Són temps de confinament i estem tancades i tancats a casa, i per això han sorgit multitud de escape room online gratis per a jugar en família o amb amics. Amb aquestes cinc escape rooms hauràs de pensar molt per a resoldre les endevinalles, però també et divertiràs i aconseguiràs que el temps passe més ràpid en aquests dies de quarantena.

1. ESCAPE FAMILIAR ADVENTURES IN CLASS + EDUCIONA

• Núm. persones: 1 o més d’1
• Duració aproximada: variable, segons la vostra habilitat
• Nivell de dificultat: mig-difícil (cal fer-ho en família)
• On jugar-ho: ací comença el escape room familiar
• Què necessites?: ordinador o tauleta gran amb connexió a internet (no mòbil), paper i llapis.

L’editorial Educiona i Adventures in Class han elaborat un escape room virtual creat en Genially per a jugar en família. Amb la missió de muntar el vostre laboratori a casa. Hi ha moltes proves que fer i molts números que anotar i recordar-se bé d’on està tot.

2. SEE MEE ESPACE ROOM 

• Núm. persones: 1 o més
• Duració aproximada: 30 minuts
• Nivell de dificultat: fàcil (des de 8 anys aprox. i amb coneixements d’anglés)
• On jugar-ho: ací comencen els puzles
• Què necessites?: ordinador o tauleta amb connexió a internet, paper i llapis.

Una successió de puzles senzills enfocats per a jugar amb menuts i menudes a casa. Poden jugar elles/us soles/us sempre que tinguen un nivell suficient d’anglés. Poden, de fet, connectar-se amb amistats o familiars (per Hangouts o Skype, per exemple) i donar-se pistes per a fer-ho conjuntament i no embossar-se.

3. MAD ESCAPE ROOM: TODA UNA VIDA 

• Núm. persones: 3
• Duració aproximada: 30 minuts
• Nivell de dificultat: fàcil (des de 5 anys)
• On jugar-ho: ací comença Tota una vida
• Què necessites?: cada persona ha de tindre un ordinador, tauleta o telèfon amb connexió a internet per a jugar la seua aventura en paral·lel.

Aquest és un joc especialment creat per a famílies. Hi ha 3 fitxes de jugadors, i una sèrie d’enigmes que cada jugador ha de resoldre, utilitzant l’enginy i també amb informació necessària que els altres dos jugadors hauran de compartir amb ell o ella.

4. HOGWARTS DIGITAL EScAPE ROOM

Núm. persones: Individual o grupal
Duració aproximada: Variable
Nivell de dificultat: mitjà (recomanem des de 10 anys i amb acompanyament familiar)
On jugar-ho: ací comença l’escape room en Hogwarts
Què necessites?: ordinador amb connexió a internet, paper i llapis.

Aquesta escape room tan especial comença sent estudiant de primer any del Col·legi de Màgia de Hogwarts. T’han triat a la casa que desitjaves i just acabes de sopar amb les teues  compis de classe. Quan pujaràs a la teua sala comuna, el Prefecte diu que jugareu a un joc molt comú entre els muggles. En aqueix moment, tanquen la porta i us deixen atrapats. Heu d’eixir de l’habitació sense usar la màgia, haureu d’usar l’enginy per a poder superar les proves del joc i viure una gran aventura màgica.

5. APOCALIPSIS HIGIÈNIC 

• Núm. persones: 1-6 recomanable
• Duració aproximada: 90-120 minuts
• Nivell de dificultat: difícil (des de 10 anys)
• On jugar-ho: ací comença l’apocalipsi higiènica
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet (no mòbil), paper i llapis.

Un dels primers escape room online gratis que es van publicar després de l’inici del confinament i que més gràcia van fer, al·ludint a l’element de la compra d’emergència de moda: paper higiènic. Això sí, ens situa l’any 2043, en un nou ordre mundial on el paper higiènic s’ha convertit en moneda de canvi.

6. MISIÓN ESTELAR

• Núm. persones: 2-4 recomanable
• Duració aproximada: 60 minuts
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença la missió estel·lar
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet o tauleta, paper i llapis.

Aquesta aventura us portarà a l’univers, ja que pertanyeu a la flota estel·lar del Planeta Terra. Lluitàreu l’any 2340 per a salvar a la humanitat de la força fosca. Preneu nota per a no perdre-us cap pista per a aconseguir que no s’extingisca el nostre planeta.

7. ACADEMIA DE MAGIA POLÍBALO

• Núm. persones: 3 recomanable
• Duració aproximada: 60 minuts
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença l’aventura
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet, tauleta o mòbil.

Una escape room per a públic infantil que es desenvolupa en l’Acadèmia de Màgia Políbalo, i que per a aconseguir el vostre diploma de mag haureu de superar un examen final. Un escape room que a través de puzles i endevinalles us farà gaudir en família.

8. UN ESCAPE ROOM PARA LOS MÁS GLOTONES

• Núm. persones: 1 recomanable
• Duració aproximada: 90 minuts
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença la cuina
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet, tauleta o mòbil.

Si vols fer un escape room diferent, sens dubte aquest és el teu joc. Intenta resoldre aquest joc virtual a través de diferents receptes de cuina, encara que hauràs d’endevinar la llista d’ingredients de moltes d’elles.

9. EL CIRCO DE MARCELINO

• Núm. persones: 1-4 recomanable
• Duració aproximada: 60 minuts
• Nivell de dificultat: fàcil (des de 8 anys)
• On jugar-ho: ací comença el circ
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet, tauleta o mòbil.

Aquest escape room presenta a Marcelino Orbás, el pallasso més famós del món, que ha recorregut una infinitat de ciutats portant l’alegria del circ per tot el món: Barcelona, Londres, Nova York, però amb l’aparició del cinema el circ està desapareixent. Aquesta aventura consisteix a ajudar a salvar el circ del pallasso Marcelino Orbás.

10. EL FORAJIDO DE TELLUS

• Núm. persones:1-4 recomanable
• Duració aproximada: 60 minuts
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença l’aventura
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet, tauleta o mòbil.

Aquesta història està inspirada en una de les sagues més famoses de la història del cinema, Star Wars. El joc es basa en acompanyar al personatge ,Jaster Ardellian, en un dia de treball. No et preocupes si no eres un expert/a en Star Wars perquè pots jugar igualment, ja que et farà gaudir d’una aventura d’allò més entretinguda. A més, és un dels més de 300 escapes rooms que es poden trobar en la plataforma Runwilly.

I per a celebrar el Dia dels Museus, el MUVIM, el Museu de Paterna i el Museu de Rajoleria de Paiporta han organitzat tres escape rooms online gratuïts:

11. MUVIM

• Núm. persones: A partir d’1 persona
• Duració aproximada: no disposa
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença el viatge en el temps
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet

Aquest escape room et farà viatjar al segle XVIII perquè salves el període de la Il·lustració d’un grup secret que està intentant sabotejar-la. Hauràs de descobrir com planegen impedir la Il·lustració, i evitar-ho per a així poder avançar cap a la Modernitat. Això sí, només funcionarà durant 24 hores, podràs usar-la tant com vulgues durant el dissabte des de les 20.00 fins al diumenge a les 20.00.

12. MUSEU DE PATERNA

• Núm. persones: A partir d’1 persona
• Duració aproximada: no disposa
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença l’aventura
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet

Et trobes l’any 2089 i pateixes les conseqüències d’una gran apagada informàtica que va eliminar tota la Informació històrica virtual de Paterna. Per a recuperar la seua història hauràs de recuperar i desxifrar unes càpsules informàtiques. Amb aquesta aventura virtual que et proposa el Museu de Paterna podràs conéixer de forma divertida la història de Paterna. L’ escape room estarà actiu des del dissabte 16 de maig fins al dilluns 18 de maig a les 23.59.

13. MUSEU RAJOLERIA DE PAIPORTA: ROBATORI EN EL MUSEU

• Núm. persones:A partir d’1 persona
• Duració aproximada: no disposa
• Nivell de dificultat: intermèdia
• On jugar-ho: ací comença la investigació
• Què necessites?: ordinador amb connexió a internet

S’ha produït un robatori en el museu, ha desparegut la ximenera de l’antiga fàbrica i totes les pistes apunten que algú l’ha robada. Ara hauràs de seguir les pistes que ha anat deixant el lladre per a poder conéixer el parador de la ximenera. Amb aquesta aventura online podràs descobrir un museu d’allò més emblemàtic.

Somos Desmadradas és un espai pensat per a l’atenció de les mares i Vanesa Martínez, psicòloga en l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló, la seua impulsora. Parlem amb ella per a analitzar i reflexionar sobre esta nova situació que ha provocat la crisi sanitària i el confinament: conciliació personal i laboral, salut mental i física, etc. En definitiva, sobre com estan assumint les mares la càrrega de treball emocional i domèstic.

> Quin tipus de pràctiques estàs realitzant per a tractar als teus pacients? 
Les teràpies les faig sempre presencials, però quan va començar tota aquesta situació em vaig espantar una mica perquè no havia fet mai una teràpia online. Va ser una sorpresa adonar-me que a la gent els continuava abellint seguir amb el procés de manera online. Per a les mares, en concret, la veritat és que ha sigut bastant còmode perquè, al no poder desplaçar-se, poder-les atendre online ha sigut un alleujament per a elles.

> Què podem aprendre d’aquesta situació de confinament?
Bé, fixa’t, jo crec que ens ha servit una mica per a parar i per a mirar-nos a nosaltres i al nostre voltant. Amb aquesta situació es pot aprofitar una mica per a veure en quin moment estàs. Adonar-te que tens una mica més de temps per a mirar-te, per a veure com et trobes, per a saber que tens al costat i per a veure com estàs a casa. Sobretot, les mares que van amb el pilot automàtic posat i tenen molt poquet temps per a parar. A mi, personalment, m’ha servit per a parar i veure en quin moment estic de la meua vida.

“Amb aquesta situació es pot aprofitar una mica per a veure en quin moment estàs. Adonar-te que tens una mica més de temps per a mirar-te, per a veure com et trobes, per a saber que tens al costat i per a veure com estàs a casa”

> I ara que comencem, a poc a poc, a eixir de nou als carrers, com ens enfrontem a la volta de la “nova normalitat”?
Jo crec que dependrà una mica de com som cadascun, crec que al final podem eixir reforçats de tot això i haver aprés alguna cosa, sobre les presses o quin tipus de coses ens fan realment falta i quals no. També, com d’important és el contacte, com el necessitem i com l’hem trobat a faltar. si ens centrem en les mares, algunes es pregunten: Què passarà amb els xiquets i xiquetes? Què faran amb ells? la por al fet que passe alguna cosa, ara que es pot eixir més al carrer. Hi ha una mica de preocupació i ens enfrontarem una mica a aqueixa por.

“Com d’important és el contacte, com el necessitem i com l’hem trobat a faltar”

>Què podries dir-los a aquelles mares perquè se senten millor durant aquesta quarantena?
A les mares sempre els dic: “Fer el que puc amb el que tinc”. Crec que hi ha molta exigència amb la maternitat, de fet ara amb tot això del confinament sembla que les mares han de ser Mary Poppins, cal ser creatives, fer manualitats i cal tindre’ls entretinguts. Jo sempre els dic que es respecten com la mare que són i que mostrar les emocions, mostrar un enuig en un moment determinat no és dolent. Sembla que només es puga estar feliç i contenta. En les mares hi ha molta pressió de la societat perquè siguen d’una forma determinada i sembla que hagen d’estar tota l’estona operatives, no sembla que puguen tindre un espai per a la tristesa o per a la preocupació. Per tant, els dic que es valoren, que estan fent el que poden i que si en algun moment s’enfaden, no intenten jutjar-se elles mateixes. Crec que amb tanta literatura de com ser mare és més un pes que ajuda.

>Estàs immersa en el projecte Desmadradas, pots explicar-nos en què consisteix?
Desmadradas són uns tallers que fem un dissabte al mes en l’Institut de Teràpia Gestalt de Castelló. Ara són online, però en principi són presencials. Són tallers per a atendre la mare, no és per a atendre la maternitat. S’atén la dona, intente que no es convertisquen en tallers que parlen de xiquets, és per a atendre les necessitats de les mares. Tot el que se sol deixar a un costat per a poder atendre els fills…de sobte hi ha una o diverses personetes que depenen de tu i això significa que ja no eres la primera persona de la teua vida. La maternitat, és com un tsunami, les mares solen posar-se les últimes i ocupar-se dels xiquets, que tot estiga bé, de portar el treball, d’activitats extraescolars, de mil coses. El que intente en Desmadradas és que es paren a mirar-se elles, perquè si elles no es miren és molt fàcil que se’ls vagen embossant coses en el dia a dia i no saben perquè són. Desmadradas és una mica diferent a grups de lactància o de criança, perquè el xiquet o la xiqueta no són els protagonistes, les protagonistes són elles. A través de dinàmiques, de meditació, de relaxació, intente que connecten amb elles, que es cuiden, és una cura a la mare i a la dona. La maternitat descol·loca moltes coses.

“Desmadradas és una mica diferent a grups de lactància o de criança, perquè el xiquet o la xiqueta no són els protagonistes, les protagonistes són elles”

>Eres una gran apassionada de la música, apliques la música en les teues teràpies?
Sí, en Desmadradas, per exemple, prepare un tipus de música abans d’anar als tallers perquè hi ha cançons o dinàmiques que ajuden. Crec que la música és una forma meravellosa de desconnectar de l’exterior i connectar amb el teu interior. També, la utilitze en les teràpies individuals; hi ha vegades que tinc pacients als quals els costa explicar-me com estan, per això els demane que em posen una cançó, és una manera de parlar-me d’ells sense haver de parlar en aqueix moment. A partir d’ací em facilita molt el treball, a vegades en les teràpies fa falta saltar, fa falta cridar i una bona cançó que faça soltar-te la cabellera va molt bé per a relaxar i poder continuar amb la teràpia. Tombar-nos en el sòl, mirar el sostre, escoltar una cançó i veure que em passa. La utilitze bastant. És un facilitador en la teràpia i és molt efectiu.

“La música és una forma meravellosa de desconnectar de l’exterior i connectar amb el teu interior”

>Si xiquets i xiquetes tenen por per la pandèmia i els pot arribar a afectar emocionalment, De quina manera els pares i mares poden aportar-los tranquil·litat? 
La preocupació existeix perquè això ha sigut una situació extraordinària i ara estem amb la por de saber que ens esperarà quan es torne a la rutina. Per als xiquets i xiquetes és súper estrany veure a la gent amb la màscara, haver de mantindre les distàncies i no poder jugar amb altres xiquets. Des de la teràpia que jo faig sempre cal aprendre del que hi ha, és a dir, no està malament que els xiquets tinguen por, això es pot parlar i aprendre. Jo sóc de l’opinió que els pares i mares parlen amb els seus fills i expliquen que també senten por i és una cosa natural, que estan junts i que són un equip. Els xiquets s’han d’expressar, que sàpien que poden parlar amb els pares de tot, per a mi això és fonamental.

_foto de portada: la psicóloga Vanesa Martínez, per Amparo Más.

Si les primeres a reprendre l’activitat van ser les llibreries, amb la Fase 1 de la desescalada les biblioteques obrin les seues portes. Això sí, només per a serveis com el préstec i telepréstec per cita prèvia, però, quins estan obertes? i com s’estan organitzant?

Des del dilluns 18 de maig la Biblioteca Rafalafena està oberta al públic per al préstec i devolució de llibres. Els usuaris hauran d’acudir a la biblioteca amb l’ús de material de protecció amb màscara i guants i respectant la distància de seguretat i senyalització. Per al préstec: la reserva es farà prèviament online a través del correu bpec@gva.es o al telèfon 964558380. L’horari d’obertura serà de 9.00 a 14.30.

De la mateixa manera, la Biblioteca de la Universitat Jaume I també està oberta i ofereix telepréstec a través de cita prèvia. S’han de sol·licitar els llibres al correu electrònic biblioteca@uji.es i després anar a recollir-los en el nou horari de 9.00 a 14.00.

També, la Biblioteca Pública Municipal d’Orpesa ha reobert les seues portes per a oferir un servei mínim a la ciutadania després de dur-se a terme les labors de desinfecció de cada espai d’aquesta instal·lació. Es podran realitzar préstecs i devolució de llibres. De la mateixa manera, els exemplars retornats es guardaran en bosses hermètiques durant 15 dies com a mesura de prevenció . D’aquesta manera, s’asseguraran que el llibre no està en contacte amb cap persona i evitar possibles contagis. La biblioteca romandrà oberta de dilluns a diumenge, de 10.00 a 14.00.

Recentment, la Biblioteca Pública Municipal de Borriana ha realitzat la seua reobertura el 25 de maig de 9.30 a 14.00, només realitzarà préstec i devolució amb cita prèvia en els telèfons: 964033961 (Només matins) 691674171 (Matins i vesprades de 17.00 a 20.00).

Finalment, la Biblioteca de Benicàssim ha reobert al públic el 27 de maig. Javier Alonso, regidor de Cultura, ens informa que ofereixen els serveis de préstec i devolució de llibres, on es prioritzarà la petició de cita prèvia via email o telèfon. En tot cas no estarà permés usar els ordinadors d’ús públic, no es permetrà l’ús de les condícies, tampoc es gestionaran préstecs interbibliotecaris i no estarà permés l’accés lliure a la col·lecció. Per a això es respectarà la distància de seguretat indicada i serà obligatori l’ús de màscara. Quant als llibres que es retornen, passaran una quarantena de 14 dies abans d’estar disponibles novament per a altres usuaris. Des del departament recomanen consultar en la web el catàleg disponible (https://xlpv.gva.es/cginet-bin/abnetop/O8094/ID7e127a3b?ACC=101) i realitzar la petició o reserva de llibres de forma anticipada a través del correu electrònic biblioteca@benicassim.org. També donen servei telefònic a través del 964300962 extensió 248. L’horari de la Biblioteca Central serà: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i de la Biblioteca Vila Ana: de dilluns a divendres de 10.00 a 13.30.

Si quelcom ens ha acompanyat durant els dies de confinament per la COVID-19 ha sigut la literatura, tant a xiquets i xiquetes com a adults. Submergir-nos entre paraules i històries ha sigut la millor forma d’eixir de casa. A més, esta situació també ha fet que hàgem de repensar i fins a reinventar moltes coses. Entre elles, que arribe el Dia del Llibre i haja que reconvertir el concepte de fira del llibre i portar-ho al món online. I així va ser, institucions i autores/as es van aliar per a poder celebrar la festa de la literatura des de les nostres cases. I un d’estos culpables és l’escriptor castellonenc Miguel Alayrach Martínez.

Conegut en el gènere infantil amb 16 llibres publicats, Alayrach aconseguix que els seus contes connecten amb xiquets i xiquetes a través de trames senzilles i clàssiques que, a més de ser divertides, aconseguixen que confluïsquen ètica i estètica. Entre els seus llibres, destaquen El pet volador (amb el que es va fer amb el prestigiós premi Tombatossals de Literatura Infantil), Lledó la bombera i Pau l’infermer, Lledó la policia i Quin el caixer del súper i, el més recent, publicat en 2020: Qui ha matat el meu peix? Xarrem amb Miguel Alayrach per a analitzar i reflexionar sobre els seus contes i, de pas, conéixer com viu l’escriptor estos dies de confinament i passos cap a la nova normalitat.

>Recentment, t’hem vist molt actiu en les diferents fires del llibre virtuals, com ha sigut esta nova experiència? Què tal ha sigut el feedback per part de la gent?
Realment bé. El sector del llibre, igual que molts altres, ha hagut de reinventar-se durant aquest confinament i les activitats virtuals han sigut una gran eina per a acostar la literatura al públic en general. En el meu cas particular, els xiquets estan reaccionant fenomenal, participant activament en videoconferències en directe o manant-me àudios i vídeos per a preguntar-me curiositats o per a comentar-me que els encanten els meus contes.

“El sector del llibre, igual que molts altres, ha hagut de reinventar-se durant aquest confinament i les activitats virtuals han sigut una gran eina per a acostar la literatura al públic en general.”

Sincerament, en estar tant de temps tancat, em costa bastant escriure, però com sóc un maniàtic de la correcció estic revisant diversos projectes que tinc en marxa per a polir-los al màxim i així, en breu, tindre’ls disponibles per a ser publicats. De totes maneres, no he parat, ja que també estic en contacte amb diversos il·lustradors planificant futurs àlbums infantils.

>En el teu últim conte Qui ha matat el meu peluix? apostes per introduir el gènere negre-còmic, com l’està rebent el públic infantil?
Genial. Abans que començara la pandèmia, allà pel mes de febrer, vaig estar participant en el Festival Castelló Negre donant xarrades i tallers literaris en diversos col·legis i a la Biblioteca Provincial, i l’acolliment del conte va ser increïble. I és que a qualsevol xiquet li encanta ficar-se en la pell d’un detectiu per a intentar resoldre un assassinat, encara que siga d’un peluix, je je, i seguir les pistes fins a trobar al culpable. A més, és una història molt simpàtica que dóna molt joc als xiquets, ja que al final el lector acaba sent més ben investigador que la pròpia protagonista.

>D’on et ve la motivació d’escriure per a xiquets i xiquetes?
És obvi… des de xiquet, jeje. Record ser un gran lector de contes, però, sobretot, m’encantava escoltar històries en aquells cassets dels anys 80. Crec que d’alguna manera ací vaig interioritzar la narrativa infantil. De totes maneres, malgrat que també escric per a adults, la literatura per a xiquets sempre m’ha apassionat, entre moltes raons, perquè té aqueixa fascinació en la versatilitat de l’ús metafòric del llenguatge: buscar el terme exacte per a dir el que no vols dir.

>Per a tu, quina és la màgia de la lectura? Quin tipus de components necessites?
Jo sóc un escriptor de narrativa clàssica, per la qual cosa en els meus contes sempre hi ha una història, ocorre alguna cosa. Respecte molt qualsevol tipus de gènere, però el que pretenc és que, a partir d’una aventura, amb la seua corresponent presentació, nus i desenllaç, emergisca l’emoció en el lector, no que l’emoció siga prioritària i estiga de manera superficial, és a dir, per damunt de la narració.

>A través del personatge que has creat amb Lledó estàs fent que es visibilitzen diverses de les professions que han estat vinculades al rol masculí. Com creus que pot influir aqueixes històries en els menuts i menudes?
L’efecte és sorprenent. Sempre ho comente, mai un xiquet o una xiqueta m’ha preguntat per què la protagonista del conte és una policia o una bombera, l’assumeixen de manera natural; en canvi, sí que molts adults m’ho han plantejat. En el meu cas, no sols em sent amb el deure d’escriure històries entretingudes, també han de tindre una intenció pedagògica que cale el màxim possible, en aquesta ocasió, seria posar en valor la igualtat de gènere.

“Mai un xiquet o una xiqueta m’ha preguntat per què la protagonista del conte és una policia o una bombera, l’assumeixen de manera natural; en canvi, sí que molts adults m’ho han plantejat”.

>Ja són 16 les publicacions que portes com a escriptor, Què t’han fet aprendre durant aquest temps? Alguna és més especial per a tu?
Moltes coses, però dos fonamentals. Primera, que has d’escriure el que a tu t’agrade, amb el que estigues satisfet, ja que el públic infantil és com l’adult (encara que sense diners, je je), és a dir, per a gustos els colors, per la qual cosa no existeix una recepta infal·lible per a crear una història que es convertisca en best seller. I segona, la necessitat de fugir d’infantilismes, de l’ús d’un llenguatge excessivament paternalista. I respecte a si algun conte és més especial per a mi, bo, són tots els meus “fills” així que els vull a tots per igual, encara que el primer (Lledó la bombera i Pau l’infermer) sempre serà el primer…

>Finalment, quin tipus de recomanacions els donaries a tots aqueixos menuts i menudes que et lligen i estan vivint aquesta situació de confinament?
Que lligen, lligen i que tornen a llegir. Just en el precís moment en el qual obrin un llibre, deixen d’estar “tancats”, es van on ells es vulguen anar… La sensació de llibertat que produeix una bona història, una gran aventura, és la més relaxant i tranquil·litzadora en els moments més durs de confinament.

Amb l’entrada en la Fase 1 de la desescalada cap a la nova normalitat, recuperem, entre altres coses, temps fora de casa amb els nostres fills i filles. Així que, de la mateixa manera que ens hem rote el cap per a trobar recursos i ferramentes amb què xiquets i xiquetes pogueren passar el confinament de la millor forma, ara també hem d’explicar-los que tindran queeixir durant un temps determinat, que no podran abraçar els seus amics i que hauran d’aprendre, com estem fent tots, a jugar d’una altra forma.

Hem rebuscat entre la gran quantitat de jocs tradicionals per a xiquets i xiquetes que hi ha, per a fer una selecció d’aquells que són perfectes per a jugar en família i amb els seus amics a l’aire lliure, però, això sí, tenint en compte quelcom que és imprescindible: respectar la distància interpersonal, utilitzar màscares i llavar-nos les mans amb aigua i sabó o gel desinfectant abans i després de jugar (ja que, hi ha elements d’alguns jocs que poden ser compartits).

1. BIRLES

• On es juga: En una zona lliure d’obstacles d’uns 12 metres de llarg per 2 metres d’ample.
• Nombre de participants: Ideal per a 3 persones
• Com es juga / regles bàsiques: El lloc de joc es diu carrer; en un extrem se situa la línia de llançament i a l’altre la zona on es col·loquen les birles, tres davant i tres darrere, en dues files. Totes elles separades per una distància igual a una birla. És un joc de llançament i de precisió i l’objectiu és tirar 5 birles i que 1 quede en peu. La puntuació sol ser un punt per cada birla tombada i quan es tomben 5 de les 6 birles puntuarà el doble. Guanyarà l’equip que més punts sume.* Depenent del territori canviarà la manera de puntuar.

2. CANUT

• On es juga: Zona lliure d’obstacles i plana, on puga mantindre’s el canut sense problemes.
• Nombre de participants: Entre 3 persones.
• Com es juga / regles bàsiques: Per a jugar al canut ens farà falta un tros de canya d’uns 10 o 12 cm de llarg, i damunt es col·locaran 5 xapes. Prèviament haurem dibuixat un cercle o més d’un assignant-los una puntuació. Així que el joc es tracta de derrocar el canut i veure on han caigut les xapes. El que més punts aconseguisca gana.

3. SAMBORI

• On es juga: Una zona on hi haja suficient espai i es puga marcar el sòl amb un guix
• Nombre de participants: Lliure
• Com es juga / regles bàsiques: Per a començar, hem de pintar unes caselles simples i dobles en el sòl, que cadascuna d’elles continga un número, com a mínim ha d’haver-hi 7 números. Una vegada fet el recorregut s’establirà un número de torn on cada jugador/a llançarà una pedra al número que li corresponga per a poder realitzar el recorregut. En les caselles simples s han de passar a peu coix i en les dobles es deixen els dos peus en el sòl, un en cada casella. Això sí, si no s’encerta el tir, o no es fa el circuit bé, o si cau o es trepitja les línies es perd el torn. Guanyarà el primer jugador/al fet que faça el recorregut sense fallades.

4. CIRCUIT DE XAPES

• On es juga: En un lloc pla
• Nombre de participants: Màxim 5 persones
• Com es juga / regles bàsiques: Per a aquest joc es necessita dibuixar un circuit. Una vegada tinguem dibuixat el circuit, cada persona col·loca la seua xapa en la línia d’eixida. A continuació, i per ordre, cadascú colpeja la seua xapa amb l’ungla, intentant fer-la avançar el màxim possible però sense que s’isca del circuit, perquè si això passa, cal tornar a la línia d’eixida. Gana qui abans arribe a la línia de meta.

5. BOLETES

• On es juga: El millor lloc per a jugar és en zona de terra
• Nombre de participants: Ideal per a 3 persones
• Com es juga / regles bàsiques: Aquest és un dels jocs d’habilitat, punteria i precisió més coneguts. Per a començar el joc, el primer de tot és fer un forat en la terra, al qual anomenarem “gua”. Tots els participants llançaran les seues boles des de la mateixa distància i el que aconseguisca introduir-la en el forat començarà a tirar la seua bola contra les altres. Si ho aconsegueix està en disposició de “matar” altres boles que encara no hagen entrat dins del clot. Aquella persona que més boles haja “matat” guanyarà la partida.

El Planetari de Castelló porta quasi tres décades de divulgació científica i activitats relacionades amb l’astronomia i l’espai. Aquest 2020, degut al confinament provocat pel coronavirus, el Planetari ha pogut obrir al públic i celebrar el seu 29é aniversari com correspon… Però des de casa, també volen recordar l’aniversari de tan emblemàtic lloc de la platja del Grau de Castelló.

Han sigut moltes les mostres d’afecte i agraïment rebudes per part de la ciudadania i del propi equip de traballadores i treballadores, i que han fet arribar al Planetari de Castelló. A través de les xarxes socials, han recordat tots aquestos anys de vida d’un espai que ha acollit moltíssimes d’històries, tallers, activitats i projeccions.

A més, el Planetari de Castelló, des del començament del confinament segueix acompanyat al públic infantil des de casa amb la proposta educativa i de divulgació científica en xarxes socials denominada Planetari a Casa. Aquestes sessions inclouen els tallers Planetallers en les quals cada cap de setmana s’explica, mitjançant un vídeo, com construir objectes i fer experiments amb materials domèstics; des de dibuixar el Sol amb aquarel·les o crear el sistema solar amb plastilina.

Finalment, la iniciativa Planetari a Casa també ens porta la música a casa, amb una activitat que tènia prevista per a la celebració del seu aniversari: el concert de la Unió Musical del Grau, i que us compartim el vídeo perquè pugueu gaudir d’aquest concert online:

El confinament a casa per a contindre l’epidèmia del coronavirus (COVID-19) suposa afrontar una situació inèdita per a tothom, però especialment delicada per a alguns col·lectius, com els menors. Estem vivint una crisi sanitària que ens ha enxampat per sorpresa. Però estem preparats psicològicament per a aquesta situació? com podem superar-ho?…

Entrevistem a Pascual Benet, psicòleg, professor, formador, conferenciant i coach amb dilatada experiència en aquestes àrees. Col·labora com a professor en el Màster d’Intel·ligència Emocional i Coaching i en la Càtedra de Mediació Policial de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, entre altres; i és autor del llibre Cent set maneres de despertar. El seu principal objectiu és transmetre la importància, del benestar integral, del treball intel·ligent i la felicitat com a factors clau per a la vida. Parlem amb Benet per a que ens done algunes recomanacions per a tindre una ment sana i ferma durant el confinament.

>Com creus que ens afectarà el fet de no poder eixir al carrer durant tantos dies?
Permeteu-me que conteste a aquesta pregunta tal com va iniciar una vegada un discurs l’escriptor David Foster Vallace: “Hi havia dos peixos joves que nadaven junts quan, de sobte, es van topar amb un peix vell que els va saludar i els va dir: “Bon dia xics. Com està l’aigua?”. Els dos peixos joves van continuar nadant un tros fins que un d’ells va mirar a l’altre i li va preguntar: “Quin dimonis és l’aigua?”. Pense que aquest període de quarantena ens ajudarà a donar valor a l’ aigua, que en sentit metafòric no és una altra cosa que les xicotetes coses que, quan no les tenim, ens adonem de l’importants que són. Com diu Viktor Frankl, psiquiatre i escriptor que va ser internat durant la segona guerra mundial en el camp de concentració alemany Auschwitz: si una persona no pot trobar un sentit al seu sofriment, tendirà a la desesperança, però si és capaç de trobar un sentit a la seua adversitat, pot convertir les seues tragèdies en un assoliment, en una forma de superació. La desesperança és igual a sofriment sense propòsit. En casos de violència i abusos del tipus que sigui dins de la llar i en persones amb una feble o complicada salut física o mental, òbviament, el confinament serà mes dur. En aquest cas necessitaran de tot el suport familiar, social i governamental, en funció de cada cas per suportar.

“Un dels pensaments que més ens pot desestabilitzar és la incertesa del que passarà a curt, mitjà i llarg termini. És aconsellable que posem focus en el que realment depén de nosaltres i imaginem escenaris on aquesta situació que estem vivint acabe”

>En un post teu expliques com podem canviar una emoció, que no és una altra cosa que una reacció neurofisiològica enfront d’un estímul… Com fer-ho?
El que dic exactament és que, per a canviar un comportament, el primer que hem de fer és canviar l’emoció que sosté aqueix comportament. Si ens proposem canviar simplement com a propòsit de bona intenció, no ho farem; per a mostra els propòsits que fem a final de cada any que duren dues setmanes, en el millor dels casos. Com aconseguim canviar una emoció que sosté un comportament? O bé sabent que hem de canviar-la perquè és una qüestió de vida o mort, perquè si no ho fem ocorrerà alguna cosa pitjor o perquè si ho fem obtindrem un bon benefici. I tot aquest canvi el sustenta un canvi de pensament, el qual s’inicia mitjançant acte reflexions internes i, a vegades, amb ajuda de professionals de l’àrea de la salut. Per això, donar consells a uns altres perquè canvien, sota el meu punt de vista i llevat que sigues una referència per a l’altre i l’altre estiga en un moment personal de canvi, tenen poca utilitat.

“El canvi d’emoció l’aconseguirem a força de desmuntar les creences limitants que el mantenen, prenent consciència de les evidències positives del canvi i amb molta voluntat i sentint el reforç positiu d’aquest canvi”

>Quins símptomes ens poden mostrar que el confinament ens pot estar afectant psicològicament?
Els símptomes del confinament depenen de la personalitat de cadascun, però podem enumerar-los: tristesa, estrés, enuig, irritabilitat, avorriment, frustració, cansament… En cas de sentir-nos així, el que hem de fer és identificar-los i comunicar-los, però de manera que no agreugen la situació amb les persones que vam convindre. Per a neutralitzar aquestes emocions hem de recolzar-nos en coses que ens facen sentir bé i, com a éssers socials que som, el comunicar-nos amb persones per mitjà de les noves tecnologies pot alleujar aquestes emocions desagradables, intentant finalitzar les converses amb un to optimista i positiu. No hem de preocupar-nos si algun familiar necessita tindre els seus moments de silenci i no dir res, el silenci és molt útil per a reflexionar i no és sinònim d’estar malament, sempre que aquestas conducta siga una conducta habitual en major o menor mesures en ella o ella.

>I què hauríem de fer en cas de sentir-nos així?
Perquè no ens afecte negativament el confinament dependrà: de les nostres estratègies d’afrontament, la imaginació en positiu, la paciència respecte a l’altre i de fer-nos responsables de quines coses hem de millorar perquè la convivència siga sostenible; de quins hàbits hauré de reorientar per a adaptar-me a aquesta situació, de quant actiu seré amb les mostres de solidaritat des de la nostra aportació personal quedant-nos a casa, del flexible que seré amb les meues rutines i de ser conscients de què hi ha moments que estaré millor i moments pitjor, entre altres coses.

>Xiquets i xiquetes veuen com el dia a dia s’ha transformat, potser sense comprendre bé el que està succeint. Com han de manejar la situació pares i mares? Canvien les normes, com organitzar el temps, quina informació donar-los…?
La particularitat dels xiquets i xiquetes, en funció de l’edat, és que no comprenen amb la mateixa precisió que els pares el que ha ocorregut, per això hem d’explicar-ho amb un llenguatge apropiat per a ells: contes, jocs… Cal comentar-los les coses amb la major naturalitat possible en funció del seu grau de comprensió. Si no els informem, completaran la informació amb la seua imaginació. Els i les més xicotetes imitaran els nostres comportaments i si ens veuen tranquils, estaran tranquils i si ens veuen nerviosos, estaran nerviosos, per la qual cosa ara és millor moment per a predicar amb l’exemple. Si els fem participes amb il·lusió d’algunes de les nostres rutines ho veuran com una cosa bona. Si programem rutines junts, com cuinar, jugar, estudiar, llegir, ordenar… Afavorirà la nostra relació amb ells. Si veuen que nosaltres no eixim de casa ho acceptaren com una cosa normal, encara que no els agrade, i si trauen el cap per la finestra i veuen que no hi ha ningú al carrer, ho acceptaren com una cosa normal, sense oblidar-nos de la seua naturalesa dinàmica. Respecte a les normes de convivència han de ser les mateixes de sempre.

“És important escoltar als xiquets/es, sobretot als adolescents. Encara que opinen de manera diferent a nosaltres, això no implica que no estiguen preocupats pel que ocorre”

>Per a totes aquelles persones que durant els pròxims dies tenen que teletreballar des de les seues cases quines recomanacions els donaries?
Per als que tenen que teletreballar hauran de buscar un espai tranquil, i sempre dic en funció de les possibilitats de la llar en aquesta situació transitòria. Si no troben un espai oportú, igual han de buscar un horari en el qual puguen tindre mes tranquil·litat. Si hi ha menuts i menudes, i ho comprenen, podem aprofitar les hores d’estudi per a teletreballar o les hores en què facen activitats de manera autònoma i no precisen de la nostra atenció. És important comunicar a la família la importància de teletrebajar i la necessitat d’estar en contacte amb les seues empreses, proveïdors, clients, pacients….

>És important tindre una rutina?
A les rutines hem d’incorporar un punt de flexibilitat, igual que faríem si no estiguérem confinats. Rutina no oblidem que significa tindre una ruta o camí marcat que ens ajuda a aconseguir el que pretenem.

>Quant creus que pot aguantar la nostra ment aquest estat de confinament?
Hi ha persones que per diversos motius, normalment en contra de la seua voluntat, romanen reclosos anys i anys, la qual cosa pot provocar seqüeles psicològiques en major o menor mesura en funció de les estratègies i recursos psicològics que tinguen per a superar el seu dia a dia. Les característiques, sota el meu punt de vista, d’aquest confinament pel coronavirus excepte les excepcions que he enumerat a l’inici de l’entrevista, són característiques que fan d’aquest confinament un confinament en major mesura suportable. Estem en el nostre entorn familiar i amb les nostres coses; en definitiva, estem confinats en un lloc que és com una extensió nostra, ja que és en la gran majoria dels casos, un espai que hem triat i preparat per a viure. Estem amb les persones amb la qual convivim habitualment, pel que no hem d’adaptar-nos a ells ni viceversa. L’estar confinat a nivell nacional, i fins i tot internacional amb excepcions en alguns països, és una variable que ens ajuda a acceptar aquesta situació, perquè no ens sentim sols ni marginats sobre aquest tema. El tindre motius i informació, que podem compartir o no, però sota el paraigua de previndre i solucionar com més prompte millor d’aquesta situació, també ajuda a portar millor aquest confinament.

“El nostre repte serà que, el que aprendrem, el recordem tota la vida, ens servisca per a canviar i sapiem transmetre els nostres errors a les noves generacions perquè no es tornen a donar”

>Per a acabar, quines recomanacions ens donaries per a fer més suportables els pròxims dies?
Les recomanacions que us donaria són les que jo m’aplique des del primer dia de confinament i de moment em són útils, sota el pensament: traure avantatge d’aquesta situació.

• M’alce a la meua hora habitual, dedique temps a planificar el meu dia com cap a abans d’aquesta crisi, incloent aquelles tasques de cures i atenció a nivell familiar que abans no tenia en el meu dia a dia, donant prioritat al que depén de la meua. Sóc afortunat de tindre una finestra oberta al món que és internet.
• Em centre en el que vull fer hui durant tot el dia i no en el que m’agradaria fer si la situació fóra diferent. Anote, escric, apunte 7 coses que puc fer hui i si quan vaig per la quarta no se m’ocorre cap més, continue pensant.
• Bec molta aigua, alleuja la fatiga perquè elimine més toxines i millore el meu sistema immunològic, entre altres coses. Quan em canse de l’aigua, bec tes.
• Em proveïsc una vegada per setmana de les meues necessitats primàries amb normalitat, sent la meua rutina respecte als menjars l’habitual, tractant de no excedir-me ja que en estar a casa la meua vida és més sedentària.
• Mantinc comunicacions via whatsapp o telèfon amb amics i familiars, encara que siga un moment per a saludar-los o preguntar-los com estan.
• M’informe de tant en tant per a veure com evolucionen els esdeveniments, sense dramatitzar, pensant amb serenitat com m’afecta el que escolte i què puc fer sobre aquest tema. I el que puc fer, ho faig.
• Dedique temps a activitats que em relaxen i a pensar que estic aprenent de tot això.
• Me’n vaig a dormir a la mateixa hora que ho feia habitualment.

L’art sempre ha sigut un bàlsam per a moltes situacions excepcionals i servix com una mirada sobre el que ens rodeja i ocorre. Xarrem amb la il·lustradora castellonenca Verónica Fabregat, també autora de la imatge de diversos projectes i campanyes culturals (IVC, Adona’T, Fira de Teatre Breu La Ravalera) i responsable d’haver-li donat vida a Doña Rollos en la publicació Manual de resolució de problemes en cinc passos, entre altres projectes. En Instagram la trobem com @aticopuerta14, on està aprofitant la quarantena per a: “Treure quelcom bo: dibuixe tots els dies”; així que aprofitem perquè ens done algunes idees sobre què poden fer xiquets i xiquetes a casa per a despertar la seua creativitat i imaginació a través de l’art.

>Quin paper té l’art en aquesta situació de confinament?
Amb aquesta pregunta, em ve al cap el llibre Frederick de Leo Lionni; és un clàssic de la literatura infantil dels anys 60. En aquest llibre, una família de ratolins de camp malda per recollir provisions per a l’hivern, tots excepte Frederick, que no treballa. Quan li pregunten per què, diu que està recollint colors i raigs de sol. Els altres ho miren de reüll, no sabem molt bé si pensen que és un vague o li respecten; però en la meitat de l’hivern, quan porten molt temps en el cau tancats, les provisions comencen a fallar i tenen gana i fred, Frederick inventa per a ells històries i poesies fetes amb aquells colors i raigs de sol. Els ratolins senten menys gana i menys fred, i entenen que la seua labor poètica també havia sigut imprescindible per a passar la cruesa de l’hivern. Fa dies que pense en aquest llibre com a metàfora del paper de l’art en aquesta situació.

“Aquesta situació és tan estranya i tan contradictòria que hi ha molt de sobre el que reflexionar”

>Quin tipus d’il·lustracions estàs realitzant durant aquests dies?
Estic treballant en una sèrie d’il·lustracions/collage/objecte, no se molt bé com definir-les, basades en xicotetes cases de fusta: aquestos dies, la casa representa la nostra nova individualitat. Aquesta situació em sembla tan estranya i tan contradictòria… Crec que hi ha molt de sobre el que reflexionar.

>Doña Rollos és una sèrie il·lustrada que fas per a la revista infantil Revista ¡La Leche! Ens pots comptar qui és aquesta dona tan característica?
En llenguatge col·loquial diríem que Doña Rollos es menja molt el cap” Els pensaments li superen, s’apoderen d’ella. Però té també una part bona, arriba un moment que diu: Basta!, i es proposa traure una cosa bona d’això; i sempre fa una cosa positiva amb el ‘rotllo’ que té al cap en eixe moment. >Les teues il·lustracions estan repletes de naturalitat i senzillesa, i és per això que t’han portat a treballar per a molts projectes infantils. Com podem motivar a xiquets i xiquetes a crear les seues pròpies il·lustracions?
Els xiquets i xiquetes dibuixen de manera natural, i els adults que dibuixem tenim molta enveja de com ho fan: amb espontaneïtat, sense complexos, amb una seguretat enorme… Només cal propiciar el moment per al dibuix, ells fan la resta.

>Algunes idees artístiques per a fer en família?
En aquesta situació en la qual ens trobem és difícil donar consells, però, si podem triar d’entre les mil idees que trobem en internet, estaria bé proposar-los aquelles més lliures i obertes, que es basen en el dibuix com a expressió personal o que potencien la seua imaginació. Algunes idees: el joc de “Els cadávers exquisits” pot ser molt divertit o també dibuixar els seus propis joguets, com puzles o memory cards, que després puguen utilitzar.

“Els menuts i menudes dibuixen de manera natural, i els adults que dibuixem tenim molta enveja de com ho fan”

>I per últim, quin serà el teu pròxim projecte?
Aquesta situació ha paralitzat bastant les coses a nivell treball, encara així, estic treballant en l’última tira de Doña Rollos… I dic última, perquè la Revista ¡La leche! es deixarà d’editar després d’aquest últim número; una llàstima!. La part bona és que tinc temps per a abordar alguns projectes personals, dels que es queden al calaix.

_foto de portada: la il·lustradora Verónica Fabregat en el seu estudi, per Juan Vicent.

Des de la Conselleria d’Educació ens han marcat unes pautes de com ha de ser aquest període. A l’Educació Secundària (ESO) i Formació Professional els fan usar una plataforma que ja existia abans: Aulas, que és com un aula virtual on es poden realitzar activitats i penjar recursos. No obstant això, en Primària, per a no saturar aquesta plataforma, ens han dit que hem de limitar-nos a usar la pàgina web del centre on tenim un recurs que es diu Mestre a Casa, i cada mestre i mestra tenim un blog.

> I què passa amb l’alumnat que no disposen d’un ordinador o d’internet?
La meua escola és un centre on hi ha un alumnat de famílies migrants, amb un nivell adquisitiu molt baix. Des del primer moment vaig pensar que en totes les propostes que havia d’oferir no fóra necessari usar les tecnologies. Sempre he tingut clar que no tots els alumnes tenen accés a internet, per tant en l’educació pública hem d’evitar al màxim aquesta bretxa digital que hi ha, sobretot en les famílies més pobres. Per això, les meues propostes només necessiten un paper i un llapis per a pensar i divertir-se, per a reflexionar de diferents coses que, quan estem a casa o en el dia a dia, no ens fixem. Ara és un moment per a reflexionar i continuar aprenent coses.

> Què opines dels deures a casa?
Les famílies s’estan queixant perquè se’ls estan demanant moltes tasques i és una situació molt complicada. Ja és suficient el problema en el qual estem ara mateix, com per a haver de posar un problema més a estar a casa tot el dia pendent de si compleixen o no. Per a mi és una situació que volia evitar de totes les maneres possibles, per tant, he posat unes propostes diferents, perquè, per damunt de tot, està la salut mental dels xiquets i xiquetes i de la seua família.

>Quines són les activitats que has preparat per a seguir el curs?
Sóc especialista de música i arts plàstiques, pel que he pensat que facen el que més els abellisca i puguen fer. Sobretot que tinguen com a objectiu passar-s’ho bé i tindre una bona convivència amb la família. Crec que és un moment en el qual és molt necessari tot això.

“És necessari que hi haja un bon ambient a casa, ja que han de passar moltes hores junts, i una bona organització, amb un horari on estiga inclòs ajudar a fer les tasques de la casa”

>Com s’estableix una rutina per als xiquets/es a casa? Què han de fer les famílies per a que aquesta aturada no siga un descontrol?
És necessari que hi haja un bon ambient a casa, ja que han de passar moltes hores junts, i es necessita una bona organització, amb un horari on estiga inclòs ajudar a fer les tasques de la casa. És un moment ideal perquè aprenguen. Són moments per a fer coses junts, en la mesura del possible, ja que hi ha moltes famílies que tenen que teletrabajar i encara és més complicat.

>Quins jocs educatius es poden proposar perquè no s’avorrisquen?
Entre les activitats que propose, està crear un fanzine i emplenar-ho amb un catàleg de monstres. També es pot dissenyar una baralla de cartes, i que en cadascuna d’elles hi haja un pas de coreografies, després ordenar-lo i inventar-se un ball amb alguna cançó que els agrade. O aprendre a fer jocs de mans, com els que hem jugat tota la vida al pati i que es canta una cançó. Són jocs que són divertits que fan treballar molt el cervell. Una altra proposta és que facen un diari del que està passant en aquesta situació de confinament, que apunten les seues sensacions i com s’estan sentint. És una manera de tindre un record i pot ajudar a verbalitzar totes aquestes preocupacions que tenen tant els adults com els xiquets.

>I alguns jocs relacionats amb la música?
Al meu alumnat els he animat a telefonar als seus avis o familiars, i que els pregunten quin tipus de música o quines cançons escoltaven quan eren jóvens. Una excusa per a posar als més xicotets de la casa en contacte amb els seus familiars i una manera d’investigar les músiques i els estils que no escolten ni per la televisió ni per la ràdio. A més, si tenen algun instrument a casa, que intenten començar a tocar-lo: un ukelele, una guitarra, un piano… Simplement buscant una cançó que tinga dos concordes, que siga senzilla i puguen aprendre.

> Finalment, també estàs actiu en xarxes socials amb el compte La motxilla d’Alan Lomax, en ella comparteixes projectes educatius que realitzes en el teu col·legi. Com, per exemple, el projecte Fan què: en què consisteix? 
Aquest projecte forma part del programa #ResistènciesArtístiques del qual està dins de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana en el qual vénen uns artistes a l’escola per a dur a terme un projecte. En el nostre cas han vingut María Zaiz i Marta Pérez, fotògrafes i artistes de collage, amb elles hem realitzat un projecte centrat en un fanzine que ha constat de 10 sessions i hem creat collage amb text i imatges amb diferents tècniques. Ara, amb el confinament, hem preparant una proposta online compartida en xarxes perquè la gent s’anime a fer el seu propi fanzine.

Les arts escèniques a Castelló comencen a reprendre la seua activitat amb la represa de l’Escola Municipal de Teatre de Castelló (EMTC), que s’ha interromput per la crisi sanitària. Això sí, ho fa de forma online per a les persones que ja estaven inscrites. Aquesta notícia se suma a l’anunci de l’estrena online la pel·lícula Nada Será Igual en Los40.

Víctor Antolí, director de l’EMTC, s’encarrega de dirigir les classes des de casa, perquè menuts i menudes i joves continuen desenvolupant-se emocional i personalment i gaudint dels beneficis que tenen les tècniques teatrals i de l’expressió corporal. De la mateixa manera, l’alumnat conserva els mateixos horaris i les mateixes dinàmiques de treball que es van marcar al començament del curs fins a la seua finalització, que està previst siga el 30 de juny. Així doncs, l’EMTC manté cinc cursos de diversos nivells: art dramàtic per a públic infantil, del qual existeixen dos cursos; dos cursos d’interpretació per a joves i adults de primer i segon nivell i un altre d’introducció a l’art dramàtic per a públic infantil. “Els alumnes estan molt contents, tant els pares com els xiquets“, ens conta Antolí. D’igual forma, l’escola de teatre està aprofitant el confinament per a oferir-los tècnica d’actuació a través d’escenes de teatre que, posteriorment, es gravaran i ho veuran en classe (online) per a donar-se feedback entre tots.

La pedrera actoral de Castelló també ha estat d’estrena cinematogràfica. Víctor Antolí també està al capdavant de la pel·lícula Nada será igual, que, recentment, amb motiu del 2 de maig (Dia internacional Contra l’Assetjament Escolar), es va estrenar de manera online a través de la web Los40 i YouTube. “En una setmana hem tingut més de 40.000 visualitzacions i hem rebut molt de suport per part de molts artistes. A més es va fer un programa especial Del 40 al 1, capitanejat per Toni Aguilar i animant a la gent a veure la peli”, explica Víctor. Amb aquest treball audiovisual es pretén conscienciar als joves contra l’assetjament escolar, a través de personatges de ficció sobre la realitat d’assetjament que alguns joves viuen en el seu dia a dia i denunciar el silenci còmplice del seu entorn. Ara, el següent objectiu és llançar una fase de “Punt de suport”, crear una xarxa de punts de suport entre els joves, que siga la xarxa més gran del món. En definitiva, amb aquestes accions es pretén enviar un missatge alt i clar a la societat: el problema de l’assetjament escolar és ací fóra i hem de solucionar-lo entre tots.