Entre les destinacions familiars per organitzar una eixida familiar a l’aire lliure, la Via Verda de Ojos Negros, a la comarca de l’Alt Palància, a cavall entre les províncies de Castelló i València, possiblement siga una de les rutes de bicicleta més belles i recomanables. Parlem d’un recorregut assentat al costat d’una antiga via de tren d’unes mines i que el 2002 es va començar a rehabilitar com a espai natural de primer ordre. Compta amb una mica menys de 70 quilòmetres que es recomana fer en dues etapes: una més plana de 40 i una altra una mica més curta però amb alguna pujada. A més, sempre que es vulga hi ha l’opció d’allargar per ambdós extrems camí, eixint des de Terol pel nord i enllaçant fins a la ciutat de València pel sud.
La primera etapa d’aquesta via, sense desnivells en pràcticament tot el tram, naix a Barracas, un poble al sud-oest de la província de Castelló, al límit de la frontera amb Terol. El camí comença amb una immensa recta -d’aquí que la zona sigaconeguda com el Pla de Barracas- on destaquen els murs de contenció per a la neu. Un cop superat aquest primer tram tocarà baixar per un barranc fins a la Vall de Palància. En aquest passatge ens trobarem amb pins, alzines i ametllers, creuant a més per una de les grans rutes europees de muntanya com és el GR-7.
Una altra fase d’interès en el recorregut de la ruta de la Via Verda la trobem en els Alts de Ragudo. Una ascensió amb certa exigència per als més menuts però amb l’agradable ombra dels pins, cosa que combina molt bé amb l’esforç. És una pujada amb corbes peraltades, amb molt bones vistes i que, a més, ens anunciarà el seu desenllaç quan comencem a veure els primers molins aerogeneradors.
Pel que fa a les característiques de la ruta, com ja s’indicava a l’inici, és un itinerari d’allò més apte per fer en família. Si bé és cert que cal fer-ho amb bicicleta de muntanya, el seu recorregut és bastant benèvol i encaixa perfectament en les característiques dels xiquets i xiquetes. Les pujades de la segona jornada els exigiran una mica, però no parlem de res inassumible. Així mateix, al final de la primera etapa hi ha un càmping per passar la nit. Aquesta excursió és totalment accessible amb cotxe, encara que també hi ha una opció que proposa Renfe per arribar en tren.
Pel que fa al clima, el més recomanable per recórrer aquesta via és fer-ho a la primavera, ja que a l’hivern la temperatura és molt baixa ia l’estiu els termòmetres marquen gradacions molt caloroses. Com apunt final, i tenint en compte que la major part d’aquest recorregut és costa avall, si es vol augmentar la dificultat ha l’opció d’invertir el recorregut i realitzar de Sud a Nord.
