Mentres que en països del nord d’Europa és habitual veure-la en guisats, estofats, amanides o en postres, a Espanya el seu ús està relegat a la preparació de brous, bullits i poc més. Parlem de la xirivia, una arrel que pel seu sabor, forma i textura s’assembla a la carlota però, a diferència d’aquesta, ocupa un segon pla en el receptari espanyol. Una pena tenint en compte les propietats d’una verdura coneguda també com a “carlota blanca” i les seues múltiples possibilitats culinàries: és diürètica, antioxidant, millora el restrenyiment i, com la seua companya, és perfecta per a donar-li un toc dolç i alguna cosa especiada als nostres plats. Així que, aprofitant els mesos en què el seu sabor és més intens i dolç –el fred de l’hivern transforma el seu midó en sucre- i la seua presència és habitual en verduleries i supermercats, hem volgut traure-li de la letargia en el qual estava immersa i donar-li el protagonisme que es mereix. Com? Amb una recepta que ens permetrà introduir nous sabors a la nostra dieta i que segur que es guanya la simpatia de grans i xicotets: Crema de xirivia, poma i jengibre. És barata, fàcil de preparar i, sobretot, es presenta en un format atractiu per als xiquets. Us atreviu amb ella?
- 500 grams de Xirivias (aproximadament, 5 peces d’aquesta arrel)
- 250 grams de Creïlla (més o menys, una creïlla gran)
- 250 grams de Poma (una peça gran d’aquesta fruita)
- 100 grams de Porro (l’equivalent a un porro gran)
- 500 mil·lilitres de Brou de Pollastre o de Verdures
- 1 culleradeta de Jengibre fresc
- 50 grams de Mantega
- 10 grams d’Ametla Laminada natural
- Oli, Sal, Pebre
El més exòtic que té la recepta que us proposem avui és, justament, el seu ingredient principal: la xirivia. La seua preparació, com la seua conservació, és idèntica a la de qualsevol altra crema que puguem elaborar a casa. El primer que haurem de fer, per tant, és llavar les xirivies i el porro per a eliminar la terra que puga haver-hi en la seua superfície i fulles i els picarem en daus i rodanxes de dimensions similars. Alguna cosa semblança farem amb el de resta amb la creïlla, la poma i el jengibre: els pelarem i els tallarem en trossos de la mateixa grandària que la resta d’ingredients.
Finalitzada aquesta tasca, posarem a calfar mantega en una cassola de base ampla i, quan estiga fosa, ofegarem les verdures en ella. Passats uns minuts, afegirem el brou i deixarem coure a foc lent uns 12 minuts, fins que tots els ingredients estiguen al donen-te.
Llistes les verdures, procedirem al liquat de les mateixes. Per a açò, utilitzarem un robot de cuina i triturarem bé amb la finalitat que adquirisca una textura fina i cremosa. Salpebrarem, reservarem la mescla fins al moment del emplatat i ens centrarem en la preparació de les ametles fregides. Per a açò, posarem a calfar una mica d’oli en una paella i, una vegada aconseguisca la temperatura idònia, afegirem les ametles laminades. Fregirem, retirarem del foc quan totes les seues cares estiguen daurades, salarem i disposarem en un plat amb paper de cuina amb l’objectiu que eliminar l’excés de greix.
Acabat aquest procés, abocarem la crema en un bol o plat profund i adornarem amb l’ametla fregida.