El Museu d’Art Contemporani de Vilafamés dóna la benvinguda als més menuts. Cada primer dissabte de mes organitza una jornada didàctica que, sota el títol Museu en família, acosta als xiquets i xiquetes, i també als pares, els atractius que té aquest espai cultural. Quadres, escultures, colors, formes, materials, textures,… tots serveixen com a pretext per despertar la imaginació i la curiositat dels visitants. I, és clar, fer de la cultura també un referent per a la infància.
La millor manera de participar en aquesta iniciativa, que comença a les 10.30 i dura entre una i dues hores, és inscriure’s de manera anticipada. Però si acudiu directament també us podeu sumar a la jornada i, en cas que hi hagués molta gent, el Museu fixaria una entrada en dos torns. I tot per un mòdic preu d’1 euro. I, a més, a Vilafamés.
“La visita es basa en l’observació dels xiquets i les xiquetes, bé directa, d’acord amb la seua curiositat, o bé a partir de propostes que va fent el que guia l’activitat o la coordina, que és el més freqüent, però sense ànim de ser directius, sinó conductors “, explica Marcelo Díaz, responsable d’aquesta iniciativa. Perquè es tracta que els menuts visquen el ‘seu’ museu.
A partir de l’apreciació i verbalització d’elements i composició (iconografia), solen eixiir preguntes, curiositats (i, si no, les fa eixir el personal del Museu) i llavors apareixen les respostes dels altres. En aquest moment, són els pares els que s’enfronten a les respostes adequades respecte als interessos dels fills / es, els nens. Els pares aprenen, es projecten i són receptors, més que ensenyants. Díaz confessa que ha viscut moments emocionants i que no deixa de sorprendre’l la capacitat d’observació que tenen i l’ordre que donen a les seves percepcions.
Però aquestes visites no només són interessants pel que fan, sinó també pel que no fan en aquestes visites didàctiques en família. Sí, així com sona. Perquè al Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafanés…
- No s’uniformen les vistes: cadascuna és diferent i s’aprofita el que va sorgint.
- No s’ensenya història de l’art: s’intenta que descobreixen el que implica l’expressió artística, com una altra expressió més. Diversitat, pluralitat, innovació, ordre, treball, bellesa.
- No es visita el Museu complet i potser ha sales de les que veiem molt i altres poc. I fins i tot es salten coses.
- La durada s’adapta al temps en el que veuen que l’atenció ja no pot donar més de si.
Prefereixen que es queden amb ganes de tornar a avorrir. Això és Art Viu. Això és el Museu d’Art Contemporani. I el tenim ací, a Vilafamés. I per només un euro.
