El Doctor Carlos Casabona, llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialista en Pediatria i expert en nutrició infantil i salut, ens va ensenyar en la seua última visita a Castelló a desdejunar. I encara que pensàvem que ja sabíem fer-ho, Casabona va desenterrar alguns perills i enganys alimentosos i va ajudar a xiquets i xiquetes a gaudir d’un desdejuni saludable.

Amb un 40% de xiquets amb sobrepès o obesitat, cada vegada és més necessari posar el focus d’atenció en el que ja és un problema greu. Sobretot centrar els esforços a educar a xiquets i xiquetes, però també a pares i avis en el valor de l’alimentació. Per a açò, Carlos Casabona el 6 d’abril va oferir un esmorzar saludable a alumnes de diferents col·legis de Castelló.

El pati de les Aules durant l’esmorzar que va preparar Casabona. Foto: Amparo Más.

Perquè els culpables d’açò no són McDonald’s o Coca-cola. Se sol pensar que el sobrepès i l’obesitat vénen donats per l’efecte que tenen aquest tipus de marques, però què passa amb els cereals? I amb els batuts? És veritablement recomanable el ja arrelat suc de taronja?

És necessari que, tant majors com a xicotets, coneguen els seus índexs per a poder conèixer quin és el rang de pes saludable d’una persona. Perquè un mateix pes en dues persones diferents pot tenir resultats completament oposats. Per la seua banda, la ment ha d’estar preparada per a eliminar enganys com el “un dia és un dia”. Hi ha un mal càlcul entre l’energia que perdem en el dia a dia i la que energia que ens arriba a través dels aliments. I al final, la qual cosa es pensa que és una recompensa per l’esforç realitzat per al xiquet o xiqueta, acaba convertint-se en un càstig.

S’ha normalitzat el consum de determinats productes, però açò no vol dir que siguen saludables. I, és que, avui dia és habitual veure els aparadors dels forns plens de pastissos, el nostre cervell ho percep com alguna cosa normal, però aquesta exposició d’aliments processats sense cap tipus de valor nutricional no ha de normalitzar-se en l’alimentació de xiquets i xiquetes. Conseqüència també de la quantitat d’estímuls que es reben de forma constant, molt més allà de forns plens de pastissos, el nom de Coca-cola imprés en qualsevol cantonada o aquell cartell de McDonald’s governant la carretera. La tenda de barri en la qual s’associen aquest tipus d’aliments amb joguets (com si es tractara d’un Happy Meal real), la màquina de vending en un hospital o facultat o l’oferta que podem trobar en la cafeteria del tren. Però, per què cap màquina pot vendre’ns aliments saludables, com per exemple fruita? Podria durant el meu viatge amb tren demanar un plàtan, una poma o un iogurt?

Els FANS dels xiquets/es

Falsos Amics dels Xiquets, els seus FANS. Així cataloga Casabona a aquells productes que ens venen com un bon producte, però en realitat no ho són. Molts d’ells els trobem en el propi desdejuni. Com ocorre amb els cereals, als quals Casabona sobrenomena com “chucheales”. Un aliment del que s’ha normalitzat el seu consum, però que conté excessiu sucre i deixa de ser saludable i recomanable per a xiquets. Però, per què ocorre açò? Les marques han venut la idea que un desdejuni complet necessita cereals, però la veritat és que el vertader cereal, el qual si que forma part d’una alimentació saludable, ho trobem en l’arròs, la civada, sègol o dacsa, i no en caixes plenes de colors, logos, imatges i recompenses.

“La tecnologia ha ajudat a millorar la vida, però si la usem malament… I, és que, tenim tecnologia per a alimentar al món sencer, però estem sobrealimentats”, explicava Casabona en l’Edifici Guardiola durant la presentació del seu llibre Tú eliges lo que comes, que ha servit d’excusa per a parlar sobre alimentació sana: “Si mengem millor, viurem més”.

Carlos Casabona amb una caixa de “chucheales”. Foto: Amparo Más.

Casabona realitza un repàs a diferents aliments habituals en els desdejunis de qualsevol família, però sobre els quals val la pena posar el focus d’atenció. Aliments poc saludables, carregats de sucre, amb una aportació nutricional real mínima i que no són més que envasos convertits en joguets. De quina manera un desdejuni de cereals i un batut, hauria de ser substituït per pà amb tomàquet, una taronja, un plàtan o un iogurt, entre altres opcions.

Una de les qüestions que més ha cridat l’atenció al públic assistent a la trobada amb el Doctor Casabona ha sigut el controvertit suc de taronja. En l’ideari s’ha marcat el suc de taronja com un indispensable, però la veritat és que la taronja, una vegada espremuda, s’acaba convertint en calories líquides. Sent molt més recomanable la fruita en si, que el seu suc. Perquè si de normal menjaríem una taronja, amb un suc de taronja realment estem consumint de dues a tres peces d’una fruita que, en ser espremuda, ha perdut la fibra i de la qual només queda sucre.

Pa amb tomaca, una de les opcions que proposa Casabona. Foto: Amparo Más.

S’acaba l’estiu i les vacances… Però torna el dia a dia i la rutina. Després d’uns dies de vacances i de desconnexió, arriba el moment de tornar a la vida quotidiana. I si a nosaltres ens costa, als xiquets i xiquetes després de tants mesos de vacances encara més. Tornen les classes, les activitats extraescolars i els horaris.

És important tornar una altra vegada a posar-ho tot en ordre. Recuperar la rutina i els horaris. Però aconseguir que s’acomiaden de l’estiu i tornen als seus hàbits pot ser complicat, però no impossible. La clau és tornar a la rutina a poc a poc. Motivant-los per a la tornada a l’escola i a aquelles moltes coses que encara els queda per descobrir. El primer i fonamental és l’actitud. El segon, seguir alguns d’aquests fàcils consells que faran més fàcil la tornada a l’escola:

1. Diàleg. Moltes vegades es pensa que per ser xiquets no necessiten que se’ls expliquen les coses, i és tot el contrari. És important acostar-se a ells perquè entenguen (adequant el discurs a l’edat) que les vacances d’estiu acaben i que han de tornar als horaris d’abans i a les classes; fent-los saber que els esperen un munt d’aventures més per viure (perquè no solament és divertit l’estiu). A més d’aconseguir crear aquest diàleg, aquest enteniment amb ells i elles, també ens facilitarà en un futur la seua capacitat per a confiar i explicar-se, d’aquesta manera serà molt més senzill saber com se senten i com estan vivint la tornada a l’escola, els nous companys i professors, la nova classe, el dia a dia, etc.

2. Una tornada a la rutina progressiva. A poc a poc s’ha d’instaurar de nou la rutina, i la millor manera de fer açò és aconseguir-ho poc a poc perquè el canvi tampoc siga excessivament brusc. El principal és començar per instaurar una rutina per a despertar-se, ja que ara hauran de matinar i complir una sèrie d’horaris, i per a ficar-se al llit. Un truc per als horaris és el de crear els seus propis calendaris amb horaris i rutines, fent-ho de forma visual i divertida (en Internet es poden trobar infinitat de tutorials perquè pares i mares al costat dels xiquets i xiquetes donen forma als seus propis calendaris i organitzadors).

3. Aprofitar el temps lliure per a realitzar activitats que els puguen interessar. Amb l’arribada de setembre no solament comencen els col·legis, sinó que també tornen a l’activitat acadèmies, sales, equips, etc. És el moment perfecte per a aprofitar el temps fora de l’escola perquè siguen ells i elles mateixes els qui decidisquen què els agradaria fer: entrenar a futbol o handbol, ballar flamenc o hip-hop, realitzar un curs de creació de videojocs o robotix, aprendre un idioma, aprofitar per a reforçar l’après en classe, etc. A més, aquest tipus d’activitats són l’excusa perfecta perquè, mentre descobreixen què els agrada i aprofundeixen en nous interessos i aspiracions, no abusen de la televisió i/o ordinadors o similars.

4. Tornar a fixar una rutina d’alimentació sana i equilibrada. Entre els menjars amb amics o amb la família, els sopars en el poble durant les festes, els gelats per a sobreviure a la calor o algun capritx… A l’estiu es fa complicat seguir una alimentació sana i, sobretot, respectar tots els dies els horaris de menjars. Per açò és tan important aprofitar la tornada a la rutina per a recuperar també els horaris fixos del sopars i menjars, a més d’afegir un menú sa i equilibrat. També és una oportunitat perfecta per a aprofitar i jugar en la cuina, ja que hi ha un munt de receptes que es poden fer amb xiquets i xiquetes i que els ajudaran a conèixer què és el que mengen (si vols conèixer algunes receptes sanes i senzilles, pots fer-ho en la nostra secció de Cuina divertida).

5. El seu nou espai. Sempre és positiu incloure novetats a la tornada a la rutina, perquè aquesta siga menys repetitiva. A més d’afegir activitats com les quals ja hem citat anteriorment, podem aprofitar la tornada a l’escola perquè ells mateixos creuen el seu propi espai d’estudi a casa (com si tingueren un despatx), un lloc propi en el qual puguen fer els deures o qualsevol tipus d’activitat.

_fotos de portada i de l’article per Carme Ripollès (ACF).

“Açò sí que és espectacular”. Així rebia César Bona, finalista del Global Teacher Prize, la qual cosa li converteix en un dels cinc millors mestres del món, a les 1200 persones que es trobaven el dimecres passat 28 de setembre de 2016* en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Una cita “per a parlar d’educació”.

No és la primera vegada que César Bona ve a Castelló, ja ho va fer el passat mes d’abril generant tal expectació que, a causa de l’aforament del lloc en el qual es realitzava el col·loqui, moltes persones no van poder tindre l’oportunitat d’escoltar al mestre saragossà. Raó de més per a, com Alfredo Llopico (Fundació Caixa Castelló) remarcava apel·lant a la ironia en la presentació de l’acte, “repetir el berenar”.

Una altra de les raons que portaven a César Bona a l’Auditori de Castelló és la publicació del seu últim llibre, Las escuelas que cambian el mundo, en el qual narra la seua experiència en 7 escoles a Espanya que segueixen models diferents, models d’èxit. Les mateixes escoles que ha donat a conèixer en l’Auditori; però també als seus protagonistes, des dels que les impulsen fins a les històries dels xiquets que aprenen en elles (com la història de Lucas, el xiquet de 8 anys que César va trobar en una escola de Galícia realitzant un mapa conceptual sobre l’alzheimer -la seua àvia patia la malaltia i havia mort recentment-, ell volia saber més i la seua mestra simplement li va proporcionar les eines necessàries i la llibertat per a aprendre).

César, qui confessa haver acabat sent mestre quasi per atzar, explica de quina manera uneix a l’adult que és amb el xiquet que va ser, per a així poder entendre bé als seus alumnes: “Naveguen constantment en el món de la imaginació”, un món que el sistema va apagant gradualment, deixant la il·lusió i la creativitat fora de l’aula. Oblidant que, per a una mateixa pregunta, poden haver moltes respostes.

Cap dels centres pels quals ha passat César en aquest viatge compleix les regles determinades, es regeix per les seues pròpies normes, les mateixes que els permeten educar i convertir a aqueixos xiquets i xiquetes en “éssers socials”. Si açò funciona, per què no aplicar-ho a la resta de centres? Per què mirem cap a altres països quan a Espanya existeixen fórmules que funcionen? Estem preparats per a un canvi educatiu?

L’educació de la qual parla César es basa en la cooperació com a base de l’aprenentatge. Un treball en equip, i no solament per part dels xiquets i xiquetes, sinó dels propis professors: “És essencial que eduquem per a la societat, per a la tolerància i el respecte”. Perquè, en realitat, l’educació és molt més que crear éssers empleables. Perquè si van feliços a l’escola és quan s’aconseguirà obtenir el millor resultat. “Entre xiquets les etiquetes no existeixen”, remarca César, “dins de les diferències, un aprèn més”.

En aquests centres el professor deixa de ser l’única autoritat, sinó que són els xiquets i xiquetes els qui posen les normes (fins i tot en alguns centres són ells els que avaluen als professors), per açò s’esforcen a complir-les. Aquest sentiment d’implicació fa que estiguen més contents i permet que els mestres puguen veure més fàcilment cap a on van i cap a on volen anar. Dins d’aquest procés de cooperació també és important convidar-los a investigar, a que descobrisquen per ells mateixos (com el cas de Lucas). “No és fracàs escolar, és el fracàs del sistema”, sentència César.

L’objectiu que persegueix César donant a conèixer les històries d’aquests centres és el de demostrar que és possible aconseguir una educació inclusiva: “Educar per a la societat, perquè en la societat ho anem a trobar tot”.

· Els deures

“No tot està en els llibres ni en les extraescolars”, afirmava César Bona. Defensant la necessitat de temps lliure per als xiquets, però també per a les famílies: “Els xiquets han de tindre dret a jugar i a gaudir del seu temps lliure, i els pares a poder jugar amb ells”, remarcava, “tenen dret a avorrir-se”. Per a qüestions com la dels deures, César apunta directament a la falta de diàleg entre les famílies i l’escola, la necessitat de crear aquest model de cooperació en el qual l’escola, veritablement, és del xiquets, ni dels interessos de les famílies, els docents o el poder polític.

· La Jornada continua

Durant l’última part del col·loqui de César Bona en l’Auditori de Castelló es va donar pas a les preguntes que havien formulat en aquell mateix moment els assistents. Una de les més repetides feia referència a la jornada continua en les escoles, al que César contesta d’una forma clara: “El que fa falta prioritzar és el ben del xiquet”.

· Els futurs docents

César apunta cap a una formació de futurs docents que seguisca aquest camí, el de crear uns models educatius que es basen en la cooperació, el diàleg, perquè no importa si el mètode és més o menys tradicional sinó que funcione, i a crear éssers socials, mantenint les bases de la il·lusió, curiositat i imaginació. Deixar de ser mestres que es creuen aïllats: “No sou illes, no esteu sols”, emfatitza César, per a veure de quina manera hi ha molts més intentant canviar i millorar les coses: “Què si mereix la pena tot açò? Clar que la mereix”.

*Cesar Bona estarà en el Teatre Municipal de Benicàssim el 12 de gener de 2018 a les 18.00: Escuchar para educar. Entrada gratuïta

_fotos de Carme Ripollès (ACF)

Un festival dins d’un festival, així és el feCStival KIDS del feCStival. Des que el feCStival se celebra en el Parc Rafalafena, aquest compta amb un espai dedicat al públic infantil i familiar. Un espai que enguany, en la seua cinquena edició, que se celebrarà el 7 d’octubre en el Parc Rafalafena, es fa encara més gran i guanya importància dins de la programació del festival.

Des de les 11.00 fins a les 19.00, feCStival KIDS desenvoluparà totes les seues activitats paral·lelament als concerts que tindran lloc en l’escenari del festival. Proposant un concepte de festival per a xiquets i xiquetes dins de la idea global del feCStival. A l’aire lliure i amb diferents activitats i tallers que es desenvoluparan durant tota la jornada (pots consultar la programació completa del feCStival KIDS en aquest enllaç), i que donen forma a una programació pensada per a diferents edats (d’1 a 12 anys).

Des de la seua nova zona exclusiva per als i les més xicotetes (d’1 a 4 anys) fins a una zona esportiva, els  tallers de ciència, robòtica, iniciació a la música, creació d’instruments musicals i de modelar globus. També jocs tradicionals, contacontes (contaclown i storytime), pintura de panells i activitats com a ioga i zumba i una gymkana. A més el feCStival KIDS compta amb la seua pròpia programació de concerts, també protagonitzada pels xiquets, i és que els alumnes i alumnes de Mondo Ritmic actuaran en l’escenari del feCStival KIDS.

El feCStival llança una promoció online (fins al 24 de setembre) d’entrada d’adult i de xiquet/a per 10 euros. Una vegada esgotades o passat el termini, l’entrada infantil costarà 2 euros i la d’adult 10 euros. Amb la programació del feCStival KIDS, el feCStival tanca el cartell d’una edició per la qual passaran bandes nacionals com a molt i Smile i bandes locals com Ruth Baker Band, Els Amants i deBigote, entre altres (consulta el cartell musical en aquest article de Nomepierdoniuna).

Formen part del nostre dia a dia. Els utilitzem per a comunicar-nos, per a trobar-nos, informar-nos, comprar, guiar-nos, organitzar-nos, treballar i fins i tot per a vestir-nos, menjar i relacionar-nos. Però, sabem conviure amb els nostres smartphone? Estem enganxats al nostre telèfon mòbil? I quan es tracta de menors, quan els hem d’introduir a l’ús de smartphones o tablets? Quin és la relació que haurien de tindre els xiquets i xiquetes amb aquest tipus de dispositius? Sobre aquestes i altres qüestions relacionades es donarà resposta en la xarrada Los nativos digitales no existen, dins del nou cicle de xarrades #EnModoAvión, impulsat per Cuatroochenta amb la col·laboració de la Universitat Jaume I.

#EnModoAvión naix amb el propòsit de promoure un ús intel·ligent i responsable de la tecnologia a través d’una sèrie de xarrades que abordaran diferents temàtiques relacionades. Totes elles estan dirigides a pares, mares i educadors, però també a qualsevol persona interessada i fins i tot als propis menors. En aquest cas, amb Los nativos digitales no existen es persegueix abordar l’impacte dels mòbils en els menors a partir del llibre homònim. Una cita #EnModoAvión, literalment, perquè el propòsit és, precisament, alliberar-nos d’aqueixa tecnologies per a reflexionar sobre elles, que tindrà lloc el 27 de setembre a les 17.30 en el Menador Espai Cultural amb entrada lliure (necessària inscripció prèvia).

Per a plantejar claus sobre l’educació digital i de quina manera fer un ús intel·ligent del mòbil, #EnModoAvión comptarà amb la participació dels propis coordinadors del llibre Los nativos digitales no existen (Deusto Edicions, 2017), del que parteix aquesta primera trobada, Susana Lluna i i Javier Pedreira ‘Wicho’; al costat d’ells els autors i investigadors Jordi Adell, Jordi Martí (professor), Claudia Dans (Temps BBDD) i Francesc Esteve (professor). La xarrada estarà moderada per la periodista Mariola Cubells, actual directora de l’àrea del pensament i entreteniment de Espai Rambleta València i analista de televisió en el programa La Finestra de la Cadena Ser.

És veritablement l’ús de la tecnologia alguna cosa innat o espontani en les noves generacions? A partir d’aquesta idea es reflexionarà en un debat totalment obert sobre si realment saben com funcionen, si el saber utilitzar-les va lligat amb veritablement saber com utilitzar-les, com construir la seua identitat i protegir la seua privadesa, entre unes altres.

Conductes de menjar saludable, aprendre més sobre tot tipus d’aliments, conèixer nous sabors i aconseguir desembolicar-se per ells mateixos mentre es divertixen. Aquestes són les bases sobre les quals naix Educachef, un projecte que aterra a Castelló amb el ferm propòsit de convertir a xiquets i xiquetes en autèntics xefs. Tot açò sota el lema “aprèn a cuinar jugant”.

Malgrat que la seua central es troba a Madrid, Educachef expandeix el seu model en diferents ciutats del país. Un equip compost per xefs professionals, nutricionistes, endocrins, psicòlegs i pedagogs treballen diferents aspectes que aconsegueixen que Educachef siga una iniciativa que, a través de la cuina, treballa diferents aspectes importantíssims per al creixement dels xiquets i xiquetes. L’encarregada d’impulsar la seu de Educachef a Castelló és Cristina Cantavella, qui va veure en aquest projecte la resposta a la seua inquietud per inculcar una alimentació saludable en els seus fills i la seua passió per la cuina. Aconseguint, al costat del seu propi equip de professionals, que Educachef trobe el seu lloc en la província en poc temps.

Es posa especial insistència en diferents activitats dirigides a xiquets i xiquetes, segmentant el contingut dels tallers per edats. Ara són ells, xiquetes i xiquets, els que cuinaran les seues pròpies receptes i fins i tot s’encarregaran d’emplatar i presentar els seus plats; sempre amb el seguiment dels professors.

Però açò no és tot, Educachef ofereix una experiència que va més enllà de la cuina, ja que durant els tallers i cursos també aprendran sobre els aliments amb els quals estan treballant, les seues vitamines, proteïnes, etc., a través d’uns divertits jocs i taulers. Provaran allò que mai haurien provat abans, sabran com aplicar una alimentació sana al seu dia a dia i, per què no, quan donar-se un capritx.

I, és que, ara són els xefs. I podran repetir les seues receptes, explicades a través de divertits personatges de còmic i súper herois, a casa a través del sistema online que ofereix Educachef.

On trobar Educachef? A més d’en alguns col·legis de Castelló i Vila-real, en els quals Educachef ofereix extraescolars, també obri la seua oferta a adults, adolescents i empreses; organitza tallers temàtics (Halloween, Nadal, Sant Valentín,…) i fins i tot aniversari, comunions i qualsevol celebració, dotant-la d’un caràcter únic. Sense oblidar els seus tallers conjunts d’avis i néts o pares fills, en els quals es realitza una formació adaptada a cada grup en dos espais separats, és a dir, mentre ells cuinen els plats, simultàniament els pares i mares treballaran aqueixos conceptes amb una nutricionista experta. Si vols saber més sobre els tallers dirigits a xiquets que es desenvolupen a Castelló, pots informar-te a través de la seua pàgina de Facebook o pàgina web.

Pròxims tallers d’Educachef:

• Escola d’estiu amb Artesanios i Pekesport. Més informació.

Tallers del Casino Antic de Castelló. Foto: Educachef

Durant un dels tallers pares i fills. Fotos: Educachef.

Hi ha coses que no hauríem de deixar escapar, i quan es tracta d’un espectacle que compta amb el Premi Max de les Arts Escèniques 2015 al Millor espectacle infantil, encara més raons. El Teatre Payà de Borriana dóna la possibilitat que xiquets i xiquetes puguen viatjar a un món amb una mica de màgia i molta imaginació. Així és Dot, de la companyia Maduixa Teatre, un crit a tot allò impossible que es fa possible.

Maduixa Teatre aterra a Borriana amb aquesta increïble proposta dirigida a xiquets i xiquetes de 4 a 7 anys, el dimecres 28 de desembre a les 18.00; el preu de l’entrada en platea és de 5€ i de 4€ en amfiteatre (tota la informació per a adquirir-les en aquest enllaç).

A partir del treball de l’artista nord-americà Sol Li Wit, Dot usa com a punt de partida una paret blanca gegant, la qual transforma en un espai de color a través de la història de Laia, obsessionada amb esborrar qualsevol taca que aparega en aqueixa paret, i Dot, qui li mostrarà aqueix món de màgia i imaginació. Junts emprendran un viatge a través de la música i el color, amb un espectacle en el qual es conjuguen la dansa, el teatre, la música i les noves tecnologies.

http://burrianacultura.es/programacion/dot-de-maduixa-teatre/

Una programació en la qual és possible trobar teatre, dansa, teatre en el carrer i música; fins a 30 espectacles programats a Almassora, Benicàssim, Betxí, Castelló, Onda, La Vall d’Uixó, Vilafranca, Vila-real i Vinaròs. La XXIV Mostra de Teatre Reclam pren forma del 4 al 27 de novembre amb una programació en la qual preval la qualitat i la varietat.

Entre la gran quantitat d’espectacles que presenta aquesta 24º edició (pots consultar el repàs a la programació general que ha realitzat Nomepierdoniuna), també destaquen espectacles pensats especialment per al públic infantil i/o familiar.

A continuació us expliquem sobre el que té preparada la XXIV Mostra de Teatre Reclam per al públic familiar:

Pinoxxio (cia. Ananda Dansa) | 4 novembre, 20.00 | Paranimf de la UJI | Tots els públics

La companyia Andanda Dansa serà l’encarregada d’inaugurar la 24ª edició del Reclam amb una proposta basada en el teatre contemporani, amb un toc poètic i divertit. Inspirada en el conte original, aquesta història aborda la relació entre pares i fills, les ànsies d’un pare (Geppeto) per educar als seus fills de forma estricta que es topen amb les ànsies de llibertat i de seguir els seus impulsos del seu fill (Pinoxxio).

A més, abans d’aquest espectacle la companyia Delrevés Dansa Vertical serà l’encarregada d’obrir la mostra amb uno, proposta que combina el teatre i la dansa per les parets del Paranimf.

Loo (cia. Ponten Peu) | 5 novembre, 18.00 | Teatre Municipal de Benicàssim | De 2 a 5 anys

Loo, així es diu un vent asiàtic, càlid i sec que apareix en les vesprades d’estiu. A partir d’aquest fil la companyia Ponten Peu desenvolupa aquesta proposta poètica i inèdita que crea un ambient perfecte per a xiquets i xiquetes. El propòsit és acostar-los al teatre i experimentar amb les seues sensacions.

Eva y Adán (cia. OtraDanza) | 6 novembre, 20.30 | Auditori Vila-real | Tots els públics

OtraDanza adapta el mite des del cos i les seues possibilitats. Proposta de dansa contemporània apta per a tota la família en la qual la primera dona i el primer home es troben, el joc de la ingenuïtat, la curiositat i el descobriment. Un viatge a través de la comunicació i les relacions humanes.

La cocina de Magic Cheff (cia. Barataria i Magic Peter) | 15 novembre | Teatre Mònaco d’Onda | De 6 a 12 anys

Magic Cheff treballa en una cuina de prestigi i summament estricta. Però un dia comencen a ocórrer coses estranyes que trenquen amb la dura rutina del xef. Tot dóna la volta per complet, però en comptes d’entrar en caos aconsegueix arribar a un món nou ple d’il·lusions que canviaran la història d’aquest xef.

Sin remite (Jean Philippe Kikolas) | 19 novembre | Plaza Santa Isabel (Almassora), 18.00 | Tots els públics

El Reclam uneix forces amb el cicle de circ Almassora Circ amb Sin remite. Amb una perfecta combinació entre circ i teatre, Jean Philippe Kikolas porta Sin remite, la història d’un entranyable personatge que aconseguirà introduir al públic en el seu particular món.

L’or de Jeremies (cia. La Teta Calva) | 20 novembre, 19.00 | Teatre Municipal Carmen Tur (La Vall d’Uixó) | Públic infantil

Jeremies té una obsessió, trobar una mina d’or. És per açò que Jeremies es veu immers en un viatge replet d’aventures que li portarà a diferents racons i en el qual es toparà amb situacions increïbles. Però trobarà un tresor molt més valuós que l’or, l’amistat. Un viatge fantàstic realitzat per La Teta Calba a través de les titelles.

Van nàixer amb el propòsit de crear un lloc de trobada, debat i coneixement al voltant de la música. També amb l’objectiu de donar forma a una cita musical en la qual la música en directe fóra protagonista. Ara, el TroVAM! i el Pro Weekend uneixen forces per a donar forma a la gran fira de la música de Castelló. Amb una programació que combina un apartat musical (pots completar les claus de la programació ací) amb una programació de debats, conferències, taules redones i presentacions (pots consultar la programació completa en aquest enllaç) es desenvolupa el TroVAM!-Pro Weekend del 10 al 13 de novembre.

La base d’operacions serà l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, on es desenvoluparan diferents showcases i les trobades, mercats ambulants i debats. Mentre, el TroVAM!-Pro Weekend també expandeix la seua programació al Teatre Principal de Castelló, el Teatre del Raval i la pròpia ciutat (plaçes Santa Clara i Major).

Entre la seua extensa i variada programació, i com ja ha sigut habitual en anteriors edicions del TroVAM!, també és possible trobar concerts i activitats per al públic infantil i familiar. Tindran lloc durant el matí i la vesprada del dissabte 12 en la plaça Santa Clara amb tres propostes musicals de qualitat i amb entrada lliure.

El *TroVAM!-Pro *Weekend proposa el nou projecte musical que arriba de la mà de Scura Produccions, La Glüps Band (12.00). Aquesta banda de rock està preparada per a fer ballar i gaudir al públic a través de les seues cançons en castellà i valencià. A més, La Glüps Band compta amb músics coneguts en l’escena, com David Serrano (Impass, Histrión), Simó (Plum, Meteora, Doctor Sec), Juan Gurrea (Etruria, Plum, Meteora, Rock of Ages), Ximo Estall i Joan Raga.

La vesprada estarà protagonitzada pel folk-pop en valencià d’Arrop i Tallaetes (17.00) i els contes populars i balls tradicionals de Rondaballs (18.00), amb Almudena Francés com a narradora d’històries acompanyada per l’acordió de Lluc Llorens.

Un lloc en que cada so és com un tresor. On els sons més quotidians poden crear ritmes i alimentar emocions. També una biblioteca, en la qual no s’emmagatzemen llibres. La Biblioteca de ruidos y sonidos de José Antonio Portillo i Enric Monfort mostra una altra dimensió artística a través d’una experiència sonora en la qual xiquets i xiquetes descobriran com es transforma el so i com es relaciona amb un mateix.

Aquest interessant projecte partix de la coneguda Biblioteca de cuerdas y nudos que l’escenògraf José Antonio Portillo s’ha encarregat d’omplir de missatges, records i manuscrits. Ara s’alia al costat del músic Enric Monfort per a donar forma a la Biblioteca de ruidos y sonidos.

Enric Monfort i José Antonio Portillo.

Es tracta d’una particular biblioteca en la qual els sons i els sorolls més quotidians es poden escoltar, transformar, arreplegar i catalogar dins d’ella. D’aquesta manera, xiquets i xiquetes experimenten i exploren el fet físic de cada so i el seu significat emocional. Per a açò, Enric Monfort s’ha inspirat en la pel·lícula The  big store de Charles Reisner amb la intenció que es vegen atrapats pels sons quotidians i que aquestos criden la seua curiositat i creativitat artística.

La Biblioteca de ruidos y sonidos arriba a Castelló, concretament al Paranimf de la Universitat Jaume I els dies 14 (sessions a les 18.00 i 20.00), 15 (12.00 i 18.00) i 16 d’octubre (12.00 i 18.00). L’espectacle, que comptarà amb un aforament reduït a 35 persones en cada sessió), té 50 minuts de durada i està dirigit a xiquets i xiquetes a partir de 6 anys. El preu de l’entrada per a adults serà de 5€ i de 3,5€ per a xiquets.