Miguel Alayrach (escriptor): “La sensació de llibertat que produeix una bona història és la més tranquil·litzadora en els moments més durs de confinament”

1

Si quelcom ens ha acompanyat durant els dies de confinament per la COVID-19 ha sigut la literatura, tant a xiquets i xiquetes com a adults. Submergir-nos entre paraules i històries ha sigut la millor forma d’eixir de casa. A més, esta situació també ha fet que hàgem de repensar i fins a reinventar moltes coses. Entre elles, que arribe el Dia del Llibre i haja que reconvertir el concepte de fira del llibre i portar-ho al món online. I així va ser, institucions i autores/as es van aliar per a poder celebrar la festa de la literatura des de les nostres cases. I un d’estos culpables és l’escriptor castellonenc Miguel Alayrach Martínez.

Conegut en el gènere infantil amb 16 llibres publicats, Alayrach aconseguix que els seus contes connecten amb xiquets i xiquetes a través de trames senzilles i clàssiques que, a més de ser divertides, aconseguixen que confluïsquen ètica i estètica. Entre els seus llibres, destaquen El pet volador (amb el que es va fer amb el prestigiós premi Tombatossals de Literatura Infantil), Lledó la bombera i Pau l’infermer, Lledó la policia i Quin el caixer del súper i, el més recent, publicat en 2020: Qui ha matat el meu peix? Xarrem amb Miguel Alayrach per a analitzar i reflexionar sobre els seus contes i, de pas, conéixer com viu l’escriptor estos dies de confinament i passos cap a la nova normalitat.

>Recentment, t’hem vist molt actiu en les diferents fires del llibre virtuals, com ha sigut esta nova experiència? Què tal ha sigut el feedback per part de la gent?
Realment bé. El sector del llibre, igual que molts altres, ha hagut de reinventar-se durant aquest confinament i les activitats virtuals han sigut una gran eina per a acostar la literatura al públic en general. En el meu cas particular, els xiquets estan reaccionant fenomenal, participant activament en videoconferències en directe o manant-me àudios i vídeos per a preguntar-me curiositats o per a comentar-me que els encanten els meus contes.

“El sector del llibre, igual que molts altres, ha hagut de reinventar-se durant aquest confinament i les activitats virtuals han sigut una gran eina per a acostar la literatura al públic en general.”

Sincerament, en estar tant de temps tancat, em costa bastant escriure, però com sóc un maniàtic de la correcció estic revisant diversos projectes que tinc en marxa per a polir-los al màxim i així, en breu, tindre’ls disponibles per a ser publicats. De totes maneres, no he parat, ja que també estic en contacte amb diversos il·lustradors planificant futurs àlbums infantils.

>En el teu últim conte Qui ha matat el meu peluix? apostes per introduir el gènere negre-còmic, com l’està rebent el públic infantil?
Genial. Abans que començara la pandèmia, allà pel mes de febrer, vaig estar participant en el Festival Castelló Negre donant xarrades i tallers literaris en diversos col·legis i a la Biblioteca Provincial, i l’acolliment del conte va ser increïble. I és que a qualsevol xiquet li encanta ficar-se en la pell d’un detectiu per a intentar resoldre un assassinat, encara que siga d’un peluix, je je, i seguir les pistes fins a trobar al culpable. A més, és una història molt simpàtica que dóna molt joc als xiquets, ja que al final el lector acaba sent més ben investigador que la pròpia protagonista.

Castello negre

>D’on et ve la motivació d’escriure per a xiquets i xiquetes?
És obvi… des de xiquet, jeje. Record ser un gran lector de contes, però, sobretot, m’encantava escoltar històries en aquells cassets dels anys 80. Crec que d’alguna manera ací vaig interioritzar la narrativa infantil. De totes maneres, malgrat que també escric per a adults, la literatura per a xiquets sempre m’ha apassionat, entre moltes raons, perquè té aqueixa fascinació en la versatilitat de l’ús metafòric del llenguatge: buscar el terme exacte per a dir el que no vols dir.

>Per a tu, quina és la màgia de la lectura? Quin tipus de components necessites?
Jo sóc un escriptor de narrativa clàssica, per la qual cosa en els meus contes sempre hi ha una història, ocorre alguna cosa. Respecte molt qualsevol tipus de gènere, però el que pretenc és que, a partir d’una aventura, amb la seua corresponent presentació, nus i desenllaç, emergisca l’emoció en el lector, no que l’emoció siga prioritària i estiga de manera superficial, és a dir, per damunt de la narració.

>A través del personatge que has creat amb Lledó estàs fent que es visibilitzen diverses de les professions que han estat vinculades al rol masculí. Com creus que pot influir aqueixes històries en els menuts i menudes?
L’efecte és sorprenent. Sempre ho comente, mai un xiquet o una xiqueta m’ha preguntat per què la protagonista del conte és una policia o una bombera, l’assumeixen de manera natural; en canvi, sí que molts adults m’ho han plantejat. En el meu cas, no sols em sent amb el deure d’escriure històries entretingudes, també han de tindre una intenció pedagògica que cale el màxim possible, en aquesta ocasió, seria posar en valor la igualtat de gènere.

“Mai un xiquet o una xiqueta m’ha preguntat per què la protagonista del conte és una policia o una bombera, l’assumeixen de manera natural; en canvi, sí que molts adults m’ho han plantejat”.

>Ja són 16 les publicacions que portes com a escriptor, Què t’han fet aprendre durant aquest temps? Alguna és més especial per a tu?
Moltes coses, però dos fonamentals. Primera, que has d’escriure el que a tu t’agrade, amb el que estigues satisfet, ja que el públic infantil és com l’adult (encara que sense diners, je je), és a dir, per a gustos els colors, per la qual cosa no existeix una recepta infal·lible per a crear una història que es convertisca en best seller. I segona, la necessitat de fugir d’infantilismes, de l’ús d’un llenguatge excessivament paternalista. I respecte a si algun conte és més especial per a mi, bo, són tots els meus “fills” així que els vull a tots per igual, encara que el primer (Lledó la bombera i Pau l’infermer) sempre serà el primer…

>Finalment, quin tipus de recomanacions els donaries a tots aqueixos menuts i menudes que et lligen i estan vivint aquesta situació de confinament?
Que lligen, lligen i que tornen a llegir. Just en el precís moment en el qual obrin un llibre, deixen d’estar “tancats”, es van on ells es vulguen anar… La sensació de llibertat que produeix una bona història, una gran aventura, és la més relaxant i tranquil·litzadora en els moments més durs de confinament.

Be Sociable, Share!

Noticies relacionades recents

Deixa un comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps necessaris estan marcats *

He llegit i accepte l' avis legal

Pots consultar el tractament que fem de les teues dades i la forma d'exercitar els teus drets en la nostra Política de Privadesa

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Be Sociable, Share!