Una programació amb un total de 48 propostes culturals (totes elles amb entrada lliure) repartides en distints municipis de l’interior de Castelló: jocs, tallers, concerts, exposicions, teatre de marionetas… Una excusa perfecta per a conéixer i deixar-nos caure en llocs com Argelita, Lucena del cid, Cirat o Fanzara (amb el seu increïble MIAU), entre altres molts.

Es tracta d’una iniciativa de la Diputació de Castelló que té doble objectiu: desenrotllar una agenda cultural per als mesos de juliol i agost pensada per al públic infantil i familiar que arribe a tota la província i impulsar el turisme. Projecte que se suma a la recentment anunciada programació de cine d’estiu en aquells pobles d’interior amb menys de 400 habitants.

A continuació, repassem què podràs trobar en l’agenda cultural provincial 2020, i si vols més informació sobre horaris i localitzacions pots consultar la nostra agenda.

El dolçainer de Tales

La inesgotable companyia Xarxa Teatre recorrerà la geografia de la província representant El Dolçainer de Tales, que situa a l’espectador a la meitat d’una autèntica festa popular; des de la crida del pregoner fins als balls de gegants i cabuts o les clàssiques revetles en la plaça. Tot això amanit amb la tradicional música de la dolçaina que caracteritza les festes del nostre entorn.

Xarxa Teatre representarà El Dolçainer de Tales a Vallibona, Sot de Ferrer, Benafigos, Cabanes i a La Torre d’en Besora.

Festival de teatre Festelànim

Seguint amb les activitats de caràcter teatral, ens centrem en el festival Festelànim, un cicle d’obres de teatre i animació organitzats per la companyia Splai Teatre en el qual també actuarà Ravatukem Batukada, La Inestable, Mag Pinchito, Purpurina Circus, Salva El Mussennacitu, Fanfi García i La Troupe Malabó. Una representació de conegudes companyies de teatre i animació infantil que acostaran màgia, clown, circ, música, ball, contacontes, etc.

El festival de teatre Festelànim se celebrarà en diferents localitats de la província com Cervera, Villores, Tírig, La Pobla Tornesa, Cirat, Atzeneta del Maestrat i Xilxes. 

Temps d’objectes

Una altra de les propostes culturals és Temps d’objectes amb tres activitats diferenciades, encara que amb un mateix denominador comú: les titelles. Com? Amb exposicions de titelles amb visites guiades, tallers de construcció de marionetes per a xiquets i xiquetes i un espectacle teatral de titelles per a públic familiar.

Temps d’objectes es durà a terme a Cinctorres, Santa Magdalena de Polpís, Vistabella, Caudiel i Almenara.

Un món de jocs

Proposta cultural que es divideix en dues activitats en les quals es posa en valor la importància dels jocs tradicionals de la província. En primer lloc, s’ha organitzat una exposició per a aprofundir en la seua història i evolució. A més, també se celebraran sessions de jocs tradicionals per a evitar que desapareguen i promoure la seua pràctica entre les noves generacions.

Arribarà a diferents municipis de la província com Canet lo Roig, Corts d’arenós, Olocau del Rei, Benlloc i Jérica.

Si quelcom ens ha acompanyat durant els dies de confinament per la COVID-19 ha sigut la literatura, tant a xiquets i xiquetes com a adults. Submergir-nos entre paraules i històries ha sigut la millor forma d’eixir de casa. A més, esta situació també ha fet que hàgem de repensar i fins a reinventar moltes coses. Entre elles, que arribe el Dia del Llibre i haja que reconvertir el concepte de fira del llibre i portar-ho al món online. I així va ser, institucions i autores/as es van aliar per a poder celebrar la festa de la literatura des de les nostres cases. I un d’estos culpables és l’escriptor castellonenc Miguel Alayrach Martínez.

Conegut en el gènere infantil amb 16 llibres publicats, Alayrach aconseguix que els seus contes connecten amb xiquets i xiquetes a través de trames senzilles i clàssiques que, a més de ser divertides, aconseguixen que confluïsquen ètica i estètica. Entre els seus llibres, destaquen El pet volador (amb el que es va fer amb el prestigiós premi Tombatossals de Literatura Infantil), Lledó la bombera i Pau l’infermer, Lledó la policia i Quin el caixer del súper i, el més recent, publicat en 2020: Qui ha matat el meu peix? Xarrem amb Miguel Alayrach per a analitzar i reflexionar sobre els seus contes i, de pas, conéixer com viu l’escriptor estos dies de confinament i passos cap a la nova normalitat.

>Recentment, t’hem vist molt actiu en les diferents fires del llibre virtuals, com ha sigut esta nova experiència? Què tal ha sigut el feedback per part de la gent?
Realment bé. El sector del llibre, igual que molts altres, ha hagut de reinventar-se durant aquest confinament i les activitats virtuals han sigut una gran eina per a acostar la literatura al públic en general. En el meu cas particular, els xiquets estan reaccionant fenomenal, participant activament en videoconferències en directe o manant-me àudios i vídeos per a preguntar-me curiositats o per a comentar-me que els encanten els meus contes.

“El sector del llibre, igual que molts altres, ha hagut de reinventar-se durant aquest confinament i les activitats virtuals han sigut una gran eina per a acostar la literatura al públic en general.”

Sincerament, en estar tant de temps tancat, em costa bastant escriure, però com sóc un maniàtic de la correcció estic revisant diversos projectes que tinc en marxa per a polir-los al màxim i així, en breu, tindre’ls disponibles per a ser publicats. De totes maneres, no he parat, ja que també estic en contacte amb diversos il·lustradors planificant futurs àlbums infantils.

>En el teu últim conte Qui ha matat el meu peluix? apostes per introduir el gènere negre-còmic, com l’està rebent el públic infantil?
Genial. Abans que començara la pandèmia, allà pel mes de febrer, vaig estar participant en el Festival Castelló Negre donant xarrades i tallers literaris en diversos col·legis i a la Biblioteca Provincial, i l’acolliment del conte va ser increïble. I és que a qualsevol xiquet li encanta ficar-se en la pell d’un detectiu per a intentar resoldre un assassinat, encara que siga d’un peluix, je je, i seguir les pistes fins a trobar al culpable. A més, és una història molt simpàtica que dóna molt joc als xiquets, ja que al final el lector acaba sent més ben investigador que la pròpia protagonista.

>D’on et ve la motivació d’escriure per a xiquets i xiquetes?
És obvi… des de xiquet, jeje. Record ser un gran lector de contes, però, sobretot, m’encantava escoltar històries en aquells cassets dels anys 80. Crec que d’alguna manera ací vaig interioritzar la narrativa infantil. De totes maneres, malgrat que també escric per a adults, la literatura per a xiquets sempre m’ha apassionat, entre moltes raons, perquè té aqueixa fascinació en la versatilitat de l’ús metafòric del llenguatge: buscar el terme exacte per a dir el que no vols dir.

>Per a tu, quina és la màgia de la lectura? Quin tipus de components necessites?
Jo sóc un escriptor de narrativa clàssica, per la qual cosa en els meus contes sempre hi ha una història, ocorre alguna cosa. Respecte molt qualsevol tipus de gènere, però el que pretenc és que, a partir d’una aventura, amb la seua corresponent presentació, nus i desenllaç, emergisca l’emoció en el lector, no que l’emoció siga prioritària i estiga de manera superficial, és a dir, per damunt de la narració.

>A través del personatge que has creat amb Lledó estàs fent que es visibilitzen diverses de les professions que han estat vinculades al rol masculí. Com creus que pot influir aqueixes històries en els menuts i menudes?
L’efecte és sorprenent. Sempre ho comente, mai un xiquet o una xiqueta m’ha preguntat per què la protagonista del conte és una policia o una bombera, l’assumeixen de manera natural; en canvi, sí que molts adults m’ho han plantejat. En el meu cas, no sols em sent amb el deure d’escriure històries entretingudes, també han de tindre una intenció pedagògica que cale el màxim possible, en aquesta ocasió, seria posar en valor la igualtat de gènere.

“Mai un xiquet o una xiqueta m’ha preguntat per què la protagonista del conte és una policia o una bombera, l’assumeixen de manera natural; en canvi, sí que molts adults m’ho han plantejat”.

>Ja són 16 les publicacions que portes com a escriptor, Què t’han fet aprendre durant aquest temps? Alguna és més especial per a tu?
Moltes coses, però dos fonamentals. Primera, que has d’escriure el que a tu t’agrade, amb el que estigues satisfet, ja que el públic infantil és com l’adult (encara que sense diners, je je), és a dir, per a gustos els colors, per la qual cosa no existeix una recepta infal·lible per a crear una història que es convertisca en best seller. I segona, la necessitat de fugir d’infantilismes, de l’ús d’un llenguatge excessivament paternalista. I respecte a si algun conte és més especial per a mi, bo, són tots els meus “fills” així que els vull a tots per igual, encara que el primer (Lledó la bombera i Pau l’infermer) sempre serà el primer…

>Finalment, quin tipus de recomanacions els donaries a tots aqueixos menuts i menudes que et lligen i estan vivint aquesta situació de confinament?
Que lligen, lligen i que tornen a llegir. Just en el precís moment en el qual obrin un llibre, deixen d’estar “tancats”, es van on ells es vulguen anar… La sensació de llibertat que produeix una bona història, una gran aventura, és la més relaxant i tranquil·litzadora en els moments més durs de confinament.

L’art sempre ha sigut un bàlsam per a moltes situacions excepcionals i servix com una mirada sobre el que ens rodeja i ocorre. Xarrem amb la il·lustradora castellonenca Verónica Fabregat, també autora de la imatge de diversos projectes i campanyes culturals (IVC, Adona’T, Fira de Teatre Breu La Ravalera) i responsable d’haver-li donat vida a Doña Rollos en la publicació Manual de resolució de problemes en cinc passos, entre altres projectes. En Instagram la trobem com @aticopuerta14, on està aprofitant la quarantena per a: “Treure quelcom bo: dibuixe tots els dies”; així que aprofitem perquè ens done algunes idees sobre què poden fer xiquets i xiquetes a casa per a despertar la seua creativitat i imaginació a través de l’art.

>Quin paper té l’art en aquesta situació de confinament?
Amb aquesta pregunta, em ve al cap el llibre Frederick de Leo Lionni; és un clàssic de la literatura infantil dels anys 60. En aquest llibre, una família de ratolins de camp malda per recollir provisions per a l’hivern, tots excepte Frederick, que no treballa. Quan li pregunten per què, diu que està recollint colors i raigs de sol. Els altres ho miren de reüll, no sabem molt bé si pensen que és un vague o li respecten; però en la meitat de l’hivern, quan porten molt temps en el cau tancats, les provisions comencen a fallar i tenen gana i fred, Frederick inventa per a ells històries i poesies fetes amb aquells colors i raigs de sol. Els ratolins senten menys gana i menys fred, i entenen que la seua labor poètica també havia sigut imprescindible per a passar la cruesa de l’hivern. Fa dies que pense en aquest llibre com a metàfora del paper de l’art en aquesta situació.

“Aquesta situació és tan estranya i tan contradictòria que hi ha molt de sobre el que reflexionar”

>Quin tipus d’il·lustracions estàs realitzant durant aquests dies?
Estic treballant en una sèrie d’il·lustracions/collage/objecte, no se molt bé com definir-les, basades en xicotetes cases de fusta: aquestos dies, la casa representa la nostra nova individualitat. Aquesta situació em sembla tan estranya i tan contradictòria… Crec que hi ha molt de sobre el que reflexionar.

>Doña Rollos és una sèrie il·lustrada que fas per a la revista infantil Revista ¡La Leche! Ens pots comptar qui és aquesta dona tan característica?
En llenguatge col·loquial diríem que Doña Rollos es menja molt el cap” Els pensaments li superen, s’apoderen d’ella. Però té també una part bona, arriba un moment que diu: Basta!, i es proposa traure una cosa bona d’això; i sempre fa una cosa positiva amb el ‘rotllo’ que té al cap en eixe moment. >Les teues il·lustracions estan repletes de naturalitat i senzillesa, i és per això que t’han portat a treballar per a molts projectes infantils. Com podem motivar a xiquets i xiquetes a crear les seues pròpies il·lustracions?
Els xiquets i xiquetes dibuixen de manera natural, i els adults que dibuixem tenim molta enveja de com ho fan: amb espontaneïtat, sense complexos, amb una seguretat enorme… Només cal propiciar el moment per al dibuix, ells fan la resta.

>Algunes idees artístiques per a fer en família?
En aquesta situació en la qual ens trobem és difícil donar consells, però, si podem triar d’entre les mil idees que trobem en internet, estaria bé proposar-los aquelles més lliures i obertes, que es basen en el dibuix com a expressió personal o que potencien la seua imaginació. Algunes idees: el joc de “Els cadávers exquisits” pot ser molt divertit o també dibuixar els seus propis joguets, com puzles o memory cards, que després puguen utilitzar.

“Els menuts i menudes dibuixen de manera natural, i els adults que dibuixem tenim molta enveja de com ho fan”

>I per últim, quin serà el teu pròxim projecte?
Aquesta situació ha paralitzat bastant les coses a nivell treball, encara així, estic treballant en l’última tira de Doña Rollos… I dic última, perquè la Revista ¡La leche! es deixarà d’editar després d’aquest últim número; una llàstima!. La part bona és que tinc temps per a abordar alguns projectes personals, dels que es queden al calaix.

_foto de portada: la il·lustradora Verónica Fabregat en el seu estudi, per Juan Vicent.

Ja portem més d’un mes i mig en quarantena. Aquesta situació està afectant molts sectors de la població als quals resulta difícil adaptar-se a aquesta nova rutina, com pot ser el cas de les persones amb autisme. Des de Espai Menut ens preguntem Com afronten aquesta situació de tancament?

Per a llançar llum sobre aquest assumpte i facilitar-nos el confinament a casa, xarrem amb la polifacètica Lluna Llunera. Darrere del seu nom artístic es troba la ondense Irene García Molina, Doctora en Psicologia; investigadora especialitzada en autisme i experta en Mediació familiar. També és mestra de música i de piano i coneguda per les seues il·lustracions entorn a la figura humana.

>Estàs interessada en la teoria de la ment, l’autisme i l’art com a vehicle d’ajuda i comprensió, com vincules la situació actual de confinament als teus estudis?
Sí, supose que quan estàs immersa en el món de la investigació, qualsevol situació la trasllades al teu camp d’estudi. En el meu cas, el primer que vaig pensar va ser: com estaran vivint aquesta situació tan nova les persones amb autisme? Perquè justament ells (i a través de les notícies ho hem anat veient) necessiten el seu temps, el seu espai, poder eixir a ‘desestresarse’ al carrer, saber què passarà cada dia, tindre un horari definit i una estructura espaciotemporal clara. I, justament, aquests dies són dies estranys, convulsos i que les mesures o normes poden canviar d’un moment a un altre. Si ja ens costa a les persones neurotípiques batallar amb aquesta realitat, imaginem l’ansietat que puga provocar tot això a persona que els solen agradar les rutines, que solen ser inflexibles i que no els agraden els canvis.

“Si ja ens costa a les persones neurotípiques batallar amb aquesta realitat, imaginem l’ansietat que puga provocar tot això a persona que els solen agradar les rutines, que solen ser inflexibles i que no els agraden els canvis”.

Per a mi la Teoria de la Ment és tot: com actuem, com pensem, com ‘llegim la ment’ dels altres, com decidim, com jutgem, com enganyem, fins i tot com decidim què farem per a sopar. Perquè, aquesta és la capacitat que tenim d’entendre els estats mentals aliens (desitjos, creences, intencions, emocions) i actuar conforme a ells. Dit d’una altra forma: la capacitat per a posar-nos en la pell d’un altre: si jo sé que a la meua companya de pis li encanta el bròcoli i he de fer jo el sopar, encara que a mi no m’agrade, li faré bròcoli per a ella. Doncs bé, això (encara que amb aquest exemple resulte quasi absurd), ho fem constantment, i en la situació que estem vivint es pot observar com la gent, des de les seues finestres (les de debò i les virtuals) estan constantment atribuint pensaments, creences, i intencions als altres, i estan començant a aflorar també l’atribució de les ‘males’ intencions (perquè el confinament pot arribar a traure a la llum aquest tipus de pensaments i fer-nos caure en la cítrica i a usar malament una capacitat en la qual som ‘experts’). Fa poc va eixir una notícia d’una mare que havia d’anar amb un cartell que posava: “El meu fill té autisme”, perquè els veïns els criticaven per eixir al carrer (jutjaven erròniament el seu comportament com a ‘dolent’, quan en el seu cas, era necessari). No obstant això, no tot és dolent, també estem eixint a aplaudir als balcons per aquesta mateixa capacitat, perquè ens sabem posar en la pell de sanitaris, de cuidadors, de netejadors… i eixim a aplaudir-los perquè pensem, perquè creiem que això els pot motivar i agradar. Seguint amb els balcons, a través de la música, d’audiovisuals o de balls, estem intentant animar, entretindre i traure un somriure als nostres veïns, perquè l’art també ha tingut un paper important durant aquests dies. Al final del dia, estem demostrant que, fins i tot sent dies difícils, estem manant els nostres millors desitjos a tothom, a través d’aplaudiments, recollida d’aliments o concerts en els terrats.

“Estem eixint a aplaudir als balcons perquè ens sabem posar en la pell de sanitaris, de cuidadors, de netejadors… i eixim a aplaudir-los perquè pensem, perquè creiem que això els pot motivar i agradar.”

>Com pot ser la vida en confinament d’una persona amb autisme? Quin tipus de consells i rutines aplicaries en les famílies?
Les persones amb autisme solen tindre comportaments restrictius i seguir activitats restringides i repetitives, com a rutines o normes. Els agrada que les coses no varien, i sentir-se segurs en què és el que passarà en tot moment. Per tant, quan alguna cosa es ‘ix d’aquest camí’ poden patir crisi i tindre conductes disruptivas. Imaginem un episodi molt dur d’estrés o ansietat. Per això, és important que aquestes persones puguen tindre el seu espai per a poder eixir al carrer, per a respirar una mica d’aire fresc. També és important readaptar els horaris a casa, és a dir, que ells i elles tinguen clar en tot moment què es farà aqueix dia i quan. Per a això, un recurs pràctic i efectiu és realitzar horaris o històries socials (frases visuals) amb pictogrames (dibuixos que representen una cosa, persona o activitat). La pàgina de ARASAAC o #SoyVisual, per exemple, té infinitat de recursos per a poder organitzar totes les activitats que es pretenguen fer durant el dia de manera visual.

“Les persones amb autisme solen tindre comportaments restrictius i seguir activitats restringides i repetitives, com a rutines o normes. Els agrada que les coses no varien, i sentir-se segurs en què és el que passarà en tot moment”

>Has sigut una de les persones encarregades del ‘Espai de 4 a 10′ a l’Auditori de Castelló… En què consistia aquesta iniciativa? D’on naix?
Sí. ‘Espai de 4 a 10’ és una activitat musical magnífica que dúiem a terme des de Espai Clàssic (juntament amb Diana Pérez i Natalia Bort), amb la meua companya Lluïsa Ros, les vesprades de concert d’abonament en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. La idea va sorgir gràcies a Alfons Ribes (delegat territorial del IVC a Castelló) qui és un acèrrim defensor que les famílies puguen gaudir dels concerts de música a l’auditori, i com des de Espai Clàssic ens regim per la mateixa creença la idea es va transformar immediatament en realitat. En si, ‘Espai de 4 a 10’ és un espai on els xiquets i xiquetes entre 4 i 10 anys poden tocar instruments (de xicoteta percussió, calaixos flamencs, marimbes i fins i tot cellos i violins), experimentar, conéixer compositors, en definitiva, crear llaços amb la música. Les activitats que realitzàvem anaven des del visionat d’alguna peça que la família estava escoltant a la sala del costat, creació d’instruments ‘casolans’, disfresses de músics o relacionats amb les peces que aqueix dia s’interpretaven (per exemple: Star Wars, Pirates del Carib, el Carnestoltes dels Animals…), a vegades anàvem a veure a l’afinador de pianos, o fins i tot vam tindre la sort que alguna vegada l’intèrpret va vindre a saludar-nos (com en el cas de James Rhodes). Una de les millors sensacions era de menut i família podia anar-se de l’auditori de la mà parlant del mateix concert o comentant el bé que s’ho havien passat, o millor, quan aportaven alguna dada sobre el compositor, intèrpret o peça que l’adult desconeixia!

> Segueixes molt vinculada a l’espectacle però, ara, des de casa, amb La Rabera Eclèctica. Quin tipus de projecte és? D’on sorgeix la necessitat de fer un projecte com aquest?
Perquè l’associació cultural de la Rabera és això: molt eclèctica. Som una agrupació d’artistes del camp de la música, teatre, poesia, fotografia, pintura, dansa… Tenim diferents espectacles que defensen la llengua, el feminisme, les nostres arrels, la nostra cultura a través de la literatura. Entenem els nostres recitals com una eina de reivindicació, de reflexió, i per descomptat, també de diversió. La idea original va nàixer fa 10 anys ja, quan només érem tres integrants i decidim moure’ns i realitzar un espectacle, Veus Femenines (el nostre primer recital), per a reivindicar el paper de la dona en la literatura: un recital que contemplava poemes i textos de dones de diferents èpoques (Dolors Miquel, Isabel-Clara Simó, Wislawa Szymborska, Maria Mercè Marçal, Gioconda Belli…) juntament amb una posada escènica teatral, musical i fins i tot visual (amb pintura en directe).

“Entenem els nostres recitals com una eina de reivindicació, de reflexió, i per descomptat, també de diversió”

Arran de la situació actual i la sobrevinguda cancel·lació dels esdeveniments culturals, decidim tornar a ajuntar-nos virtualment a través de xarxes socials o Youtube i fer alguna cosa tots junts per a diferents dates destacades: el dia de la poesia, Sant Jordi o el 25 d’abril. D’aquesta manera, en les últimes setmanes hem realitzat diversos vídeos recomanant llibres, llegint poemes, interpretant, cantant i tocant instruments.

> També, acabes de publicar una nova iniciativa anomenada diversitART, Pots explicar-nos en què consisteix?
‘diversitART’ és un projecte que coordine dins del Màster de Psicopedagogia de la Universitat Jaume I que tracta de reivindicar, donar una visió crítica i mostrar diferents temàtiques – moltes vegades ocultes o desconegudes – sobre els diferents trastorns del neurodesenvolupament (autisme, trastorns de conducta, TDAH, tartamudesa…). Temes com els falsos mites, les diferències de gènere o la repercussió dels contextos que ens envolten són alguns d’aquests temes tabú. La idea principal és, respondre, a través de l’art a la pregunta: podem donar veu a través de l’art a les persones amb alguna mena de trastorn del neurodesenvolupament i fer recapacitar a la societat sobre aquestes temàtiques tabú?. Per a donar resposta a la qüestió, els estudiants, agrupats segons una disciplina d’art (arts plàstiques, literatura, performance…) van reflectir aquests aspectes amb obres ja existents i creant les seues pròpies obres. Aquestes obres anaven a ser exposades a la Universitat Jaume I, però com les classes presencials es van cancel·lar, finalment s’organitzarà una galeria virtual a través d’una pàgina web, on s’exposaran totes les obres des de l’11 de maig. La intenció és ‘obrir’ l’exposició, no sols per a la gent de la universitat, sinó per a tothom que vulga visitar-la virtualment. A més, durant aquests dies previs a l’exposició virtual podrem seguir les actualitzacions a través de l’etiqueta #diversitartUJI i en les diferents xarxes socials: en Facebook, Instagram i Twitter.

> Eres artista plàstica i la teua obra està molt relacionada amb la música. Quin paper creus que està tenint l’art i la música en aquest confinament?
Crec que l’art, en general, està tenint un dels papers més importants a nivell psicològic: iniciatives, reptes, distribució en obert de de material, cursos, vídeos, pel·lícules…, concerts als balcons, directes des de les xarxes socials d’artistes que ens ensenyen les seues tècniques, les seues guitarres, les seues cases, que fa que no caiguem en l’avorriment, l’ansietat o l’estrés. Fa poc em venia a la ment alguna cosa així com: ‘l’art ens salvarà de no acabar tots majareta’. Crec que és veritat. És un alleujament poder mostrar al món la teua obra, poder crear (jo almenys crec més quan les coses van malament que quan les coses van bé), poder connectar-se un dissabte a la vesprada a escoltar al teu cantautor favorit amb les llums medie apagades i el que queda d’un vi que vas obrir abans del confinament. Aquest altruisme, és la part bona d’un sector que, amb les seues mans, amb les seues idees, amb la millor de les intencions està ajudant al fet que aquest temps es passe una mica millor.

“Crec que l’art, en general, està tenint un dels papers més importants a nivell psicològic”

Entenc aqueix afany per crear i per mirar a través de la finestra virtual, però això no sempre és bo. Hem de recapacitar. Estem ‘consumint’ un art majoritàriament gratuït, generalment regalat. Perquè desgraciadament als artistes ens uneix una crítica comuna: el meu art no es regala, el meu art m’ha costat una inversió de temps i diners. Arran d’això, cert és que hi ha iniciatives de ‘taquilla inversa’ o cursos on als artistes se’ls paga una miqueta per cent. No obstant això, no estaria de més que un altre tipus d’iniciatives pogueren eixir d’esferes molt més superiors que les locals o fins i tot les autonòmiques. Mesures que pogueren fer sentir al nostre col·lectiu la importància real que està tenint en moltes llars durant la situació actual – i que no caiga en l’oblit quan tot això passe.

“Hem de recapacitar. Estem ‘consumint’ un art majoritàriament gratuït, generalment regalat”

> Per a finalitzar, com a experta en mediació familiar i des de la teua funció pedagògica per a menuts i menudes, podries donar-nos alguns consells per a fer activitats relacionades amb la música o alguns recursos?
Dependrà molt de l’edat del xiquet o de la xiqueta, de la seua personalitat i de la disponibilitat (temps) de la família.

• En termes generals optaria per intentar fer coses manipulatives: dibuixar, pintar, experimentar amb diferents tècniques, formats, materials.
• També deixar volar la imaginació i disfressar-nos, amb el que tinguem per casa: fabricar amb cartons un pot i amb llençols uns ciris, fer una cabanya amb les cadires del menjador i davall d’elles llegir el millor dels nostres contes o començar un llibre que comprem fa temps.
• Construir instruments musicals de xicoteta percussió o vent: maraques (amb botelles i arròs), tambors (amb pots i pals) ‘guitarres’ (amb caixes de sabates i gomes) … i amb ells realitzar concerts a casa.
• Practicar la tècnica de la Antotípia (revelat de fotografia sense químics, reveladors ni fixadors) – per a més informació, en l’Instagram de @martiandinach hi ha stories sobre com realitzar-ho
• A més, trobarem material online en pàgines com la del CEFIRE artístic-expressiu de Castelló amb recursos de l’àrea d’arts plàstiques, visuals, audiovisuals, música i arts escèniques que es troben dividits depenent del lloc de la casa on es poden fer o que aquest espai es relaciona amb la peça (cuina, bany, menjador…).
• En el Laboratori de Música de Chrome trobarem un taller on-line d’experimentació musical (ritme, espectrogrames, arpegis, ones sonores, gravadora de veu…).
• També ens podem divertir amb els concerts de música clàssica de André Rieu i l’Orquestra Johann Strauss en Youtube. Aquests espectacles solen agradar molt, sobretot als més xicotets, que poden dansar amb mocadors mentre sonen les peces o jugar a ser directors d’orquestra.

• Museus com el Prado, la galeria Tate o el MoMa ofereixen tours de les seues obres més cèlebres comentades per a xiquets i xiquetes, així com cursos online per a més majors.
• I, finalment, (i no per això menys important) recomanaria avorrir-nos, que també ens fa falta. Aqueixa sensació incommensurable de poder estar bé fent res. Encara que siga uns minuts al dia.

_foto de portada: l’artista Lluna Llunera, per Marcos Amuedo.

“Se suspén la celebració de les festes de la Magdalena. Serà com si no hi haguera festes; serà una setmana normal i corrent. Es revocaran totes les autoritzacions en via pública i el programa oficial de festes queda anul·lat totalment”. Així ho explicava Amparo Marco (acompanyat per tot l’equip de govern), alcaldessa de Castelló, en la multitudinària roda de premsa convocada a l’Ajuntament l’11 de març, un dia després que Ximo Puig, president de la Generalitat, anunciara que s’ajornaven oficialment la Magdalena i les Falles com un de les mesures preventives davant el coronavirus (Covid-19). Això es tradueix en què tots els concerts i saraus previstos per gaiates, colles, bars i altres col·lectius del 14 al 22 de març als carrers de Castelló queden suspesos.

La notícia queia com un pitxer d’aigua freda (gràcies a todxs per l’afecte que heu donat al programa infantil d’Espai Menut i a totes les persones que han col·laborat a fer-la) faltant menys d’una setmana perquè arrancara el 75a aniversari de les festes. Des de l’Ajuntament de Castelló criden a la responsabilitat, la tranquil·litat i la consciència per part de tots i totes: “Fem una crida a la ciutadania perquè s’evite convocar concentracions o actes. És pel bé d’ells mateixos i de la pròpia ciutat. Hem de pensar en la ciutat per damunt dels nostres interessos o gustos”, explicava, “són situacions excepciones i decisions excepcionals”. Això també ha portat a prendre la decisió de suspendre altres activitats programades fins al mes de maig, com a Escala a Castelló o la V Trobada de Miuxerangues; a més d’altres esdeveniments que queden en l’aire, com apunta Castelló Plaza, com la Fira del Llibre o la Fira de Teatre Breu La Ravaera.

Però hi haurà Magdalena 2020, o almenys així ho afirmen des de l’Ajuntament. És a dir, les festes s’ajornen, encara que encara no es pot determinar una data concreta del quan: “Quan el coronavirus ens ho permeta”, explicava l’alcaldessa, “no es remenarà cap data fins que no sapiem com és l’evolució del Covid-19. Es realitzaran (les festes) quan el coronavirus no afecte la ciutadania de Castelló”.

Per part seua, l’Ajuntament manté que està treballant a intentar que l’impacte econòmic siga el mínim possible a partir de les mesures anunciades pel Govern de l’estat espanyol. A més, es confirma que es mantenen els dies no lectius en col·legis, instituts i universitat de Castelló i el dilluns 16 continuarà sent festiu local. L’alcaldessa va afegir que quan es tinguen clares les dates de l’ajornament, L’Ajuntament demanarà a la Generalitat Valenciana la possibilitat de tindre també aqueix dilluns de Magdalena com a festiu local, segons van acordar per consens tots els grups municipals en Junta de Portaveus, com el conjunt de mesures que va exposar Marco, segons va explicar.

Què passarà amb la programació ja confirmada de les sales de concerts?

“Recomanem que no es facen activitats, tampoc de caràcter privat, per a evitar aglomeracions”, exposaven des de l’ajuntament, assenyalant que l’activitat del 14 al 22 de març serà l’habitual a qualsevol altra setmana de l’any a Castelló. Per part seua, Amparo Marco assegura que prompte es reunirà amb la Junta de Seguretat per a conéixer i determinar possibles escenaris. Però, llavors, això vol dir que les sales de concerts, que habitualment programen cada cap de setmana, podran mantindre les seues programacions (excepte qualsevol activitat relacionat amb la via pública, com a escenaris o barres)?

Parlem amb algunes de les principals sales de la ciutat, que al seu torn són de les més actives durant la setmana de festes per a conéixer què passarà amb les seues programacions. Malgrat que al principi moltes van afirmar mantindre les seues programacions i fins i tot algunes, que no tenien cap concert o punxada per a la setmana de festes, se sumaven a l’agenda cultural; però les mesures que s’han continuat prenent com a prevenció davant el coronavirus, han obligat al fet que totes les sales de concerts cessen la seua activitat fins a un altre avís.

*Notícia extreta de Nomepierdoniuna. Fotos de Carme Ripollès (ACF).

Una de les particularitats que té la programació familiar del Auditori i Palau de Congressos de Castelló, impulsada pel Institut Valencià de Cultura de Castelló (IVC Castelló), és que està pensada amb un objectiu didàctic i pedagògic absolut amb propostes per a totes les edats: des de bebés fins a joves.

A això se suma La Menuda, la targeta impulsada pel IVC Castelló associada a la seua programació familiar en el Auditori, Teatre Principal i Museu de Belles Arts de Castelló amb la qual, en acumular 5 visites als esdeveniments programats, aconseguiràs una entrada gratuïta.

T’expliquem què podràs trobar els mesos de gener, febrer i març a l’Auditori de Castelló:

Blink Flaix: Duncan

Basada en la biografia de Isadora Duncan, aquesta proposta convida a xiquets i xiquetes al viatge iniciàtic de Isa, una xica valenta i curiosa que anirà descobrint objectes, els quals representen una experiència vital en forma d’emoció, color i música. Duncan es tradueix en una aposta per acostar-los el llenguatge de la dansa com a forma d’expressió i obrir la seua consciència a les emocions, tant pròpies com de les altres persones.
Dia: 2 de febrer
Hora: 10.00 i 11.30
Edat: a partir de 2 anys
Preu: 4 euros

Capella de Ministrers: Carmesina i Tirant

Una manera d’acostar-los la música del Segle d’Or, i a més fer-lo com una formació com és Capella de Ministrers. Espectacle adaptat, que es val de la literatura, poesia, pintura, art i història com a unió.
Dia: 23 de febrer
Hora: 18.00
Edat: de 8 a 13 anys
Preu: 4 euros

Xarop Teatre: For+

Se submergiran en el món dels somnis i del joc; ballaran i cantaran en un univers replet de colors i alegries amb Pupi. Interactuaran amb els objectes i efectes visuals, teatrals i sonors. A més, l’espectacle, és amb veu i piano en viu.
Dia: 8 de març
Hora: 12.00, 18.00 i 19.30
Edat: a partir de 9 mesos
Preu: 4 euros

Taller Amb bombo i platerets

Taller per a famílies que esperen un bebé, adoptants o gestants, que recrea un espai en el qual s’enriqueix el desenvolupament del bebé a través de la música, la veu, el cos i el moviment. Cada sessió inclou un taller teoricopráctico participatiu a càrrec de la psicòloga Amanda Meliá d’Alba i un concert de soprano (Quitèria Muñoz) i arpa (Úrsula Segarra).
Dies: 11 de gener, 8 de febrer i 7 de març
Hora: 11.00
Preu: individual, 3 euros / parella, 5 euros. Necessària inscripció prèvia en didactica_auditori_castello@gva.es.

Els dies 21 i 22 de febrer se celebra a Borriana el Festival d’Arts de Carrer (FAC), un festival gratuït on el públic familiar podrà gaudir de diversos espectacles en diferents espais, com el Mercat Municipal, Carrer La Tanda, la Plaça Tomás i Valenta, Plaça Quarts de Calatrava, Plaça Major i Plaça de la Mercé.

El divendres 21 a les 20.15 començarà el primer espectacle Hippos de la companyia Zum-Zum Teatre en el Mercat Municipal i voltants. Un espectacle que acompanya a aquests hipopòtams en un recorregut físic que podria ser una rondalla, una metàfora, la reflexió preliminar per a una tesi doctoral sobre la humanitat i l’animalitat o, senzillament, una proposta per a tots els públics.

El següent esdeveniment tindrà lloc el dissabte 22 a les 11.00 i a les 17.00 en la Plaça Tomás i Valenta amb Bocadillos y viñetas de la companyia Impronenas. Un espectacle d’improvisació teatral per al públic familiar que tracta d’acostar als més xicotets al teatre d’una forma original, atractiva i divertida. Uns superhèrois de còmic s’escapen del còmic per a crear historietes improvisades amb l’ajuda de grans i menuts. A través de la participació del públic, creen escenes teatrals plenes d’imaginació. Un espectacle únic i irrepetible, ja que cada representació és totalment improvisada.

El mateix dissabte (12.00 i 18.00), Cèl·lula, Dansa Vertical de la companyia Subcielo en la façana de la Plaça Major. Cèl·lula és una peça de tango ballat sobre paret, una obra de dansa que inverteix l’escenari i s’atreveix a volar. Finalment, a les 19.00, Sabates en l’aire a càrrec de la companyia Xa Teatre en el CMC La Mercé. Dansa i circ per a fer una metàfora circense de l’amor i com superar les grans incompatibilitats que tenim les persones. Un poema visual sobre el cel i la terra.

El Teatre Principal de Castelló convida a xiquets i xiquetes al fet que coneguen nous mons. Des de l’íntima història de la companyia Maduixa amb Lù (2 febrer), un espectacle de dansa que es val d’un imaginari propi poètic i creatiu, fins a viatjar al costat d’Ulisses a la recerca de Ítaca amb la cia. Teatro Gorakada (29 març). Són les dues opcions que ens acosta l’Institut Valencià de Cultura (IVC) de Castelló amb la seua programació familiar al Principal.

Totes dues obres formen part de La Menuda, una targeta impulsada pel IVC Castelló associada a la seua programació familiar i infantil en el Teatre Principal i el Auditori i Palau de Congressos de Castelló amb la qual, en acumular l’assistència a 5 espectacles, s’aconsegueix una entrada gratuïta extra (més info en didàctica_auditori_castello@gva.es).

Maduixa: Lù

La coneguda companyia de teatre Maduixa torna amb un altre espectacle dirigit al públic infantil (recordem alguns dels quals tenen el seu senyal, com el Premi Max: Dot). Amb aquest espectacle íntim pretenen que el públic estiga present en escena de diferents formes per a poder viure una experiència que combina dansa i arts plàstiques per a portar-nos a un món màgic, creatiu i poètic. Coneixerem a les protagonistes de la seua història, els qui, per a sobreviure, han convertit el seu treball en un joc; perquè és impossible prohibir-li a un xiquet que jugue.
Dia: 2 de febrer
Hora: 18.00 i 19.30 (duració: 40 minuts)
Edat: a partir de 4 anys
Preu: 4 euros

Teatre Gorakada: El viatge d’Ulisses

Xiquets i xiquetes se submergiran en el món en el qual els déus grecs habitaven el cim de la muntanya Olimp i governaven sobre els éssers humans. També coneixeran a Ulisses, que es va atrevir a desafiar als capritxos de Posidó. El déu li impedeix tornar a Ítaca i deixa a Ulisses vagant sense rumb pel Mediterrani… Aconseguirà tornar a la seua casa?
Dia: 29 de març
Hora: 18.00 (duració: 60 minuts)
Edat: a partir de 6 anys
Preu: 4 euros

Teatre i ciència en una mateixa vesprada. És possible? La companyia de teatre càntabra Salanegra Kids s’ha proposada demostrar-nos que sí, i per a això han creat la seua propi Ciència Club Clown. Un teatre que educa i diverteix, i pel qual aposta la Fundació Caixa Castelló dins del seu cicle Cuencuentahucha per al divendres 24 de gener en la Saló d’actes de l’Edifici Hucha de Castelló. L’obra arrancarà a les 18.30 i l’entrada serà lliure fins a completar aforament.

Amb Ciència Club Clown coneixerem el laboratori de les excèntriques científiques Dendrita i Alcalina i els seus experiments científics amb els quals xiquets i xiquetes aprendran sobre ciència mentre es diverteixen. Això és possible gràcies a que la cia. compta amb l’assessorament pedagògic de la Càtedra Divulgació Científica de la Universitat de València.

Salanegra Kids, amb Mariló Tamarit i Asun Cebrián en el paper de científiques, ens porta un espectacle de clown que, al seu torn, simula un programa de televisió… Això sí, amb provetes de laboratori i reaccions químiques.

La cavalcada dels Reis Mags coronarà el 5 de gener les festes de Nadal i l’entrada al 2020. Ja està tot preparat per a rebre’ls, en el dia més esperat per als menuts i menudes (i sabem que pels majors, també). Els Reis Mags recorreran els diferents municipis de la província de Castelló en les tradicionals cavalcades, repartint caramels i molta il·lusió.

Animació infantil, música, increïbles carrosses, la participació de companyies locals i agrupacions musicals,… Comença el compte arrere perquè ens visiten Melcior, Gaspar i Baltasar i ací et mostren els horaris i recorregut d’alguna d’elles (Castelló, Almassora, Benicàssim, Vila-real, Borriana, Onda, Vall d’Uixó  i Almenara).

CASTELLÓ

Hora desembarque en el Grau de Castelló: 16.00
Eixida cavalcada per la ciutat: 19.00
Descripció: a les 16.00 atracaran en el Districte Marítim del Grau de Castelló. Després, es desplaçaran fins a la Plaça de la Mar, on els més menuts i menudes i els seus familiars podran gaudir d’animació nadalenca. La desfilada de la Cavalcada de Reyes serà a partir de les 19.00, on comptarà enguany amb la temàtica del circ i participaran gaiates, colles, grups de ball i companyies d’animació i teatre de carrer. Una vegada acabat el recorregut, els Reis Mags pujaran fins al balcó de l’Ajuntament per a saludar a tots els menuts i menudes.
Recorregut: avinguda Verge del Lledó, passant per la plaça María Agustina, per a seguir pel carrer Governador, Borrull, Guitarrista Tárrega, Asensi, plaça de la Pau i carrer Major

VILA-REAL

Hora: 18.30
Descripció: la Cavalcada de Reis s’organitza a Vila-real per l’associació Joventut Antoniana, que es remunta a l’any 1928. A més de la cavalcada, declarada Festa d’Interés Turístic Provincial, també realitzen el repartiment de regals, la nit del 5 de gener i l’endemà al matí a tots els particulars i grups que ho sol·liciten prèviament. A les portes de l’Ajuntament seran rebuts per les autoritats locals i realitzaran l’Adoració al Jesuset. A continuació, Melcior, Gaspar i Baltasar es dirigiran a tots els ciutadans i les ciutadanes de Vila-real.
Recorregut: avinguda Pius XII, la Murà i Francesc Tàrrega, carrers Ignasi Vergara, Polo de Bernabé, Raval de Sant Pasqual i Major Sant Jaume fins a arribar a la plaça Major.

ALMASSORA

Hora: 18.00
Descripció: després de la visita dels Reis Mags a la residència de la tercera edat (17.00), la cavalcada recorrerà els carrers d’Almassora a partir de les 18.00. Amb una animació de personatges molt coneguts pels menuts i menudes: Mickey i Minnie, Super Wings, Unicorn, La Patrulla Canina o el Grinch. El recorregut estarà amenitzat per la Banda de Música, la batucada de l’Escola de Música i la carrossa de menuts de l’Escola de Tambors amb Tambors de Passió.
Recorregut: avinguda José Ortiz (al costat de Boqueras), carrer Sant Lluís i la l’Alcora i el retorn per carrer Trinidad.

BENICÀSSIM

Hora: 17.30
Descripció: l’arribada serà en el complex Parroquial de la plaça Corts Valencianes on es realitzarà l’Adoració del Xiquet i recepció de les autoritats.
Recorregut: avinguda Sant Tomàs (al costat del Pont de Ferro) adreça Avinguda Barcelona fins a la plaça de les Corts Valencianes.

BORRIANA

Hora desembarque en el Port: 16.00

Hora d’eixida: 18.00
Descripció: Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran per mar, un any més, al Port de Borriana i, posteriorment, a les 18.00, començarà el recorregut.
Recorregut: plaça de la Generalitat passant pel carrer del Escorredor, el Raval, la plaça del Pla i acabarà en la plaça Major.

ONDA

Hora: 19.00
Descripció: la cavalcada començarà a les 17.00 amb una visita a la residència d’ancians i a Artesa. Posteriorment, a les 19.00, començarà el recorregut pel municipi.
Recorregut: des de carrer Cervantes fins al Pla.

VALL D’UIXÓ

Hora: 18.30
Descripció: com ja porta succeint des de fa uns anys, les seues Majestats Els Reis Mags arribaran a La Vall d’Uixó a través de les Coves de Sant Josep (12.00). Un escenari perfecte per a la seua arribada i una experiència totalment màgica. La cavalcada eixirà a les 18.00 des del pesebre vivent de la plaça de l’Assumpció i realitzarà el recorregut habitual amb animació infantil, la desfilada de les bandes juvenils i diverses sorpreses. A la seua finalització dirigiran unes paraules des del balcó de l’Ajuntament, on seran rebuts per les autoritats municipals.
Recorregut: des de la plaça des del Betlem Vivent de l’Asunción, carrer Ramón y Cajal, Avinguda Cor de Jesús, carrer Benigafull, plaça del Sant Ángel, carrer Calvari, carrer Guzmán el Bo, plaça Gómez Ferrer, carrer Correos, fins a la plaça del Centre.

ALMENARA

Hora: 18.30
Descripció: la cavalcada començarà a les 18.30 participaran entre altres l’Associació Cultural Recull, els Cinquens de 2019, els Cinquens dels 25 anys i de la Associació Musical Santa Cecilia d’Almenara, així com un grup d’animació. Les seues Majestats d’Orient desfilaran en carruatge pels carrers del nucli urbà. Una vegada acabada la cavalcada, els Reis Mags, entraran en la Sala d’actes del Centre Paulo Freire per a començar el repartiment personalitzat dels regals als menuts i menudes de la localitat, la qual cosa és tota una tradició.
Recorregut: Des del Centre de FPA Paulo Freire fins a l’Església a través del carrer Major per a després tornar al propi Centre de FPA per l’avinguda País Valencià.