Un percentatge de xiquets molt alt entre 3 i 4 anys pateix quequesa, un trastorn que apareix en la primera infància i no quan es donen les primeres paraules sinó durant l’aparició de les primeres frases. Açò és hagut d’en gran manera al fet que en estar en contacte amb els altres volen expressar i manifestar-se a través del llenguatge com fa l’adult però el seu pensament va més ràpid que la seua paraula, els seus recursos i competències lingüístiques encara són escassos, estan en desenvolupament, per la qual cosa ensopeguen o es bloquegen amb facilitat, per aquesta falta de recursos que amb el temps anirà evolucionant sense cap problema. Espai menut ha parlat amb la logopeda Ana Barberà perquè ens buide els dubtes més freqüents que podem tenir els pares i mares sobre aquest trastorn.
Què ocorre quan un xiquet de 3 anys quequeja?
Amb freqüència els pares davant aquests bloquejos reaccionen, amb bona intenció, de forma contrària, ja que el xiquet de moment encara no és conscient de la seua forma de parlar i quan li diem que es tranquil·litze, que respire i que vaja més a poc a poc, la qual cosa estem fent és que ell siga conscient de la seua parla i si ho fem així en totes les ocasions, arribarà a fixar aqueixa quequesa.
En moltes ocasions ens veiem impotents davant aqueixa falta de fluïdesa a l’hora de parlar dels xicotets Quina actitud han de prendre els familiars enfront d’aquests bloquejos?
Per descomptat hem d’evitar els riures, burles, retrets i pensar que ho fa volent com: “Para esment quan parles i repeteix-ho de nou, quan vols pots fer-ho bé!”
Tampoc hem de donar-li consells sobre la seua forma de parlar “para i respira” “pensa el que vols dir”, “parla més a poc a poc, no corregués”, “esforça’t una mica i parla ben”…ja que d’aquesta forma, li fem conscient de la seua parla quan ell encara no ho és.
Com s’ha d’actuar davant aquests bloquejos?
Hem d’actuar de la forma més natural possible, és a dir, no fer-li pensar en com ho està dient sinó en el que està dient, ajudar-li si no li ix la paraula com faríem com amb qualsevol persona amb la qual portem una conversa i que en un moment donat no li ix la paraula, li la facilitaríem i així ell continuaria de forma natural amb la seua explicació, no oblidem que la seua parla està en desenvolupament i que hem d’estimular i bombardejar el seu llenguatge perquè es vaja ampliant. Aquesta actitud que seria la idònia, és la de l’interlocutor actiu com explica Li Huche.
Quan utilitzar aquestes pautes?
És convenient adoptar aquestes pautes en el xiquet menor de 6 anys ja que s’ha demostrat la seua eficàcia fins a la desaparició de la quequesa en un percentatge molt elevat d’ells fins i tot en casos bastant greus.
Si passats els 6 anys el xiquet continua enganxant-se sovint, convindria ja la visita i ajuda de l’especialista, en aquest cas del logopeda, el qual a través de tècniques basades en la relaxació, respiració, exercicis rítmics i de lectura podrà millorar la fluïdesa en la parla.
