Un plat tan senzill com a atractiu, tant per als ulls com per al paladar. Una proposta molt fàcil de fer, perfecta perquè siguen ells i elles qui prenguen el control de la cuina i amb la qual aconseguirem un resultat molt vistós i divertit.

En aquest cas ens inspirem en un conegut personatge del cinema, la Pantera Rosa, per a donar forma a una amanida gens convencional i molt exòtica. El protagonista d’aquesta recepta és el cous cous, combinat amb els complements perfectes perquè aquesta Pantera Rosa estiga deliciosa. La millor excusa perquè proven nous sabors (i voldran repetir).

Ingredients:

• Cous cous

• Remolatxa cuita

• 200gr de cigrons

• Formatge feta (a daus)

• 100gr d’anacards

• Menta

·

I el més senzill d’aquesta recepta? La seua preparació!

1. Coure el cous cous (seguir les instruccions del paquet)
2. Una vegada cuit, afegir la resta d’ingredients (no importa l’ordre) i barrejar fins que aparega el color rosa
3. I, finalment, afegir unes fulles de menta picades al gust

_Recepta de Julia Martínez Faubell

Amb sucre, amb llavors de xocolate, sense res o amb el que se t’ocórrega. Les magdalenes casolanes casen amb tot, i per a mostra un botó. Ana Muñoz ens envia una recepta senzilla perfecta perquè puguem fer les nostres pròpies magdalenes a casa.

Ingredients

• 350g de farina de força (també es pot utilitzar farina normal, però en rebosteria és recomanable utilitzar farina de força ja que, en estar elaborada amb blat dur i més gluten, té major capacitat d’absorció de líquid i resistència a l’estiratge)
• 1 sobre de llevat
• 3 ous
• 200ml de llet
• 100ml d’oli d’oliva
• 200g de sucre
• Sal
• Espurnes/gotes de xocolate
• Motles de paper o silicona individuals per a cada Magdalena
• Motle de metall o silicona per al forn

Preparació

1. En un recipient, mesclem bé la farina de força amb el llevat. Mentrestant, d’altra banda, batem els ous amb un batedor o batedora de varetes.

2. Una vegada batuts els ous, afegim sucre i un polsim de sal. Tornem a mesclar-ho tot amb la batedora de varetes fins que tinguem un líquid uniforme.

3. És el moment d’afegir l’oli d’oliva i de gira-sol i la llet. Remoure la mescla, però, aquesta vegada, amb una cullera o pala de cuina. En aquest pas és molt important com fem la mescla; no es tracta de remoure’l en cercles, sinó de baix a dalt.

4. Afegim la mescla que hem fet en el primer pas i continuem removent de la mateixa forma fins que desapareguen els grumolls. Aquesta és la part que més costa. Una vegada tenim una massa uniforme, tapem el recipient amb paper transparent i el deixem reposar en la nevera durant 30 minuts. Un consell: si tamisem (amb un colador o tamís) la farina en el primer pas, serà molt més senzill eliminar els grumolls després.

5. Mentre la massa refreda, precalentamos el forn a 200é i preparem els motles de paper dins del motle de metall. Una vegada passats els 30 minuts, vam emplenar els motles amb la massa. És important no emplenar-los fins dalt, només tres quarts. Consell: ací és quan podem customizar les nostres magdalenes amb sucre o llavors de xocolate, per exemple.

6. Fiquem les magdalenes en el forn a 180é durant 25-30 minuts. Consell: és recomanable anar mirant-les de vegada en quan per a controlar com puja la massa.

7. Una vegada fetes, les deixem refredar. Cal tindre paciència! Consell: si fas moltes magdalenes, embolica-les en paper de cuina i fica-les en una bosseta en el congelador; les saques a la nit i l’endemà estaran perfectes!

Es nota que tots i totes estem aprofitant el confinament per a ficar-nos en la cuina. És una activitat amb la qual poder ocupar el temps, per a aprendre, passar-lo bé, improvisar, crear nous plats i fins a descobrir aquelles receptes secretes de la família. Com sempre, en la nostra particular Cuina Divertida et donem algunes idees de plats que pots fer amb xiquets i xiquetes, saludables i que segur que els encanten. Aquesta vegada, Ana Muñoz ens fa arribar una de les seues receptes: carabassa farcida. I tu, què li posaries al farciment?

Ingredients

• Carn picada
• Xampinyons
• Pernil en tires
• Formatge ratllat
• 1 ou
• 1 carabassa

Preparació

1. El primer que hem de fer és tallar la carabassa per la meitat (atenció: és important que això ho faça un adult/a). Una vegada tenim la carabassa partida, agafem la meitat que vulguem utilitzar i li llevem solament les llavors. La fiquem en l’honor a 180º durant 40-50 minuts. Consell: el temps pot variar de 40 minuts a 1 hora depenent del forn, és per això que és aconsellable comprovar de tant en tant si la carabassa ja està blandita.

2. Mentre la carabassa està en el forn… és el moment de prepara el farciment! Aquesta vegada ens hem decidit per posar en una paella xampinyó, carn picada i pernil serrà en tires; amb una miqueta d’oli, sal i pebre.

3. Una vegada tenim, d’una banda, el farciment preparat i, per l’altre costat, la carabassa llista, arriba el moment de buidar-la i afegir la quantitat que vulguem en la paella al costat del farciment i li donem un colp de calor mínima a tot junt. Consell: quanta més carabassa, més fort serà el sabor; recorda compensar les quantitats en funció de si vols que sàpia més o menys, encara que el recomanable és no afegir tot el que hem buidat de la carabassa.

4. Emplenem la carabassa amb la mescla del farciment i deixem un xicotet buit al mig per a poder obrir l’ou. A més, també aprofitem per a posar el formatge ratllat per damunt. Ho fiquem al forn entre 10-15 minuts a uns 150º. Consell: per a encertar amb el temps el millor és que vigiles com es va fent l’ou i fonent el formatge.

A més… Què faig amb l’altra meitat de la carabassa? Si fas xicotets trossos i els poses amb una mica de sucre (blanc o bru) per damunt en el forn, tindràs unes postres perfectes.

Segons expliquen, la vedella Stróganov –o Stroganoff, com es coneix en el nostre país- li deu el seu nom a Pável Aleksándrovich Stróganov, el comte per al qual va treballar el cuiner que la va idear. Lamentablement, del seu artífex no sabem molt més. Ni el seu nom ni el seu cognom ni la seua trajectòria. El que sí sabem és que la seua recepta va tenir tant èxit a Rússia que va obtenir el primer lloc en una competició culinària de Sant Petersburg i que avui, tres segles després de la seua creació, segueix sent un plat de culte en la gastronomia d’aquest país. En la internacional, també. De no ser així no estaríem parlant d’aquesta carn banyada en crema agra i xampinyons i, sobretot, no la recomanaríem ací. És un plat que triomfa allà on va, tant pel seu sabor com per la seua fàcil elaboració. I, clar, als xiquets els encanta.

• 500 gr. Rellom de vedella en daus.
• 100 gr. Ceba (l’equivalent a una ceba mitjana).
• 300 gr. Xampinyó.
• 20 gr. Farina.
• 60 gr. Mantega.
• 1 cullerada Tomaca concentrada.
• 250 ml. Brou de carn.
• 300 ml. Crema agra o, en defecte d’açò, nata.
• 60 ml. Vi blanc (la recepta original inclou vi negre en comptes de blanc)
• Sal i pebre.

Elaborar la vedella Stróganov ens portarà menys temps que pronunciar aquest nom correctament. El primer que haurem de fer és enfarinar els daus de vedella, posar a calfar una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió i, quan aquesta s’haja fos, afegir la carn, salpebrar-la i segellar-la. Una vegada llesta, extraurem del foc i, en la mateixa olla que hem utilitzat per a daurar la vedella i amb l’objectiu d’aprofitar el suc que ha soltat durant la cocció, abocarem el brou, deixarem coure uns minuts i reservarem el líquid en un bol.

Després de retirar el brou del foc, posarem a fondre la resta de mantega en l’olla de pressió i, una vegada dissolta, afegirem la ceba i deixarem sofregir. Després, agregarem el xampinyó i, quan estiga daurat, abocarem el vi i deixarem evaporar l’alcohol. Serà llavors quan afegim el brou, la tomaca concentrada i la vedella i courem tots els ingredients en l’olla de pressió durant 15 minuts.

Passat aquest temps, destaparem, agregarem la crema agra a la mescla i deixarem coure fins que espessisca. Quan adquirisca una textura més consistent, apagarem el foc, rectificarem de sal i emplatarem. Si així ho desitgem, podem acompanyar la vedella Stróganov amb arròs blanc o pasta.

1. Fondre una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió, afegir els daus de vedella que prèviament haurem enfarinat i salpebrat, segellar i reservar.

2. Abocar el brou en la mateixa olla on hem segellat la vedella i deixar coure uns minuts, fins que haja absorbit el suc de la carn. Reservar en un bol, juntament amb el vi blanc i la tomaca concentrada.

3. Fondre la resta de mantega en l’olla de pressió, agregar la ceba i deixar sofregir.

4. Incorporar els xampinyons i, una vegada daurats, abocar el vi blanc i deixar evaporar l’alcohol. Afegir el brou, la tomaca i la vedella, tapar l’olla i deixar coure uns 15 minuts. Passat aquest temps, destapar, agregar la nata i coure fins que aquesta espessisca.

Reconeguem-ho: A voltes, simplement, no abellix cuinar. Vols menjar bé, però sense complicar-te massa. Res de receptes que t’obliguen a passar més d’una hora en la cuina, que et facen renunciar a deu minuts de somni o que t’impedisquen jugar amb els teus fills. Normal. Després de cinc dies de matinades, maratons de casa al col·legi i del col·legi al treball, d’extraescolars, deures i dutxes a contracor, arriba el cap de setmana i del que un té ganes és d’oblidar-se d’horaris i obligacions diàries i disfrutar. Per a aquestos dies, us proposem un plat ben ric i en absolut complicat: Espaguetis amb tonyina al celiandre. És molt fàcil de preparar i, per la combinació de llima, celiandre i salsa de peix que incorpora, es desmarca de les receptes de pasta a les quals estem acostumats. Ni carn picada ni bacon. Ací, la tonyina fresca és la protagonista. Un ingredient que, al costat dels espaguetis, es converteix en aposta segura amb els xiquets.

• Suc d’una llima gran.
• 2 cullerades de salsa de peix
• 2 cullerades d’oli de sèsam.
• 2 cullerades de mel.
• 1 culleradeta de gingebre fresc picat.
• 1 dent d’all.
• 2 cullerades de celiandre fresc picat (l’equivalent a 6 ramells d’aquesta planta).
• ¼ de ceballot mitjana.
• 400 grams de tonyina filetejada.
• 200 grams de espaguetis.
• Oli d’oliva per a fregir, sal i pebre.

Encara que semble mentida, el més complicat d’aquesta recepta és acostar-se a un supermercat xinés i fer-se amb un pot de salsa de peix. Una vegada superada aquesta prova, tan sol haurem d’abocar dues cullerades d’aquesta salsa en un bol i mesclar-ho amb l’oli de sèsam, el suc de llima, la mel i l’all, el gingebre i el celiandre que, prèviament haurem, picat. Després, tallarem la ceba en daus xicotets i reservarem fins al moment del emplatat.

Finalitzada aquesta tasca, posarem a calfar aigua en una olla prou gran com per a que els espaguetis es coguen sense por de que s’apeguen. Quan comence a bullir, salarem, agregarem la pasta i courem el temps que recomane el seu fabricant. Una vegada al donen-te, retirarem la pasta del foc, l’escorrerem i abocarem en el bol al costat de la salsa de peix, el suc de llima i la resta d’ingredients. Barrejarem bé i mantindrem tapada per a evitar que es refreden.

Mentre que els espaguetis es couen, aprofitarem per a cuinar la tonyina. Posarem a calfar una culleradeta d’oli d’oliva en una planxa i, quan aconseguisca la temperatura desitjada, incorporarem els filets d’aquest peix, salpebrarem i cuinarem a foc fort fins que adquirisquen un to lleugerament encaramel·lat. D’aquesta forma aconseguirem que es dauren per fora i que es mantinguen tendres per dins. Disposarem la tonyina en un plat i tallarem en petits daus.

Lliste la tonyina, procedirem al emplatat. Disposarem els espaguetis en un plat, agregarem els daus de peix i de ceballot.

1. En un bol, barrejar la salsa de peix, l’oli de sèsam, la mel, el suc de llima i l’all, el jengibre i el celiandre que, prèviament, haurem picat.

2. Pelar el ceballot i tallar-la en daus xicotets. Reservar fins al moment de l’emplatat.

3. En un casset, posar aigua a bullir. Quan arribe a ebullició, incorporar els espaguetis i coure. Una vegada al donen-te, escórrer la pasta i barrejar amb la salsa de peix, l’oli de sèsam, la mel, el suc de llima, l’all, el jengibre i el celiandre. Mantindre tapat fins al moment de l’emplatat.

4. Mentres la pasta es cou, posar a calfar un poc d’oli en una planxa i daurar a foc fort els filets de tonyina i salpebrar. Una vegada daurats, retirar del foc, tallar en daus i incorporar a la pasta, ja disposada en un plat i acompanyada de ceballot.

Segur que has vist milers de vegades aquest plat en la Xarxa, però… És possible fer una combinació entre salsitxes i espaguetis? Serà fácil de preparar? Quedarà tan apetitós com a la imatge? En Espai Menut ho hem provat i sí, és una recepta molt fácil i rápida de realizar, amb un toc d’originalitat i diversió que els encantarà als més xicotets de la casa. Encara que, tingueu atenció, perquè potser se vos trenquen els espaguetis, depenent del tipus de pasta que utilitzeu.

A més es poden fer variacions de la recepta utilitzant, per exemple, spaguetti de colors. O clavant-los en salsitxes frankfurt blanques, farcides de formatge, etc. I rematar amb la salsa que es preferisca. Un plat de pasta corrent, però que sens dubte els traurà un somriure als xiquets a l’hora de menjar-se’ls.

Ingredients:

• 1 paquet de salsitxes tipus frankfurt grosses
• Spaguetti

Ingredients.

1. Tallar les salsitxes en trossos de 3 cm de llarg aproximadament.

2. Clavar els spaguetti en les salsitxes.

3. Ficar en una olla amb aigua bullint la pasta clavada en les salsitxes i coure segons el temps desitjat de cocció de la pasta.

_Recepta de Julia Martínez Faubell

La sopa de carabassa es cuina de diferents formes en diverses parts del món, i per a esta recepta viatgem fins a Alemanya.

Es tracta d’una sopa/crema que sacia prou, molt nutritiva, energètica i amb un toc exòtic. Inclús és fàcil donar-li un toc terroríficament divertit. Tindràs un primer plat per a uns quants dies, i que millor sabrà quan repose.

Ingredients:

• 800gr carabassa
• 1 troç jengibre
• 1 ceba
• 1 patata
• 1 llata let de coco
• 1 L aigua
• 2 culleradetes curri
• Pipes de carabassa

Ingredients per a la sopa de carabassa.

1. Ficar en un olla amb suficient capacitat la nata de la llata de llet de coco junt amb la ceba tallada, unes 5 tallades de jengibre també trossejat i el curri. Deixar coure uns 3-4 minuts.

2. Afegir la carabassa i la patata trossejada en trossos grans i que agafe sabor durant uns 3 minuts.

3. Seguidament, afegir l’aigua i l’aigua de coco restant i deixar bullir durant 20-30 minuts.

·

L’últim toc se’l donarem triturant unes pipes de carabassa i usant-les com a decoració per a la nostra sopa de carabassa. De por!

Recepta de Julia Martínez Faubell.

Conductes de menjar saludable, aprendre més sobre tot tipus d’aliments, conèixer nous sabors i aconseguir desembolicar-se per ells mateixos mentre es divertixen. Aquestes són les bases sobre les quals naix Educachef, un projecte que aterra a Castelló amb el ferm propòsit de convertir a xiquets i xiquetes en autèntics xefs. Tot açò sota el lema “aprèn a cuinar jugant”.

Malgrat que la seua central es troba a Madrid, Educachef expandeix el seu model en diferents ciutats del país. Un equip compost per xefs professionals, nutricionistes, endocrins, psicòlegs i pedagogs treballen diferents aspectes que aconsegueixen que Educachef siga una iniciativa que, a través de la cuina, treballa diferents aspectes importantíssims per al creixement dels xiquets i xiquetes. L’encarregada d’impulsar la seu de Educachef a Castelló és Cristina Cantavella, qui va veure en aquest projecte la resposta a la seua inquietud per inculcar una alimentació saludable en els seus fills i la seua passió per la cuina. Aconseguint, al costat del seu propi equip de professionals, que Educachef trobe el seu lloc en la província en poc temps.

Es posa especial insistència en diferents activitats dirigides a xiquets i xiquetes, segmentant el contingut dels tallers per edats. Ara són ells, xiquetes i xiquets, els que cuinaran les seues pròpies receptes i fins i tot s’encarregaran d’emplatar i presentar els seus plats; sempre amb el seguiment dels professors.

Però açò no és tot, Educachef ofereix una experiència que va més enllà de la cuina, ja que durant els tallers i cursos també aprendran sobre els aliments amb els quals estan treballant, les seues vitamines, proteïnes, etc., a través d’uns divertits jocs i taulers. Provaran allò que mai haurien provat abans, sabran com aplicar una alimentació sana al seu dia a dia i, per què no, quan donar-se un capritx.

I, és que, ara són els xefs. I podran repetir les seues receptes, explicades a través de divertits personatges de còmic i súper herois, a casa a través del sistema online que ofereix Educachef.

On trobar Educachef? A més d’en alguns col·legis de Castelló i Vila-real, en els quals Educachef ofereix extraescolars, també obri la seua oferta a adults, adolescents i empreses; organitza tallers temàtics (Halloween, Nadal, Sant Valentín,…) i fins i tot aniversari, comunions i qualsevol celebració, dotant-la d’un caràcter únic. Sense oblidar els seus tallers conjunts d’avis i néts o pares fills, en els quals es realitza una formació adaptada a cada grup en dos espais separats, és a dir, mentre ells cuinen els plats, simultàniament els pares i mares treballaran aqueixos conceptes amb una nutricionista experta. Si vols saber més sobre els tallers dirigits a xiquets que es desenvolupen a Castelló, pots informar-te a través de la seua pàgina de Facebook o pàgina web.

Pròxims tallers d’Educachef:

• Escola d’estiu amb Artesanios i Pekesport. Més informació.

Tallers del Casino Antic de Castelló. Foto: Educachef

Durant un dels tallers pares i fills. Fotos: Educachef.

Mentres que en països del nord d’Europa és habitual veure-la en guisats, estofats, amanides o en postres, a Espanya el seu ús està relegat a la preparació de brous, bullits i poc més. Parlem de la xirivia, una arrel que pel seu sabor, forma i textura s’assembla a la carlota però, a diferència d’aquesta, ocupa un segon pla en el receptari espanyol. Una pena tenint en compte les propietats d’una verdura coneguda també com a “carlota blanca” i les seues múltiples possibilitats culinàries: és diürètica, antioxidant, millora el restrenyiment i, com la seua companya, és perfecta per a donar-li un toc dolç i alguna cosa especiada als nostres plats. Així que, aprofitant els mesos en què el seu sabor és més intens i dolç –el fred de l’hivern transforma el seu midó en sucre- i la seua presència és habitual en verduleries i supermercats, hem volgut traure-li de la letargia en el qual estava immersa i donar-li el protagonisme que es mereix. Com? Amb una recepta que ens permetrà introduir nous sabors a la nostra dieta i que segur que es guanya la simpatia de grans i xicotets: Crema de xirivia, poma i jengibre. És barata, fàcil de preparar i, sobretot, es presenta en un format atractiu per als xiquets. Us atreviu amb ella?

• 500 grams de Xirivias (aproximadament, 5 peces d’aquesta arrel)
• 250 grams de Creïlla (més o menys, una creïlla gran)
• 250 grams de Poma (una peça gran d’aquesta fruita)
• 100 grams de Porro (l’equivalent a un porro gran)
• 500 mil·lilitres de Brou de Pollastre o de Verdures
• 1 culleradeta de Jengibre fresc
• 50 grams de Mantega
• 10 grams d’Ametla Laminada natural
• Oli, Sal, Pebre

El més exòtic que té la recepta que us proposem avui és, justament, el seu ingredient principal: la xirivia. La seua preparació, com la seua conservació, és idèntica a la de qualsevol altra crema que puguem elaborar a casa. El primer que haurem de fer, per tant, és llavar les xirivies i el porro per a eliminar la terra que puga haver-hi en la seua superfície i fulles i els picarem en daus i rodanxes de dimensions similars. Alguna cosa semblança farem amb el de resta amb la creïlla, la poma i el jengibre: els pelarem i els tallarem en trossos de la mateixa grandària que la resta d’ingredients.

Finalitzada aquesta tasca, posarem a calfar mantega en una cassola de base ampla i, quan estiga fosa, ofegarem les verdures en ella. Passats uns minuts, afegirem el brou i deixarem coure a foc lent uns 12 minuts, fins que tots els ingredients estiguen al donen-te.

Llistes les verdures, procedirem al liquat de les mateixes. Per a açò, utilitzarem un robot de cuina i triturarem bé amb la finalitat que adquirisca una textura fina i cremosa. Salpebrarem, reservarem la mescla fins al moment del emplatat i ens centrarem en la preparació de les ametles fregides. Per a açò, posarem a calfar una mica d’oli en una paella i, una vegada aconseguisca la temperatura idònia, afegirem les ametles laminades. Fregirem, retirarem del foc quan totes les seues cares estiguen daurades, salarem i disposarem en un plat amb paper de cuina amb l’objectiu que eliminar l’excés de greix.

Acabat aquest procés, abocarem la crema en un bol o plat profund i adornarem amb l’ametla fregida.

Llavar les xirivies i tallar-les en daus xicotets.

Llavar el porro per a eliminar la terra que puga haver-hi entre els seus fulls i tallar-ho a rodanxes de grandària semblant al de les xirivies.

Pelar i tallar la creïlla i la poma en daus de dimensions semblants al de la resta d’ingredients.

Pelar el jengibre i picar-ho en daus xicotets.

Fondre la mantega en un casset de base ampla i agregar les verdures. Passat uns minuts, abocar el caldo, cuinar a foc lent fins que les verdures estiguen al punt i liquar amb ajuda d’un robot de cuina. Salpebrar al gust.

Calfar oli en una paella, daurar l’ametla laminada i disposar en paper de cuina per a eliminar l’excés de greix. Salar i decorar amb ella la crema de xirivia.

 Ingredients:

10 calamars mitjans i nets.
140 grams de ceba (100 grams per a la salsa i 40 grams per al farciment del calamar).
40 grams de pebrot roig.
2 dents d’all (1 all i mig per a la salsa i 1/2 per al farciment del calamar).
150 grams de carn picada de vedella i porc.
10 grams de pa hidratat en llet.
1 ou mitjà.
1 culleradeta de julivert.
200 grams de tomata triturada.
50 grams de vi blanc.
10 furgadents.
Sal, pebre i oli d’oliva.

La preparació dels Calamars farcits de Carn no és en absolut difícil, però sí laboriosa en comparació d’altres plats. Primer, i una vegada nets els calamars i hidratat el pa amb un poc de llet, procedirem al preparat de les hortalisses: pelarem la ceba i l’all i els picarem en ciselé, és a dir, en daus d’aproximadament un mil·límetre de grossor. Farem el mateix amb el pebrot roig: el rentarem i tallarem en porcions de la mateixa grandària.

Finalitzada aquesta tasca, ens centrarem en el farciment del calamar: picarem les pates en trossos de, més o menys, un mil·límetre de grossor i els barrejarem amb 40 grams de ceba, la meitat d’una dent d’all, el pebrot roig, la carn picada de porc i vedella, el pa, l’ou i el julivert. Introduirem la barreja en una màniga pastissera i, amb ajuda d’aquest utensili, omplirem cadascun dels calamars i els segellarem amb un escuradents.

Després, posarem a calfar una cullerada d’oli d’oliva en una paella de base ampla i, una vegada arribada la temperatura desitjada, daurarem en ella els calamars. Retirarem del foc i reservarem en un plat.

En la mateixa paella i amb l’oli sobrant, fregirem la ceba i, una vegada llesta, afegirem l’all i l’ofegarem. Abocarem el vi, deixarem evaporar i afegirem la tomata triturada. Quan la salsa haja reduït un poc, afegirem els calamars, salpebrarem i courem fins que estiguen tendres. Si ho desitgem i perquè la seua teixidura siga més agradable, liquarem la salsa i banyarem els calamars, ja sense furgadents, amb ella.

1. Una vegada nets els calamars i hidratat el pa, pelar i tallar la ceba i l'all en daus de, més o menys, un mil·límetre de grossor. Fer el mateix amb el pebrot roig: rentar i picar en trossos de la mateixa grandària que la resta d'ingredients.

2. Picar les pates de calamar en daus d'un mil·límetre de grossor.

3. En un bol, barrejar les potes de calamar amb la carn picada de porc i vedella, 100 grams de ceba, meitat d'una dent d'all, el pebrot roig, el pa, l'ou i el julivert.

4. Agregar el julivert picat a a la barreja i tornar a barrejar.

5. Amb ajuda d'una màniga pastissera, omplir els calamars i segellar amb escuradents.

6. En una paella de base ampla, calfar una cullerada d'oli d'oliva i daurar en ella els calamars. Reservar en un plat fins que la salsa de tomata estiga quasi llesta.

7. En aqueix mateix recipient, fregir la ceba i, una vegada llesta, afegir l'all i el vi. Deixar evaporar el licor, agregar la tomata triturada i coure tots els ingredients a foc lent.

8. Quan la salsa de tomata haja reduït un poc, agregar els calamars, salpebrar i cuinar fins que estiguen tendres.