Quan d’entrepans es tracta, se’ns acaben les idees. I més amb l’arribada del bon temps i la successió de sopars a l’aire lliure que es desprenen d’ell. Recorrem a el de sempre: a les truites, a les llonganisses amb pisto, a les hamburgueses, a la tonyina amb olives o al típic pernil i formatge. Ho fem més per assegurar el cinquè menjar del dia que perquè ens venç la desgana o l’apatia. Volem que els nostres fills sopen sense haver de perseguir-los, que l’entrepà acabe en el seu estómac i no, oh, quina sorpresa!, en l’arena o en la paperera del parc. Segueix llegint →