Les formigues, quan estan en la colònia, actuen com una entitat única, com a diferents parts d’un mateix cos, treballant col·lectivament per un objectiu comú. Dissabte passat, en l’Amfiteatre Pepe Falomir de Benicàssim, centenars de xiquets i xiquetes, mares, pares, àvies, avis, músics, tècnics, voluntaris, col·laboradors i organitzadors van aconseguir, tots junts, que Formigues Festival es convertira en un rotund èxit en la seua primera edició. Semblava que tots l’hagueren estat esperant durant temps, per a, espontàniament, fer-hofuncionar des de l’estrena. Tot va quadrar. L’espai, ni fet a posta per a un esdeveniment d’aquestes característiques, al costat del mar i amb l’ombra d’un pinar. L’esplèndid dia, amb un sol radiant i un cel com si l’hagueren acabat de pintar de blau. L’afecte que es notava que havia posat l’organització en tots els preparatius. I, sobretot, l’actitud i predisposició de tots els assistents, grans i xicotets, decidits a passar-ho d’allò més bé amb la música com a fil conductor. Com va dir un voluntari, la primera edició delFestival de Música para Peques de Benicàssim va estar “formigable”.
Tant, que l’organització va veure desbordades totes les seues previsions. Segons informen les seues directores, Ana Rico i Sofia Muñoz, a les 13.00 s’havien acabat les 500 polseres per a xiquets, es van haver de preparar molts més menús dels previstos a l’hora de menjar, es van vendre les 300 samarretes del festival per a talles d’1 a 6 anys… Estimen que van assistir al voltant de 1.000 xiquets i un total de 4.000 persones durant tot el dia, amb el migdia i la primera hora de la vesprada com a punts de màxima afluència.
Més enllà de les xifres, senzillament espectaculars, allò autènticament important: “El que vam veure amb els nostres ulls i el que diuen la majoria de comentaris que ens estan arribant és que la gent s’ho va passar d’allò més bé i que els més xicotets van gaudir al màxim de la música i dels tallers”. Des que va donar començament a les 11.00, amb el taller de Baby Do Re Mi i el Toca toca de The Session en el Petit Stage, així com el concurs Pinta la teua formiga, l’amfiteatre Pepe Falomir de Benicàssim es va omplir de bullícia i ganes de diversió. Xiquets i xiquetes van tindre el seu primer contacte amb instruments com ara la bateria, la guitarra, el baix i el piano per a crear una mena de gàbia de grills sonora. Trencat el gel, el posterior concert de Trobadorets, que van demostrar molts quilòmetres de rodatge davant públic infantil, va rodar d’allò més bé. Cançons populars, melodies reconeixibles, primers palmells i cors col·lectius, espontanis amb set de micro… El taller de percussió amb poals de Bob Esponja va servir per a tancar el matí.
Després del menjar, amenitzada per Moonlight als plats (però amb discos), va tornar a sonar la música en directe. Pel que s’escoltava des de lluny podria semblar que es tractava d’un concert pop convencional, però en mirar a l’escenari Formiga Stage, sorpresa!, un grup de cullerots amb guitarres i baixos penjats, quasi més grans que ells. Són The Session Kids, un grup infantil format per alumnes de l’escola de música. Es nota que hi ha nervis i es nota la falta de taules, però sobren ganes i actitud. Acaba el concert i el públic demana més, però el grup ja ha deixat els seus instruments. Han superat l’actuació amb nota. Sorprenent. Apunten maneres.
La primera edició de Formigues Festival enfilava la seua recta final amb menys aglomeracions que al matí. Desplaçar-se d’un taller a un altre costava menys, però ningú es lliurava de les cues: per al taller de collarets surf, per al de formigues animades, per a pintar-se la cara i, fins i tot, a per a pujar a un gronxador que rodava a voluntat dels menuts: dels que es munten i dels que espenten. Avui és el seu dia. Manen ells.
La calor continuava a la seua. Semblava agost però era octubre a l’amfiteatre Pepe Falomir de Benicàssim. El recinte va ser tot el dia un anar i venir de xiquets amb carro, en motxilla, en tricicles, al llom, caminant (alguns els seus primers passos) i corrent. A poc a poc van tancar els tallers per a donar pas al concert final de The Por Ella Runners, els quals van adaptar el seu repertori, basat en Surfer Powerpopers Aussie Teenagekickers, al públic infantil, entre els quals es trobaven els seus propis fills i nebots. Power-pop i aires surfers amb el mar de fons per a tancar a bon ritme un festival per a emmarcar. No es pot demanar més.
O sí? “Molts pares ens han demanat que ho repetim. Estem sorpreses, perquè molta gent s’ha contagiat de creativitat i ens proposen idees perquè les gaudisquen els seus fills. Aqueixa és la principal garantia que Formigues Festival té un gran futur. Esperem rebre ajudes per a poder traure endavant el projecte i fer front al seu pressupost. Ja estem treballant en la segona edició, tenim un munt d’idees, i segurament serà en les mateixes dates”, expliquen les directores. Des d’Espai Menut, la nostra més sincera enhorabona a organitzadors, col·laboradors i voluntaris. I que dure.
Muchas gracias por todo a David por su cariño y profesionalidad y a todo el equipo.
El año que viene +
Ana Rico
Pingback: Espai Menut | Formigues Festival cierra el brillante año de su estreno con un concierto navideño de Noesruido en Benicàssim
Pingback: Espai Menut | ¿Os apuntáis al Formigues Christmas con Espai Menut? Sorteamos una entrada triple
Pingback: Espai Menut | Espai Menut suma fuerzas con Formigues Festival para celebrar su segundo aniversario con La POP en el Raval
Pingback: Espai Menut | Formigues Festival estalla en su quinta edición como festival de referencia para público familiar