El Festival de Teatre de Carrer es guanya al públic amb clown i humor, molt d’humor

Una porta, una cadira, una taula de tres potes, un penjador, una còmoda i el marc d’un suposat mirall. I tot molt atrotinat. Poc més va necessitar Leandre per crear un escenari teatral que va captivar a les desenes de persones (almenys 400 malgrat l’amenaça de pluja) que es van acostar a la plaça de la Vila de Vila-real per gaudir de la segona jornada del Festival Internacional de Teatre de Carrer.

Una corda roja delimitava l’escenari. A un costat Leandre, a l’altre el públic. Però molts la van haver de traspassar de la mà d’un actor, d’un clown com la copa d’un pi que es va ficar el públic a la butxaca de principi a fi. Com el xaval a qui li va tocar fer de caco, o la xica que no parava de riure i que va haver de eixir a escena per recuperar la seua bossa, o al senyor que va improvisar un paper de clown per a una parella de xics que també va ser ‘víctima’ del teatre proper, participatiu i divertit de Chez Leandre. I, per descomptat, l’home que feia d’alter ego de Leandre a l’altra banda de l’espill. Chapó. Tots van obrir la porta del joc que va proposar Leandre.

Una sonora ovació va acomiadar a l’actor que tancaria dues hores més tard la sessió vespertina del Festival. Però abans Les Polis, de la companyia La Jiribilla, un espectacle de clown de carrer que va anar de menys a més i en què el públic també va col·laborar. Va aplaudir, va cridar, es va identificar i va esclatar a riallades amb algunes de les escenes, especialment quan les dues polis van arrencar a córrer per la rampa de la plaça Major o quan al final de l’espectacle van acabar amb una paperera, no sabem si com a part del espectacle o no.

I després, gairebé sense descans, Murmuyo i Metrayeta van seguir amb la gresca. De la plaça de la Vila als carrers de vianants i d’aquí a la plaça Major per posar punt final a la seva espectacle Vols amb mi? El públic es va passar molt bé. El fil conductor de tots els espectacles era involucrar el públic en les obres, i vaja si ho van aconseguir. Un teatre de carrer, que de tan proper et fa formar part. Que alce la mà qui no va participar d’una o altra manera: eixint a escena, donant el seu nom a les polis o deixant-se enrotllar per una cinta adhesiva.

La proximitat espacial de les obres i la coordinació horària va permetre seguir amb facilitat totes les propostes. Bé, per seguir Murmuyo i Metrayeta calia estar en forma així és que es van apuntar els més joves. Més de tres hores de teatre a peu de carrer. Un plaer.

Si encara no heu anat, hui diumenge teniu l’oportunitat de gaudir de l’última jornada (si la pluja, que ahir gairebé va estar a punt d’aigualir la festa, ho permet). Pots consultar les obres, companyies, horaris i mapa de situació, tant en la sessió matinal com en la de tarda, en aquest article.

 

 

Be Sociable, Share!

Noticies relacionades recents

Deixa un comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps necessaris estan marcats *

He llegit i accepte l' avis legal

Pots consultar el tractament que fem de les teues dades i la forma d'exercitar els teus drets en la nostra Política de Privadesa

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Be Sociable, Share!