125 grams de farina de blat.
2 ous.
250 grams de llet sencera.
25 grams de mantega i una mica més per untar la paella on es cuinaran.
80 grams d’espinacs frescos.
1 culleradeta de sucre.
1 culleradeta de sal.
1 cullerada de Conyac o de Cointreau
240 grams de pit de pollastre.
100 grams de ceba.
200 grams de xampinyons.
40 mil·lilitres de vi blanc.
400 mil·lilitres de nata.
80 grams de formatge blau (la quantitat de formatge blau és orientativa, variarà en funció del gust del nen per aquest tipus de formatge).
Formatge ratllat per empolvorar sobre les crêpes.
Oli d’oliva, sal i pebre.

No senyor, no mentim. Aquest plat és fàcil i ràpid de preparar. Fixeu-vos. Primer, pesarem la farina, la llet, la mantega i els espinacs i, després, introduirem aquests ingredients en un recipient i els barrejarem amb els ous, la sal, el sucre i el licor ajudant-nos d’un robot de cuina. Filmarem la barreja i la deixarem reposar fins que el farcit de les creps estiga llest.

Finalitzada aquesta tasca, pelarem i tallarem la ceba en daus d’aproximadament 5 mil·límetres; netejarem els xampinyons i laminarem procurant que el gruix dels mateixos no excedeixe el de la ceba, i trossejarem el pit de pollastre. Escalfarem oli d’oliva en una paella i, quan haja assolit la temperatura desitjada, sofregirem la ceba a foc lent. Tot seguit, afegirem el pollastre i, un cop daurat, els xampinyons. Quan l’aigua que desprenen aquests fongs s’hagi reduït, hi afegirem el vi blanc, deixarem evaporar, salpebrem i reservarem.

En una paella diferent, abocarem la nata, portarem a ebullició, afegirem el formatge blau i, quan aquest s’haja fos, retirarem del foc. Barrejarem una mica de la salsa de formatge blau amb el pollastre, els xampinyons i la ceba i reservarem la resta per cobrir les creps.

Després, fondrem una mica de mantega en una paella antiadherent que, prèviament, haurem escalfat al foc i, amb ajuda d’un paper, untarem el fons i les parets del recipient amb ella. Abocarem una mica de la massa de creps a la paella i escamparem bé perquè la pasta quedi fina i ampla i, un cop quallada, donarem la volta, deixarem coure una mica més i extraurem del foc.

Repetirem el mateix procediment fins que la massa s’hagi acabat i, llavors, omplirem cada crêpe amb una mica de barreja de pollastre, xampinyó i formatge blau. Disposarem els rotllos en un recipient per coure, cobrirem amb la salsa de formatge blau, empolvorarem una mica de formatge ratllat per sobre i posarem al forn a 180 º amb l’opció grill fins que la superfície s’haja daurat. Tot seguit, retirarem del forn i emplateu.

1. Pesar la farina, la mantega i la llet.

2. Mesclar la mantega, la farina, la llet, els ous, la sal, el sucre i el licor amb ajuda d'un robot de cuina o, si no n'hi ha, a mà i fent servir varetes.

3. Afegir els espinacs frescos, que prèviament haurem pesat, a la massa de creps i triturar. Reservar fins que el farcit de pollastre, ceba i xampinyons i la salsa de formatge blau estiga llesta.

4. Pelar i tallar la ceba en daus no superiors als 5 mil·límetres de grossor.

5. Netejar els xampinyons i laminar-los, intentant que el seu grossor no siga major que el de la ceba.

6. Tallar els pits de pollastre en daus no molt grans per a facilitar l'emplatat i la seua posterior degustació.

7. Calfar oli d'oliva en una paella i, quan abaste la temperatura desitjada, sofregir la ceba a foc lent. Després, afegir el pollastre i daurar.

8. Afegir els xampinyons a la mescla de ceba i pollastre i, quan l'aigua d'estos fongs s'haja reduït, afegir el vi blanc. Una vegada evaporat l'alcohol, salpebrar, retirar del foc i reservar.

9. En una altra paella, abocar la nata, portar a ebullició i afegir el formatge blau. Quan este s'haja fos, retirar del foc i mesclar una xicoteta part amb el pollastre, els xampinyons i la ceba.

10. Calfar una paella antiadherent, fondre en ella un poc de mantega i escampar amb ajuda de paper de cuina per les parets i fons del recipient.

11. Abocar un poc de massa de creps en la paella i escampar bé perquè la massa quede fina i àmplia. Una vegada quallada, donar la volta, deixar coure un poc més i retirar del foc. Repetir este procés fins que la mescla s'haja acabat.

12. Omplir cada crep amb un poc de mescla de pollastre, xampinyons i formatge blau. Disposar-les en un recipient per a enfornar, cobrir-les amb salsa de formatge blau i empolvorar per damunt un poc de formatge ratllat. Introduir en el forn que prèviament haurem calfat a 180é, triar l'opció grill i deixar daurar la superfície. Extraure del foc i emplatar.

Ingredients:
300 grams albergínia (una albergínia mitjana).
100 grams de ceba (una ceba menuda).
100 grams de pastanaga (una pastanaga mitjana).
1 cullerada sopera de julivert fresc o, en defecte d’això, sec.
20 grams de mantega.
80 grams de farina.
500 mil·lilitres de llet.
2 ous grans.
Pa ratllat i farina per a arrebossar.
Oli d’oliva, nou moscada, sal i pebre.

L’elaboració de les Croquetes d’Albergínia és tan senzilla que es pot resumir en poc més de vuit passos. Primer, pelarem la pastanaga i la ceba i picarem aquests ingredients en daus xicotets, d’una grandària no superior als 5 mil·límetres.

Després, extraurem la pell de l’albergínia, laminarem la polpa i la deixarem suar uns 10 minuts amb un poc de sal amb l’objectiu que perda aigua i suavitze el seu sabor. Passat aquest temps, eliminarem la sal amb ajuda d’un paper i la tallarem en daus menuts, de similar grossor al de les altres hortalisses.

Finalitzada aquesta labor, procedirem a la cocció de les verdures: abocarem oli d’oliva en una paella i, quan estiga bé calenta, afegirem la ceba. Una vegada ofegada, agregarem la pastanaga, sofregirem uns minuts i incorporarem l’albergínia. Courem a foc lent tots els ingredients i, quan estiguen al punt, empolvorarem el julivert, retirarem del fogó i reservarem.

En un cassó mitjà, fondrem la mantega i, una vegada fosa, afegirem la farina. Barrejarem ambdós ingredients bé, deixarem coure a foc molt baix de 6 a 8 minuts i remourem de tant en tant per a evitar que la farina es creme. Passat aquest temps, abocarem a poc a poc la llet freda –és important que la temperatura de la llet i del roux siga diferent perquè no es formen grumolls– i courem a foc lent, sense parar de moure la barreja i ajudant-nos d’una vareta.

Quan la beixamel comence a espessir, agregarem les verdures i seguirem removent la barreja fins que la massa estiga suficientment compacta com perquè no es desprenga de la cullera al voltejar-la. Salpebrarem i especiarem al gust i abocarem la massa de les croquetes en un bol. Filmarem per contacte i deixarem refredar per a manipular-la millor.

Quan la massa estiga a temperatura ambient, modelarem les croquetes amb les mans, les enfarinarem, les passarem per ou i per pa ratllat i les fregirem en una paella de base ampla i amb oli ben calent. Una vegada fregides, les disposarem en un plat amb paper absorbent per a eliminar l’excés de greix i emplatarem acompanyades de verdures saltejades, amanida o, com en aquest cas, d’arròs amb xampinyons.

1. Pelar la pastanaga i la ceba i picar aquests aliments en daus de no més de 5 mil·límetres de grossor.

2. Pelar l'albergínia, laminar-la i deixar suar uns 10 minuts amb un poc de sal. Passat aquest temps, eliminar l'excés de sal i tallar en daus d'igual grandària que la resta de verdures.

3. Ofegar la ceba en una paella amb oli ben calent. Una vegada ofegada, agregar la pastanaga i, minuts després, l'albergínia. Fregir tots els ingredients, barrejar amb el julivert picat i reservar.

4. Fondre la mantega en un cassó de grandària mitjana i, una vegada fosa, afegir la farina i barrejar. Coure a foc lent de 6 a 8 minuts i removent de tant en tant per a evitar que el 'roux' es creme. Passat aquest temps, abocar a poc a poc la llet i coure a foc lent, sense parar de moure i amb ajuda d'unes varetes.

5. Quan la beixamel adquirisca una teixidura espessa, afegir les verdures i continuar coent fins que la massa estiga prou compacta com per a no desprendre's de la cullera al voltejar-la. Salpebrar i especiar amb nou moscada.

6. Abocar el contingut del cassó en un bol, filmar per contacte i deixar refredar fins que la massa es puga manipular amb les mans.

7. Quan la massa estiga a temperatura ambient, modelar les croquetes, les enfarinarem i les passarem per ou i pa ratllat.

8. Fregirem en oli ben calent i les deixarem reposar en paper absorbent i emplatarem.

Heu provat alguna vegada les petxines farcides de marisc? Doncs els canelons de carbassó que us proposem avui tenen molt a veure amb aquest plat. El seu interior, com el de les petxines farcides, està elaborat amb lluç, marisc, ceba i beixamel. La diferència es troba en el carbassó que envolta aquesta barreja i que li dóna l’aparença d’un caneló i, per descomptat, en els ingredients que s’utilitzen per a la seua elaboració: frescos i sense conservants. Es tracta d’un plat diferent i que agrada tant a grans com a menuts. Així que disfruteu d’aquesta recepta per a xiquets en la nostra secció de ciuna divertida.

• 100 grams de ceba tendra (l’equivalent a una ceba mitjana)
• 40 grams d’alls tendres (unes 4 unitats d’aquesta verdura)
• 100 grams de bolets
• 250 grams de llagostins
• 500 grams de carbassó (una peça gran d’aquesta verdura)
• 250 grams de lluç
• 40 grams de mantega
• 80 grams de farina
• 500 mil·lilitres de llet
• 10 mil·lilitres de vi blanc (1/2 de tassa de cafè)
• Oli, sal i pebre
• Motlles de silicona amb forma allargada

L’elaboració d’aquest plat no és complexa, però sí requerirà de més temps de l’habitual a la cuina: una hora aproximadament. El primer que haurem de fer és rentar i tallar la ceba i l’all a daus petits, no superiors als 1 centímetre. Després netejarem i assecarem els bolets i les picarem de la mateixa mida que els altres ingredients.

Un cop llestes les verdures, ens centrarem en el lluç i els llagostins: els retirarem i els tallarem a daus xicotets, similars a les de la ceba, els alls i els bolets. Acabada aquesta tasca, procedirem a cuinar els aliments. Per a això, posarem una cullereta d’oli d’oliva a escalfar en una paella de base ampla i, un cop assolida la temperatura idònia, afegirem la ceba. Quan estiga picada, afegirem els alls tendres i, un cop tous, introduirem els bolets. Deixarem que deixen anar tota l’aigua i adquireixen una tonalitat daurada i, llavors, afegirem el lluç i els llagostins a la barreja, sofregirem i abocarem el vi blanc. Quan l’alcohol s’hagi evaporat, salpebrem, extraurem el sofregit del foc i reservarem fins que la beixamel estigui a punt.

Amb l’interior dels canelons gairebé llestos, rentarem i tallarem el carbassó a làmines fines ajudant-nos d’una mandolina i folrarem els motlles de silicona amb ells, intentant que no quede cap zona sense cobrir.

Després de folrar els motlles, haurem de centrar-nos en la beixamel. Posarem a fondre la mantega en un cassó i, quan estigui líquida, espolvorearemos la farina i deixarem coure a foc lent, controlant que la barreja no es cremi. Passats cinc minuts, abocarem la llet i, amb ajuda d’una vareta, lligarem fins que la barreja adquireixi la textura de la beixamel.

Llavors, salpebrarem, reservarem una part d’aquesta barreja en un recipient i continuarem treballant l’altra fins que espesseixi prou com per aglutinar tots els ingredients. Un cop adquirida aquesta textura, la barrejarem amb la verdura i disposarem a l’interior dels carbassons. Tancarem els canelons, els segellarem amb ajuda d’escuradents escuradents si és necessari i enfornarem a 180º uns 10 minuts, prou perquè el carbassó es cuini.

Passat aquest temps, extraurem del forn, desmotllarem els canelons en els mateixos plats on els servirem i els banyarem amb la beixamel que, prèviament, hem reservat.

1. Rentar la ceba i els alls tendres i tallar-los a daus xicotets, de mida similar.

2. Netejar els bolets, assecar i tallar del mateix gruix que els alls i la ceba.

3. Extreure la pell dels llagostins i el lluç i tallar aquests aliments a daus xicotets.

4. Escalfar una cullerada d’oli d’oliva en una paella. Afegir la ceba i, un cop picada, fer el mateix amb l’all. Després, afegir els bolets i, quan adquireixin una tonalitat daurada, sofregir els llagostins i el lluç i abocar el vi blanc. Quan l’alcohol s’evapore, retirar la barreja del foc i reservar.

5. Rentar el carbassó i tallar en làmines fines.

6. Folrar els motlles amb el carbassó i reservar.

7. Escalfar mantega en una paella i, un cop fosa, escampar la farina. Coure a foc lent durant 5 minuts i abocar la llet. Quan adquirisca la textura de la beixamel, reservar una part per banyar els canelons. Continuar treballant l’altra amb ajuda d’unes varetes i, un cop espessa, barrejar amb el sofregit de verdures i peix. Farcir els canelons amb aquesta salsa.

8. Tancar els canelons i, si cal, segellar amb escuradents escuradents. Posar al forn que prèviament haurem escalfat a 180º i coure durant 10 minuts. Passat aquest temps, extreure, desmotllar i banyar amb la beixamel que, anteriorment, havíem reservat.

]]> http://www.espaimenut.com/CA/2021/01/canelones-de-calabacin-rellenos-de-merluza-y-langostinos-una-receta-que-gusta-a-todos/feed/ 0 http://www.espaimenut.com/CA/2020/03/ternera-stroganov-tradicion-rusa-en-el-plato/ http://www.espaimenut.com/CA/2020/03/ternera-stroganov-tradicion-rusa-en-el-plato/#comments Thu, 12 Mar 2020 19:41:08 +0000 http://www.espaimenut.com/?p=13588 Segueix llegint →]]>

Segons expliquen, la vedella Stróganov –o Stroganoff, com es coneix en el nostre país- li deu el seu nom a Pável Aleksándrovich Stróganov, el comte per al qual va treballar el cuiner que la va idear. Lamentablement, del seu artífex no sabem molt més. Ni el seu nom ni el seu cognom ni la seua trajectòria. El que sí sabem és que la seua recepta va tenir tant èxit a Rússia que va obtenir el primer lloc en una competició culinària de Sant Petersburg i que avui, tres segles després de la seua creació, segueix sent un plat de culte en la gastronomia d’aquest país. En la internacional, també. De no ser així no estaríem parlant d’aquesta carn banyada en crema agra i xampinyons i, sobretot, no la recomanaríem ací. És un plat que triomfa allà on va, tant pel seu sabor com per la seua fàcil elaboració. I, clar, als xiquets els encanta.

• 500 gr. Rellom de vedella en daus.
• 100 gr. Ceba (l’equivalent a una ceba mitjana).
• 300 gr. Xampinyó.
• 20 gr. Farina.
• 60 gr. Mantega.
• 1 cullerada Tomaca concentrada.
• 250 ml. Brou de carn.
• 300 ml. Crema agra o, en defecte d’açò, nata.
• 60 ml. Vi blanc (la recepta original inclou vi negre en comptes de blanc)
• Sal i pebre.

Elaborar la vedella Stróganov ens portarà menys temps que pronunciar aquest nom correctament. El primer que haurem de fer és enfarinar els daus de vedella, posar a calfar una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió i, quan aquesta s’haja fos, afegir la carn, salpebrar-la i segellar-la. Una vegada llesta, extraurem del foc i, en la mateixa olla que hem utilitzat per a daurar la vedella i amb l’objectiu d’aprofitar el suc que ha soltat durant la cocció, abocarem el brou, deixarem coure uns minuts i reservarem el líquid en un bol.

Després de retirar el brou del foc, posarem a fondre la resta de mantega en l’olla de pressió i, una vegada dissolta, afegirem la ceba i deixarem sofregir. Després, agregarem el xampinyó i, quan estiga daurat, abocarem el vi i deixarem evaporar l’alcohol. Serà llavors quan afegim el brou, la tomaca concentrada i la vedella i courem tots els ingredients en l’olla de pressió durant 15 minuts.

Passat aquest temps, destaparem, agregarem la crema agra a la mescla i deixarem coure fins que espessisca. Quan adquirisca una textura més consistent, apagarem el foc, rectificarem de sal i emplatarem. Si així ho desitgem, podem acompanyar la vedella Stróganov amb arròs blanc o pasta.

1. Fondre una mica més de la meitat de la mantega en l’olla de pressió, afegir els daus de vedella que prèviament haurem enfarinat i salpebrat, segellar i reservar.

2. Abocar el brou en la mateixa olla on hem segellat la vedella i deixar coure uns minuts, fins que haja absorbit el suc de la carn. Reservar en un bol, juntament amb el vi blanc i la tomaca concentrada.

3. Fondre la resta de mantega en l’olla de pressió, agregar la ceba i deixar sofregir.

4. Incorporar els xampinyons i, una vegada daurats, abocar el vi blanc i deixar evaporar l’alcohol. Afegir el brou, la tomaca i la vedella, tapar l’olla i deixar coure uns 15 minuts. Passat aquest temps, destapar, agregar la nata i coure fins que aquesta espessisca.

Reconeguem-ho: A voltes, simplement, no abellix cuinar. Vols menjar bé, però sense complicar-te massa. Res de receptes que t’obliguen a passar més d’una hora en la cuina, que et facen renunciar a deu minuts de somni o que t’impedisquen jugar amb els teus fills. Normal. Després de cinc dies de matinades, maratons de casa al col·legi i del col·legi al treball, d’extraescolars, deures i dutxes a contracor, arriba el cap de setmana i del que un té ganes és d’oblidar-se d’horaris i obligacions diàries i disfrutar. Per a aquestos dies, us proposem un plat ben ric i en absolut complicat: Espaguetis amb tonyina al celiandre. És molt fàcil de preparar i, per la combinació de llima, celiandre i salsa de peix que incorpora, es desmarca de les receptes de pasta a les quals estem acostumats. Ni carn picada ni bacon. Ací, la tonyina fresca és la protagonista. Un ingredient que, al costat dels espaguetis, es converteix en aposta segura amb els xiquets.

• Suc d’una llima gran.
• 2 cullerades de salsa de peix
• 2 cullerades d’oli de sèsam.
• 2 cullerades de mel.
• 1 culleradeta de gingebre fresc picat.
• 1 dent d’all.
• 2 cullerades de celiandre fresc picat (l’equivalent a 6 ramells d’aquesta planta).
• ¼ de ceballot mitjana.
• 400 grams de tonyina filetejada.
• 200 grams de espaguetis.
• Oli d’oliva per a fregir, sal i pebre.

Encara que semble mentida, el més complicat d’aquesta recepta és acostar-se a un supermercat xinés i fer-se amb un pot de salsa de peix. Una vegada superada aquesta prova, tan sol haurem d’abocar dues cullerades d’aquesta salsa en un bol i mesclar-ho amb l’oli de sèsam, el suc de llima, la mel i l’all, el gingebre i el celiandre que, prèviament haurem, picat. Després, tallarem la ceba en daus xicotets i reservarem fins al moment del emplatat.

Finalitzada aquesta tasca, posarem a calfar aigua en una olla prou gran com per a que els espaguetis es coguen sense por de que s’apeguen. Quan comence a bullir, salarem, agregarem la pasta i courem el temps que recomane el seu fabricant. Una vegada al donen-te, retirarem la pasta del foc, l’escorrerem i abocarem en el bol al costat de la salsa de peix, el suc de llima i la resta d’ingredients. Barrejarem bé i mantindrem tapada per a evitar que es refreden.

Mentre que els espaguetis es couen, aprofitarem per a cuinar la tonyina. Posarem a calfar una culleradeta d’oli d’oliva en una planxa i, quan aconseguisca la temperatura desitjada, incorporarem els filets d’aquest peix, salpebrarem i cuinarem a foc fort fins que adquirisquen un to lleugerament encaramel·lat. D’aquesta forma aconseguirem que es dauren per fora i que es mantinguen tendres per dins. Disposarem la tonyina en un plat i tallarem en petits daus.

Lliste la tonyina, procedirem al emplatat. Disposarem els espaguetis en un plat, agregarem els daus de peix i de ceballot.

1. En un bol, barrejar la salsa de peix, l’oli de sèsam, la mel, el suc de llima i l’all, el jengibre i el celiandre que, prèviament, haurem picat.

2. Pelar el ceballot i tallar-la en daus xicotets. Reservar fins al moment de l’emplatat.

3. En un casset, posar aigua a bullir. Quan arribe a ebullició, incorporar els espaguetis i coure. Una vegada al donen-te, escórrer la pasta i barrejar amb la salsa de peix, l’oli de sèsam, la mel, el suc de llima, l’all, el jengibre i el celiandre. Mantindre tapat fins al moment de l’emplatat.

4. Mentres la pasta es cou, posar a calfar un poc d’oli en una planxa i daurar a foc fort els filets de tonyina i salpebrar. Una vegada daurats, retirar del foc, tallar en daus i incorporar a la pasta, ja disposada en un plat i acompanyada de ceballot.

Quan d’entrepans es tracta, se’ns acaben les idees. I més amb l’arribada del bon temps i la successió de sopars a l’aire lliure que es desprenen d’ell. Recorrem a el de sempre: a les truites, a les llonganisses amb pisto, a les hamburgueses, a la tonyina amb olives o al típic pernil i formatge. Ho fem més per assegurar el cinquè menjar del dia que perquè ens venç la desgana o l’apatia. Volem que els nostres fills sopen sense haver de perseguir-los, que l’entrepà acabe en el seu estómac i no, oh, quina sorpresa!, en l’arena o en la paperera del parc.

Però si hi ha alguna cosa que no té fi és el pa i les seues possibilitats culinàries. Un bon exemple d’açò ho trobem en El Rus, un local situat en el barri de Ruzafa (C/ Sueca, 35 – València) que ha fet del seu pastís de xocolata i dels seus entrepans el seu senyal d’identitat. N’hi ha, entre molts altres, de bacón amb camembert i dàtils; d’albergínia amb pollastre i formatge o de gall dindi, formatge fresc i tomàquets secs i utilitzen el pa blanc, integral, de ceba, de sègol o pita per a acompanyar-los.

D’aquest restaurant,  precisament, hem tret la idea per a la proposta gastronòmica de hui. Es tracta d’un entrepà que té el salmó fumat, el formatge per a untar, els tomàquets secs i el remenat d’ou com a ingredients i, de la mateixa forma que en El Rus o La Xirgu –la seua ànima bessona en el barri del Carmen-, pot servir-se en qualsevol tipus de pa. La seua preparació és, fins i tot, més fàcil que la d’un altre entrepà tradicional i el seu sabor és deliciós. Donem fe d’açò.

Si en comptes de preparar-ho voleu degustar-ho en El Rus, un consell: no prengueu la decisió en l’últim moment. Aquest local està ple sempre i, encara que disposen d’una terrassa exterior i d’una sala interior amb més de sis taules, el més normal és que et toque esperar o que, fins i tot, no pugues entrar. La raó? No accepten reserves i els seus entrepans tenen molt bona fama.

•     Salmó fumat (un filet per persona)
•     Ous (un per persona)
•     Tomàquet sec hidratat i en daus (una cullerada sopera per persona)
•     Crema de formatge per a untar
•     Barra individual de pa de sègol
•     Olie d’oliva i sal

La preparació d’aquest entrepà no té cap secret. Tan sols cal posar a calfar oli en una paella antiadherent, abocar l’ou sense batre, afegir el tomàquet sec que prèviament haurem tallat en xicotets daus i hidratat amb oli i remoure fins que la clara qualle i el rovell d’ou conserve una textura líquida. Després, untarem el pa que hàgem seleccionat –en aquest cas, de sègol- amb crema de formatge, disposarem el remenat d’ou i tomàquets secs damunt i afegirem el salmó fumat.

1. Posar a calfar oli en una paella antiadherent i, quan haja aconseguit la temperatura idònia, abocar els ous sense batre, afegir els tomàquets secs que, prèviament haurem tallar en daus i hidratats amb oli, i remoure la barreja sense que perda la seua suculència.

2. Untar abundant formatge crema en el pa, disposar el remenat d’ou amb tomàquets i col·locar el salmó fumat damunt.

Que els xiquets esmorzen i berenen no sempre és fàcil. Al matí, perquè tenen massa son i poc fam i, a la vesprada, perquè les ganes de jugar superen les de menjar i l’entrepà d’embotits o el de xocolata sobren.

Per donar solució a la inapetència matutina, els experts aconsellen que els xiquets facen un sopar lleuger a la nit anterior, que es fiquen al llit d’hora i que dormen un mínim de 10 hores perquè, d’aquesta manera, s’alcen descansats i amb gana. Per a la vespertina, les recomanacions segueixen la mateixa línia: fer cinc àpats al dia i deixar un espai de dues hores, com a mínim, entre les mateixes.

Així, ens assegurem que els menuts tinguen la suficient energia física i mental per encarar una jornada d’estudis i jocs i també, perquè arriben al dinar o el sopar la amb gana però no amb una fam voraç que els face abusar d’aliments inadequats i que els impedisca, després, berenar, agafar el son o esmorzar al dia següent.

Nosaltres, completem les recomanacions de nutricionistes i dietistes amb un consell més: varietat en els plats. Els xiquets són com els adults: necessiten canviar, provar aliments nous i combinar-los de manera diferent. Ho necessiten per no avorrir amb els menjars, però també per adaptar-se a nous sabors i textures.

Us deixem cinc propostes perfectes per tant per a un esmorzar com per un berenar i estupendes per a aquests mesos d’estiu: amb els xiquets a casa i molta calor.

Breakfast 1. Fruites de temporada amb iogurt

Breakfast 2. Mató amb mel i fruïts secs

Breakfast 3. Muesli amb llet

Breakfast 4. Muffins de pernil dolç i formatge (recepta)

Breakfast 5. Tortitas americanas con lassi de fresa (recepta)

Ingredients:

220 grams de farina de força.
20 grams de sucre Glass.
1 culleradeta de llevat químic.
40 grams de formatge Emental ratllat.
40 grams de formatge Gouda ratllat.
60 grams de pernil dolç.
60 grams de mantega fosa.
200 mil·lilitres de llet sencera a temperatura ambient.
1 ou gran a temperatura ambient.

Com hem indicat anteriorment, aquests muffins de pernil dolç i formatge inspirats en la recepta d’Anne Wilson (Muffins & Scones, H Kliczkowski, 2001) són tremendament senzills d’elaborar. Tant, que en poc més de quatre passos i en aproximadament 45 minuts els tindrem llestos. Primer, preescalfarem el forn a 220º i pesarem tots els ingredients.

Després, batrem l’ou, ho barrejarem amb la llet i la mantega fosa i anirem afegint, a poc a poc i amb ajuda d’una llengua pastissera, la farina, el llevat i el sucre glass que prèviament haurem tamisat.

Un cop units els ingredients líquids i els secs, afegirem el pernil dolç a daus i els dos tipus de formatge ratllat i disposarem la barreja en motlles de magdalenes. Introduirem al forn i deixarem coure durant 25 minuts aproximadament. Passat aquest temps i després de comprovar que s’hagin cuit correctament amb ajuda d’un objecte punxant, retirarem i deixarem refredar. Desmotllarem els muffins de pernil york i formatge i servirem acompanyats de llet o suc.

1. Preescalfeu el forn a 220 º i tot tots els ingredients. Els primers? La farina, el llevat i el sucre glass.

2. Un cop pesats els ingredients secs, tamitzar-los amb ajuda d'un colador i disposar en un bol.

3. En cas de comprar a falques i talls, ratllar els dos tipus de formatge i tallar el pernil dolç a daus.

4. Batre lleugerament l'ou i barrejar amb la llet i amb la mantega fosa.

5. Afegir, poc a poc i amb ajuda d'una llengua pastissera, la farina, el llevat i el sucre glass tamisats. Un cop lligada la barreja, incorporar el pernil dolç i el formatge.

6. Disposar la barreja en motlles per magdalenes, coure uns 25 minuts i retirar del foc. Deixar refredar, desmotllar i servir els muffins acompanyats de llet o suc.

Ni amb autobús ni amb tren. L’única forma d’arribar a Bocairent és amb cotxe. Des de Castelló, un tros. Exactament, 176 quilòmetres. Unes dues hores i mitjana si agafem l’AP-7 i l’A-7 i fem les parades de rigor. Pel camí, els “quan arribem?”, queda molt? o “m’avorrisc!” no faltaran. Però, una vegada allí, la cosa canviarà. Us ho assegurem. L’avorriment no existeix i les ganes de tornar a casa, tampoc. Poques localitats tenen la capacitat d’enganxar a adults i a xiquets a parts iguals i Bocairent és una d’elles. Potser pel seu casc antic, un entramat de carrers empedrades que ens transporta a altres èpoques i que, gràcies a la seua bellesa i valor cultural, ha sigut declarat conjunt històric-artístic.

Els xiquets poden vagarejar per les seues vies empinades sense perill a ser atropellats per cotxes i els pares, amb els més xicotets entretinguts, poden gaudir de les seues cases medievals, de les seues places plenes d’encant, de les seues fonts ancestrals i, clar, de les seues vistes. També poden ensenyar una mica d’història als seus fills. Perquè Bocairent, com altres poblacions de la Comunitat Valenciana, ha vist passar a íbers, romans, musulmans o cristians. I no solament açò: ha sabut preservar el seu llegat. Les seues ruïnes medievals són una prova d’açò. Restes arqueològiques que ens mostren com vivien i treballaven els habitants de la zona i que ens permeten conèixer d’a prop la disposició de les cases de l’època. Entrar en el que eren els seus horts, visitar els seus corrals, imaginar com confeccionaven els seus estris. I tocar, tocar sense por parets i pedres.

On no està ben vist tocar, però sí mirar i admirar, és en les seues ermites. La de la Mare de Déu d’Agost, la de Sant Joan o la de la Mare de Déu dels Desamparats són edificacions a les quals un pot accedir sense eixir del centre històric i que ens acosten a l’arquitectura del segle XI, XII i XVII. Després estan les de Sant Jaume, Santa Bàrbara, Sant Crist o Sant Antoni de Pàdua, fora del casc antic de la ciutat, però d’igual valor arquitectònic.

Però, en aquest recorregut per la història de Bocairent, no ens podem oblidar de les Covetes del Colomer, unes coves-finestra d’origen àrab situades en ple casc antic i que, avui, s’utilitzen com a centre d’exposició. I, una mica més enllà, en el Barranc de la Fos, donem amb les Covetes dels Moros, unes cavitats que, segons diuen, podrien haver sigut construïdes entre el segle X o XI i que, per la qual cosa s’ha pogut saber, servien de magatzem col·lectiu o agadir als habitants del poble. Consten de tres i quatre nivells i de les suficients finestres i espai com perquè aquells que patisquen de claustrofòbia no les perceben com una amenaça, sinó com una diversió. Així ho fan els xiquets que, sense por a endinsar-se en aquestes coves i amb moltes ganes de descobrir, ascendeixen per les seues diferents càmeres i poden albirar al lluny la vila.

Les possibilitats culturals de Bocairent no acaben ací. El Monestir Rupestre, la Plaça de Bous –la més antiga de la Comunitat Valenciana- o la Cava de Sant Blai són alguns dels monuments i llocs imperdibles d’aquesta localitat situada en la Serra de Mariola. I si es planeja amb temps la visita, es pot fer coincidir amb els seus Moros i Cristians o amb Les Danses de Sant Agustín, les seues festes estavella i una oportunitat més per a conèixer a la seua gent i tradicions i, sobretot, per a passar-li-ho bé.

_foto de portada per Turisme Bocairent
_foto interior 1: Bocairent conserva 11 fonts del segle XVIII com aquesta. Foto: Turisme Bocairent
_foto interior 2: Les Covetes dels Moros van ser declarades Bé d’Interés Cultural en 1931. Foto: Turisme Bocairent

. Però per a això, per a no invertir més de 90 minuts en l’elaboració d’aquests nyoquis casolans, haurem de ser una mica previnguts i no deixar la part ens prendrà més temps, el enfornar de la carabassa, per al final. L’ideal és rostir-la la nit anterior, mentre fem el sopar o fiquem al llit als xiquets, sense obligar-nos a romandre a casa per hores. La resta, com ja hem dit, és pa menjat: un quart d’hora per a elaborar la massa i amb prou faenes deu minuts per a la seua cocció. Us assegurem que el treball –i el temps-mereix la pena.

Nyoquis de Carabassa

• 1 quilo de Carabassa.
• 150 grams de Farina de Blat.
• 150 grams de Semolina (en defecte d’açò, 150 grams més de Farina de Blat).
• 1 Ou.
• ½ culleradeta de Nou Moscada.
• 1 culleradeta de Sal.

Salsa de Mantega

• 80 grams de Mantega.
• 1 dent d’All.
• 10 fulles d’Alfàbrega fresca.
• Sal i Pebre

Salsa de Tomaca

• 400 grams de Tomaca trit
• 200 grams de Ceba (aproximadament, una ceba mitjana).
• 1 dent d’All
• 10 fulles d’Alfàbrega fresca.
• Oli d’Oliva, Sal i Pebre.

Una vegada enfornada la carabassa i a temperatura ambiente, el primer que haurem de fer és extraure la seua polpa i abocar-la en un bol. Tot seguit, afegirem l’ou, la sal i la nou moscada i barrejarem tots els ingredients amb les mans. Quan la carabassa haja aconseguit una textura fina i homogènia, afegirem la farina i la semolina –en el cas de comptar amb aquest ingredient-. Ho farem a poc a poc, per a evitar que es creuen grumolls i que el sabor de la farina opaque al de la carabassa. Hem de tenir en compte que la massa ha de poder-se treballar amb les mans, però que aquesta ha de conservar certa humitat. Així que no hem de preocupar-nos si, mentre pastem la mescla, se’ns pega una mica en els dits o no adquireix una textura uniforme. La idea és que siga prou ferma com per a poder manipular-la amb tranquil·litat i que, una vegada en l’aigua, no es desfacen. Una vegada adquirida la textura idònia, afegirem una mica de farina en una superfície llisa, agafarem una mica de massa i farem un rotllo d’aproximadament cinc centímetres amb ella. Tallarem amb ajuda d’un ganivet i modelarem amb els dits fins que adquirisca la forma ovalada tan característica dels nyoquis. Si disposem de temps i volem, podem dibuixar xicotetes ratlles en la seua superfície amb ajuda d’una forqueta. Encara que açò, la imatge, no afectarà gens al sabor d’aquest plat. Tan sols al emplatat.

Elaborats els Nyoquis de Carabassa, ens centrarem en la salsa que els acompanyarà. Encara que en el nostre país estem acostumats a menjar-los amb la mateixa condimentació que utilitzem per a donar sabor a la pasta, a Itàlia solen ser molt més cauts a l’hora d’amanir-los. Una simple salsa elaborada amb tomaca, mantega o all i sàlvia és suficient per a aromatitzar un plat que, si per alguna cosa es caracteritza, és pel seu sabor i la seua contundència. Nosaltres us donem dues opcions per a acompanyar els Nyoquis de Carabassa. La primera és elaborar una salsa de mantega. Per a açò, fondrem la mantega en una paella, daurarem una dent d’all en ella, afegirem unes quantes fulles d’alfàbrega picada i salpebrarem la mescla. La segona requerirà una mica més del nostre temps però, igual que la primera, és ben senzilla d’elaborar. Posarem a calfar una mica d’oli en una paella, afegirem ceba tallada en daus i, una vegada pochada, agregarem l’all. Una vegada adquirisca un to daurat, verterem la tomaca triturada i deixarem coure durant mitja hora. Salpebrarem i afegirem alfàbrega.

Mentre preparem la salsa que acompanyarà als Nyoquis de Carabassa, posarem a calfar aigua en una cassola de base ampla. Quan arribe a ebullició, salarem, afegirem els nyoquis, esperarem al fet que pugen a la superfície i retirarem del foc. Colarem, servirem en els plats, banyarem amb la salsa que hàgem decidit elaborar i empolvorarem formatge parmesà per damunt.

Enfornar la carabassa i, una vegada a temperatura ambient, extraure la polpa, rebutjant la pell i les llavors.

En un bol, mesclar la polpa de la carabassa, amb l’ou, l’anou moscada i la sal. Quan la mescla adquirisca una textura fina, afegir a poc a poc la farina i la semoleta (sempre que disposem d’ella) i treballar amb les mans.

Empolvorar un poc de farina en una superfície llisa i fer xicotets rotllos d’aproximadament cinc centímetres d’ample amb la massa. Amb ajuda d’un ganivet, tallar porcions de poc més d’un dit de grossor.

Modelar els nyoquis de carabassa amb les mans. Posar a calfar aigua en una casserola de base ampla i, quan vaig entrar en ebullició, salar i abocar els ñoquis. Retirar del foc i colar quan pugen a la superfície.

Per a fer la salsa de mantega: en una paella, calfar la mantega i, una vegada fosa, sofregir l’all, agregar l’alfàbega i salpebrar. Banyar els nyoquis de carabassa amb esta salsa i empolvorar parmesà per damunt.

Per a fer la salsa de tomaca: en una paella, calfar oli i, quan aconseguisca la temperatura idònia, ‘pochar’ la ceba, sofregir l’all, agregar la tomaca, deixar cuinar mitja hora, empolvar alfàbrega i salpebrar. Banyar els nyoquis de carabassa amb aquesta salsa i empolvorar parmesà per damunt.