Un plat tan senzill com a atractiu, tant per als ulls com per al paladar. Una proposta molt fàcil de fer, perfecta perquè siguen ells i elles qui prenguen el control de la cuina i amb la qual aconseguirem un resultat molt vistós i divertit.

En aquest cas ens inspirem en un conegut personatge del cinema, la Pantera Rosa, per a donar forma a una amanida gens convencional i molt exòtica. El protagonista d’aquesta recepta és el cous cous, combinat amb els complements perfectes perquè aquesta Pantera Rosa estiga deliciosa. La millor excusa perquè proven nous sabors (i voldran repetir).

Ingredients:

• Cous cous

• Remolatxa cuita

• 200gr de cigrons

• Formatge feta (a daus)

• 100gr d’anacards

• Menta

·

I el més senzill d’aquesta recepta? La seua preparació!

1. Coure el cous cous (seguir les instruccions del paquet)
2. Una vegada cuit, afegir la resta d’ingredients (no importa l’ordre) i barrejar fins que aparega el color rosa
3. I, finalment, afegir unes fulles de menta picades al gust

_Recepta de Julia Martínez Faubell

Heu provat alguna vegada les petxines farcides de marisc? Doncs els canelons de carbassó que us proposem avui tenen molt a veure amb aquest plat. El seu interior, com el de les petxines farcides, està elaborat amb lluç, marisc, ceba i beixamel. La diferència es troba en el carbassó que envolta aquesta barreja i que li dóna l’aparença d’un caneló i, per descomptat, en els ingredients que s’utilitzen per a la seua elaboració: frescos i sense conservants. Es tracta d’un plat diferent i que agrada tant a grans com a menuts. Així que disfruteu d’aquesta recepta per a xiquets en la nostra secció de ciuna divertida.

• 100 grams de ceba tendra (l’equivalent a una ceba mitjana)
• 40 grams d’alls tendres (unes 4 unitats d’aquesta verdura)
• 100 grams de bolets
• 250 grams de llagostins
• 500 grams de carbassó (una peça gran d’aquesta verdura)
• 250 grams de lluç
• 40 grams de mantega
• 80 grams de farina
• 500 mil·lilitres de llet
• 10 mil·lilitres de vi blanc (1/2 de tassa de cafè)
• Oli, sal i pebre
• Motlles de silicona amb forma allargada

L’elaboració d’aquest plat no és complexa, però sí requerirà de més temps de l’habitual a la cuina: una hora aproximadament. El primer que haurem de fer és rentar i tallar la ceba i l’all a daus petits, no superiors als 1 centímetre. Després netejarem i assecarem els bolets i les picarem de la mateixa mida que els altres ingredients.

Un cop llestes les verdures, ens centrarem en el lluç i els llagostins: els retirarem i els tallarem a daus xicotets, similars a les de la ceba, els alls i els bolets. Acabada aquesta tasca, procedirem a cuinar els aliments. Per a això, posarem una cullereta d’oli d’oliva a escalfar en una paella de base ampla i, un cop assolida la temperatura idònia, afegirem la ceba. Quan estiga picada, afegirem els alls tendres i, un cop tous, introduirem els bolets. Deixarem que deixen anar tota l’aigua i adquireixen una tonalitat daurada i, llavors, afegirem el lluç i els llagostins a la barreja, sofregirem i abocarem el vi blanc. Quan l’alcohol s’hagi evaporat, salpebrem, extraurem el sofregit del foc i reservarem fins que la beixamel estigui a punt.

Amb l’interior dels canelons gairebé llestos, rentarem i tallarem el carbassó a làmines fines ajudant-nos d’una mandolina i folrarem els motlles de silicona amb ells, intentant que no quede cap zona sense cobrir.

Després de folrar els motlles, haurem de centrar-nos en la beixamel. Posarem a fondre la mantega en un cassó i, quan estigui líquida, espolvorearemos la farina i deixarem coure a foc lent, controlant que la barreja no es cremi. Passats cinc minuts, abocarem la llet i, amb ajuda d’una vareta, lligarem fins que la barreja adquireixi la textura de la beixamel.

Llavors, salpebrarem, reservarem una part d’aquesta barreja en un recipient i continuarem treballant l’altra fins que espesseixi prou com per aglutinar tots els ingredients. Un cop adquirida aquesta textura, la barrejarem amb la verdura i disposarem a l’interior dels carbassons. Tancarem els canelons, els segellarem amb ajuda d’escuradents escuradents si és necessari i enfornarem a 180º uns 10 minuts, prou perquè el carbassó es cuini.

Passat aquest temps, extraurem del forn, desmotllarem els canelons en els mateixos plats on els servirem i els banyarem amb la beixamel que, prèviament, hem reservat.

1. Rentar la ceba i els alls tendres i tallar-los a daus xicotets, de mida similar.

2. Netejar els bolets, assecar i tallar del mateix gruix que els alls i la ceba.

3. Extreure la pell dels llagostins i el lluç i tallar aquests aliments a daus xicotets.

4. Escalfar una cullerada d’oli d’oliva en una paella. Afegir la ceba i, un cop picada, fer el mateix amb l’all. Després, afegir els bolets i, quan adquireixin una tonalitat daurada, sofregir els llagostins i el lluç i abocar el vi blanc. Quan l’alcohol s’evapore, retirar la barreja del foc i reservar.

5. Rentar el carbassó i tallar en làmines fines.

6. Folrar els motlles amb el carbassó i reservar.

7. Escalfar mantega en una paella i, un cop fosa, escampar la farina. Coure a foc lent durant 5 minuts i abocar la llet. Quan adquirisca la textura de la beixamel, reservar una part per banyar els canelons. Continuar treballant l’altra amb ajuda d’unes varetes i, un cop espessa, barrejar amb el sofregit de verdures i peix. Farcir els canelons amb aquesta salsa.

8. Tancar els canelons i, si cal, segellar amb escuradents escuradents. Posar al forn que prèviament haurem escalfat a 180º i coure durant 10 minuts. Passat aquest temps, extreure, desmotllar i banyar amb la beixamel que, anteriorment, havíem reservat.

]]> http://www.espaimenut.com/CA/2021/01/canelones-de-calabacin-rellenos-de-merluza-y-langostinos-una-receta-que-gusta-a-todos/feed/ 0 http://www.espaimenut.com/CA/2020/03/ternera-stroganov-tradicion-rusa-en-el-plato/ http://www.espaimenut.com/CA/2020/03/ternera-stroganov-tradicion-rusa-en-el-plato/#comments Thu, 12 Mar 2020 19:41:08 +0000 http://www.espaimenut.com/?p=13588 Segueix llegint →]]>

Segons expliquen, la vedella Stróganov –o Stroganoff, com es coneix en el nostre país- li deu el seu nom a Pável Aleksándrovich Stróganov, el comte per al qual va treballar el cuiner que la va idear. Lamentablement, del seu artífex no sabem molt més. Ni el seu nom ni el seu cognom ni la seua trajectòria. El que sí sabem és que la seua recepta va tenir tant èxit a Rússia que va obtenir el primer lloc en una competició culinària de Sant Petersburg i que avui, tres segles després de la seua creació, segueix sent un plat de culte en la gastronomia d’aquest país. En la internacional, també. De no ser així no estaríem parlant d’aquesta carn banyada en crema agra i xampinyons i, sobretot, no la recomanaríem ací. És un plat que triomfa allà on va, tant pel seu sabor com per la seua fàcil elaboració. I, clar, als xiquets els encanta.

• 500 gr. Rellom de vedella en daus.
• 100 gr. Ceba (l’equivalent a una ceba mitjana).
• 300 gr. Xampinyó.
• 20 gr. Farina.
• 60 gr. Mantega.
• 1 cullerada Tomaca concentrada.
• 250 ml. Brou de carn.
• 300 ml. Crema agra o, en defecte d’açò, nata.
• 60 ml. Vi blanc (la recepta original inclou vi negre en comptes de blanc)
• Sal i pebre.

Elaborar la vedella Stróganov ens portarà menys temps que pronunciar aquest nom correctament. El primer que haurem de fer és enfarinar els daus de vedella, posar a calfar una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió i, quan aquesta s’haja fos, afegir la carn, salpebrar-la i segellar-la. Una vegada llesta, extraurem del foc i, en la mateixa olla que hem utilitzat per a daurar la vedella i amb l’objectiu d’aprofitar el suc que ha soltat durant la cocció, abocarem el brou, deixarem coure uns minuts i reservarem el líquid en un bol.

Després de retirar el brou del foc, posarem a fondre la resta de mantega en l’olla de pressió i, una vegada dissolta, afegirem la ceba i deixarem sofregir. Després, agregarem el xampinyó i, quan estiga daurat, abocarem el vi i deixarem evaporar l’alcohol. Serà llavors quan afegim el brou, la tomaca concentrada i la vedella i courem tots els ingredients en l’olla de pressió durant 15 minuts.

Passat aquest temps, destaparem, agregarem la crema agra a la mescla i deixarem coure fins que espessisca. Quan adquirisca una textura més consistent, apagarem el foc, rectificarem de sal i emplatarem. Si així ho desitgem, podem acompanyar la vedella Stróganov amb arròs blanc o pasta.

1. Fondre una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió, afegir els daus de vedella que prèviament haurem enfarinat i salpebrat, segellar i reservar.

2. Abocar el brou en la mateixa olla on hem segellat la vedella i deixar coure uns minuts, fins que haja absorbit el suc de la carn. Reservar en un bol, juntament amb el vi blanc i la tomaca concentrada.

3. Fondre la resta de mantega en l’olla de pressió, agregar la ceba i deixar sofregir.

4. Incorporar els xampinyons i, una vegada daurats, abocar el vi blanc i deixar evaporar l’alcohol. Afegir el brou, la tomaca i la vedella, tapar l’olla i deixar coure uns 15 minuts. Passat aquest temps, destapar, agregar la nata i coure fins que aquesta espessisca.

Ens fiquem en la cuina amb un plat senzill, però molt original. I, com? Redissenyant el concepte d’un plat de macarrons. Moltes vegades ens succeeix que els menjars se’ns fan repetitives, i sembla que setmana després de setmanes estem menjant sempre el mateix. Una bona manera d’acabar amb l’avorriment del menjar i de seguir prenent aliments necessaris, com en aquest cas la pasta, és agafar aquestes receptes i fer una volta.

En aquest cas anem a convertir un plat de macarrons en un divertit i original pastís de macarrons.

Ingredients:

• 500gr de macarrons grans
• Salsa de tomaca
• Formatge especial per a gratinar

Ingredients.

A continuació vos expliquem pas a pas com donar forma al pastís de macarrons:

1. Bullir la pasta al dente. Després, col·locar els macarrons en vertical en un motlle de pastís, de manera que els forats dels macarrons quedin cap amunt.

2. Abocar la sala de tomàquet, omplint cada macarró.

3. Cobrir tota la superficie amb formatge per gratinar i ficar al forn durant 15 minuts a 225 graus.

5. Una vegada llest, desmoldar el “pastís” i servir.

|Recepta de Julia Martínez Faubell

Segur que has vist milers de vegades aquest plat en la Xarxa, però… És possible fer una combinació entre salsitxes i espaguetis? Serà fácil de preparar? Quedarà tan apetitós com a la imatge? En Espai Menut ho hem provat i sí, és una recepta molt fácil i rápida de realizar, amb un toc d’originalitat i diversió que els encantarà als més xicotets de la casa. Encara que, tingueu atenció, perquè potser se vos trenquen els espaguetis, depenent del tipus de pasta que utilitzeu.

A més es poden fer variacions de la recepta utilitzant, per exemple, spaguetti de colors. O clavant-los en salsitxes frankfurt blanques, farcides de formatge, etc. I rematar amb la salsa que es preferisca. Un plat de pasta corrent, però que sens dubte els traurà un somriure als xiquets a l’hora de menjar-se’ls.

Ingredients:

• 1 paquet de salsitxes tipus frankfurt grosses
• Spaguetti

Ingredients.

1. Tallar les salsitxes en trossos de 3 cm de llarg aproximadament.

2. Clavar els spaguetti en les salsitxes.

3. Ficar en una olla amb aigua bullint la pasta clavada en les salsitxes i coure segons el temps desitjat de cocció de la pasta.

_Recepta de Julia Martínez Faubell

Que els xiquets esmorzen i berenen no sempre és fàcil. Al matí, perquè tenen massa son i poc fam i, a la vesprada, perquè les ganes de jugar superen les de menjar i l’entrepà d’embotits o el de xocolata sobren.

Per donar solució a la inapetència matutina, els experts aconsellen que els xiquets facen un sopar lleuger a la nit anterior, que es fiquen al llit d’hora i que dormen un mínim de 10 hores perquè, d’aquesta manera, s’alcen descansats i amb gana. Per a la vespertina, les recomanacions segueixen la mateixa línia: fer cinc àpats al dia i deixar un espai de dues hores, com a mínim, entre les mateixes.

Així, ens assegurem que els menuts tinguen la suficient energia física i mental per encarar una jornada d’estudis i jocs i també, perquè arriben al dinar o el sopar la amb gana però no amb una fam voraç que els face abusar d’aliments inadequats i que els impedisca, després, berenar, agafar el son o esmorzar al dia següent.

Nosaltres, completem les recomanacions de nutricionistes i dietistes amb un consell més: varietat en els plats. Els xiquets són com els adults: necessiten canviar, provar aliments nous i combinar-los de manera diferent. Ho necessiten per no avorrir amb els menjars, però també per adaptar-se a nous sabors i textures.

Us deixem cinc propostes perfectes per tant per a un esmorzar com per un berenar i estupendes per a aquests mesos d’estiu: amb els xiquets a casa i molta calor.

Breakfast 1. Fruites de temporada amb iogurt

Breakfast 2. Mató amb mel i fruïts secs

Breakfast 3. Muesli amb llet

Breakfast 4. Muffins de pernil dolç i formatge (recepta)

Breakfast 5. Tortitas americanas con lassi de fresa (recepta)

Xocolata (molta xocolata), bescuit (molt bescuit) i colors, molts colors! Us portem una proposta fàcil de fer i deliciosa. La combinació entre la coca de iogurt, les barres de Kit-Kat i els colorits cacauets de xocolata converteixen aquest pastís en tota una temptació, per a majors i xiquets. Si és que veinet les imatges ja se’ns fa la boca aigua.

Una dels avantatges d’aquest pastís, a més del senzilla de fer que és i que amb ell donaràs en el clau, és que es tracta d’un plat perfecte per a fer-ho en família. L’opció ideal perquè siguen els xiquets i xiquetes els qui donen forma al seu propi pastís d’aniversari, i el puguen compartir amb la seua família i amics.

Avui, ens donem un capritx.

Ingredients:

• 1 coca de iogurt (pots fer-la tu mateix/a o comprar-la ja feta)
• 1 tableta de xocolata per fondre
• Cacauets recoberts de xocolata
• Xocolatines del tipus Kit Kat

1. Fes una coca de iogurt o compra una ja feta.

2. Fon una tableta de xocolata (negre o blanc, al gust) i cobreix la coca de iogurt completament sense oblidar els laterals.

3. Crea una muralla de mini Kit-Kats al voltant de la coca. Si no es fixen bé les xocolatines, afegeix una mica de la xocolata fosa a elles com si fos cola.

4. Finalment, cobreix la part superior del pastís amb cacauets recoberts de xocolata.

_Una recepta de Julia Martínez Faubell

La sopa de carabassa es cuina de diferents formes en diverses parts del món, i per a esta recepta viatgem fins a Alemanya.

Es tracta d’una sopa/crema que sacia prou, molt nutritiva, energètica i amb un toc exòtic. Inclús és fàcil donar-li un toc terroríficament divertit. Tindràs un primer plat per a uns quants dies, i que millor sabrà quan repose.

Ingredients:

• 800gr carabassa
• 1 troç jengibre
• 1 ceba
• 1 patata
• 1 llata let de coco
• 1 L aigua
• 2 culleradetes curri
• Pipes de carabassa

Ingredients per a la sopa de carabassa.

1. Ficar en un olla amb suficient capacitat la nata de la llata de llet de coco junt amb la ceba tallada, unes 5 tallades de jengibre també trossejat i el curri. Deixar coure uns 3-4 minuts.

2. Afegir la carabassa i la patata trossejada en trossos grans i que agafe sabor durant uns 3 minuts.

3. Seguidament, afegir l’aigua i l’aigua de coco restant i deixar bullir durant 20-30 minuts.

·

L’últim toc se’l donarem triturant unes pipes de carabassa i usant-les com a decoració per a la nostra sopa de carabassa. De por!

Recepta de Julia Martínez Faubell.

. Però per a això, per a no invertir més de 90 minuts en l’elaboració d’aquests nyoquis casolans, haurem de ser una mica previnguts i no deixar la part ens prendrà més temps, el enfornar de la carabassa, per al final. L’ideal és rostir-la la nit anterior, mentre fem el sopar o fiquem al llit als xiquets, sense obligar-nos a romandre a casa per hores. La resta, com ja hem dit, és pa menjat: un quart d’hora per a elaborar la massa i amb prou faenes deu minuts per a la seua cocció. Us assegurem que el treball –i el temps-mereix la pena.

Nyoquis de Carabassa

• 1 quilo de Carabassa.
• 150 grams de Farina de Blat.
• 150 grams de Semolina (en defecte d’açò, 150 grams més de Farina de Blat).
• 1 Ou.
• ½ culleradeta de Nou Moscada.
• 1 culleradeta de Sal.

Salsa de Mantega

• 80 grams de Mantega.
• 1 dent d’All.
• 10 fulles d’Alfàbrega fresca.
• Sal i Pebre

Salsa de Tomaca

• 400 grams de Tomaca trit
• 200 grams de Ceba (aproximadament, una ceba mitjana).
• 1 dent d’All
• 10 fulles d’Alfàbrega fresca.
• Oli d’Oliva, Sal i Pebre.

Una vegada enfornada la carabassa i a temperatura ambiente, el primer que haurem de fer és extraure la seua polpa i abocar-la en un bol. Tot seguit, afegirem l’ou, la sal i la nou moscada i barrejarem tots els ingredients amb les mans. Quan la carabassa haja aconseguit una textura fina i homogènia, afegirem la farina i la semolina –en el cas de comptar amb aquest ingredient-. Ho farem a poc a poc, per a evitar que es creuen grumolls i que el sabor de la farina opaque al de la carabassa. Hem de tenir en compte que la massa ha de poder-se treballar amb les mans, però que aquesta ha de conservar certa humitat. Així que no hem de preocupar-nos si, mentre pastem la mescla, se’ns pega una mica en els dits o no adquireix una textura uniforme. La idea és que siga prou ferma com per a poder manipular-la amb tranquil·litat i que, una vegada en l’aigua, no es desfacen. Una vegada adquirida la textura idònia, afegirem una mica de farina en una superfície llisa, agafarem una mica de massa i farem un rotllo d’aproximadament cinc centímetres amb ella. Tallarem amb ajuda d’un ganivet i modelarem amb els dits fins que adquirisca la forma ovalada tan característica dels nyoquis. Si disposem de temps i volem, podem dibuixar xicotetes ratlles en la seua superfície amb ajuda d’una forqueta. Encara que açò, la imatge, no afectarà gens al sabor d’aquest plat. Tan sols al emplatat.

Elaborats els Nyoquis de Carabassa, ens centrarem en la salsa que els acompanyarà. Encara que en el nostre país estem acostumats a menjar-los amb la mateixa condimentació que utilitzem per a donar sabor a la pasta, a Itàlia solen ser molt més cauts a l’hora d’amanir-los. Una simple salsa elaborada amb tomaca, mantega o all i sàlvia és suficient per a aromatitzar un plat que, si per alguna cosa es caracteritza, és pel seu sabor i la seua contundència. Nosaltres us donem dues opcions per a acompanyar els Nyoquis de Carabassa. La primera és elaborar una salsa de mantega. Per a açò, fondrem la mantega en una paella, daurarem una dent d’all en ella, afegirem unes quantes fulles d’alfàbrega picada i salpebrarem la mescla. La segona requerirà una mica més del nostre temps però, igual que la primera, és ben senzilla d’elaborar. Posarem a calfar una mica d’oli en una paella, afegirem ceba tallada en daus i, una vegada pochada, agregarem l’all. Una vegada adquirisca un to daurat, verterem la tomaca triturada i deixarem coure durant mitja hora. Salpebrarem i afegirem alfàbrega.

Mentre preparem la salsa que acompanyarà als Nyoquis de Carabassa, posarem a calfar aigua en una cassola de base ampla. Quan arribe a ebullició, salarem, afegirem els nyoquis, esperarem al fet que pugen a la superfície i retirarem del foc. Colarem, servirem en els plats, banyarem amb la salsa que hàgem decidit elaborar i empolvorarem formatge parmesà per damunt.

Enfornar la carabassa i, una vegada a temperatura ambient, extraure la polpa, rebutjant la pell i les llavors.

En un bol, mesclar la polpa de la carabassa, amb l’ou, l’anou moscada i la sal. Quan la mescla adquirisca una textura fina, afegir a poc a poc la farina i la semoleta (sempre que disposem d’ella) i treballar amb les mans.

Empolvorar un poc de farina en una superfície llisa i fer xicotets rotllos d’aproximadament cinc centímetres d’ample amb la massa. Amb ajuda d’un ganivet, tallar porcions de poc més d’un dit de grossor.

Modelar els nyoquis de carabassa amb les mans. Posar a calfar aigua en una casserola de base ampla i, quan vaig entrar en ebullició, salar i abocar els ñoquis. Retirar del foc i colar quan pugen a la superfície.

Per a fer la salsa de mantega: en una paella, calfar la mantega i, una vegada fosa, sofregir l’all, agregar l’alfàbega i salpebrar. Banyar els nyoquis de carabassa amb esta salsa i empolvorar parmesà per damunt.

Per a fer la salsa de tomaca: en una paella, calfar oli i, quan aconseguisca la temperatura idònia, ‘pochar’ la ceba, sofregir l’all, agregar la tomaca, deixar cuinar mitja hora, empolvar alfàbrega i salpebrar. Banyar els nyoquis de carabassa amb aquesta salsa i empolvorar parmesà per damunt.

Mentres que en països del nord d’Europa és habitual veure-la en guisats, estofats, amanides o en postres, a Espanya el seu ús està relegat a la preparació de brous, bullits i poc més. Parlem de la xirivia, una arrel que pel seu sabor, forma i textura s’assembla a la carlota però, a diferència d’aquesta, ocupa un segon pla en el receptari espanyol. Una pena tenint en compte les propietats d’una verdura coneguda també com a “carlota blanca” i les seues múltiples possibilitats culinàries: és diürètica, antioxidant, millora el restrenyiment i, com la seua companya, és perfecta per a donar-li un toc dolç i alguna cosa especiada als nostres plats. Així que, aprofitant els mesos en què el seu sabor és més intens i dolç –el fred de l’hivern transforma el seu midó en sucre- i la seua presència és habitual en verduleries i supermercats, hem volgut traure-li de la letargia en el qual estava immersa i donar-li el protagonisme que es mereix. Com? Amb una recepta que ens permetrà introduir nous sabors a la nostra dieta i que segur que es guanya la simpatia de grans i xicotets: Crema de xirivia, poma i jengibre. És barata, fàcil de preparar i, sobretot, es presenta en un format atractiu per als xiquets. Us atreviu amb ella?

• 500 grams de Xirivias (aproximadament, 5 peces d’aquesta arrel)
• 250 grams de Creïlla (més o menys, una creïlla gran)
• 250 grams de Poma (una peça gran d’aquesta fruita)
• 100 grams de Porro (l’equivalent a un porro gran)
• 500 mil·lilitres de Brou de Pollastre o de Verdures
• 1 culleradeta de Jengibre fresc
• 50 grams de Mantega
• 10 grams d’Ametla Laminada natural
• Oli, Sal, Pebre

El més exòtic que té la recepta que us proposem avui és, justament, el seu ingredient principal: la xirivia. La seua preparació, com la seua conservació, és idèntica a la de qualsevol altra crema que puguem elaborar a casa. El primer que haurem de fer, per tant, és llavar les xirivies i el porro per a eliminar la terra que puga haver-hi en la seua superfície i fulles i els picarem en daus i rodanxes de dimensions similars. Alguna cosa semblança farem amb el de resta amb la creïlla, la poma i el jengibre: els pelarem i els tallarem en trossos de la mateixa grandària que la resta d’ingredients.

Finalitzada aquesta tasca, posarem a calfar mantega en una cassola de base ampla i, quan estiga fosa, ofegarem les verdures en ella. Passats uns minuts, afegirem el brou i deixarem coure a foc lent uns 12 minuts, fins que tots els ingredients estiguen al donen-te.

Llistes les verdures, procedirem al liquat de les mateixes. Per a açò, utilitzarem un robot de cuina i triturarem bé amb la finalitat que adquirisca una textura fina i cremosa. Salpebrarem, reservarem la mescla fins al moment del emplatat i ens centrarem en la preparació de les ametles fregides. Per a açò, posarem a calfar una mica d’oli en una paella i, una vegada aconseguisca la temperatura idònia, afegirem les ametles laminades. Fregirem, retirarem del foc quan totes les seues cares estiguen daurades, salarem i disposarem en un plat amb paper de cuina amb l’objectiu que eliminar l’excés de greix.

Acabat aquest procés, abocarem la crema en un bol o plat profund i adornarem amb l’ametla fregida.

Llavar les xirivies i tallar-les en daus xicotets.

Llavar el porro per a eliminar la terra que puga haver-hi entre els seus fulls i tallar-ho a rodanxes de grandària semblant al de les xirivies.

Pelar i tallar la creïlla i la poma en daus de dimensions semblants al de la resta d’ingredients.

Pelar el jengibre i picar-ho en daus xicotets.

Fondre la mantega en un casset de base ampla i agregar les verdures. Passat uns minuts, abocar el caldo, cuinar a foc lent fins que les verdures estiguen al punt i liquar amb ajuda d’un robot de cuina. Salpebrar al gust.

Calfar oli en una paella, daurar l’ametla laminada i disposar en paper de cuina per a eliminar l’excés de greix. Salar i decorar amb ella la crema de xirivia.