anuncien un quart disc llarg imminent.

Així que té molt on triar per a compondre el seu repertori, si a més es tenen en compte els seus dos primers discos, Mundo interior (2005) y Somos poco prácticos(2008), alguns dels grans temes dels quals sol recuperar en directe. Luis Prado actuarà en format acústic sol amb piano, el que ell anomena pianoacústic, i té cançons, versions i recursos més que de sobres per a ficar-se en la butxaca a grans i menuts. No t’ho perdes. Ens veem en el Four Seasons per a acomiadar l’any.

Luis Prado, en l'actuació de Señor Mostaza al FIB 2006.

Tom Bombadil, triomfals després del seu multitudinari concert en la plaça Maria Agustina enguany en Magdalena.

Des del seu naixement, Espai Menut ha apostat per les propostes culturals i d’entreteniment per divertir-se en família; no per a utilitzar-les per a aparcar als xiquets; sinó per a gaudir-les junts. I, a part de destacar una bona quantitat d’ofertes de qualitat cada setmana en la web, des d’aquesta temporada també a través del nostre espai setmanal els dissabtes en el programa A vivir que son dos días de Radio Castellón-Cadena Ser, també ens agrada prendre la iniciativa. Ho vam fer en la nostra presentació en societat, amb un espectacle d’animació infantil d’Artes Visuales en el carrer, com pots comprovar en el vídeo de baix. I vam aprofundir en eixa línia la passada primavera iniciant una col·laboració amb el cicle de música en directe Las Matinales del Four Seasons.

Després de l’èxit dels dos primers concerts de The Bitters i Bandits, amb ple absolut en la sala de concerts i un gran ambient, Espai Menut i el Four Seasons reprenen la programació aquesta tardor ni més ni menys que amb Tom Bombadil per a celebrar eixe primer any informant. Una de les bandes més populars i amb més seguidors en les comarques de Castelló, que des de fa algun temps han adaptat el seu repertori al públic infantil, per a assolir concerts participatius a través de cançons pròpies iversions reconeixedores. També alguna que altra disfressa perquè els més menuts identifiquen a les seues icones televisives.

La banda castellonenca va tornar després de més d’una dècada de silenci en la Magdalena de 2009 amb un concert que literalment va col·lapsar el carrer Colón. Després d’haver estat un dels grups locals de referència en els 90, habituals en les festes de carrer de totes parts, pensaven que en eixos 10 anys el públic pràcticament s’hauria oblidat d’ells. Res més lluny de la realitat. Gent de totes les edats segueix saltant i divertint-se amb els seus clàssics de sempre, “Castelló”, “Cazadores”, “El Frare Carmelità”… I des d’eixa cita de fa tres anys els han cridat d’un munt de llocs.

El primer festival Benicàssim.pop al gener de 2011, en el festival Demandafolk de Burgos o a Morella també eixe any, el passat estiu en els festivals Feslloch i Undergrau, també l’última Magdalena en una plaça Maria Agustina de gom a gom (foto de dalt)… No han parat. Han recuperat sensacions i públic. També n’han fet de nou. I en eixe camí, sempre pedregós per a Tom Bombadil, han decidit acostar-se al públic infantil amb els seus millors arts: la música folk festiva, barrejada amb rock i de ritmes trepidants. Espai Menut els va proposar participar en Las Matinales i van dir que si a la primera. Els apeteix molt. I a nosaltres també. Dissabte 17 de novembre ens veem al Four Seasons.

Els xiquets que van assistir dissabte passat al Four Seasons eren més menuts que els del primer concert amb The Bitters. De fet, en l’entrada de la sala es podien contar més de 20 carros, quan en l’anterior tot just havia. I tots ells es van dur un divertit record-fetitxe: un Quadern per a pintar (baix) en el qual Bandits inclouen un article de Judith Sunyer sobre “Per què tot no és reggae a Jamaica”, diferents dibuixos per a acolorir dels personatges més populars de la tele, un joc amb els instruments de la banda i el text de Anayanci Mazariegos Orantes sobre “La influència de la música en els nostres xiquets” que ja vam citar en la prèvia.

Perfecte per a fer temps abans que sonaren els primers acords d’una excel·lent banda amb secció de vents inclosa (saxo, trompeta i trombó de vares). Des que va eixir a l’escenari el cantant, Borja Ortiz (no, no duia perruca), va saber dur amb molt d’encert l’actuació, animant als xiquets a ballar i a participar seguint el ritme amb les maraques que van repartir. Bandits van alternar cançons en anglès, castellà i valencià,  algunes d’elles incloses en el seu primer disc editat en vinil, Love Shots, (Liquidator Music/Jamaican Memories/The Golden Singles, 2010). Els millors moments van arribar amb temes com ara “Algo especial” (en el vídeo), però sobretot amb les versions que van preparar per al públic infantil en la recta final: “Joan Petit” i la magdalenera “Tramussos d’Àfrica”. Van pujar a un pare i una mare perquè ensenyaren als xiquets els passos per a ballar ska, van cantar un natalici feliç i van acabar acomiadant-se amb un bis per aclamació del públic.

Tan rodó, que el propi grup va deixar aquest missatge al seu Facebook a l’endemà per a agrair el bon sabor de boca que també se’ls va quedar a ells:

“Increïble el concert d’ahir en Les Matinals del Four Seasons, una gran experiència i un públic molt especial, ja que per a la majoria era el primer concert de les seues vides. Un luxe crear escola amb aquests/es fans i d’aquesta manera. Des d’ací volem donar l’enhorabona al Four Seasons i a Espai Menut per aquesta iniciativa, que esperem que seguisca tenint tan bona acollida com fins a ara”.